Gossos guia

Una llum en la foscor

1 Novembre de 2010
Img en imagenes listado 153

Una llum en la foscor

Ilia és una femella negra atzabeja de retriever del Labrador. Amb dos anys ja és un gos pigall, una facultat fruit d’una bona genètica, una educació sense fissures, grans dosis d’entrenament i molt d’afecte. Va néixer a l’escola de gossos pigalls que la Fundació ONCE té a la localitat madrilenya de Boadilla del Monte. Unes instal.lacions de 100.000 metres quadrats on treballen gairebé 60 persones fixes distribuïdes entre administració i els departaments de Cria, Cadells, Gosseres, Entrenament i Instrucció. Gràcies a aquesta tasca diària i a les famílies que acullen i eduquen els futurs gossos guia, mil cecs i discapacitats visuals d’Espanya poden desplaçar-se amb absoluta llibertat.

/imgs/20101101/perro0.jpg A partir de los 18 meses un perro adiestrado en la Fundación ONCE del Perro Guía está capacitado para orientar a una persona con discapacidad visua. Foto: Rubén García Blázquez.

De 0 a 2 mesos

Els cadells de gos pigall veuen la llum en el bloc de parts, el més vigilat i cuidat de tota l’escola, però el cicle no comença amb el naixement. Darrere del miracle biològic hi ha un selecte programa de cria que fa dècades que selecciona i creua els mascles i femelles més adequats per a complir la feina de pigall. Les races que millor s’adapten al perfil de gos guia -per la fidelitat, la capacitat resolutiva, l’adaptació al medi, la fidelitat, la valentia i el sacrifici – són la de pastor alemany i, sobretot, la de retriever, que engloba els Labrador, els Golden i els Flat Coated.

/imgs/20101101/perro1.jpg Camada de Labrador Retriever en el bloque de partos. Foto cedida por la Fundación ONCE del Perro Guía.

/imgs/20101101/perro2.jpg Todos los cachorros de la misma camada se crían juntos hasta los 2 meses. A cada camada se le asigna una letra, en este caso la “P”, y el nombre de cada perro empieza por esa letra. En la imagen vemos a Plater, Pansa, Palton, Poncho, Pegui y Peky jugando con Miguel Gómez, supervisor de cachorros. Foto: Rubén García Blázquez.

/imgs/20101101/perro3.jpg Una chica recoge de manos de un trabajador de la Fundación ONCE uno de los cachorros de la camada “P”. Ella y su familia lo cuidarán y socializarán hasta que cumpla un año. Foto: Rubén García Blázquez.

De 2 a 12 mesos

Després del període de cria, els cadells són donats a famílies que desitgen adoptar-los de forma voluntària i que, a part de viure a la Comunitat de Madrid per la proximitat, han de superar una entrevista, disposar de temps lliure i comprometre’s a no deixar mai el gos sol més de dues hores al dia. La tasca de la família durant els propers deu mesos és socialitzar l’animal en els ambients en què desenvoluparà la seva tasca de guia, aquells llocs als quals un cec podria anar; és a dir, tots. Aquest procés, vital en la formació del futur gos pigall, és dirigit per un supervisor de cadells i la Fundació es fa càrrec de totes les despeses, tant de veterinària, residència, manteniment i assessorament tècnic.

/imgs/20101101/perro4.jpg Las familias reciben un documento con todos los datos de identificación del perro, su historial clínico y la fecha de la próxima vacuna. También les marcan estrictas pautas para su alimentación diaria. Foto: Rubén García Blázquez.

/imgs/20101101/perro5.jpg La familia hace visitas regulares a la Fundación de forma que los perros tienen un seguimiento exhaustivo por parte de los especialistas caninos de la ONCE. No hay lugar para cabos sueltos cuando se trata de criar y formar a un futuro perro guía. Foto: Rubén García Blázquez.

/imgs/20101101/perro6.jpg Las familias pueden llevar al perro a la Fundación durante periodos vacacionales. En las instalaciones hay una residencia específica para ellos. Foto: Rubén García Blázquez.

De 12 a 18 mesos

A l’any de vida, amb pena, però sense sofrir cap trauma, la família es desvincula físicament del gos i aquest torna a l’escola. Els entrenadors prenen ara la batuta i ensinistren el futur gos pigall de forma progressiva en intensitat i dificultat. Comencen amb entrenaments a l’escola, valent-se de circuits, i de forma immediata passen a entrenar-los a la ciutat mateixa. Entre altres tasques els ensenyen a marcar voreres i obstacles, a buscar el camí més espaiós o a viatjar en transports públics, i reforcen les seves pautes de comportament i d’obediència. Durant aquest procés viuen amb els seus companys en el bloc d’entrenament, on els cuidadors vetllen per ells les 24 hores i els mantenen en les millors condicions físiques i emocionals. La família és informada sempre de l’evolució de l’animal i del lliurament a l’usuari, moment que ja comparteixen tots junts a l’escola.

/imgs/20101101/perro7.jpg Durante las visitas se comprueba como se está desarrollando el carácter y la actitud de cada perro. En la foto Miguel Gómez con Leidi, una Flat Retriever. Foto: Rubén García Blázquez.

/imgs/20101101/perro8.jpg Eva entrenando a un Retriever en un circuito simulado. Foto: Rubén García Blázquez.

/imgs/20101101/perro9.jpgA base de repeticiones los perros son capaces de marcar y solventar cada uno de los obstáculos. Foto: Rubén García Blázquez.

/imgs/20101101/perro10.jpgLos Retriever son decididos y fieles y saben acatar las órdenes. Foto: Rubén García Blázquez.

/imgs/20101101/perro11.jpgSu futuro compañero no podrá verle así que el perro debe aprender a buscar el contacto. Foto: Rubén García Blázquez.

A partir dels 18 mesos

Durant la fase d’entrenament, els tècnics de l’escola avaluen les condicions de cada gos i escullen entre la llista d’usuaris amb discapacitat visual els qui millor s’adaptin a cada animal ensinistrat, d’acord amb el seu grau d’autonomia, les seves condicions físiques i el seu caràcter. El futur usuari es desplaça a l’escola i des del primer dia se li recomana vivament que prescindeixi del bastó que l’ha orientat fins llavors. Conviu i entrena amb el gos pigall assignat durant almenys dues setmanes i aviat els vincles afectius donen els seus fruits i es forma un tàndem perfecte. Així va arribar Ilia a convertir-se en gos pigall i així va conèixer el seu company José Luis, que la defineix com la seva “llum en la foscor”.

/imgs/20101101/perro12.jpgDurante la fase de entrenamiento los perros viven en unas instalaciones amplias y están atendidos las 24 horas por los cuidadores, en el caso de la foto por Antonio. Foto: Rubén García Blázquez.

/imgs/20101101/perro13.jpg El estado físico y emocional de los futuros perros guía debe ser idóneo. Foto: Rubén García Blázquez.

/imgs/20101101/perro14.jpgEn Mayo de 2010, tras varios años de espera, José Luis Irisarri se convirtió en usuario de perro guía. En la imagen junto a Ilia, una labradora negro azabache de dos años. Foto: Rubén García Blázquez.

/imgs/20101101/perro15.jpgCada perro guía lleva una chapa de identificación. Las siglas FOPG (Fundación ONCE del Perro Guía), el número de teléfono para llamar en caso de que se extravíe el animal y un número de orden interno que sirve para reconocer a cada ejemplar. Foto: Rubén García Blázquez.

/imgs/20101101/perro16.jpgA los perros guía se les acostumbra a comer una sola vez al día, siempre a la misma hora. De esta forma el usuario controla la hora de las las deposiciones y se asegura que el animal trabajará con efectividad el resto del día. Foto: Rubén García Blázquez.

/imgs/20101101/perro17.jpgUsuario y perro guía pasan juntos todo el tiempo. En la imagen podemos ver a José Luis junto a otra usuaria de perro guía cantando con sus compañeros del coro. Foto: Rubén García Blázquez.

/imgs/20101101/perro18.jpgPara José Luis, Ilia es su “luz en la oscuridad”. Todo el cariño que se les demuestre es poco. Foto: Rubén García Blázquez.