Els experts nutricionistes d'EROSKI CONSUMER responen

1 Setembre de 2016
Img alimentacion 2 listado 366

Els experts nutricionistes d'EROSKI CONSUMER responen

El cacau i els flavanols

/imgs/20160901/cacao.jpg

La ingesta en la dieta diària d’1,4 grams d’extracte de cacau té efectes beneficiosos per a les persones amb obesitat, segons un estudi elaborat pel Centre de Recerca en Nutrició de la Universitat de Navarra i liderat per la doctora Idoia Ibero de la Facultat de Farmàcia i Nutrició. Gran part de les seves propietats terapèutiques es poden atribuir a uns compostos, denominats flavanols, un tipus de flavonoides presents en grans quantitats en els grans de cacau. Es tracta de compostos naturals que es troben abundantment en les plantes i en els aliments i begudes d’origen vegetal (lleguminoses, fruites com la poma i el raïm, cacau, etc.). La recerca va comprovar que els compostos presents en el cacau van produir una reducció significativa en marcadors relacionats amb risc cardiovascular. A més, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) indica que el consum diari de 200 mg de flavanols millora la funció endotelial, factor clau en la salut vascular. Malgrat tot, segons Ibero, per a ingerir la dosi recomanada d’aquest ingredient en la nostra vida diària seria necessari saber la quantitat de flavanols presents en els productes amb cacau, una informació que no sol aparèixer en els embolcalls.

L’augment de consum del menjar rapid

/imgs/20160901/perrito.jpg

El consum de menjar ràpid creixerà a Espanya un 50% els 5 anys vinents, segons l’estudi “La despesa en menjar ràpid 2015” elaborat per l’escola de negocis EAE Business School. Normalment relacionem menjar ràpid amb menjar escombraries, però no sempre ha de ser així. Per a la doctora Irene Bretón, de l’àrea de nutrició de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN), els aliments precuinats no necessàriament han de ser dolents, dependrà del tipus de preparats i de compostos que portin i de com estiguin elaborats.

Experts de l’Institut Mèdic Europeu de l’Obesitat (IMEO) han advertit que aquesta nova tendència de menjar ràpid i els nous formats d’establiments allunyen la societat dels patrons de la dieta mediterrània. Un exemple són els anomenats food trucks, furgonetes on es venen productes preparats al carrer (hamburgueses, sandvitxos, salsitxes de Frankfurt i plats de cuina asiàtica, entre d’altres) amb una gran quantitat de greixos saturats i més sal, fet que influeix negativament en la salut. Un altre inconvenient són els additius o condiments forts que els afegeixen per estimular la gana. Convé, per tant, triar l’opció mes saludable i que el consum d’aquest tipus de menjars es faci de forma ocasional, sense abandonar els nostres patrons d’alimentació.

Regular els horaris de menjars per a prevenir la síndrome metabòlica

Menjar en horaris irregulars suposa un risc més alt de patir la síndrome metabòlica, un conjunt de factors de risc que ocorren alhora i que augmenten la probabilitat de desenvolupar malalties com la diabetis de tipus 2, l’obesitat o la hipertensió arterial. Cal tenir en compte que els éssers humans ens regim per un rellotge biològic intern, o ritme circadià, que ens dicta quan hem d’alimentar-nos i dormir.

Dos estudis elaborats per investigadors de tres universitats britàniques (el King’s College de Londres i les universitats de Newcastle i de Surrey) han analitzat l’impacte sobre la salut dels horaris regulars o irregulars dels menjars. Conclouen que molts dels processos metabòlics associats a l’alimentació segueixen un patró circadià. És el cas de la gana, de la digestió i del metabolisme dels greixos, el colesterol i la glucosa. Així, la ingesta d’aliments pot alterar el nostre rellotge biològic i, de la mateixa manera, el nostre rellotge intern també està regulat pel cicle dia/nit, que pot afectar la nostra manera d’alimentar-nos.

Un altre estudi elaborat per la Universitat de Barcelona i l’Hospital Clínic de Barcelona amb la col.laboració de la Universitat de Múrcia assegura que els horaris dels àpats poden incidir en la pèrdua de pes en pacients amb obesitat severa que s’han sotmès a cirurgia bariàtrica. La recerca afirma també que l’horari dels àpats influeix en el funcionament dels ritmes circadians, perquè l’alteració d’aquests ritmes pot influir en el desenvolupament de l’obesitat i de la síndrome metabòlica.

Amb tot, diversos autors de les recerques afirmen que la majoria de les guies sobre alimentació se centren en “què” hem de menjar i ofereixen poques recomanacions sobre “quan” han de fer els àpats al llarg del dia.

Llet de cabra per a lactants

Alguns estudis elaborats en diferents parts del món, com Espanya, França i Cuba, abonen el consum de la llet de cabra i el seu ús com a base per a l’elaboració de llets de fórmula para lactants, en substitució de la llet de vaca. El 2011, un grup de recerca del Departament de Fisiologia i Institut de Nutrició i Tecnologia dels Aliments “José Matáix” de la Universitat de Granada va demostrar que la llet de cabra conté molts nutrients que la fan comparable a la llet materna.

Per les seves característiques de major digestibilitat, tipus de greixos, tipus de proteïnes i aportació mineral, la llet de es cabra pot convertir en un gran aliat de la nutrició i la salut dels nens i de tota la família. El Consell de Ministres va aprovar el 2014 un Reial decret que modificava la regulació dels preparats per a lactants i de continuació per adaptar-los a la normativa europea, que entre altres qüestions, permet que aquests productes puguin estar elaborats a partir de proteïnes de llet de cabra i no solament de vaca o aïllats de proteïnes de soia com fins ara. Així mateix, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les sigles en anglès) ha emès els últims anys dos dictàmens en els quals conclou que les proteïnes de llet de cabra poden ser una font adequada per als preparats per a lactants i de continuació.

He llegit que molts de nosaltres estem contaminats pel mercuri que ingerim a través de diversos aliments i que hauríem de fer-nos exàmens sobre la quantitat de metalls que podríem tenir. També que la tonyina i altres peixos contenen mercuri. Fins a quin punt és veritat i quin és el seu risc real?

/imgs/20160901/atun.jpg

El metilmercuri és la forma predominant del mercuri en el peix i està present en major quantitat en espècies de gran mida com el peix espasa, el tauró o la tonyina vermella. També hi ha altres fonts, a part dels aliments, per les quals el mercuri pot entrar en l’organisme, però aquests casos solen ser exposicions professionals, com la mineria. En altes quantitats, el mercuri pot afectar la salut provocant alteracions molt variades en l’organisme, tant quan l’exposició és aguda (intoxicació aguda per mercuri) com crònica.

Encara que la població en general estem exposats al mercuri principalment per la dieta a través de peixos i mariscs, no ha de suposar un risc per a la salut sempre que el consum no sigui excessiu i se segueixin les recomanacions dels comitès científics. Hi ha proves que detecten la presència de quantitats altes de metalls com el mercuri en diversos teixits corporals, sang, orina o cabells, però només es fan en casos de sospita d’intoxicació per exposicions excessives, com ocorre amb determinats professionals.

Pel que fa a l’aportació de mercuri de productes com el peix, hi ha recomanacions establertes per diversos organismes. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA en les sigles en anglès) va publicar el 2015 un informe sobre els beneficis de consum de peix i marisc comparats amb els riscos de metilmercuri, en el qual va fer un balanç de les opinions publicades anteriorment. La principal conclusió va ser que la forma més eficaç de garantir que el consum d’aquest aliment sigui més beneficiós que perjudicial és limitar la ingesta d’espècies amb un alt contingut de metilmercuri, com el peix espasa, la tonyina o el lluç i augmentar el consum d’espècies baixes en metilmercuri com són els peixos mes petits, especialment en grups de població mes susceptible com ara dones embarassades, dones en fase de lactància i nens.

Aquests dies de vacances els meus fills s’han acostumat als hidrats de carboni, sobretot a menjar pasta, arròs i pa. No és excessiu? Quina és la recomanació sobre la ingesta d’hidrats per a nens d’entre 4 i 9 anys?

/imgs/20160901/hidratos.jpg

Un dels aliments primordials en l’alimentació dels nens són els hidrats de carboni o carbohidrats. Tota aquesta aportació d’energia és fonamental en la infància, sobretot en el seu fill de 4 anys, que es troba en ple procés de desenvolupament i creixement.

Els hidrats de carboni es classifiquen en simples i complexos. Aquests últims són els que més s’adeqüen a les necessitats dels seus fills. Es poden trobar en els grans de cereals (blat, arròs, sègol, blat de moro) i en els tubercles (patata), i sempre és millor que siguin integrals, ja que contenen segó i la fibra del cereal. Per la seva banda, els coneguts com hidrats de carboni simples són el sucre i la sacarosa, utilitzats en productes com dolços, llaminadures, pastes dolces, melmelades, etc., que són els que convé evitar.

La quantitat de les racions d’hidrats de carboni s’ha d’adequar a les necessitats individuals de cadascun dels nens, tenint en compte el pes, la velocitat de creixement i el grau d’activitat física. És important que ingereixin la mateixa quantitat d’energia que la que gasten per a aconseguir un balanç energètic. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomanen que, del total de l’energia ingerida, entre un 45% i un 60% l’aportin els glúcids o hidrats de carboni.