Els experts nutricionistes d'EROSKI CONSUMER responen

1 Abril de 2016
Img alimentacion 2 listado 360

Els experts nutricionistes d'EROSKI CONSUMER responen

Dieta miracle
/imgs/20160401/alerta.jpg

Les “dietes miracle” plantegen una pèrdua de pes o una curació d’una malaltia de forma ràpida, amb èxit i sense esforç. Un impossible. Totes les entitats de referència en nutrició humana i dietètica insisteixen que n’hem de fugir. Entre els motius, destaquen la falta d’eficàcia a mitjà o llarg termini (la pèrdua inicial, si es dóna el cas, prové d’aigua o de massa muscular), que generen l’anomenat “efecte rebot” o “efecte io-io” (en poc temps es guanya més pes del que s’ha perdut), que deseduquen els pacients sobre què és una dieta saludable i que solen produir efectes adversos. Per tal de detectar-les, el ja dissolt Grup de Revisió, Estudi i Posicionament de l’Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes va proposar el 2012 revisar si prometen resultats ràpids i sorprenents, si acompanyen les seves promeses de testimonis de suposats pacients, si divideixen els aliments entre “bons” i “dolents”, si proposen consumir preparats “naturals” o si en garanteixen els resultats. L’agència nord-americana Food and Drug Administration convida a sospitar quan la “dieta” prometi curar malalties (com l’Alzheimer, problemes renals, depressió, osteoporosi, aterosclerosi i fins i tot càncer), si conté la paraula “natural”, si afirma que la seva proposta es basa en un descobriment científic recent o si esmenta “teories de la conspiració” (sobre el fet que la indústria farmacèutica o el govern volen ocultar el seu mètode).

Catalunya defensa la sensació de gana infantil

La Generalitat de Catalunya ha publicat un document titulat “Acompanyar els àpats dels infants. Consells per a menjadors escolars i famílies”. En aquest, es remarca la importància d’una correcta alimentació al llarg de la infància i se subratllen les característiques que ha de complir la dieta dels infants tant a l’escola com fora d’aquesta. La publicació també inclou una sèrie de consells per a monitors de menjador, cuidadors o pares relacionats amb l’arrelat costum d’insistir als infants perquè s’acabin el contingut del plat. Nombrosos estudis i consensos d’experts han avalat al llarg dels últims anys la importància de respectar les sensacions de gana i sacietat en els menors d’edat. No fer-ho incrementa el risc que el nen presenti aversions dietètiques duradores o que pateixi obesitat en el futur. Per això, segons el document publicat recentment, “no és adequat, des del punt de vista nutricional, forçar els nens a menjar per sobre de la seva sensació de gana”. S’hi esmenten, a més, diverses recerques científiques, de les quals es pot concloure que el més recomanable és que pares i cuidadors tractin amb afecte i empatia el menor, prediquin amb l’exemple i facin tots els possibles per a posar a l’abast de l’infant aliments saludables perquè sigui ell, d’acord amb aquesta oferta i segons la seva pròpia gana, qui triï què vol menjar i en quina quantitat.

Perdre pes en petites quantitats té molts avantatges

Perdre molt pes en poc temps pot comprometre la salut i predisposa a recuperar-lo a mitjà termini, a més de dificultar el manteniment d’un pes saludable, a causa de l’anomenat “efecte io-io”. En canvi, petites pèrdues de pes poden generar molts beneficis. De fet, els objectius establerts en les guies de referència solen xifrar la pèrdua recomanada de pes entre un 5% i un 10% del pes inicial del pacient. Un estudi publicat al febrer en la revista Cell Metabolism va comprovar que una pèrdua de tan sols el 5% del pes era suficient en persones amb obesitat per a reduir diversos marcadors del risc de patir diabetis de tipus 2 i malaltia cardíaca (dues patologies freqüents en individus amb excés de pes). L’autor de l’estudi, el doctor Samuel Klein, va declarar que aquests resultats demostren que fer l’esforç de perdre un 5% del pes té molts avantatges. Encara més, considera que l’objectiu del 10% pot augmentar la percepció de fracàs en molts pacients perquè no poden aconseguir-ho, mentre que el del 5% és més realista i ofereix nombrosos beneficis. Així, aquest nou objectiu és més manejable i pot ajudar més a motivar les persones que intentin perdre una mica de pes, sense que això s’acompanyi de sentiments de frustració. Klein proposa que els individus amb excés de pes prenguin mesures raonables per a vigilar el que mengen i augmentar la seva activitat física, perquè això es traduirà en un risc més baix de diabetis i de malaltia cardíaca.

Donar el pit no augmenta el risc de tenir càries infantil

La lactància materna comporta molts beneficis de salut i també econòmics i mediambientals. De manera que els missatges que puguin dissuadir les dones de donar el pit als seus fills han d’estar molt ben fonamentats i no basar-se en opinions personals o prejudicis. Un dels missatges més habituals sosté que la lactància incrementa el risc de càries infantil, també dita càries de la primera infància. Tanmateix, una extensa revisió bibliogràfica elaborada pel Comitè de Lactància de l’Associació Espanyola de Pediatria conclou que no hi ha cap evidència científica sobre la relació entre lactància materna i càries, mentre que la lactància materna té beneficis demostrats sobre la salut, inclosa la salut bucodental. A més de revisar recerques recents, aquest comitè d’experts va valorar estudis antropològics per concloure que les dents de nadons alletats en la prehistòria (moment en què l’única forma d’alimentació en la infància era la lactància materna) no tenien càries. També és freqüent sentir dir que els nadons no han d’adormir-se al pit, de nou, pel risc de càries. Tanmateix, aquests investigadors consideren que, encara que el nadó s’adormi amb el mugró a la boca, la llet no continua sortint, un risc que sí que existeix amb el biberó. En suma, en comptes de deslletar el nen (fet desaconsellable), cal recordar la importància de la higiene dental des d’una fase primerenca de la infància, allunyar els aliments amb sucres de la vista i de l’abast de l’infant, no fer petons a la boca del nen i bufar o tastar el menjar abans de donar-lo al nadó, sobretot si ja té càries.

Als meus fills els encanten les crispetes i, com que al cinema són molt cares, últimament les fem a casa en bosses especials per a ficar al microones. Però he llegit que aquest tipus de crispetes no són bones perquè tenen greix (jo pensava que el problema era el sucre). Quines són més sanes?

/imgs/20160401/palomitas.jpg

Tant les crispetes per a fer al microones com les que es compren al cinema destaquen per tenir molta sal. No és gens recomanable prendre aquest condiment a l’excés, ja que incrementa el risc de patir hipertensió arterial en un futur. Aquesta malaltia afecta milions d’espanyols i predisposa a patir esdeveniments cardiovasculars. Ara com ara, tant els adults com els nens prenem el doble del límit superior d’ingesta de sal proposat pels experts. A més, tal com ha esmentat, aquestes crispetes contenen molts greixos; en concret, greixos saturats i, el que és pitjor, greixos trans. Aquests últims tipus de greix es troben en alguns aliments processats que han sofert determinats processos d’hidrogenació i no només no exerceixen cap funció en el nostre organisme, sinó que augmenten el risc cardiovascular, per la qual cosa en molts països s’ha prohibit que estiguin en la cadena alimentària. A Espanya, han desaparegut de nombrosos productes, però encara és possible trobar-ne en alguns aliments, com les crispetes per al microones. Finalment, tant en aquest tipus de crispetes com en les del cinema, és probable que també apareguin altes quantitats de sucres, amb un format que incrementa de forma notable el risc de càries. Per tant, li recomanem que no triï cap dels dos tipus de crispetes. El millor és que compri el blat de moro envasat, les faci vostè mateixa en una paella amb tapa i que hi afegeixi només un raget d’oli i un polsim de sal. Queden delicioses.

Des de fa uns mesos, prenc llet de civada. Encara que en el producte s’indica que no té sucres afegits, en l’etiquetatge he observat que el seu contingut en sucre és relativament alt. Com és possible? Creia que la llet de civada era, des d’un punt de vista nutricional, més saludable que la de vaca.

/imgs/20160401/leche.jpg

Gairebé tots els aliments d’origen vegetal contenen, poc o molt, certa quantitat de sucre de forma natural. Per exemple, la fruita fresca en té prop d’un 10%. No obstant això, els comitès de nutrició no computen aquest sucre ni en limiten el consum (tant el de la fruita fresca com el de la beguda que vostè comenta). El distingeixen dels anomenats “sucres lliures”, definits com els que afegeix el fabricant o el consumidor de forma voluntària (també s’hi inclouen els presents en sucs de fruites, mels o gelees). De fet, si revisa l’etiqueta de la llet de vaca, veurà que també conté certa quantitat de sucre, que voreja el 5% del producte.

D’altra banda, la beguda de civada no és més nutritiva que la llet de vaca. En realitat, conté moltíssim menys calci i, per això, els fabricants solen afegir-ne durant el procés d’elaboració. Amb calci o sense, la veritat és que els estudis no observen clares millores atribuïbles al consum de begudes vegetals. Al seu torn, no s’ha comprovat que la llet aporti grans beneficis o millores miraculoses per a la salut, però tampoc és responsable de cap mena de perjudici (excepte en persones que pateixin una reacció adversa a la llet, ben diagnosticada, com ara intolerància a la lactosa o al.lèrgia a la proteïna làctica).