Dietes especials per a moments especials

Una alimentació especial és determinant per a accelerar i garantir la recuperació en moments puntuals davant de quadres de gastroenteritis, restrenyiment, i fins i tot, abans i després d'una intervenció quirúrgica
1 Octubre de 2012
Img alimentacion listado 829

Dietes especials per a moments especials

/imgs/20121001/alimentacion1.jpg
Arròs blanc després d’haver passat la nit entre el vàter i el llit, un brou per a suportar la febre i prendre fruites com el kiwi i les prunes per a posar fi als dolors abdominals per restrenyiment són fórmules casolanes adquirides que es posen en pràctica en situacions excepcionals. Hi ha circumstàncies que requereixen el seguiment d’una dieta especial: aliments, coccions i textures amb la finalitat d’alleujar un malestar passatger. Entre les més comunes es troben el restrenyiment, les diarrees puntuals i el preoperatori i postoperatori.

Dieta per a un restrenyiment passatger

La dificultat per a evacuar, el dolor, la inflor abdominal i els gasos, juntament amb una evacuació inferior a tres vegades per setmana, responen a un quadre de restrenyiment. Si es fa crònic, convindrà descartar les causes que el produeixen, en la majoria dels casos d’índole digestiva, i fins i tot caldria descartar algun tipus d’intolerància alimentària.

Si la molèstia és passatgera, millorarà amb una dieta laxant, rica en fibra, acompanyada en alguns casos de complements dietètics abans que de medicaments laxants.

  • Aliments i remeis laxants: Les fruites fresques, les dessecades, les fruites seques, les hortalisses i verdures, els llegums i els cereals integrals són aliments amb un contingut de fibra abundant. Entre tots destaquen la carxofa (9,4 g de fibra/100 g), les fruites del bosc com ara les móres (uns 6-7 g de fibra/100 g), la taronja (8 g/100 g) i la magrana (3 g/100 g). La quantitat de fibra que aporten la resta de fruites voreja els 2 g/100 g. Les fruites seques (ametlles, pinyons, avellanes, nous) i les fruites dessecades (orellanes, prunes, raïm i figues seques) són les més laxants. El consum ha de ser moderat: un grapat, uns 25 grams, aporta de 2,5 a 4 g de fibra. Les prunes seques (16 g de fibra/100 g) destaquen sobre la resta i es poden afegir a les compotes. Un bon plat de llegums (dos cullers cuits) aporta uns 10 g de fibra. És útil i necessari incloure en la dieta aliments integrals com el pa i l’arròs integral o el musli per a l’esmorzar, en comptes de galetes o cereals ensucrats.

Diarrea i gastroenteritis

/imgs/20121001/alimentacion2.jpg
El repòs, el dejuni i la ingesta abundant de líquids són les tres claus per a alleujar les infeccions gastrointestinals provocades per bacteris patògens (E. coli, salmonel.la) o virus (enterovirus), les causes més comunes d’una diarrea passatgera. Quan les molèsties remeten, la dieta inicial serà especial: astringent i sense fibra, acompanyada de líquids abundants. En general no és necessari prendre medicaments per a superar la infecció, cal eliminar, a través dels excrements i el vòmit, tota la càrrega microbiana que ha provocat la intoxicació del cos.

  • Dieta líquida: Convé beure líquid abundant per a eliminar els gèrmens del cos i prevenir la deshidratació. Al sèrum oral se sumen altres begudes aptes, com l’aigua amb llimona (astringent), infusions digestives o relaxants (camamilla, fonoll, melissa, til.la o marialluïsa) i suc de poma. Aquesta dieta líquida s’acompanyarà d’un complement de probiòtics amb bacteris acidolàctics com els bífidus, pres en dejú o fora dels àpats. En dos o tres dies d’inapetència se sol tornar a la normalitat.
  • Dieta astringent i sense fibra: Després de la pausa de repòs digestiu els àpats seran lleugers, sense condiments, suaus i en petita quantitat, amb aliments de caràcter astringent i sense fibra. Convé menjar aliments secs que necessitin bona masticació, com ara biscotes o pa torrat i galetes d’arròs.

El preoperatori: l’alimentació compta

/imgs/20121001/alimentacion3.jpg
En els dies previs a una intervenció quirúrgica, amb la finalitat de provocar el mínim estímul digestiu, se sol recomanar la “dieta tova de protecció gàstrica”. Consisteix a modificar la manera de cuinar els aliments i a seleccionar els productes de cada grup fàcils de digerir. Els menjars es distribueixen en diversos plats de petit volum per tal de no saturar la capacitat i la funcionalitat digestiva.

  • Baixa en greix: Carns magres, peixos blancs, ous en truita o remenats.
  • Pobra en fibra: Fruites no àcides sense pell molt madures, cuites al forn o en compota, verdures suaus no fibroses i cuinades, sense llegums.
  • Amb pocs sucres simples i sense lactosa.
  • Menjars suaus: Sense aliments o condiments irritants de la mucosa gàstrica espècies picants, àcids (inclosos el tomàquet, els cítrics, la pinya), grassos o plats molt condimentats; tampoc excitants com el cafè, el te, el cacau o les begudes alcohòliques.
  • Coccions lleugeres: Bullits, al vapor, en papillota, al bany maria i estofats de verdures, peix blanc o pollastre a foc lent i amb poc d’oli.
  • Bona masticació: Millor biscotes o pa torrat, ja que cal mastegar-los per a afavorir una millor digestió.

El postoperatori: l’alimentació és clau

/imgs/20121001/alimentacion4.jpg
El període de convalescència immediat a una intervenció quirúrgica requereix una dieta progressiva tant en tipus d’aliments com en textura, forma de cocció i condimentació. Es tracta d’una “dieta tova de protecció gàstrica” que s’inicia a l’hospital i que es pot continuar a casa durant els primers dies o setmanes.

Aquesta dieta s’adapta a poc a poc a les diferents fases fisiològiques per les quals passa l’organisme, sobretot l’aparell digestiu, després del quiròfan. Entre el primer i el cinquè dia, segons la intervenció i l’estat nutricional inicial, s’inicia la serumteràpia, mitjançant la qual l’organisme rep només aigua i electròlits de forma intravenosa.

  • Dieta líquida: Quan l’aparell digestiu recupera l’activitat després de l’efecte de l’anestèsia s’inicia la dieta líquida: infusions, brous desgreixats i sucs de fruites suaus i poc àcids. Així es prova la tolerància de l’organisme als aliments.
  • Dieta tova de protecció gàstrica: Són aliments de digestió molt fàcil, poc grassos i amb poca fibra, de textures toves, rics en proteïnes, nutrients necessaris per a la recuperació i regeneració dels teixits. Fer cinc o sis ingestes diàries, freqüents i de poc volum, ajuda a equilibrar els nivells de sucre i greix en sang, i es garanteix una aportació energètica freqüent. Els horaris dels àpats seran compatibles amb la presa de la medicació prescrita, ja que hi ha aliments que interaccionen amb determinats fàrmacs i potencien o inhibeixen l’acció farmacològica. És fonamental menjar a poc a poc i mastegar bé per a facilitar la digestió i activar els mecanismes de sacietat.