Pàrquings

Un sistema de cobrament injust per a l'usuari i una qualitat de servei molt millorable

Quatre de cada deu suspenen l'examen, aquesta és la conclusió primera i significativa. Concretament, el 3% dels pàrquings estudiats mereix un "molt malament" com a nota final i el 17% s'ha de conformar amb un "malament", mentre que el 20% es queden amb un "regular".
1 Febrer de 2005
Img temap 214

Un sistema de cobrament injust per a l'usuari i una qualitat de servei molt millorable

/imgs/20050201/tema-de-portada.01.jpg
Probablement, la majoria dels usuaris que han contribuït per què el sector de pàrquings de pagament haja facturat l’any passat al voltant de 300 milions d’euros pensaran que la pràctica de cobrar per hora o fracció en compte de fer-ho pel nombre de minuts en què el cotxe es troba a l’aparcament és un abús o, si més no, un despropòsit en una època com l’actual, impregnada per les noves tecnologies, la competitivitat pel mercat i el màrqueting atent a la més mínima expectativa dels consumidors. El mateix podríem pensar si tenim la mala sort d’extraviar el tiquet de l’aparcament: en la majoria dels casos, i encara que el temps utilitzat siga menor, haurem de pagar com si haguéssem tingut el cotxe estacionat 24 hores i, a més, haurem de demostrar que el cotxe que reclamen és nostre. Però no tot acaba aquí: si ens roben de l’interior del cotxe un mòbil, una maleta, un aparell musical extraïble o qualsevol objecte personal, no en rebrem cap indemnització. Podríem pensar: “però no hi ha una normativa, una llei, que regule aquest servei i defense els drets dels usuaris? Doncs sí que n’hi ha una, va entrar en vigor el mes de novembre de 2002, però tot i que les organitzacions de consumidors pressionen perquè es modifique, els seus articles permeten que la situació siga la que és.

Tècnics de CONSUMER EROSKI van visitar a principis del mes de gener passat, fent-se passar per usuaris, 155 pàrquings públics de pagament dels denominats “de rotació” (no exclusius per a residents o abonats) en 13 ciutats: Madrid, Barcelona, València, Màlaga, Bilbao, Saragossa, lla Corunya, Múrcia, Vitòria, Sant Sebastià, Almeria, Pamplona i Santander.

Quatre de cada deu suspenen l’examen, aquesta és la conclusió primera i significativa. Concretament, el 3% dels pàrquings estudiats mereix un “molt malament” com a nota final i el 17% s’ha de conformar amb un “malament”, mentre que el 20% es queden amb un “regular”. Per ciutats, tan sols els de Múrcia i Màlaga -entesos globalment en cada ciutat- aproven de sobres l’examen. En ambdues ciutats ho fan amb un “bé” de mitjana, que adquireix més rellevància si es compara amb la mitjana de les 13 ciutats, un “regular. Les de pitjors pàrquings són, en aquest ordre, Saragossa, Vitòria, la Corunya, Barcelona, Bilbao, Madrid i Santander. Els aparcaments estudiats a Pamplona, Sant Sebastià, València i Almeria- cal insistir: analitzats conjuntament en cada ciutat- superen l’examen, però ho fan amb un “acceptable”, una qualificació mediocre.

En resum...

/imgs/20050201/tema-de-portada.02.jpg
La principal assignatura pendent dels pàrquings espanyols és cobrar pel temps real utilitzat pels usuaris o, almenys per cada quart d’hora d’ús de les instal.lacions: avui només ho fan el 23% dels estudiats per CONSUMER EROSKI. El més positiu és la informació oferta a l’usuari, particularment la senyalització de les instal.lacions. El pitjor en aquest apartat és l’absència de cartells o panells informatius per a indicar que disposen de fulls de reclamacions i de com actuar en cas d’incendi. Un altre aspecte important que s’ha de corregir (suspenen quatre de cada deu aparcaments) és l’accessibilitat general de les instal.lacions i l’adaptació (accessos, places de pàrquing específiques i lavabos) a les necessitats dels usuaris que es desplacen en cadires de rodes. També és rellevant que el 36% dels pàrquings suspenguen en seguretat i vigilància (a causa de l’absència de vigilants, i a la inexistència de plans d’evacuació, passos de zebra i voreres per a vianants), i que una proporció semblant no abaste ni tan sols l’aprovat en neteja i manteniment: alguns necessiten reformes i atencions bàsiques, com una mà de pintura; uns altres tenien els lavabos en estat deplorable i fins i tot hi havia alguns en què no es veien les marques vials del terra. Totes aquestes dades remeten a una conclusió de rang superior: no només la immensa majoria dels pàrquings espanyols mantenen un sistema de cobrament clarament perjudicial per als qui els utilitzen sinó que, a més, un bon nombre ofereixen un servei deficient.

Almenys, qui en fa ús habitual es podria consolar en el fet que el servei que presten els pàrquings és econòmic. Però tampoc no és així: encara que s’han registrat enormes diferències entre les ciutats (la tarifa mitjana a València és d’1,6 euros, mentre que a Vitòria i Múrcia és de 0,8 euros ) i fins i tot dins de les mateixes ciutats (a Madrid, van des de 3,6 euros fins a 0,9 euros per hora), estacionar en un pàrquing d’una ciutat espanyola representa un desembossament mitjà d’1,43 euros per hora, la qual cosa significa que si es deixa aparcat el cotxe (per exemple, per a fer compres o anar al cinema) durant tres hores i pocs minuts, l’import mitjà a pagar (en la majoria dels casos, cobrarien quatre hores) seria de gairebé 6 euros, és a dir, 1.000 de les antigues pessetes.

Senyalització i informació a l’usuari

Com ens informen els pàrquings sobre els seus horaris i serveis? Exposen la informació més important per a l’usuari mitjançant cartells? Assenyalen clarament la sortida, entrada i la ubicació de caixers de pagament o lavabos? Enumeren les places de pàrquing per a facilitar la localització dels vehicles?

Horaris d’obertura i tancament: 7 de cada 10 pàrquings informen sobre els horaris. Els millors, els de Barcelona: tots els visitats indicaven els seus horaris mitjançant cartells exteriors o interiors, i/o en el tiquet. El 55% dels pàrquings assenyalen que el seu horari és de 24 hores, mentre que el 15% tanca durant la nit.

Dies d’obertura: gairebé 9 de cada 10 pàrquings no tanca cap dia a l’any.

Fulls de reclamacions: 6 de cada 10 no informen clarament que en tenen… Els pitjors, els de Saragossa (només un dels 12 estudiats assenyala que disposen de fulls de reclamacions) i els de Madrid, Barcelona i Pamplona (en 8 de cada 10 no ho indiquen).

Senyalització per a vianants: la majoria (gairebé 9 de cada 10) assenyalen bé les sortides de vianants i les distingeixen de les de vehicles. Els millors, els de Saragossa, València, Pamplona i Màlaga. Els pitjors, els de Barcelona i els de Vitòria i Bilbao (en el 25% dels estudiats o no hi és aquesta senyalització o no n’és suficient).

Sistemes tecnològics per a guiar els usuaris: només el 7% disposen d’un sistema guiat cap a places lliures utilitzant sensors, indicadors lluminosos d’ocupació o panells d’informació variables. Aquests pàrquing es van veure a Barcelona (4 pàrquings), València (2), i un a Pamplona, Saragossa, Vitòria, Bilbao i Madrid.

Cartells informatius sobre objectes robats: el 51% els pàrquings no adverteixen que no es fan càrrec dels objectes dipositats a l’interior dels vehicles.

Emergències: només el 53% informen clarament sobre què cal fer en cas d’emergència o d’incendi a l’interior dels aparcaments. Els millors, els de Múrcia (el 93% adverteix sobre què cal fer en cas d’emergència) i els de Pamplona (tres de cada quatre n’ofereixen indicacions). Els pitjors, els de Madrid (set de cada deu no n’expliquen res) i els de Bilbao i Sant Sebastià (ocorria el mateix en dos de cada tres).

Places d’aparcament numerades: només el 56% dels pàrquing té les seues places clarament numerades (en algunes, els números estan desgastats i no es distingeixen). Els millors van ser els de Sant Sebastià: nou de cada deu tenen les places ben numerades. Els pitjors, els de Màlaga: tres de cada quatre no les tenen numerades.

Cartells de “Lliure” i “Complet”: en el 8% dels pàrquings no informaven ni a l’exterior ni a l’interior de la disposició de places lliures. Els pitjors, els de Màlaga: en un de cada quatre no hi havia cap cartell amb aquesta pràctica informació.

Manteniment i neteja

/imgs/20050201/tema-de-portada.03.jpg
Estan nets els pàrquings? Es distingeixen les marques vials? Ofereixen lavabos en bon estat de neteja? Es troben en estat de conservació òptim o necessiten reformes?

Marques vials: només la meitat dels pàrquings mantenen en bon estat les marques vials pintades al terra. Els millors van ser els de València, Màlaga i Vitòria. Els pitjors, els de Sant Sebastià, Madrid i Bilbao.

Senyals de parets, lavabos, ascensors…: més de set de cada deu pàrquings els tenen en bon estat de manteniment, sense ruptures, òxids, pintades, caigudes, etc. Els millors, els de Pamplona i Múrcia (tots els visitats, bé). Els pitjors, els de Madrid i Saragossa.

Lavabos: el 18% dels pàrquings no en tenen. Els millors pàrquings quant a dotació de lavabos que es van veure van ser els de Màlaga, Pamplona, Almeria, València i Múrcia. Els pitjors, els de la Corunya (dos de cada tres no tenen lavabos), Saragossa (42%) i Barcelona (29%). Quant a l’estat, el 16% dels pàrquings els tenen en una situació higiènica deplorable, amb olors nauseabundes, taques, brutícia, etc. Els millors lavabos es van veure als pàrquings de Màlaga. Els pitjors o més bruts, els de Madrid, Barcelona i Almeria.

Neteja del terra: en el 14% dels pàrquings el terra de les instal.lacions es trobava en mal estat de conservació i neteja, amb clots, taques, goteres, brutícia, esvorancs. Els pitjors van ser els de Bilbao, Barcelona i Madrid. Estat de conservació: el 14% dels pàrquings necessiten una remodelació de les instal.lacions. Els millors respecte d’això van ser els de Màlaga, Almeria, Pamplona i Santander. I els pitjors, els de Bilbao i Vitòria.

Accessi- bilitat i adaptació a discapacitats

Lavabos adaptats: només tres de cada 10 pàrquings que disposen de lavabos els tenen adaptats per a usuaris en cadira de rodes. Els millors, els de Màlaga: dos de cada tres disposen de lavabos adaptats. Els pitjors, els de Sant Sebastià i Almeria.

Places d’aparcament reservades: només el 56% dels pàrquings disposa de places exclusives per a discapacitats. Els millors, els de València (el 86% les ofereix), Madrid i Pamplona. Els pitjors, els de Sant Sebastià, la Corunya i Saragossa.

Ubicació adequada i grandària de les places per a discapacitats: s’haurien de situar prop de les sortides de vianants, ser àmplies per a facilitar les maniobres d’aparcament, i estar situades en la primera planta. Gairebé el 98% dels que tenen places reservades a discapacitats compleixen amb aquestes premisses. Els pitjors van ser els d’Almeria (un de cada tres pàrquings va fallar).

Maniobrabilitat: en el 23% dels pàrquings es van anotar dificultats per a circular i per a accedir a les places d’aparcament (estretor de carrers interiors, presència de columnes inoportunes…). Els pitjors van ser els de Saragossa: la meitat són poc maniobrables.

Ascensors: el 43% dels aparcaments estudiats no disposa d’ascensors, la qual cosa impedeix o dificulta l’entrada a persones discapacitades. Els millors en aquest aspecte van ser els de València, Múrcia i Bilbao. I els pitjors, els de la Corunya, Santander, Almeria i Vitòria. El 3% dels aparcaments que disposaven d’ascensors els tenien fora de servei.

Seguretat i vigilància al pàrquing

Il·luminació: el 88% dels pàrquings estan ben il.luminats i ofereixen llum suficient i visibilitat en escales, rampes, places d’aparcament, etc. Càmeres de videovigilància: gairebé tres de quatre pàrquings tenen càmeres de videovigilància a les seues instal.lacions, encara que en ocasions aquestes càmeres es van veure només a les zones de pagament. Els pàrquings pitjor dotats en aquest equipament de seguretat van ser els de la Corunya i Saragossa. Personal de seguretat: només en el 37% dels pàrquings es va comprovar la seua presència. Els millors: els pàrquings malaguenys, ja que en tres de cada quatre es va veure personal de seguretat. Els pitjors en aquest apartat: els pàrquings de Santander, Vitòria i Saragossa (tan sols en el 17% es va veure personal de seguretat). Extintors: en el 95% dels pàrquings. En els pàrquings de Pamplona, Saragossa, Barcelona i Madrid és on menys extintors es van veure: del 25% al 7% dels visitats. Detectors de fum: es van veure en el 78% dels aparcaments que no són en superfície. Els millors, els de Santander, Pamplona, Màlaga, Madrid i Almeria. Els pitjors, els de Saragossa i Múrcia. Passos de vianants: només el 23% dels pàrquings visitats disposa de passos de vianants ben delimitats i pintats. Els millors en aquest aspecte van ser els de Màlaga i Pamplona. I els pitjors, els de Vitòria, Bilbao, Barcelona i Santander.

Tarifes i serveis del pàrquing

Expedeixen rebut? En el 70% de les ocasions el rebut va ser expedit per les màquines mentre el personal de control (en taquilla) ho va fer en la resta dels casos. Dels rebuts expedits manualment, vuit de cada deu no compleixen amb els requisits mínims (falten dades, com l’hora d’entrada i sortida del vehicle, la data, el segell; en algun ni tan sols apareix el nom del pàrquing). A més, en algun dels pàrquings en què es va pagar en taquilla es va haver d’insistir per a aconseguir el rebut, ja que l’empleat es negava a facilitar-lo. I pel que fa als impresos, en un 14% dels rebuts automàtics es van observar mancances, la majoria degudes a la deficient impressió del document o a la falta d’informació horària. Els pàrquings que millor es van comportar quant al rebut van ser els de Màlaga i Sant Sebastià. Els pitjors, els d’Almeria, Santander i la Corunya. Cobrament per hora o fracció: el 48% dels pàrquings cobra per cada hora d’aparcament o fracció, i el 29% per cada mitja hora o fracció; el 12% ho fa per cada quart d’hora o fracció, i només un mínim, el 10%, factura per minuts d’aparcament. Els millors en aquest apartat són els pàrquings de Múrcia: nou de titularitat municipal cobren per minut, el mateix que fan alguns de Barcelona i Madrid. A mig camí, se situen els de Sant Sebastià, en els quals es cobra per fraccions de quinze minuts. Els pitjors: els de la resta de ciutats visitades.

Vam fer la prova: què ocorre si l’usuari perd el tiquet d’estacionament i no el troba?

Tècnics de CONSUMER EROSKI van estacionar el seu vehicle en cada un dels 155 aparcaments. Seguidament, es van dirigir a un empleat del pàrquing i li van preguntar per la ubicació d’un carrer pròxim. Una vegada transcorreguts trenta minuts, van explicar a aquest mateix empleat que havien perdut el tiquet d’estacionament. En el 62% dels pàrquings els van dir que havien d’abonar l’equivalent a un dia complet d’estacionament, encara que van reconèixer físicament l’hipotètic usuari. Així va ocórrer en tots els pàrquings visitats a València i Saragossa, en el 93% dels de Múrcia, en el 86% dels de Madrid i en el 75% dels de Pamplona. Tot i així, només el 17% dels aparcaments de Màlaga i el 29% dels d’Almeria van obligar el tècnic de CONSUMER EROSKI a pagar per tot el dia d’estacionament. A més, només el 8% dels pàrquings van accedir a fer un control de matrícula mitjançant el qual, per mitjà del vídeo de registre d’entrades, es pogués constatar a quina hora havia entrat el vehicle al pàrquing. D’altra banda, només en un 23% dels pàrquings es va acceptar que l’usuari abonés exclusivament la mitja hora d’estacionament utilitzada. Els empleats dels pàrquings malaguenys van destacar per la seua comprensió (un 83% va cobrar la mitja hora), i una cosa semblant es va poder dir dels d’Almeria i la Corunya (el 57%). En un 3% dels pàrquings s’obligava a pagar una multa, de menor quantia que el pagament pel dia complet, per haver perdut el tiquet.

I què diu la llei sobre els pàrquings?

/imgs/20050201/tema-de-portada.04.jpg
El mes de novembre de 2002 va entrar en vigor la Llei 40/2002, que no afecta les zones d’estacionament regulat a la via pública (ORA, OTA, zona blava…), ni els pàrquings d’altres instal.lacions (centres comercials, hotels, aeroports, restaurants) ni els gratuïts.

És legal cobrar per hora o fracció, en comptes de fer-ho pel temps real d’ús?

Sí. La llei diu que el propietari podrà establir les tarifes lliurement. Tres de cada quatre cobren per hora o fracció. Les organitzacions de consumidors exigeixen que el cobrament siga “en funció del temps real d’estacionament, mesurat en minuts”.

Què ocorre si roben en un vehicle estacionat en un pàrquing?

L’empresari només està obligat a restituir les parts del vehicle que s’hagen incorporat per al seu funcionament de manera fixa i inseparable i que siguen habituals i ordinàries: una roda haurà de ser substituïda però un mòbil o un radiocasset extraïble, no, ja que no són propis del cotxe. El mateix ocorre amb l’equipatge o qualsevol objecte que s’haja quedat al cotxe. Només hauran de ser restituïts els dipositats prèviament en la consigna del pàrquing. El 90% dels pàrquings no té servei de consigna.

I si es perd el tiquet del pàrquing?

L’usuari haurà d’acreditar el seu dret sobre el vehicle i haurà de pagar la tarifa que correspon a aquesta circumstància. En el 62% dels pàrquings cobren l’equivalent a una jornada completa d’ús del pàrquing. Les associacions de consumidors demanen que s’obligue a indicar la matrícula del cotxe en el tiquet d’entrada i que el pàrquing porte un registre de les matrícules dels cotxes que hi aparquen.