5 ous / Les aigües minerals / Vinagre / Cuidar el fetge / Carnitina

1 Febrer de 2007

5 ous / Les aigües minerals / Vinagre / Cuidar el fetge / Carnitina

La dada. “5”

/imgs/20070201/img.despiece-alimentacion.01.jpg És la quantitat d’ous que els experts aconsellen consumir a la setmana, i són una bona alternativa enfront del consum de carn i peix, aliments de propietats nutricionals semblants.

Es parla de…

Les aigües minerals

/imgs/20070201/img.despiece-alimentacion.02.jpg Ens hem fixat mai en la varietat d’aigües minerals que hi ha? Són totes iguals? La forma de conèixer la composició mineral de les aigües és llegir l’etiqueta de l’envàs en què apareix la quantitat dels diferents minerals que té. Si comparem marques, podrem comprovar que és notable la diversa composició d’alguns minerals d’unes a altres. Unes tenen fins a 3 vegades més calci que unes altres, deu vegades menys sodi o el doble de magnesi.

Una aigua per a cada ocasió

No totes les aigües són iguals; segons la composició en minerals, unes o altres exerceixen efectes diferents en l’organisme. El contingut mineral de l’aigua depèn de la procedència i del recorregut subterrani que fa abans de brollar a l’exterior, ja que arrossega i dissol diversos minerals en quantitats variables.

Segons la composició mineral i el grau de mineralització, és a dir, el contingut total en minerals, les aigües tenen propietats beneficioses per a la salut que van més enllà de la pròpia hidratació.

  • Aigües de mineralització dèbil -fins a 500 mg/l de residu sec (de minerals per litre)- o molt dèbil -fins a 50 mg/l-. Són les més diürètiques, les que millor ajuden a depurar l’organisme: faciliten l’eliminació de substàncies de rebuig solubles en aigua que s’eliminen per l’orina, però no aconsegueixen que es perda més greix ?substància insoluble en aigua-. Amb la producció de més orina, aquesta és més clara, de manera que es prevenen infeccions d’orina. Estan recomanades especialment per als qui segueixen dietes hiposòdiques si pateixen d’hipertensió, trastorns de cor, càlculs renals i retenció de líquids. Són les més indicades per a preparar biberons i farinetes.
  • Riques en calci i magnesi: ajuden a mineralitzar ossos i dents i a prevenir càries. Les que concentren més magnesi poden resultar lleugerament laxants.
  • Aigües bicarbonatades: Són les aigües amb gas. Neutralitzen l’acidesa i faciliten la digestió, per la qual cosa són una bona elecció en un àpat abundant.

El rebost

Vinagre de Mòdena

/imgs/20070201/img.despiece-alimentacion.03.jpg Aquest vinagre balsàmic s’elabora des de fa gairebé un mil·lenni en algunes regions del nord d’Itàlia, entre les quals es troba Mòdena, precisament la que li dóna nom. Hi ha dues categories, l’artesanal -en l’etiqueta ha de figurar la paraula tradizionale-, i el comercial, que s’obté de la barreja de vinagre de vi, concentrat de most de raïm, caramel i estabilitzants. El procés d’obtenció de la categoria tradizionale és molt més costós i laboriós. Es basa en l’avinagrament del most de vi cuit i el seu període d’envelliment és d’un mínim de 12 anys, enfront dels 3 a 10 anys del vinagre comercial, i pot arribar fins als 100 anys. En funció del temps de permanència als tonells de roure es distingeixen les varietats de vinagre de Mòdena següents.

Vinagre comercial:

  • Giovanne (3 anys). Adequat per a l’amaniment d’ensalades.
  • Maturo (5 anys).Sabor suau i toc dolç. Combina molt bé amb plats que necessiten un vinagre d’aroma intensa.
  • Vecchio (10 anys). Aroma i sabor intensos amb tocs dolços i àcids al mateix temps. Es fa servir com a condiment de verdures, carns i peixos.

Vinagre tradizionale:

  • Italiano (12 anys). Color fosc i fort, d’olor penetrant i sabor agredolç característic.
  • Giuseppe (25 anys). Presenta un aspecte més dens del normal. La seua aroma és increïble i és un dels més prestigiosos.
  • Césare (50 anys). És molt dens i posseeix una aroma i un sabor intensos.

Menú per a cuidar el fetge

/imgs/20070201/img.despiece-alimentacion.04.jpg Desdejuni
Llet amb cereals i un kiwi.

Esmorzar
Iogurt i un petit entrepà amb pernil dolç, oli i tomaca natural.

Dinar
Carxofes amb all i pernil.
Mandonguilles de pollastre amb verdures i tomaca.
Pa integral i batut de xirimoia amb suc de taronja.

Berenar
Llet amb galetes senzilles integrals.

Sopar
Endívies amb brots de soja i salsa tàrtara.
Lluç a la planxa amb salsa de pebre.
Pa integral i pinya natural.

Truc: Els vegetals que contenen principis amargs com la xicoira, les carxofes, les endívies, els cítrics, etc., estimulen la funció hepàtica i biliar i milloren les digestions.

ABC de la Nutrició

Carnitina.

Es produeix al fetge i als ronyons a partir dels aminoàcids lisina i metionina -components fonamentals de les proteïnes-. Es troba sobretot en les cèl·lules del cor i del múscul, on participa en processos d’obtenció d’energia a partir de greixos. S’utilitza com a complement en esportistes perquè millora la recuperació després de l’esforç i retarda l’aparició de la fatiga.