Els experts nutricionistes d'EROSKI CONSUMER responen

1 Juny de 2017
Img alimentacion 2 listado 382

Els experts nutricionistes d'EROSKI CONSUMER responen

All negre

/imgs/20170601/ajo-negro.jpg

Famós al Japó i a la resta del continent asiàtic, l’all negre es consumeix cada cop més a Occident. Es tracta de l’all comú, sotmès a un procés de cocció i fermentació en forns especials amb temperatura i humitat controlades. S’anomena “all negre” pel color que agafen els seus grans després de bullir-los.

El resultat és un producte bastant diferent de l’original, ja que tots els compostos picants es transformen en sucre i l’all adquireix un sabor més dolç. A més, la seva consistència es fa tova, de manera que és més fàcil de digerir.

Després de sotmetre’s al procés de fermentació natural que li confereix el seu estat final, l’all negre pot augmentar els components que posseeix. Destaca sobretot per l’elevada presència d’aminoàcids essencials. Són substàncies que l’organisme no pot generar per si mateix, per la qual cosa han d’incorporar-se a través de l’alimentació, i que afavoreixen el funcionament correcte de l’organisme.

Entre els beneficis que s’atribueixen a l’all en destaquen alguns com el poder antioxidant, que protegeix del dany cel·lular i l’envelliment, ajuda als nivells de colesterol i la diabetis, i disminueix el risc de malalties cardiovasculars. En el cas de l’all negre, aquestes propietats es conserven i n’arriba a multiplicar algunes com l’efecte antioxidant.

Envasos comestibles

L’augment de les preferències per part dels consumidors d’aliments cada cop més sans i ecològics ha portat els investigadors del sector alimentari a desenvolupar nous sistemes d’envasament que allarguin la vida dels productes i que, alhora, es puguin reciclar. Així, comencen a sorgir els recobriments comestibles que, segons els experts, es convertiran en els envasos del futur.

Un exemple és el paper fabricat per una petita empresa belga que elabora embolcalls comestibles per a hamburgueses i entrepans, bases per a broquetes o bosses per a galetes, entre d’altres. Estan fabricats a partir d’aigua i midó de patata amb la consistència suficient per a sostenir aliments. Una altra petita empresa cervesera de Florida (EUA) fa servir les deixalles naturals de blat i ordi derivats de l’elaboració de la beguda per a fabricar anelles comestibles i biodegradables per als paquets de sis llaunes. Aquestes anelles poden ser ingerides sense perjudici per a la fauna marina i només triguen unes dues hores a començar a degradar-se al mar.

Per la seva banda, l’equip d’investigadors de José María Rodríguez Calleja, professor del departament d’Higiene i Tecnologia dels Aliments de la Universitat de León, va desenvolupar el 2015 una biopel·lícula comestible i respectuosa amb el medi ambient, per dotar els formatges de protecció antimicrobiana. Està formada sobretot de gelatina alimentària a la qual s’ha incorporat oli essencial de farigola, que exerceix un efecte inhibidor contra bacteris patògens com la Listeria monocytogenes o l‘E. Coli. El recobriment, a més, respecta les floridures naturals i beneficioses dels formatges, i no n’altera les propietats gustatives.

Cuidar l’alimentació per a protegir la pell de l’exposició solar

/imgs/20170601/agua-jarra.jpg

Amb l’arribada de l’estiu, ens exposem als primers rajos de sol i és important mantenir la salut de la pell. I és que el 90% dels signes visibles de l’envelliment cutani són causats per l’exposició solar. Per a protegir la pell de forma natural, és imprescindible seguir uns bons hàbits d’alimentació i, si bé no existeixen els aliments màgics, alguns poden ajudar a preparar la pell per a l’exposició als rajos del sol mitjançant els seus components.

El primer nutrient fonamental és l’aigua per a hidratar la pell. S’aconsella beure aigua (o líquids sense sucres) durant tot el dia, però sense quantitats concretes, sinó atenent als signes del cos que indiquen si està hidratat o no.

A més, el betacarotè és un nutrient que es considera un dels més importants elements precursors de la vitamina A, que ajuda a mantenir la pell sana i evita els danys de la radiació solar. La carabassa, les verdures de fulla verda, les pastanagues i els espàrrecs són alguns dels aliments rics en betacarotè. D’altra banda, el tomàquet és ric en licopè, un carotenoide d’alt poder antioxidant que dóna el seu color vermell característic a aquesta hortalissa i que ajuda a lluitar contra els problemes d’arrugues i envelliment de la pell, moltes vegades derivats de l’exposició solar.

També cal tenir en compte tots els aliments que afavoreixen la formació de col·lagen. Com que el col·lagen depèn de la vitamina C, prendre taronges, llimona, aranja, kiwi, meló i maduixes contribueix a la formació d’aquesta molècula proteica, que és un dels components més importants de la pell i dels ossos.

Controlar l’exposició dels nens a la publicitat d’aliments insans

Són molts els estudis que mostren que la publicitat té un impacte en els nostres hàbits alimentaris i molt més quan es tracta de nens. L’última anàlisi publicada per la Gaseta Sanitària té com a objectiu conèixer els continguts i els mecanismes de persuasió utilitzats en els anuncis de productes alimentaris processats dirigits al públic infantil a Andalusia. Conclouen que aquest tipus de publicitat es basa sobretot en l’oferta de productes d’escàs valor nutricional i en l’ús de recursos persuasius basats en la fantasia o en l’oferta de regals, centrant el missatge més en l’incentiu que en l’aliment.

Ja el 2010 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va afirmar que aquest tipus de publicitat influeix de manera determinant en els hàbits alimentaris, creant preferències i pautes de consum. Va afegir que, per a preservar la salut dels nens, aquests haurien de ser aliens a aquest tipus de publicitat, ja que no són conscients que els ingredients que contenen (greixos saturats, sucres o àcids grassos trans) són perjudicials per a la seva salut. Amb l’arribada d’Internet, l’atenció s’ha desplaçat cap al màrqueting digital. En aquest sentit, l’OMS ha publicat un informe adreçat als països europeus perquè prenguin mesures enfront del màrqueting digital destinat a menors, un fenomen molt més difícil de controlar i contra el qual estan més desprotegits.

Els experts demanen a les autoritats sanitàries l’assumpció de responsabilitats en referència als aliments i les begudes anunciades que tant atreuen als nens, ja que comprenen aliments no bàsics, poc saludables o pobres en nutrients i suggereixen que aquests productes haurien de ser restringits en la publicitat dirigida als infants, com ja passa a Anglaterra, Suècia o Noruega.

Sóc molt blanca i m’agradaria posar-me morena a poc a poc. La meva mare diu que, si em prenc un suc de pastanaga tots els dies, em posaré morena més de pressa. A mi em sembla molt estrany. És cert?

/imgs/20170601/zanahoria.jpg

La pastanaga és l’aliment que concentra més betacarotens. Aquests compostos provenen de la família dels carotenoides, que són responsables de la gran majoria dels colors ataronjats, grocs o vermells presents en diversos aliments vegetals (en general, com més alt sigui la intensitat del color, més alt serà el contingut de carotenoides). L’organisme transforma els betacarotens en vitamina A, un potent antioxidant que pot prevenir l’envelliment prematur i protegir la pell de la radiació solar.

Així, un estudi elaborat el 2011 per la Universitat de Nottingham i publicat en la revista Evolution and Human Behaviour va revelar que menjar una bona quantitat de fruites i verdures ajuda a aconseguir un bronzejat daurat i més saludable. L’equip d’investigadors va arribar a la conclusió que les persones que mengen més porcions de fruites i vegetals al dia tenen un color de pell més daurat gràcies als carotenoides.

Per tant, li recomanem que segueixi una dieta variada, en la qual consumeixi almenys cinc racions de vegetals i fruites al dia, però no per a accelerar el bronzejat, sinó per a preparar i protegir la pell de l’exposició als rajos solars.

He llegit que una dieta sana passa per menjar cinc peces de fruites i verdures al dia com a mínim. En canvi, ningú no m’aclareix com he de distribuir aquestes peces ni com han de ser les racions. Podrien aclarir-m’ho?

/imgs/20170601/fruta-verdura.jpg

La Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC) aconsella el consum habitual de fruites (3 o 4 vegades al dia) i de verdures i hortalisses (2 o 3 vegades al dia). En total, entre fruites i verdures, han de sumar un mínim de cinc racions al dia.

Per la seva banda, l’associació sense ànim de lucre “5 al dia”, que té per objectiu fomentar el consum diari de fruites i hortalisses fresques, assegura que aquestes recomanacions no compten si la persona només menja un tipus de vegetal o de fruita cinc vegades al dia o més. Això es deu al fet que les diverses fruites i vegetals contenen diferents combinacions de fibres, nutrients i vitamines. Per tant, el seu consum ha de ser variat. A més, és important que la quantitat consumida, o el que és el mateix, les racions siguin equivalents.

En aquest sentit, el Comitè Científic de l’associació “5 al dia” va publicar el 2010 un document titulat “Racions de fruites i hortalisses a Espanya” per conèixer quant és una ració. En aquest document, va participar el ja dissolt Grup de Revisió Estudi i Posicionament de l’Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes (GREP-AEDN), que va consensuar unes racions de consum de fruites i hortalisses que, encara que s’intercanviessin dins del mateix grup, no generessin diferències substancials en la quantitat de diversos nutrients clau. També es va pretendre garantir que les racions tinguessin sentit dietètic i culinari, i que fossin quantificables i identificables amb facilitat pel consumidor. Pot consultar aquesta informació a la pàgina web de “5 al dia” (www.5aldia.org).