Els experts nutricionistes d'EROSKI CONSUMER responen

1 Gener de 2016
Img alimentacion 2 listado 354

Els experts nutricionistes d'EROSKI CONSUMER responen

Dejuni per a aprimar-se
/imgs/20160101/plato.jpg

Dejunar fa referència a l’acte d’abstenir-se de forma total o parcial de menjar o beure durant un període de temps concret. Ara com ara (deixant de banda les vagues de fam), el dejuni és freqüent bé per confiar que suposa una tècnica curativa (gairebé sempre associada al naturisme) o bé amb l’objectiu de perdre pes. Pel que fa al seu paper com a teràpia alternativa, no hi ha proves en humans (basades en estudis ben dissenyats) que permetin atribuir al dejuni beneficis que vagin més enllà del que es pot aconseguir amb un bon estil de vida. Quant a la pèrdua de pes, passa una cosa semblant: les proves científiques no permeten atribuir a aquesta pràctica cap benefici clar en el control de pes corporal a llarg termini. Encara més, apunten que el dejuni predisposa a guanyar més pes, ja que bona part del pes perdut a curt termini és massa muscular.

En l’actualitat hi ha una variant denominada “dejuni intermitent”, que consisteix a combinar de forma freqüent moments de dejuni amb d’altres en què es menja de forma natural. Tanmateix, una revisió publicada a l’agost de 2015 en la revista American Journal of Clinical Nutrition ha conclòs que no existeixen estudis rigorosos que sustentin efectes beneficiosos per a la salut atribuïbles a aquesta pràctica.

Dietes vegetarianes econòmiques

Se sol afirmar que menjar de forma saludable és més car. Tanmateix, Mary Flynn i Andrew Schiff, dos investigadors de Rhode Island (Estats Units), acaben de qüestionar la validesa d’aquesta afirmació en una recerca publicada en la revista Journal of Hunger & Environmental Nutrition. En aquest treball, parteixen de la premissa que “els éssers humans no necessiten prendre carn o peix diàriament” i, durant set dies, han comparat la diferència econòmica de dos plans d’alimentació equilibrats. Un d’ells es basava en les recomanacions del Departament d’Agricultura d’Estats Units, mentre que l’altre només va incloure aliments d’origen vegetal, a més d’oli d’oliva verge extra. Tots dos plans aportaven 2.000 quilocalories, la Quantitat Diària Orientativa (QDO) de calories, una xifra utilitzada en l’etiquetatge d’aliments per a fer comparacions.

La seva conclusió ha estat que una dieta vegetariana equilibrada pot suposar un estalvi de gairebé 700 euros cada any si es compara amb una dieta omnívora equilibrada i barata. La inclusió de petites porcions de carn va augmentar el cost del pla d’àpats, sense aportar nutrients que puguin disminuir el risc de malalties cròniques. Però va haver-hi més diferències. Encara que el pla vegetarià complia amb les recomanacions d’ingesta de nutrients bàsics, va comptar amb més racions de verdures, fruites i cereals integrals, cosa que fa suposar que generarà més beneficis per a la salut a llarg termini.

Desconfiar del mite “No pots estar sa si tens sobrepès”

Una persona amb excés de pes pot estar tan sana com una amb un pes normal, o fins i tot més. Si bé és cert que el sobrepès augmenta les possibilitats de sofrir a llarg termini alguns mals (hipercolesterolèmia, hipertensió o diabetis), això no significa que ocorri a totes les persones amb excés de pes. De fet, tampoc no significa que aquests trastorns no puguin ocórrer a una persona amb un pes normal. Ho reconeix el Departament de Salut dels Estats Units i assenyala que hi ha moltes persones amb sobrepès que tenen una pressió arterial, uns nivells de colesterol o uns nivells de sucre en sang dins de la normalitat.

En qualsevol cas, es pesi el que es pesi, la clau per a prevenir les malalties cròniques (el risc de les quals augmenta si existeix obesitat) és no fumar, practicar exercici físic i seguir una alimentació saludable. Hi ha diversos investigadors que insisteixen que és millor estar en forma i seguir una dieta sana, malgrat presentar sobrepès, que no presentar un pes normal però no fer exercici físic ni alimentar-se de forma adequada. Un equip d’investigadors de la Unitat de Nutrició Preventiva de l’Institut Karolinska (Suècia) va efectuar el 2013 un seguiment a 43.265 adults i va concloure que “independentment del pes corporal i el greix, les persones amb una millor condició aeròbica tenen un risc més baix de patir malalties del cor o càncer”.

No oblidar la fruita seca
/imgs/20160101/frutosecos.jpg

No deixen d’augmentar el nombre de proves científiques que abonen el consell de tenir sempre a mà un grapat de fruites seques. Al desembre de 2015, una recerca rigorosa publicada en la revista American Journal of Clinical Nutrition ha observat que consumir fruita seca redueix el colesterol i els triglicèrids, dos factors de risc cardiovascular. L’estudi, una revisió sistemàtica de la literatura científica, ha avaluat els efectes de diferents fruites seques (nous, pistatxos, nous de macadàmia, pacanes, anacards, ametlles, avellanes i nous de Brasil) sobre la salut, i conclou que el principal determinant de la disminució del colesterol i dels triglicèrids és la dosi consumida, i no el tipus de fruita seca.

Aquest treball se suma a les nombroses evidències científiques que constaten clars beneficis per a la salut atribuïbles a la fruita seca. Ara com ara, hi ha motius per a pensar que el consum habitual d’aquests saborosos aliments resulta d’interès per a prevenir no només la hipercolesterolèmia (colesterol sanguini elevat) o la hipertrigliceridèmia (triglicèrids elevats en sang), sinó també la diabetis de tipus 2, o diabetis de l’adult, i fins i tot el risc cardiovascular. A més, les proves científiques no observen un increment de pes a causa del consum habitual de fruita seca.

M’encanten els sucs de fruites i, aquests dies, m’han regalat una liquadora. Cada matí em faig un suc de fruites variades (mango, papaia, pinya) i un altre a la tarda. Tanmateix, una amiga m’ha dit que no és gaire recomanable beure tant de suc pels sucres, encara que la fruita sigui natural. És veritat?
/imgs/20160101/zumo.jpg

La seva amiga té raó: el consum habitual de sucs no resulta recomanable. Però això no significa que puguem comparar aquesta pràctica amb altres hàbits moltíssim més arriscats, com el sedentarisme, l’alcoholisme o el tabaquisme. La magnitud del risc per a la salut és moltíssim més gran en aquests tres hàbits.

Dit això, quan els comitès d’experts en matèria de nutrició parlen de reduir el consum de sucres, no es refereixen només al sucre blanc, sinó també a la mel, a productes similars al sucre (mel de canya o melassa, agave, xarops, etc.) i al sucre present de forma natural en els sucs, encara que siguin casolans.

Els dos riscos associats a un consum elevat de sucs, en substitució de la fruita fresca, són l’increment indesitjat de pes i la diabetis de tipus 2, també dita diabetis de l’adult. És probable que això tingui relació amb la rapidesa amb què entren els sucres de les fruites al nostre cos quan les consumim en forma de suc, en comparació del que ocorre quan les masteguem. Pensi quant de temps trigarà, per exemple, a consumir tres taronges senceres i en quant de temps pot beure el suc de tres taronges acabades d’esprémer. Mentre que en el primer cas pot trigar uns quants minuts, bastaran uns pocs segons per a beure’s el suc de les taronges espremudes. En qualsevol cas, si el seu consum de sucs és esporàdic (unes poques vegades al mes), no hi haurà problema i tot seran beneficis.


Tinc dos nens de 12 i 10 anys i és impossible que mengin verdura: ni en purés, ni en hamburguesa. Quan detecten una fulla d’enciam o d’espinac, deixen el plat. He provat a cuinar la verdura en lasanya, amb cigrons, en empanada… Però és impossible. El pediatre em recomana acompanyar-la amb altres aliments que els agradin, però tampoc no funciona. Té cap consell que m’ajudi?

/imgs/20160101/verduras.jpg

Intentar que els nens mengin un aliment concret predisposa que es resisteixin a ingerir-lo. Alguns investigadors han valorat si oferir sovint un aliment a un nen (sense obligacions, pressions o coaccions), augmenta les possibilitats que l’accepti finalment. Amb “oferir”, fan referència, per exemple, a tenir-lo a taula o a preguntar-li: “Et ve de gust?”. La conclusió és que hi ha molts nens que no accepten l’aliment en qüestió després de més de 70 intents.

Com que les possibilitats de generar resistències o fins i tot aversions dietètiques augmenten de forma paral·lela amb el nombre de vegades que intentem que el nen consumeixi un aliment, el més recomanable, segons els experts (com el Comitè de Nutrició de l’Acadèmia Americana de Pediatria), és tenir aliments saludables a casa i respectar els gustos i les preferències del nen, dins d’una oferta de productes saludables (com els cigrons que ha esmentat). Si a casa nostra no hi ha aliments insans, tard o d’hora el nen consumirà una fruita o una hortalissa, que comparteixen propietats nutricionals.

Com que els beneficis de les verdures s’observen a molt llarg termini, hem de pensar en una estratègia a llarg termini. I la més recomanable és predicar amb l’exemple.