Els experts nutricionistes d'Eroski Consumer responen

1 Juny de 2012
Img alimentacion 2 listado 195

Els experts nutricionistes d'Eroski Consumer responen

M’agradaria saber si els hidrats de carboni són bons o dolents per a sopar. Des de sempre m’han dit que no he de menjar pasta o arròs a la nit perquè no es fa bé la digestió i engreixa.

/imgs/20120601/alimentacion2-1.jpg
Nombroses investigacions se centren en aquests moments a conèixer amb certesa científica fins a quin punt la selecció d’aliments del sopar pot optimitzar la funció metabòlica cap a un major ús dels greixos i un menor ús de proteïnes. El resultat podria portar a una pèrdua més gran de pes i a un augment de la massa muscular. Aquestes troballes són molt importants per a saber més sobre el control del pes corporal i dels nivells de lípids sanguinis.

La proteïna animal es podria relegar per al sopar sempre que la composició global de la dieta diària sigui equilibrada, cap a una ingesta superior de carbohidrats complexos en forma de cereals integrals i llegums en la resta d’ingestes del dia. Així, els sopars que combinin sopes i cremes de verdures, verdures bullides, saltades o al vapor amb la ració justa de pollastre, peix o ou com a font de proteïna d’alta qualitat biològica, i una petita guarnició d’amanida de temporada, poden ser una bona opció. En aquests casos, l’aportació de carbohidrats complexos es distribuirà entre l’esmorzar (pa integral, flocs naturals, musli…) i el dinar (arròs i pasta integral, llegums…).

Volia saber si hi ha aliments específics per a les mares lactants i quins afavoreixen la lactància.

/imgs/20120601/alimentacion2-2.jpg
Una mare s’ha de mantenir ben nodrida amb la finalitat de gaudir d’una lactància plena i feliç. En la varietat d’aliments es troba la clau per a aconseguir el triple objectiu nutricional durant la lactància: recuperar-se de l’esforç físic que ha suposat l’embaràs i el part, produir llet en quantitat i qualitat suficient per a alletar el nadó i evitar deficiències nutritives derivades del sobreesforç que suposa el mateix procés natural de producció de llet.

Tots els aliments que conformen una dieta saludable han d’estar presents, en la justa mesura, al llarg dels menús diaris: llegums (2-4 vegades/setmana), cereals integrals en forma d’arròs integral, pasta, cuscús o altres cereals menys comuns (mill, quinoa…) cada dia com a font d’energia principal en els àpats principals; verdures de temporada diàriament; amanides com a complement; i fruites de temporada al natural, al forn o en compota (alternades). Com a font de proteïna es pot alternar entre la proteïna vegetal (cereals, llegums i fruites seques) i la proteïna animal de qualitat (aviram, peixos, ous i alternativament amb carns magres). El calci que tant preocupa està ben assegurat amb la llet, si es té costum, o amb la presència d’aliments rics en aquest mineral (fruites seques, fruites dessecades, sardines en conserva, verdures de fulla verda…).

El saber de l’experiència diu que si la dieta de la mare és molt abundant en líquids (pren massa sucs, infusions, brous, begudes i refrescos…), en aliments de naturalesa aquosa (pren molta fruita, amanides abundants, etc.) i en dolços, pot passar que la llet que produeixi sigui més aiguosa (menys consistent), no saciï suficient el nadó i aquest demani mamar d’una manera massa constant. Moderant el consum d’aquests aliments i buscant equilibri en uns altres de més consistents i molt nutritius (galetes de cereals, fruites dessecades, compotes o fruites al forn, fruites seques, sandvitxos o entrepans petits…) per a prendre entre hores i calmar aquesta gana incrementada, s’aconseguirà millorar la qualitat de la lactància.

ABC de la nutrició: fibra insoluble

/imgs/20120601/alimentacion2-3.jpg
És un tipus de fibra dietètica que té la propietat de no ser soluble en aigua. Forma barreges poc viscoses, cosa que produeix un augment de la massa fecal i de la velocitat de pas de la femta a través de l’intestí. Aquesta és la raó d’ús de complements de fibra insoluble per a tractar el restrenyiment crònic i els malestars associats a aquest problema, com les hemorroides, la inflor abdominal i els gasos. A més, contribueix a disminuir la concentració i el temps de contacte de substàncies tòxiques, metalls pesants i carcinògens amb la mucosa del còlon, un aspecte positiu en la prevenció del càncer de còlon.

Un dels aliments més rics en fibra insoluble és el segó de blat, la capa més externa del gra de blat (i també de la resta de cereals), i també les farines integrals i els productes elaborats amb aquestes o que portin segó. En la pellofa dels llegums i en les parts més dures i “fibroses” d’algunes hortalisses i verdures com les carxofes, els espinacs, les bledes, les mongetes tendres, els enciams, les hortalisses d’arrel i els pèsols també abunda la fibra insoluble.

Pèsols fins i tot en la sopa

/imgs/20120601/alimentacion2-4.jpg
Els pèsols frescos que es cullen a la primavera són dolços i tendres. Per les seves bondats nutritives i el sabor suau, són una oportunitat per a assaborir-los cada setmana en diverses receptes dels menús setmanals. Pel que fa a l’aspecte nutritiu, menjar pèsols de temporada és beneficiós per a qualsevol, i en particular, per als nens, les dones embarassades, que tendeixen a sofrir deficiències i anèmies, i per a les persones amb diabetis o amb problemes de colesterol i tensió alta. Un plat de pèsols (200 grams) proporciona tan sols 166 Kcal i té un cúmul de vitamines, entre les quals destaquen els folats, la vitamina C (aporta la meitat de la necessària per a tot el dia), B3 o niacina, vitamina A i carotenoides antioxidants, a més de vitamina K i minerals destacats com el potassi i el magnesi. Convé ser curosos amb la cocció i prendre’ls tan frescos com sigui possible, lleugerament escaldats o bullits o fins i tot es poden menjar crus si estan ben frescos, acabats de collir.

Pa per a l’esmorzar

/imgs/20120601/alimentacion2-5.jpg
Un parell de llesques de pa de pagès o un tros de pa integral, multicereals, amb musli, de panses, de nous, amb fruites seques… Qualsevol d’aquestes opcions són perfectes com a substitutes d’unes altres tan habituals en els esmorzars de nens i adults però molt poc sanes, com els panets, els brioixos, les magdalenes, els cereals ensucrats o les galetes.

Set idees per a cada dia de la setmana:

  1. Entrepà substanciós i nutritiu. Per què no comencem el dia amb un entrepà? El que importa és triar un pa saborós i de qualitat i un farciment saludable.
  2. Sandvitx lleuger. Algunes propostes lleugeres per a l’esmorzar són: pa de motlle torrat i untat amb oli, només vegetal, amb tonyina i cibulet, amb formatge fresc i pintat de melmelada.
  3. El cor, a to. L’oli d’oliva verge extra o un grapat de nous són els complements exclusius per a aquesta alternativa d’esmorzar deliciós i sa per al cor.
  4. Energia duradora. Aquesta energia, la proporciona un pa complet i nutritiu tipus musli, multicereals, de panses o de fruites seques, o un acompanyament energètic però equilibrat com una melmelada natural, mel i formatge fresc…
  5. Torrades dolces. La mel, la melmelada o la xocolata són els dolços més recorreguts però no els únics. Una melmelada natural sense sucre, una compota de poma, una barreja de fruites dessecades cuites i elaborades d’una crema untable… són apropiades per a millorar el perfil nutricional de l’esmorzar.
  6. Torrades salades. Pa del dia anterior torrat o acabat de coure al forn, acompanyat de pernil, formatge, tonyina, sardines, anxoves… i uns pocs vegetals per a suavitzar-ne el sabor salat.
  7. Capritxós. El pa del dia anterior es talla en llesques o en tires, es torra i s’unta en una xocolata acabada de fer, es pren amb mantega i melmelada o mel, o s’acompanya d’unes unces de xocolata… Com que és un capritx, caldrà buscar el moment per a gaudir-ne sense remordiments.