Campanya "pa cada dia" | Propietats de la carabassa | La inulina | L'oli dels fregits | Farina de rebosteria i tradicional

1 Gener de 2010
Img alimentacion 2 listado 131

Campanya "pa cada dia" | Propietats de la carabassa | La inulina | L'oli dels fregits | Farina de rebosteria i tradicional

Es parla de: Campanya “Pa cada dia”

/imgs/20100101/alimentacion2-1.jpg
La indústria alimentària dedicada a l’elaboració de farines i pans, a través d’Incerhpan (unió d’entitats i empreses del sector) i amb el suport de la comunitat científica, ha dissenyat una campanya amb l’objectiu de frenar i invertir la tendència descendent del consum de pa. Les activitats d’informació al consumidor estan estructurades en tres àrees:

Dins de l’àrea científica, una de les tasques és transmetre l’evidència que relaciona el consum de pa o els seus components amb una bona nutrició i una bona salut. El seu objectiu és aclarir l’associació entre el consum habitual de pa i el pes corporal, i analitzar la relació entre aquest aliment i la fibra. La conclusió d’una de les revisions efectuades és que els estudis dels últims 30 anys demostren que el pa no contribueix ni a la sobrecàrrega ni a l’obesitat.

Les accions realitzades per l’àrea sociològica estan dirigides al consumidor a fi de promoure el consum d’un aliment necessari per a mantenir una dieta equilibrada. El seu desenvolupament ha inclòs el repartiment de mig milió de “bosses de pa” en gairebé 1.000 establiments de tot el país durant el mes de març a fi d’informar de la importància d’aquest aliment per a la nostra salut, adhesius informatius en els establiments i un estudi per a conèixer les actituds, els hàbits i els costums de la població espanyola en relació amb el pa.

L’àrea d’infància neix amb la idea d’impulsar el consum de pa en la població més jove, i entre les accions desenvolupades hi ha un concurs-il·lustració “Millor amb pa”. Els nens plasmaran els seus coneixements sobre el valor nutricional del pa i els seus beneficis sanitaris per mitjà d’una il·lustració (postal, còmic).

La web oficial (http://www.pancadadia.es/) informa en diversos apartats de les particularitats del pa: ingredients, procés d’elaboració, història, consum, nutrients i salut. El lector té l’oportunitat de fer arribar els seus dubtes en la secció “preguntes i respostes”.

El rebost: La carabassa

/imgs/20100101/alimentacion2-3.jpg
Aquesta hortalissa gaudeix d’uns components idonis per a la nutrició dels òrgans i els sistemes que més sofreixen pels rigors del fred. La d’hivern és més dolça que la d’estiu perquè, com altres aliments propis d’aquesta estació (llegums, fruita seca, fruita dessecada), concentra més midó i sucres. La seva composició destaca pels antioxidants (betacarotè, vitamines C i E) que nodreixen el sistema de defenses per enfrontar-se a les infeccions més pròpies de l’hivern i protegeixen la pell de la sequedat del fred. És rellevant el seu contingut en vitamina A, que ajuda a regenerar i a suavitzar la pell i les mucoses. Per això, prendre carabassa durant aquesta temporada accelera la recuperació de les mucoses irritades (boca, gola, esòfag, estómac) i afavoreix les digestions.

En l’edició digital de CONSUMER EROSKI (www.consumer.es) es poden obtenir receptes amb la carabassa com a protagonista:

  • Primers: carabassa ofegada, amb mongeta tendra, farcida d’arròs i verdures, en crema amb nous i ametlles, en gallons al forn amb gingebre i herbes aromàtiques, espinacs a la crema amb làmines de carabassa, amb llegums (mongetes, llenties, cigrons, etc.).
  • Segons: flam de carabassa, en truita amb ceba, bunyols amb patata, arrebossada o setinada com a guarnició, mandonguilles amb crema de carabassa suau.
  • Postres: pastís de carabassa, en daus amb fruites dessecades i fruita seca al forn.

L’ABC de la nutrició: Inulina

/imgs/20100101/alimentacion2-2.jpg
La inulina és un tipus de fibra (un polisacàrid) soluble constituït per unitats de fructosa, característica que el distingeix del polisacàrid midó (molècules de glucosa unides). El consum d’inulina en forma de complement i dels vegetals en què abunda -card, carxofa, porro, ceba, xicoira, espàrrec, ordi, blat, plàtan- reporta els beneficis reconeguts a la fibra soluble: afavoreix el trànsit intestinal, nodreix la flora benèfica de l’intestí (actua com a prebiòtic), redueix el nivell de colesterol i ajuda en la regulació de la glucèmia.

Consultori

/imgs/20100101/alimentacion-consultorio.jpg

Quantes vegades es pot utilitzar l’oli en els fregits?

/imgs/20100101/alimentacion2-4.jpg
Depèn de l’ús i del tipus d’oli. No convé fer servir el mateix oli en més de quatre fregits i sempre que s’utilitzi de nou cal filtrar-lo. És important no barrejar l’oli usat amb un altre de nou, ni fer servir olis de diferent naturalesa (oliva amb gira-sol, per exemple) ja que reaccionen de manera distinta a l’augment de la temperatura. L’oli d’oliva, per l’abundància d’àcids grassos monoinsaturats, és el que millor suporta les altes temperatures pròpies dels fregits.

En l’àmbit domèstic, per valorar la qualitat de l’oli la persona que cuina es guia de manera subjectiva per l’observació de les propietats físiques (color, formació d’escuma, fum, temps d’ús o mal aspecte del producte fregit). Però també es comercialitzen dispositius que marquen, amb sensors, el deteriorament de l’oli mitjançant la comprovació del grau de compostos polars (peròxids). Aquests aparells s’utilitzen en restauració i hostaleria com a mesura per a garantir, amb la màxima seguretat, la qualitat de l’oli usat.

En què es diferencia la farina preparada per a rebosteria de la tradicional?

He provat de fer bescuits amb una farina i amb l’altra i no noto la diferència. Per cert, així com hi ha sucre especial per a no engreixar, hi ha algun tipus de farina light?

/imgs/20100101/alimentacion2-5.jpg
La diferència està en el processament que es dóna al gra per a la fabricació. Després de la mòlta, el tractament més habitual és l’emblanquinament fins a obtenir la farina blanca, la més usada tant en l’àmbit industrial per a la panificació com en la llar. Aquest procediment consisteix a usar substàncies (peròxids, gasos o clor) que aconsegueixen la decoloració dels pigments naturals de la farina. El pas següent és l’emmagatzemament de la farina després de l’etapa de maduració. Si s’observa que manca d’alguna de les propietats més importants, s’hi poden afegir alfa-amilases per millorar el volum o la rigidesa. També és habitual afegir-hi vitamines, com la tiamina o la niacina, sal i minerals que solen perdre’s durant la mòlta i la refinació.

Segons l’aliment que es vulgui elaborar amb farina, la composició varia a fi de millorar-ne la qualitat:

  • Farina per a pa: són riques en quantitat i qualitat de proteïnes.
  • Farina per a galetes: contenen una quantitat moderada de proteïnes, ja que no és necessària tanta elasticitat com en el pa.
  • Farina d’ús casolà: es fa servir per a arrebossar o per a elaborar masses, beixamels o per a espessir plats. És necessari que contingui un baix contingut proteic.
  • Farina de rebosteria: té una composició diferent que la normal o tradicional. S’elabora només amb la part del midó del gra de cereal, i no amb tot el gra. El que li dóna això és una textura més fina, fins i tot la denominació de “farina fluixa”. Se’n recomana l’ús en productes que es valoren per l’esponjositat, com ara els bescuits, les coques… Elaborar aquestes receptes amb la farina tradicional pot fer que la massa no pugi tant i que quedi més atapeïda.

Pel que fa a la comercialització de farines especials amb menys calories, la legislació que regula l’etiquetatge i les declaracions de propietats saludables dels aliments és molt estricta. De moment no es comercialitza cap d’aquestes característiques al nostre país. Si fos així hauria d’ajustar-se a la denominació “valor energètic reduït”, si el valor energètic disminueix, com a mínim, en un 30%, amb la indicació del nutrient que redueix el valor energètic total.