Com podem controlar que els veïns no donin llaminadures als nostres fills
Una petita endevinalla: “Quin aliment es publicita amb aquestes declaracions: natural, vegetarià, sense gelatina, sense gluten, sense greix, sense colorants artificials i sense lactis?” De segur que qualsevol persona podria pensar que es tracta d’un aliment saludable, té set declaracions de salut! Deu ser una pastanaga? Una poma potser? Doncs no, encara que sembli increïble, es tracta d’uns caramels de goma que tenen com a ingredient principal el sucre. Així que el seu consum habitual no és precisament molt saludable. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va aconsellar el 2003 que els sucres no haurien de superar el 10% de l’energia diària ingerida. Malgrat això, en la població europea oscil.la entre el 16 i el 36%, molt per sobre del límit del 10%. Per què l’OMS va establir aquest límit? Per dues raons, fonamentalment: càries i obesitat.
La relació entre la ingesta habitual d’aliments ensucrats i la càries és sòlida i indiscutible. Quant a l’obesitat, l’OMS ha assenyalat recentment que hi ha una evidència convincent sobre la relació entre el consum d’aliments rics en sucres i l’obesitat, en particular quan aquests reemplacen el consum d’uns altres amb una densitat energètica baixa, com les fruites i les hortalisses. Cosa que sol ocórrer en la infància: els nens tendeixen a preferir aliments calòrics, com les llaminadures, en comptes d’aliments pobres en energia.
No és una tasca fàcil en absolut allunyar els nostres fills del consum freqüent de les universals llaminadures. Són gairebé omnipresents: molt a prop de la sortida d’escola és probable que hi hagi un petit comerç tot ple de llepolies, i abunden en bancs, comerços i diferents recepcions. L’única excepció honrosa(i no sempre!) és la consulta del dentista. Les llaminadures, en resum, són “a la vista i a l’abast dels nens”. Què es pot fer davant de tanta temptació?
Prohibir o restringir el consum de determinats aliments als nens augmenta l’apetència cap a aquests aliments. Davant la mínima oportunitat que se’ls presenta, s’hi llancen i les sobreconsumeixen, amb la qual cosa la situació és pitjor que si mai els haguéssim prohibit o restringit res. Una reacció que es resumeix en la dita coneguda de “prohibir és despertar el desig”. Però això no significa que hàgim d’oblidar-nos de l’assumpte. Convé predicar amb l’exemple i menjar-ne de forma saludable, ja que els nens prenen els pares i mares com a models.
Si ja ha caigut a les mans del nostre fill una llaminadura, el més assenyat és “no negar-li-la”: permetem que se la mengi, però millor a casa perquè pugui rentar-se les dents en acabant. No passarà res de dolent, per descomptat, si de tant en tant pren un dolç, encara que hem de fer el possible perquè això no passi de forma habitual i sense que el nen en sigui conscient, perquè s’adonaria que li n’estem restringint el consum: els nens no són ximples.
Ara bé, quina és la fórmula per portar aquests consells a la pràctica? Hi ajudarà tenir present la frase “no oferir-ne”: no només significa que no hem de convidar el nostre fill a menjar llaminadures (hi ha pares que ho fan amb l’argument erroni “almenys així menja alguna cosa”), sinó que es tracta d’evitar que estiguin en el seu “angle de visió”. Per això a casa han de veure només una àmplia gamma d’aliments saludables.
Si no guardem aliments superflus, no hi ha motiu per prohibir-ne el consum. Però les llaminadures són omnipresents. És per això que a continuació es detallen una sèrie d’idees per a dur a terme aquesta difícil missió:
- Pregar als pares i mares que organitzin els aniversaris que els ofereixin menys llaminadures.
- Demanar als veïns, als porters o als amics de confiança que, pel bé de les dents del nen, no li regalin caramels de manera continuada.
- Triar camins que evitin passar per davant de les botigues on només hi ha llaminadures.
- No entrar amb els nens a llocs on els hagin d’oferir llaminadures.
- Perquè les ganes de menjar dolços siguin més baixes, convé portar sempre a mà aliments saludables, com ara fruites fresques, fruites seques o fruites dessecades.
- Si demanen llaminadures de manera insistent, proveu d’oferir-los un xiclet sense sucre.
- En els nens de més de 6 anys, pot ser útil pactar un dia a la setmana per a prendre una petita quantitat de llaminadures.