Apostar pel producte local

Espanya produeix diversos aliments que permeten elaborar un cistell d'anar a comprar sostenible, saludable i de proximitat
1 Desembre de 2016
Img alimentacion listado 1161

Apostar pel producte local

/imgs/20161201/platitos.jpg

Espanya és un país productor de moltíssims tipus d’aliments. Disposa de cultius de clima humit a la cornisa cantàbrica i també d’una enorme horta a tot el Llevant i la costa tropical andalusa.

Tanmateix, sovint vivim situacions inexplicables, com la de trobar en un supermercat de València taronges que procedeixen de Sud-àfrica. I el pitjor de tot és que es compren. Aquest exemple mostra una incongruència que repercuteix en l’economia local i en la d’altres països, així com en el medi ambient.

Els ciutadans, com a consumidors, tenim el poder d’afavorir els cultius i agricultors pròxims. Tenim la capacitat d’evitar que el planeta pagui una taxa mediambientalment insostenible i de no consumir productes que perjudiquin l’economia local en un altre lloc del món, jugant amb el manteniment dels qui no tenen tanta sort com nosaltres. Amb el fet que els nostres aliments recorrin, de mitjana, més de 3.800 km i generin més de 4.000 tones de CO2, tenint la producció nacional que tenim, n’hi ha per a preocupar-se’n i per a reflexionar.

Millorar el cistell d’anar a comprar

Alguns dels aliments que normalment es conreen en terres molt llunyanes es poden consumir aquí com a productes locals, només cal esforçar-se més. Així, és important tenir en compte l’origen dels productes abans de ficar-los al cistell d’anar a comprar:

  • Kiwi: no és necessari que ens el portin de Nova Zelanda. La cornisa cantàbrica i el nord de Portugal produeixen kiwis i, quan no és temporada, hi ha moltes altres fruites locals per consumir. Com qualsevol altra fruita, és un aliment saludable i recomanable. Presenta una quantitat elevada de vitamina C, similar o superior a la dels cítrics, i cal destacar-ne l’alt contingut de fibra. El kiwi conté 5 grams de fibra per cada 100 quilocalories, per la qual cosa no estranya que sigui un aliment recomanable per a la prevenció i el tractament del restrenyiment. Alguns estudis indiquen, a més, que aquesta fruita podria ser beneficiosa per a prevenir el risc cardiovascular.
  • Papaia, mango i alvocat: aquests tres fruits tropicals es conreen a la costa andalusa. Encara que és molt fàcil que l’alvocat vingui del Perú i el mango i la papaia, d’algun punt llunyà del tròpic, també podem adquirir els que es conreen aquí. Durant l’octubre i el novembre ha estat molt fàcil trobar mango malagueny, fins i tot per sota dels 2 euros el quilo. L’alvocat es produeix també en zones no tropicals com les Balears, i esdevé així una alternativa local perfecta. I la papaia es comença a conrear a Màlaga, Granada, Almeria i Múrcia. La papaia és un aliment idoni per a règims dietètics baixos en greixos i colesterol. El seu contingut en fibra és d’uns 3,5 grams per ració, de manera que pot contribuir a l’aportació global de fibra en la dieta. A més, és una font important de carotenoides (vitamina A), vitamina C i àcid fòlic. Cal recordar que és obligatori indicar l’origen de la fruita i la verdura a granel. Si a la fruiteria o el supermercat no tenen producte de proximitat, podem demanar que el portin. És així com es crea la demanda.
  • Fruites seques: el nostre país produeix ametlles, nous, avellanes, castanyes… Per què mengem ametlles nord-americanes o nous californianes? La majoria de vegades no ens n’adonem, per això es demana posar-hi una mica més d’atenció i fixar-se en els que es venen a granel. No cal recórrer sempre als empaquetats. La fruita seca és deliciosa, en podem incloure en infinitat de preparacions culinàries i és rica en fibra, vitamines, minerals, proteïnes vegetals i greixos saludables. A tot això se suma que poden prevenir l’aparició de malalties cròniques i fins i tot la mortalitat prematura, com mostren les recerques més recents.
  • Llegums: Espanya té almenys deu tipus de llegums amb denominació d’origen, per la qual cosa no sembla que tingui gaire sentit adquirir al supermercat llenties argentines, que comprem perquè, a més, són més barates. És molt probable que entre la multitud de marques, n’hi hagi alguna de nacional i a bon preu. És qüestió de revisar l’etiquetatge. A més de la tradició, els llegums són molt importants des del punt de vista nutricional. Varietats com les llenties, les mongetes, els pèsols o els cigrons formen part d’una dieta saludable, ja que ajuden a combatre l’obesitat i a prevenir malalties cròniques com la diabetis, les afeccions coronàries i el càncer.
  • Quinoa: va gaudir de gran popularitat i va passar per la fase de superaliment, encara que avui es considera un aliment habitual. No només això, sinó que ja no cal comprar quinoa peruana perquè se n’està conreant amb èxit a la vall del Guadalquivir o a Antequera des de fa un parell d’anys. Si volem consumir quinoa, podem fer-ho sense necessitat de recórrer a un producte andí, important per a l’economia local d’aquesta zona del planeta. La quinoa és un aliment molt nutritiu i amb un sabor exquisit, que combina amb multitud de preparacions culinàries. Diverses entitats de referència, com la Universitat de Harvard o l’Acadèmia Americana del Cor, recomanen incloure en els menús cereals integrals i aliments com la quinoa que, si bé no és un cereal, comparteix amb aquests unes quantes característiques.

Quan no trobem l’opció nacional de l’aliment que busquem, bé perquè no s’ofereix en aquest comerç o bé perquè no és de temporada, en comptes d’agafar un producte transoceànic, convé triar una alternativa.

Per sort, l’enorme oferta de productes de què disposem fa que el fet de desitjar consumir un aliment concret costi el que costi no sigui més que un capritx, mai una necessitat real. Fem servir els nostres privilegis per fer un consum responsable beneficiós per a tothom.