El millor aliment: estar content

L'estat d'ànim influeix en la forma d'alimentar-nos i sentir dolor, tenir una depressió o sentir emocions negatives augmenta les possibilitats d'empitjorar el patró d'alimentació i de guanyar pes
1 Novembre de 2014
Img alimentacion 4 listado 153

El millor aliment: estar content

“El millor aliment és que sempre estiguis content”. Així s’expressava la poetessa madrilenya Gloria Fuertes. I no li faltava raó. Fins i tot la literatura científica relacionada amb la nutrició humana dona suport a la idea que una bona alimentació va de la mà d’un bon estat d’ànim.

/imgs/20141101/MtjNaranjas.jpg

Les emocions i el dolor poden afectar la nostra manera d’alimentar-nos, així com augmentar les possibilitats que guanyem pes més enllà del que és recomanable. Per la seva banda, el pes excessiu també pot influir en el patró d’alimentació, a més d’incrementar el risc de patir dolor, cosa que contribuirà a les possibilitats de guanyar encara més pes.

Depressió i obesitat

Cal preguntar-se si estar deprimits fa que ens engreixem amb més facilitat. O, a l’inrevés, si tenir obesitat ens fa més propensos a patir una depressió. Segons un estudi publicat el 2012 en la revista científica Psychological Medicine, els símptomes depressius s’associen a un increment excessiu de pes. Afegeix que, en les persones amb excés de pes, el risc de patir depressió és més alt i hi influeix, sens dubte, la discriminació que solen patir aquestes persones en molts àmbits, com ara l’escola, la llar, el lloc de treball, les visites mèdiques, etc.

Malgrat això, aquest estudi no va aclarir si la depressió és una conseqüència de l’obesitat o si l’excés de pes predisposa a la depressió. És a dir, què va ser primer: la depressió o l’excés de pes? Diverses recerques posteriors han constatat que, amb el pas dels anys, les persones amb depressió tenen més possibilitats d’empitjorar el seu patró d’alimentació i de guanyar pes. En conclusió, avui es considera la depressió com un factor de risc d’obesitat. Per això, en molts casos, psicòlegs i dietistes-nutricionistes treballen de forma conjunta.

“Gana emocional”

Amb tot, no només la depressió afecta la nostra alimentació. Quan estem ansiosos o baixos d’ànim, és molt probable que ens assalti una “gana emocional” incontrolable. Se sol activar com a resposta a emocions negatives, encara que també quan alguna cosa amenaça el nostre ego o quan sofrim angoixa. En aquest cas, mengem en excés o de forma compulsiva, un hàbit gens recomanable.

Si es presenta sovint, la “gana emocional” pot perjudicar la nostra salut i incrementar el nostre risc d’obesitat, una condició cada vegada més freqüent i que augmenta les possibilitats de patir diabetis, hipertensió, malalties del cor o càncer. Diverses recerques mostren que les persones que tenen excés de pes tendeixen a menjar més com a resposta a les emocions negatives respecte d’aquelles que presenten un pes normal.

/imgs/20141101/plato-sonrisa.jpg

I què passa quan les emocions són positives? És que mengem pitjor quan celebrem alguna cosa o quan mengem amb els amics, que quan estem tristos o disgustats? Els pocs estudis que tracten aquest tema apunten al fet que les emocions positives influeixen menys en la nostra alimentació que les negatives. Se sol menjar més del normal, però hi ha més tendència a seleccionar aliments saludables. Tot i això, quan som víctimes d’emocions negatives tendim a menjar més aliments superflus.

En aquest sentit, el sexe també sembla influir-hi, tal com demostra una recerca de 2010 publicada en la revista Appetite. En aquesta, es va constatar que els homes mengen més que les dones quan experimenten emocions positives. Les emocions negatives, en canvi, van afectar de la mateixa manera tots dos sexes. No hi ha dubte que hi ha motius de pes per a fugir dels disgustos al més aviat possible. Ja ho deia Gloria Fuertes: “El disgust mata el gust”.

El dolor

Hi ha proves que mostren que les persones amb obesitat (sigui l’edat que sigui) són més propenses a patir dolor sovint. Diverses condicions, com la lumbàlgia o les tendinitis (entre moltes altres), influeixen sobre aquest risc de patir dolor. En tot cas, alguns experts consideren justificat atribuir al dolor la responsabilitat de guanyar quilos de més amb el pas del temps. D’una banda, el dolor genera pitjors hàbits dietètics i pot desencadenar tant la ja esmentada “gana emocional” com la “gana hedònica” (menjar per plaer i no per a satisfer la gana). D’altra banda, el dolor dificulta l’activitat física, crucial per a prevenir i tractar l’obesitat.

En aquest sentit, el president de l’Acadèmia Americana del Tractament del Dolor, Robert Bonakdar, va detallar que les pèrdues “modestes” de pes es relacionen amb una millor qualitat de vida, però també amb un risc més baix de patir depressió i fins i tot a una disminució del dolor. Perdre l’11% del pes corporal pot generar una disminució del 50% del dolor. Fins i tot una reducció de tan sols un 5% del pes es pot traduir en una reducció del dolor d’un 30%. Així, no cal (ni és recomanable) seguir un règim estricte d’aprimament per a obtenir beneficis. A més, Bonakdar apunta, en relació amb l’exercici, que encara que és cert que qui pateix dolor i obesitat sentirà certes molèsties quan comenci un programa d’exercicis moderats, a llarg termini el dolor no representarà un problema.