ANAR A COMPRAR AMB L'AJUDA DE NUTRI-SCORE

CINC COLORS I CINC LLETRES PER A SABER TRIAR ELS PRODUCTES DE MILLOR QUALITAT NUTRICIONAL ENFRONT D'UNS ALTRES DE LA MATEIXA CATEGORIA O MOMENT DE CONSUM. PERÒ, HI HA ALIMENTS "PROHIBITS"? PARLEM AMB LA DOCTORA PILAR GALÁN, METGESSA EPIDEMIOLOGISTA I MEMBRE DE L'EQUIP QUE VA DESENVOLUPAR AQUEST SISTEMA D'INFORMACIÓ NUTRICIONAL.
1 Abril de 2019

ANAR A COMPRAR AMB L'AJUDA DE NUTRI-SCORE

/imgs/20190401/JM_CONSUMER_270219_JM_CONSUMER_270219-10368.jpg

Conèixer la qualitat nutricional dels productes que incloem en el cistell del merca és, des de gener, més fàcil als establiments Eroski gràcies a Nutri-Score, que completa la informació ja disponible als diferents envasos. Ara convé saber utilitzar-lo adequadament perquè les decisions de compra siguin tan sanes com es pugui. La doctora Pilar Galán és directora adjunta de l’Equip de Recerca en Epidemiologia Nutricional (EREN) que va desenvolupar aquest nou etiquetatge nutricional. Amb la seva ajuda, resolem alguns dubtes.

SENSE ALIMENTS PROHIBITS

Amb Nutri-Score, cap aliment està vetat. “El consumidor pot triar un producte qualificat com a D o E, la qualitat nutricional dels quals no és la més saludable, o pot optar per un producte alternatiu que tingui una valoració més bona, etiquetat amb els colors corresponents a les lletres A, B o C (del verd al groc)”, explica Pilar Galán. Però el més important és que tingui accés a aquesta informació de manera ràpida i clara gràcies a la presència del logotip en la cara anterior del paquet. “Això sí, si optem per un producte que té una classificació més dolenta, convé recordar que s’ha de consumir en quantitats més petites i amb menys freqüència que les alternatives més saludables”, analitza.

MÉS TRANSPARÈNCIA

La importància d’aquest nou sistema per al consumidor consisteix en com pot afectar les seves decisions de compra, de manera que, davant de múltiples opcions que són similars en aparença, sigui més fàcil triar les més saludables. “Amb una sola ullada es pot diferenciar la qualitat nutricional d’una gamma de productes equivalents de marques diferents o que, tot i pertànyer a categories diferents, es consumeixen en ocasions similars”, argumenta l’experta. No es condemna cap aliment, però aporta transparència amb una icona simple, intuïtiva i d’interpretació ràpida.

PER QUÈ ÉS BO?

El nou barem basat en codis cromàtics informa de la qualitat nutricional dels aliments tenint en compte la presència de components perjudicials per a la salut (sucres, greixos saturats, calories o sal) i beneficiosos (fruites i verdures, llegums, fruites seques de closca, fibres o proteïnes, que indirectament informen sobre la presència de vitamines i minerals). “S’ha demostrat científicament que aquests elements tenen un paper important com a factors de risc o de protecció davant d’afeccions cròniques com la diabetis, l’obesitat, les malalties cardiovasculars o el càncer”, explica Galán. Nutri-Score sintetitza tots aquests elements a través d’un color combinat amb una lletra, per a facilitar-ne la legibilitat.

TAMPOC NO T’OBLIDIS DE MIRAR ELS INGREDIENTS

Per molt útil que sigui, hem de recordar que aquest és un sistema voluntari al qual les marques poden decidir si s’adhereixen o no, i que els envasos continuen proporcionant la mateixa informació nutricional que abans, per la qual cosa sempre convé recórrer-hi. Si tenim en compte el principi de precaució, es poden prioritzar “aquells aliments amb una llista més curta d’additius escrits a l’etiqueta i, si és possible, amb la seva absència, i afavorir també els productes amb un símbol oficial Bio”, afirma Galán. I, per descomptat, hem de tenir present que, per sobre de qualsevol sistema, els aliments frescos com les fruites i les verdures han de ser majoritaris en la nostra dieta.

ENCARA QUE SIGUI SALUDABLE, FES ÚS DEL SENY

Els productes de color verd o groc (representats amb les lletres A, B i C) són aliments amb una qualitat nutricional més bona dins d’aquesta categoria i cal donar-los prioritat davant dels altres. Es poden consumir en més quantitat i amb més freqüència que els que tenen una classificació més dolenta. Malgrat això, tampoc no vol dir que es puguin consumir sense límit: “Fem ús sempre del sentit comú! Els aliments amb una D o E no s’han d’excloure sistemàticament del cistell del mercat, però la seva freqüència de consum ha de ser inferior i en porcions més petites”, adverteix Galán. Eventualment, l’objectiu final passa per triar una alternativa més saludable, però no cal que tota la compra estigui constituïda exclusivament per aliments A i B. “D’aquesta manera, es podrà prendre consciència de la qualitat nutricional real dels aliments i orientar la compra per a disminuir el consum dels que tenen un perfil nutricional pitjor”, conclou.

LA FREQÜÈNCIA I LA MIDA IMPORTEN

Alguns productes amb matèries grasses, com els formatges, reben una classificació dolenta per a alertar el consumidor que no és convenient ingerir-los amb massa freqüència o en porcions excessivament grans, però no vol dir que s’hagin d’eliminar de la dieta. “Amb un etiquetatge nutricional tan comprensible com el de Nutri-Score, el consumidor pot triar els productes segons els seus hàbits, que li permetran jutjar la freqüència i la mida de les racions”, explica Galán. Recorda que aquest sistema no serveix per a definir si un aliment determinat és beneficiós o perjudicial per a la salut, ja que això dependrà de la quantitat i de la freqüència de consum.

RECOMANABLE, PERÒ NO OBLIGATORI

Malgrat la seva efectivitat, la implementació de Nutri-Score, com la d’altres logotips d’informació nutricional frontal, no pot ser una mesura obligatòria aplicada pels governs, per la legislació europea. Per això, “el fet que determinats fabricants i distribuïdors col·loquin Nutri-Score als seus aliments és mostra d’un compromís de transparència sobre la qualitat nutricional dels productes que elaboren i venen. Quan rebutgen incorporar-lo, alerten els consumidors que tenen coses a amagar”, puntualitza Galán.

Claus per a triar els cereals de l'esmorzar

  • Arròs integral inflat, El Granero Integral. Igual que els flocs de civada, són cereals sense sucre ni sal afegits. A més, contenen més proteïna pel fet de ser integral.A

  • Choco Bills Eroski. Encara que tenen una quantitat important de sucres afegits, la seva qualitat nutricional s’equilibra per la presència de proteïna i de fibra.B

  • Special K Kellogg’s. Tot i tenir més fibra que els exemples A i B, contenen més sucre (15 %) i sal afegida, i per això la qualitat nutricional empitjora.C

  • Choco Flakes Callejeros. Tenen una gran quantitat de sucres i greix saturat de baixa qualitat. El seu contingut en fibra no és molt destacat en comparació amb uns altres.D

Les valoracions de Nutri-Score han estat facilitades per Open Food Facts, una base de dades oberta i cooperativa que aplega informació sobre productes alimentaris d’arreu del món.

PISTES PER A LA PAUSA DEL BERENAR

  • Pinya en el seu suc. S’assumeix que el suc no es consumeix, per tant, es tracta d’una fruita sencera sense afegits.A

  • Fruita seca fregida i/o salada. Com que s’hi afegeix greix i/o sal per a fregir-la, la qualitat nutricional empitjora. La millor opció (A) són les naturals o torrades sense sal.B

  • Iogurt de llimona Danone. Els iogurts de sabors porten sucres afegits, fet que en redueix la qualitat nutricional.C

  • Finíssimas Gall dindi Campofrío. Encara que sigui un embotit de carn blanca (baixa en greixos i calories), en la seva elaboració s’inclou bastant sal. A més, a banda de proteïnes, no conté cap altre component que valori en positiu (fibra, fruita, verdura, llegums o fruita seca).
    D

  • Kit Kat. Es troba dins dels productes ultraprocessats, que es caracteritzen per ser els de pitjor qualitat nutricional: rics en greixos de baixa qualitat, sucres afegits i sal.E

Les valoracions de Nutri-Score han estat facilitades per Open Food Facts, una base de dades oberta i cooperativa que aplega informació sobre productes alimentaris d’arreu del món.

MÉS O MENYS NUTRIENTS?

/imgs/20190401/JM_CONSUMER_270219_JM_CONSUMER_270219-10340.jpg

L’Organització Mundial de la Salut, així com les diverses guies nutricionals, estableixen una ingesta diària recomanada d’alguns components que s’haurien de controlar en una dieta saludable. Així, aconsellen no superar els 6 g de sal diaris o que els sucres afegits i els greixos saturats no sobrepassin el 10 % de les quilocalories totals. Per al sucre, això es tradueix en 50 g per dia per als adults i 25 g per als nens. “Així i tot, una barreta cruixent amb un alt contingut d’aquests sucres pot ser idònia per a incorporar-la mentre es practiqui un esport d’alta intensitat”, assenyala la dietista-nutricionista Nancy Babio, una altra de les responsables de l’equip de desenvolupament del nou etiquetatge.