Afàsia / Fer dieta sense practicar exercici / Conèixer el sexe del bebè a les sis setmanes d'embaràs / Radiació per a diferenciar les cèl·lules cancerígenes de les sanes / Vitamina D i esclerosi múltiple / Dra. Teresa Noguer

1 Febrer de 2007

Afàsia / Fer dieta sense practicar exercici / Conèixer el sexe del bebè a les sis setmanes d'embaràs / Radiació per a diferenciar les cèl·lules cancerígenes de les sanes / Vitamina D i esclerosi múltiple / Dra. Teresa Noguer

En quatre paraules

Afàsia:

/imgs/20070201/img.despiece-salud.01.jpg És la pèrdua de la capacitat per a utilitzar el llenguatge a causa d’una lesió al cervell. Un ictus, un tumor o un traumatisme cranial poden lesionar el lòbul temporal esquerre i la regió adjacent del lòbul frontal, que controlen la funció del llenguatge, i propiciar que els qui en pateixen queden parcialment o totalment incapacitats per a comprendre o expressar paraules.

El qui avisa no és traïdor

Fer dieta sense practicar exercici pot perjudicar els ossos

/imgs/20070201/img.despiece-salud.02.jpg La comunitat mèdica coincideix a afirmar que l’excés de quilos pot ser nociu per a la salut. Aquesta és una de les raons per les quals les persones amb sobrecàrrega decideixen seguir una dieta. Tot amb tot, cal tenir en compte que si es fa un pla d’aprimament sense practicar exercici físic els ossos poden ressentir-se, perquè quan s’aprima no només es perd pes, sinó també massa òssia, especialment a les zones que són més propenses a sofrir fractures, com és ara la columna, el maluc i les cames. Així ho asseguren investigadors de la Universitat de Saint Louis (Estats Units) en un estudi publicat a la revista Archives of Internal Medicine. Després d’analitzar 36 persones amb sobrecàrrega, cadascuna amb un pla diferent d’aprimament (18 pacients van fer règim i 18 van practicar exercici), es va poder comprovar que el grup que va fer dieta va perdre també massa òssia.

Notícies

Una anàlisi permet conèixer el sexe del bebè a les sis setmanes d’embaràs

/imgs/20070201/img.despiece-salud.03.jpg Un equip de genetistes de la Fundació Jiménez Díaz, de Madrid, ha desenvolupat un mètode que permet conèixer el sexe del bebè amb una anàlisi de sang a la mare des de la sisena setmana de gestació. La tècnica permet saber en 48 hores si l’ADN del fetus presenta el gen SRY, responsable del sexe masculí. Conèixer el sexe del nadó en una fase tan primerenca de l’embaràs és molt útil per al tractament precoç de diverses malalties com ara l’hemofília, la síndrome adrenogenital congènita o la distròfia muscular de Duchenne.

Radiació per a diferenciar les cèl·lules cancerígenes de les sanes

Científics del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat de Bath, al Regne Unit, han aconseguit controlar un tipus de radiació amb què es diferencien les cèl·lules cancerígenes de les sanes. Agrupades en un punter de menys d’1 mil·límetre de gruix, permet fer un escaneig complet de la zona en què es localitza un tumor per distingir amb precisió fins on s’ha estès la matèria cancerígena. La radiació és d’un tipus 1.000 milions de vegades més dèbil que els raigs X, per això no provocaria dany en els pacients.

Vitamina D i esclerosi múltiple

Les persones que tinguen nivells alts de vitamina D en sang tenen fins un 62% menys de possibilitats de desenvolupar esclerosi múltiple, segons un estudi de l’Escola de Salut Pública de Harvard, a Boston, editat al Journal of the American Medical Association. Els científics assenyalen, a més, que el risc més alt de patir aquesta malaltia es dóna entre els familiars de primer grau dels qui ja la sofreixen, de manera que entre aquesta població s’hauria d’efectuar un assaig per prevenir.

Dra. Teresa Noguer. Oftalmòloga pediàtrica

“De la mateixa manera que protegim la pell dels xiquets enfront del sol, hem de protegir-los els ulls”

/imgs/20070201/img.despiece-salud.04.jpg Molts xiquets d’aquest país van “molt concentrats”, seguint amb els ulls els jocs de la consola que els han portat els Reis. Això té conseqüències perjudicials?
Convé que hi haja un horari, que el temps diari que passen enfront d’aquests artefactes no excedisca, per exemple, de les dues hores. Aquests aparells exigeixen molta atenció visual i acostar-se molt a la pantalla, per la qual cosa generen certa propensió a la miopia. Aquesta situació és més greu en menors de 10 anys, que encara no tenen conformat el sistema visual.

Els contraindiquem?
No, ja que hi ha casos en què poden resultar terapèutics.

Perdó?
Els oftalmòlegs podem “prescriure” l’ús de videojocs a xiquets amb problemes d’ull vague, ja que l’hàbit de jugar podrà corregir en aquests casos un defecte fisiològic.

Ocorre el mateix amb la televisió o el mòbil?
Com més lluny estiguen les pantalles, millor. Amb els televisors no hi ha tant de problema, ja que les pantalles són cada vegada més grans i es col·loquen més lluny, però amb el mòbil hem d’esforçar massa la mirada i, com he apuntat abans, això genera l’aparició de miopies.

A quina edat cal revisar la vista d’un xiquet per primera vegada?
Els pediatres estan fent una bona tasca de cribratge, el que passa és que comencen massa tard (cap als cinc anys). Si els pares tenen antecedents de problemes visuals (ceguesa, miopia, glaucoma o cataractes) el xiquet s’ha de fer una primera revisió amb un any d’edat. En circumstàncies normals es pot esperar als dos o tres anys, però no més, perquè com més temps passa més difícil i costós és corregir problemes futurs.

Han de llegir abans d’anar al llit, ajudats del llum de capçalera?
Tant als dormitoris de casa com als hotels tenim aquesta maleïda tendència d’apagar el llum del sostre i llegir només amb el de capçalera: és un error. Per als ulls, és millor llegir amb els dos llums encesos (que no cal que reunisquen una potència excessiva), i apagar-los després.

La foscor protegeix?
Diguem-ho al revés: massa llum acaba cegant. Els ulls es “gasten” en virtut de la quantitat de llum que absorbeixen.

Amb ulleres de sol ja des de bebès?
Excel·lent idea! De la mateixa manera que protegim la pell dels xiquets enfront del sol, hauríem de protegir-los els ulls.