Coberts sense òxid
Els coberts que ens portem a la boca desenes de vegades al dia també mereixen una atenció i unes cures especials. No només s’han de mantenir en bones condicions d’higiene, sinó que també convé evitar la corrosió dels diferents materials amb què es fabriquen.
La majoria dels coberts d’ús diari s’elaboren amb metalls que solen oxidar-se, ja sigui el coure o l’acer. En el cas particular del coure, es tracta d’un material excel·lent per als estris de cuina perquè és un bon conductor de la calor. Però, al seu torn, és molt sensible a l’oxidació que es produeix per l’exposició a l’aire, la humitat, la calor o els compostos àcids d’alguns aliments. Així, quan el coure canvia de color, significa que s’ha oxidat.
Per la seva banda, l’acer també és molt sensible. Quan el ferro que conté es combina amb la humitat de l’aire o de l’aigua, pot començar a formar-se òxid de ferro en la seva superfície i oxidar-se.
Això no passa amb l’acer inoxidable. Aquest material conté crom o níquel, un aliatge que augmenta la resistència dels coberts a la corrosió i a les altes temperatures. Gràcies a aquest material, aquests estris poden suportar l’acidesa d’aliments com el vinagre o l’aigua de l’aixeta (entre d’altres) i també les temperatures que s’aconsegueixen si s’introdueixen al rentaplats.
Per aquest motiu de la seva resistència a la corrosió i al desgast per l’ús, l’acer inoxidable és un dels materials més utilitzats per a elaborar estris de cuina. Sobre la seva superfície se sol formar una capa protectora d’òxid de crom, que és la que protegeix els estris de la corrosió.
Per a mantenir els estris en bon estat durant més temps, s’han de tenir en compte algunes consideracions:
- Al rentaplats, no s’ha d’omplir massa el cistell destinat als coberts per a evitar que hi hagi punts de fricció.
- És recomanable l’ús de sabons no abrasius per a no danyar la superfície.
- Si es deixa el cobert en aigua amb vinagre, hi ha el risc de corrosió.
- És millor eixugar de seguida els utensilis perquè no hi apareguin taques.
- És aconsellable evitar ratllar-los amb fregalls.
Molts productes de neteja (com els sabons líquids) no suposen una amenaça per al material. Per contra, sí que constitueixen un risc aquells que contenen clorurs o productes àcids i que es fan servir sense les mesures bàsiques de precaució.
En l’àmbit industrial, els clorurs es troben en la sal grossa que s’utilitza per a cuinar. Quan aquesta es fa servir en olles amb aigua en ebullició, s’hi poden formar punts de corrosió. També poden causar corrosió els aliments àcids amb un pH inferior a 7, com el vinagre o la llimona.
En el cas concret dels estris de coure, per a evitar-ne la corrosió és molt important fer-los servir amb utensilis de fusta o plàstic, en comptes de culleres de metall que puguin ratllar el coure. Si passa això, s’hi formen àrees fosques que causen punts calents on els aliments es poden enganxar o cremar. Tampoc s’han de fer servir draps o esponges abrasius per a netejar-los, sinó draps suaus que no ratllin la superfície. No és recomanable posar els utensilis de coure al rentaplats, ja que aquest electrodomèstic pot accelerar l’oxidació del material.
- Plata. És menys comú, encara que també s’ha utilitzat per fer coberts. El principal problema és l’òxid produït per l’oxigen, els sulfurs o alguns àcids a causa d’un emmagatzemament prolongat. És recomanable no rentar aquests coberts al rentaplats perquè es deteriora la pel·lícula protectora del metall. És preferible rentar-los a mà i conservar-los en un lloc sec i protegit de la llum.
- Metalls. Algunes olles de ferro tenen la capacitat de mantenir la calor durant molt de temps, però tenen l’inconvenient que són molt pesants i s’oxiden si no s’eixuguen bé després de rentar-les. Alguns ganivets es poden fabricar amb titani, un material que tampoc s’oxida ni reacciona amb els aliments.
- Silicona. Alguns coberts poden ser de silicona, un polímer sintètic procedent del sílice de sorra. Aquest material no reté les olors, és antiadherent i flexible i resistent a temperatures extremes, tant fredes com calentes.
- Fusta. Amb aquest material es fabriquen sobretot culleres, però cal tenir en compte que és de naturalesa porosa, per això s’hi poden acumular restes d’aliments i humitat i convertir-se, per tant, en un bon lloc perquè hi creixin microbis.