Costums que taquen les dents

Alguns hàbits alimentaris influeixen de manera directa en la salut i en la blancor dental
1 Juliol de 2016

Costums que taquen les dents

/imgs/20160701/MtjAzul.jpg

Els hàbits alimentaris influeixen en la blancor i en la salut de les nostres dents. El tabac és la causa principal que apareguin taques, per l’acció del quitrà. La nicotina també afavoreix el desenvolupament de càries, ja que tendeix a disminuir el flux salival. Així mateix, substàncies com les begudes de cola, el te, el cafè o el vi negre afecten la coloració de les dents i generen taques.

Ara bé, hi ha aliments capaços de blanquejar les dents? Aquests són alguns mites sobre el tema:

  • MITE: Menjar una poma, una pastanaga o un api a mossegades és bo per a netejar i polir dents i les genives. A més, aquests aliments incrementen la producció de saliva, que és un protector natural de les dents. REALITAT: No està demostrat que aquests aliments estimulin més la producció de saliva que uns altres. En general, la producció de saliva augmenta amb els aliments àcids.
  • MITE: Les maduixes contenen un enzim que es troba en la majoria de les pastes dentifrícies blanquejadores, l’àcid màlic. Convé menjar-les a mossegades perquè es freguin amb les dents. REALITAT: Això és fals. Com assenyala l’odontòleg Ricardo Lau, els aliments que contenen més àcid màlic són la poma i el raïm. A més, l’àcid màlic no es fa servir com a blanquejant. Els dentífrics blanquejants contenen partícules de productes abrasius (com el sílice i el carbonat càlcic) de diferents mides. D’altra banda, les maduixes, pel color que tenen i per ser àcides, podrien produir més tinció (alteracions del color original) que el blanquejament de les dents; encara que contenen altres propietats nutritives.
  • MITE: Els cítrics contenen quantitats importants de vitamina C, que contribueix a augmentar la producció de saliva i afavoreix el blanquejament natural i la neteja bucal en general. A més, els cítrics tenen la particularitat d’aportar brillantor a les dents. REALITAT: La vitamina C és antioxidant, elimina radicals lliures i, en certa manera, actua com a “antibacteriana”. També ajuda a la cicatrització per l’estimulació de la síntesi de col.lagen. Per això, el seu paper més aviat és el d’ajudar la salut gingival (de les genives). No es recomanen algunes pràctiques freqüents, com fregar les dents amb suc de llimona i d’aranja.

En conclusió, és recomanable portar una alimentació variada i completa. Evitar picar entre hores i altres hàbits perjudicials com el tabac o el cafè en excés, i menjar una fruita o una hortalissa a mossegades de tant en tant afavorirà una dentadura sana i amb bon aspecte.

Aliments que ajuden

En l’actualitat, hi ha tècniques odontològiques per a blanquejar les dents i treure les taques. Aquesta opció és efectiva, sobretot, per als qui han patit algunes malalties infantils o han pres determinats medicaments en la infància, durant la formació de les dents. Aquests casos tenen una solució difícil mitjançant la mateixa alimentació.

Tanmateix, després de recórrer a aquest tipus de tractaments, els aliments sí que poden exercir un paper important. Després d’un blanquejament dental, durant les 24 o 48 hores següents és important portar una “dieta blanca”; és a dir, escollir aliments sense color i evitar-ne d’altres que sí que en tenen:

  • Aliments sense color: arròs blanc, pasta amb formatge o nata, carns blanques, peix blanc, lactis, xocolata blanca…
  • Aliments amb color: arròs de paella (amb colorant), pastes amb salsa de tomàquet, carns vermelles, peix blau, quètxup, mostassa, cafè sol, te sol, vi negre, xocolata negra…

Influència en la salut

/imgs/20160701/SonrisaNino.jpg

La salut de les dents i de la boca està relacionada amb la salut i el benestar general. La capacitat de mastegar i empassar-se el menjar és essencial per a obtenir els nutrients necessaris per a l’organisme. Però, a més, un problema estètic en les dents pot afectar de forma negativa la capacitat de comunicació, quan parlem i riem, i, en conseqüència, repercutir en l’autoestima.

Hi ha tres grans tipus de malalties bucals: la càries, l’erosió i el desgast de les dents, i les malalties periodontals o de les genives. De totes aquestes, la primera és la malaltia més comuna de les dents. Els factors principals per a prevenir-la són la higiene bucal, l’ús de fluor i el consum moderat d’aliments cariogènics; és a dir, sucres i carbohidrats de tot tipus. Què més s’ha de tenir en compte?

  • Es creu que els sucres simples (sucre de taula, caramels, llaminadures…) són més cariogènics que la pasta, l’arròs, el pa o les fruites. Tot i això, en l’actualitat, se sap que qualsevol aliment que contingui carbohidrats contribueix de la mateixa manera a les càries. Fins i tot el pa, en alguns casos, pot resultar més perjudicial que algunes llaminadures.
  • En funció de quant s’enganxi a les dents un aliment, aquest té més risc de causar càries, en comparació dels aliments que desapareixen de la boca amb rapidesa. Les patates fregides i les galetes s’enganxen a les dents durant més temps que els caramels i generen més acidesa. Els sucres solubles de les llaminadures es dilueixen en menys temps i, per tant, perjudiquen menys les dents.
  • Menjar o beure amb molta freqüència també és perjudicial, perquè no es dóna temps a l’esmalt de les dents a remineralitzar-se per complet. Per això, el millor consell és limitar el nombre d’ingestes (consum de menjar o begudes) amb carbohidrats a un màxim de sis cops al dia.
  • Els formatges curats augmenten el flux de saliva i protegeixen les dents. El formatge, a més, conté calci, fosfats i caseïna, una proteïna làctica que protegeix contra la desmineralització. Acabar un àpat amb un tros de formatge ajuda a contrarestar l’acció dels àcids produïts pels aliments rics en carbohidrats consumits en el mateix àpat.
  • La llet també conté calci, fosfat i caseïna, mentre que el sucre de la llet, la lactosa, és menys cariogènic que altres sucres. El cafè i el te taquen menys les dents quan es prenen amb llet.
  • Els edulcorants intensos (com la sacarina, el ciclamat, l’acesulfam-K i l’aspartam) i els substituts del sucre (com l’isomalt, el sorbitol i el xilitol) no poden ser fermentatst pels bacteris de la boca i no la perjudiquen. De fet, els xiclets sense sucre estimulen el flux de saliva, contribueixen a la prevenció de càries i, consumits després d’un àpat, acceleren la neteja de les restes d’aliments.