Aligerar plats / 125 grams de carn / Nutrició infantil / Solanina / Fenilananina / Sucre

1 Febrer de 2008
Img alimentacion 2 listado

Aligerar plats / 125 grams de carn / Nutrició infantil / Solanina / Fenilananina / Sucre

10 claus per a alleugerir els plats

  1. Adobs en amanides. Per a reduir l’oli que afegim a les ensalades i a les verdures torrades, podem elaborar un adob més lleuger i amb un sabor original. Una opció és una salsa elaborada amb iogurt desnatat natural batut amb menta picada i sal.
  2. Macerar carns i peixos. Untem els aliments amb la barreja d’oli, suc de llima o vinagre i herbes aromàtiques (farigola, romaní, orenga, anet…) o espècies. Així es potencia el sabor dels aliments i resulten més sucosos per a preparar a la planxa.
  3. Truita de patates al microones. Consisteix a tallar la patata en porcions, estendre-les en un plat, afegir-hi una mica d’aigua perquè no es ressequen i cuinar-les al microones. Quan estiguen cuites, se salten amb una mica d’oli a la paella abans de mesclar-les amb l’ou i quallar la truita.
  4. Salses de formatge més lleugeres. Acompanyen molt bé carns a la planxa i plats de pasta. S’elaboren substituint la nata per una beixamel no gaire espessa cuinada amb llet desnatada, a la qual s’afegeix formatge blau per a donar-li sabor.
  5. Llegums en amanida. Mesclats amb vegetals, se’n redueixen considerablement les calories per prescindir dels aliments que tradicionalment acompanyen l’olla de llegums, com ara xoriço, botifarra, pernil o cansalada.
  6. Cuinar en papillota. Recomanat per a carns tallades en tires o en porcions petites, hortalisses carnoses (carabassó, albergínia, carabassa, xampinyons), patates i peixos. Els aliments es couen en el seu propi suc, per la qual cosa queden saborosos i sucosos sense necessitat d’afegir-hi a penes greixos.
  7. Carn de conill. Cent grams de conill aporten uns set grams de greix, tres vegades menys que la mateixa quantitat de costelles de porc o d’espatlla de corder.
  8. Barrejar melmelada amb fruita fresca. Unes torrades de melmelada resulten més lleugeres si es barreja la melmelada amb abundants trossos de fruita fresca. Per la mateixa quantitat que s’unta, reduïm a la meitat les calories.
  9. Maionesa menys grassa. El mètode és senzill. Consisteix a mesclar una part de maionesa amb una de iogurt desnatat.
  10. Gratinats cruixents. Els formatges que s’usen habitualment per a gratinar són molt grassos. Perquè resulten més lleugers, se substitueix part del formatge per pa ratllat.

La dada: 125

/imgs/20080201/alimentacion-2.01.jpgSón els grams de carn que es consideren com una ració saludable d’aliment. Els organismes de nutrició i salut oficials recomanen consumir carn respectant aquesta quantitat, entre 3 i 4 vegades per setmana, i alternar aquest aliment al llarg de la setmana amb altres aliments proteics com ara peixos i ous.

Es parla de: Nutrició infantil

/imgs/20080201/alimentacion-2.02.jpgDesprés de dos anys d’investigació s’han donat a conèixer els primers resultats del Projecte EARNEST (The Early Nutrition Programming Project), una iniciativa europea que persegueix conèixer els efectes de la nutrició infantil sobre el creixement i la salut del xiquet en les seues diverses etapes. La investigació s’està efectuant mitjançant assajos clínics i intervencions nutricionals i abraça des de l’embaràs i la lactància fins als primers anys de vida. Els primers resultats del Programa d’Obesitat Infantil, inclòs en l’EARNEST, refermen la hipòtesi que la ingesta de proteïna per sobre de les necessitats metabòliques (especialment dels aminoàcids de cadena ramificada, leucina, isoleucina i valina, abundants en els lactis i en les carns) en els primers anys de vida s’associa a un risc més alt d’obesitat. En les anàlisis bioquímiques s’ha observat que una aportació més alta de proteïna produeix una major secreció de dues hormones, la insulina i el factor de creixement (IGF 1). Això incideix en un creixement superior durant els dos primers anys de vida. A més, la IGF 1 estimula l’augment del nombre d’adipòcits (cèl·lules grasses) i aquest canvi fisiològic en els dos primers anys s’associa amb obesitat infantil o en edats més tardanes.

D’altra banda, el Grup PeriLip (Lípids i nutrició perinatal) ha comprovat que les dones que incloïen en la dieta DHA (àcid docosohexanoic), un àcid gras omega 3, tenien embarassos més sans, els xiquets neixien amb un pes més saludable i es registraven menys parts prematurs. D’acord amb aquests resultats positius, plantegen la recomanació que les dones embarassades prenguen un suplement diari de 200 mil·ligrams de DHA.

Els resultats de les intervencions serviran per a formular polítiques d’actuació i campanyes informatives, i també per a elaborar guies i recomanacions referents a la composició d’aliments infantils o per a millorar les fórmules infantils ja existents.

Més informació: EARNEST (The Early Nutrition Programming Project)
www.metabolic-programming.org

L’abc de la nutrició:

Solanina
/imgs/20080201/alimentacion-2.03.jpg
És un compost tòxic que contenen les plantes de la família de les solanàcies, com la patata. En aquest tubercle, la solanina s’acumula a les zones verdes i germinades. La calor destrueix aquest glicoalcaloid tòxic, per la qual cosa les patates s’han de menjar cuinades, fet habitual en la nostra cultura culinària. No obstant això, el risc d’intoxicació és mínim a causa de l’extrem sabor amarg que caracteritza la solanina.

CONSULTORI NUTRICIONAL

Molts aliments dolços incorporen en l’etiqueta el missatge “Conté una font de fenilalanina”·. Quin significat té?

Xiclets, caramels, refrescos, sucs, iogurts i molts altres aliments dolços o edulcorats contenen, com a edulcorant, l’aspartam. La fenilalanina forma part de la composició química d’aquest additiu. El consum de fenilalanina no es recomana a persones amb fenilcetonúria, una malaltia congènita deguda a l’absència o inactivitat de l’enzim anomenat fenilalanina hidroxilasa. Davant d’aquesta deficiència, la fenilalanina no es descompon i el compost tòxic s’acumula en la sang i en els teixits de l’organisme, i això afecta greument el sistema nerviós central, especialment durant la infància.

Les dones embarassades han de controlar els aliments que porten aquest compost. Els nivells elevats de fenilalanina en la sang materna durant l’embaràs són nocius per al fetus. El missatge s’indica en l’etiqueta dels aliments que porten aspartam perquè les persones afectades ho puguen tenir en compte.

/imgs/20080201/alimentacion-2.04.jpgTinc un xiquet molt llépol a qui li encanten els dolços. Encara que està prim perquè és molt actiu, voldria saber quanta quantitat de sucre o d’aliments dolços podria prendre cada dia perquè l’excés no li cause sobrecàrrega.

En una dieta de 1.800 calories recomanada per a xiquets i xiquetes de 5 a 10 anys, s’aconsella que l’aportació de sucre se situe entre el 10% i el 18%, percentatge representa un consum màxim de 340 calories respecte del total del valor energètic i una quantitat aproximada de 85 grams diaris de sucres. Un sobre de sucre equival a 10 grams de sucres, una ració de cacau en pols conté l’equivalent a 1-2 sobres de sucre, i un grapat de llepolies (30-40 grams per exemple) és pur sucre. A això cal sumar altres aliments dolços que el xiquet és probable que menge habitualment, com ara iogurts, fruites, sucs, galetes o cereals.