Bacteris cafeters
Les càpsules monodosi han revolucionat el món de les màquines de cafè. Ara, cada vegada és més freqüent disposar d’un bon cafè de manera ràpida i còmoda, tant a casa com a l’oficina. El secret: l’envàs, que, ja dosificat, protegeix el producte de la llum i de la humitat, fet que en garanteix l’aroma i el sabor.
Per a gaudir d’aquesta revolució, tan sols es necessita una cafetera exprés i un dispositiu dissenyat per a injectar aigua calenta a pressió a la càpsula. L’invent perfecte si no fos perquè té un petit inconvenient relacionat amb la seva higiene: massa sovint oblidem netejar la safata on cauen les càpsules de cafè usades. I, com tot objecte que entra en contacte amb els aliments, hi ha un risc que s’hi formin bacteris patògens si no es manipula i es desinfecta de la manera correcta.
Ho ha demostrat una recerca recent elaborada per l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València. Els seus autors asseguren que el lloc on s’acumulen les càpsules i part de l’aigua usada són un ric substrat per al creixement bacterià. I hi insisteixen: el problema no es troba a beure el cafè, sinó a com es manipula aquesta part de la cafetera.
Aquesta recerca, que porta per títol “Els bacteris de la màquina de cafè: biodiversitat i colonització de la safata de residus”, és la primera anàlisi sistemàtica dels bacteris en màquines de cafè exprés.
Per dur-la a terme, els científics han analitzat el dipòsit de residus de cafè de deu màquines diferents durant un any. Els resultats han demostrat que es forma una comunitat bacteriana en totes les màquines. Els experts insisteixen que el seu cafè no té cap problema microbiològic, però que com a electrodomèstic que entra en contacte amb els aliments, s’han de tenir en compte algunes pautes d’higiene i manipulació de la màquina.
L’equip de microbiòlegs de la Universitat de València va identificar de 35 a 67 bacteris de diferents espècies en la safata de degoteig (on queden les restes de cafè) de les màquines estudiades, incloent-hi soques patògenes (amb capacitat per a causar malalties), com Enterococcus, Clostridium i Pseudomonas. Els bacteris poden propagar-se a altes temperatures i, a més, sembla que la manipulació que fa el consumidor (mans sense rentar, per exemple) influeix en la presència de bacteris, ja que no hi ha evidències que aquests estiguin en el cafè abans de preparar-lo.
És un descobriment sorprenent si es té en compte que la cafeïna que conté el cafè, així com el te i algunes begudes gasoses, té propietats antibacterianes. Segons els investigadors, els bacteris comencen a créixer allà on s’acumulen les càpsules utilitzades (safata de degoteig) i s’estenen a la resta de la cafetera.
Els experts assenyalen, a més, que esbandir amb aigua no és suficient per a eliminar els bacteris. Per tant, suggereixen la necessitat de fer-hi una rentada setmanal amb aigua tèbia, sabó i unes gotes de lleixiu per a ajudar a “disminuir la densitat bacteriana a valors molt baixos”.
En l’estudi “Els llocs amb més gèrmens de la llar”, elaborat per NSF International (organització dedicada al desenvolupament de normes i certificacions de productes i la gestió de riscos de la salut pública) i publicat el 2011, els científics van detectar també llevat i floridura en les cafeteres en forma de gerra on es diposita l’aigua. Segons la recerca, aquest tipus de cafetera contenia més gèrmens que els poms de les portes del bany i els seients del lavabo.
Els experts de la Universitat d’Arizona (EUA), responsables d’aquest informe, destacaven que l’aigua calenta utilitzada per a elaborar el cafè no era suficient per a eliminar possibles bacteris. Una de les formes de prevenir riscos, admetien, és netejar i desinfectar cada dia (si el seu ús és diari) la cafetera, posant una atenció especial a la tapa, a la gerra i al filtre.
A més de la cafetera en forma de gerra, hi ha la italiana o la de pressió. Consisteix en dos cossos que s’enrosquen en la part central, en la qual es troba el dipòsit per al cafè mòlt. En la part inferior es troba l’aigua, que és la que es posa en contacte amb una font de calor fins que arriba a ebullició.
També el 2011, un estudi elaborat per experts de la Universitat de Liubliana (Eslovènia) i publicat en la revista britànica Fungal Biology detectava en cafeteres i rentaplats Exophiala dermatiditis i E. phaemuriformis, dos fongs que han demostrat tenir una resistència inusual a la calor i que es poden transmetre a través de les fonts d’aigua. A simple vista, tenen l’aparença d’una floridura negra i proliferen en combinació amb detergents als calaixos del sabó i els segells de goma.
Per a evitar que bacteris i floridura creixin a les zones fosques i humides de les cafeteres, és important rentar-les després de cada ús i cal donar una importància especial a les àrees més difícils d’accedir-hi.