Quan el coloret no hi pinta res
Els pares de Lydia Craven, una nena de tres anys d’Illinois (EUA), li van regalar un dia un conjunt de maquillatge infantil. Va provar el joc i en menys de 24 hores estava hospitalitzada per una forta reacció al·lèrgica. Les fotos que va viralitzar la seva família per Facebook al març per conscienciar sobre la importància de llegir les etiquetes d’aquests productes van causar impacte.
Gairebé no podia obrir els ulls de com d’inflats que els tenia. Els llavis es veien plens de nafres i erupcions, i la pell li cremava tant que havien de posar-li compreses fredes cada 30 minuts. Va trigar dues setmanes a recuperar-se. El joc contenia sis substàncies químiques que poden causar reaccions al·lèrgiques de gravetat en pells sensibles.
Jugar amb maquillatges i pintures no és una pràctica innòcua. Als més petits els sembla fascinant assemblar-se als seus superherois, personatges de dibuixos animats i animals preferits. En qualsevol festa, si no arriben a disfressar-se, almenys es pinten la cara per a assemblar-s’hi. Per això agafen els seus cosmètics de joguina i es maquillen, s’esmalten les ungles i fins i tot s’atreveixen amb un tatuatge temporal. No veuen el risc que aquests jocs poden suposar, tot i estar formulats per al públic infantil i complir tant la normativa espanyola de cosmètics com la de joguines.
“Aquestes pintures estan pensades perquè es puguin retirar fàcilment i han de ser hipoal·lergèniques, pensant en la pell dels nens”, sosté el dermatòleg pediàtric Francisco Javier del Boz. Però, què vol dir hipoal·lergènic? Segons explica l’Associació Nacional de Perfumeria i Cosmètica (STANPA), vol dir que té un potencial reduït de causar reaccions al·lèrgiques. També, que el fabricant ha posat més èmfasi en la selecció dels ingredients i en les proves per a reduir encara més la probabilitat de provocar reaccions adverses. Per tant, és possible que aquests maquillatges produeixin problemes cutanis com la dermatitis de contacte (al·lèrgica o irritativa), sobretot en nens amb pell sensible (atòpics). Èczemes o zones de pell vermella, formació de petites vesícules, inflor i picor són els símptomes que alerten d’aquests ingredients.
Alguns productes com ara laques d’ungles o pintallavis contenen substàncies químiques (colorants, conservants, fragàncies o dissolvents) que poden ser al·lèrgenes i/o irritants, recorda Del Boz: “S’han d’evitar en els nens, sobretot en els petits”. Els tatuatges temporals també tendeixen a originar reaccions al·lèrgiques relacionades amb els additius afegits a l’henna per a augmentar-ne la durabilitat, especialment la parafenilendiamina. I poden suposar un perill seriós, ja que aquestes reaccions podrien “condicionar problemes posteriors amb tints tèxtils o capil·lars”, afegeix l’especialista.
Amb els més petits és millor no fer servir cap d’aquests productes, una cosa que ja adverteixen moltes etiquetes. La pell dels menors de tres anys és molt vulnerable a qualsevol agent extern per la seva epidermis fina i el poc greix subcutani que tenen. Presenta una gran permeabilitat, ja que la superfície del teixit cutani respecte del pes corporal és tres vegades més alt que en els adults. Tot això fa que el risc de toxicitat sigui molt més elevat.
A més, el seu pH és neutre (7) i, per tant, amb menys acidesa que el d’un adult (5,5), cosa que la fa més sensible a les irritacions i infeccions. Amb la resta dels nens, i tenint en compte que fins a sis anys la seva pell no s’assembla a la d’un adult (i fins a la pubertat les glàndules sebàcies no estan del tot actives), cal prendre precaucions tant a l’hora de comprar aquests productes com d’aplicar-los. Encara que no és comú, els controls de seguretat poden fallar.
Des del 2013, l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN) no ha rebut notificacions sobre productes d’aquestes característiques que poguessin comportar riscos per als nens. Tanmateix, l’agost passat van saltar les alarmes quan el Sistema Europeu d’Alerta Ràpida (RAPEX) va ordenar retirar del mercat uns estotjos de maquillatge infantil que contenien restes d’amiant (un material cancerigen) a la República Txeca, Espanya i Portugal.
Per a l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguines (AEFJ), la clau per a detectar si un cosmètic és segur es troba en l’etiquetatge. Pren nota d’aquests consells:
- Assegura’t de llegir tota la informació que conté l’etiqueta. Tingues en compte les recomanacions de seguretat i d’edat. Pren-te-les seriosament. No compris aquells que no tinguin el marcatge CE en la joguina o en l’embalatge i tampoc els que no especifiquin l’adreça del fabricant.
- Revisa la llista d’ingredients que ha d’aparèixer en l’etiquetatge, especialment si el teu fill té al·lèrgia a alguna substància o fragància. En cas que aquests no apareguin detallats, no adquireixis el producte.
- Conserva l’envàs o el suport de l’etiquetatge, per si es produeix alguna reacció al·lèrgica i has d’informar de la seva composició.
- Compra en comerços de confiança i conserva el tiquet de compra, que necessitaràs en cas de fer alguna reclamació.
- Han d’incloure les precaucions els i advertiments d’ús, fent servir de manera explícita la paraula “Advertiment”, el número de lot de fabricació i el país d’origen (si és de fora de la UE). A aquestes pautes caldria afegir els consells dels professionals mèdics, com ara que es facin servir productes de maquillatge de qualitat, si es poden comprar en farmàcies o que s’hagin provat dermatològicament o siguin hipoal·lèrgens.
Ingredients que convé evitar
Encara que els productes estiguin d’acord amb la legislació, és vital fixar-se en l’etiquetatge i en la llista dels components per a descartar possibles reaccions. A més de les fragàncies i els parabens, en l’aparició de dermatitis de contacte poden influir el conservant Kathon CG (metilclorisotiazolinona i metilisotiazolinona), l’anomenada parafenilendiamina, el formaldehid i els seus alliberadors, com el diazolidinil urea o el -2-brom-2-nitropropà-1,3-diol, o la lanolina (cera a partir de llana d’ovella). Els olis minerals, coneguts com paraffinum, petroleum o paraffinum liquidum, fan la pell més vulnerable a afeccions com l’acne.
De tota manera, els experts recomanen utilitzar alguns productes per a minimitzar els riscos. És preferible fer servir maquillatges amb base d’aigua sòlids i de colors clars, perquè els foscos contenen més metalls pesants, segons afirma l’estudi Pretty Scary 2. Desemmascarant els químics tòxics del maquillatge infantil (octubre del 2016), del Fons contra el Càncer de Mama dels Estats Units.
En qualsevol cas, abans de la seva aplicació general sempre convé provar el cosmètic al canell per a descartar possibles efectes, com ara picors o vermellors. La Societat Espanyola d’Immunologia Clínica, Al·lergologia i Asma Pediàtrica també creu necessari hidratar-los bé amb cremes per a pells atòpiques abans i després de maquillar-los. També cal retirar la pintura al més aviat possible amb ajuda d’aigua i sabó neutre o una llet desmaquilladora hipoal·lèrgena i apta per a nens. A més, els dermatòlegs consideren que s’han d’evitar els productes molt grassos o els maquillatges excessius, així com el seu ús diari.
Si malgrat totes aquestes precaucions es produeix una reacció, el millor és retirar el producte i no fer-los servir més. Per a calmar la picor cal hidratar-se la pell amb cremes sense color ni olor, o aplicar compreses o draps humits sobre la pell afectada. El pediatre o el dermatòleg aconsellarà el més adequat en cada cas, per la qual cosa convé desar l’envàs i, si persisteix, el metge farà servir corticoides tòpics de baixa potència per períodes curts i antihistamínics orals. A més, és important comunicar-ho al fabricant perquè tingui constància que algú ha experimentat una reacció adversa al seu producte.
Aquestes recomanacions també les han de tenir presents les noies més joves que s’inicien en els cosmètics. Moltes d’elles volen semblar grans abans d’hora, influïdes pels estímuls de la moda, les xarxes socials o les seves pròpies mares i amigues, però haurien d’iniciar-se en aquesta pràctica “com més tard millor”, adverteix Del Boz.
Al voltant dels 13 anys, el problema més gran que comporta l’aplicació de maquillatge és l’oclusió dels porus, que pot afavorir el desenvolupament o empitjorament de l’acne. Per aquest motiu és convenient triar productes hipoal·lèrgens, fluids, que no bloquegin els porus, que estiguin lliures de greix i que incloguin protecció solar. I, per descomptat, no descurar la neteja. Els dermatòlegs recorden que aplicar desmaquilladors suaus després del seu ús i exfoliacions també suaus de forma periòdica ajuda a cuidar la pell.
Aquest mateix any, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha detectat que el nombre d’anuncis de joguines que mostren nenes que es preocupen pel seu aspecte físic s’ha duplicat respecte de l’anterior.
El foment de l’estereotip té conseqüències. Del joc simbòlic que suposa maquillar-se als 4-5 anys, moltes menors passen a voler fer-ho amb només 10, i no precisament com un joc, que és el que hauria de ser a aquesta edat. La pràctica fins i tot pot generar dependència, adverteix el psicòleg clínic Luis del Herrán.
Tanmateix, la publicitat no és l’única culpable que les nenes s’iniciïn en la cosmètica abans dels 15, l’edat que molts psicòlegs estableixen com a límit. “Els pares som el seu model, així que és incoherent que una mare no surti mai sense arreglar-se i després li digui a la filla que no s’obsessioni amb el pintallavis”, indica.
Tots som responsables de la hipersexualització de la infància, sobretot en el cas de les nenes, a les quals empenyem a adoptar determinats rols. “És com donar un Ferrari a un nen. Estan en una època d’assaig i error, de provar en un grup, de veure si les accepten o les rebutgen, per la qual cosa hem d’evitar hipersexualitzar-les i que pensin que la seva vàlua es troba en la seva imatge”.
El que pensin els altres els influeix i Internet fa créixer la pressió. Com a mostra, una dada: més del 40% dels nois i noies de 12 a 20 anys manipula la seva imatge abans de pujar-la a Internet.
L'expert
Pot comportar riscos com el desenvolupament de dermatitis, sobretot depenent de la composició química de les pintures.
Els nens amb dermatitis atòpica són més propensos a presentar reaccions cutànies en relació amb maquillatges; aquestes reaccions (èczemes) poden ser de tipus irritatiu o constituir una autèntica al·lèrgia. Si es pateix una infecció com l’impetigen, maquillar les lesions podria afavorir la seva resistència al tractament i la seva disseminació a altres zones.
En la pell d’aquesta franja d’edat, l’oclusió dels porus pel maquillatge pot afavorir el desenvolupament o l’empitjorament d’una acne.
En dermatologia recomanem el seu ús a nens i adolescents amb trastorns en la pell que afecten la seva qualitat de vida i que poden ser dissimulats d’una manera o d’una altra amb determinats productes. Aquesta tècnica, coneguda com “maquillatge o camuflatge terapèutic o corrector”, pot constituir una eina terapèutica complementària, no invasiva, econòmica i fàcilment reproduïble.
Les persones de pell sensible, com és el cas de nens més petits o de pell atòpica, o amb al·lèrgies conegudes.
El més important és l’elecció dels productes, que han de ser hipoal·lèrgens, lliures de greix i, si és possible, contenir protecció contra les radiacions ultraviolades si s’han de fer servir durant el dia. Així mateix, convé intentar que l’aplicació sigui limitada en el temps, procurant retirar el producte al més aviat possible i d’una forma adequada, amb productes desmaquilladors suaus específics.
7 claus per a ser especialista en llaminadures
De segur que t’encanten els caramels, les piruletes, les gominoles o les regalèssies. Però què saps realment d’aquestes llaminadures? Converteix-te en un especialista llegint aquests consells.
- Una llaminadura és un producte comestible, dolç i de colors i formes vistosos, però no resulta bo per al cos.
- Encara que els refrescos no es masteguen com els caramels o les regalèssies, poden considerar-se llaminadures perquè tenen molt de sucre i altres ingredients que els donen color i sabor. No aporten nutrients al nostre organisme, però poden fer-li mal.
- Un caramel o un osset de goma estan fets sobretot de sucre, un ingredient que et pot provocar càries en les dents. Potser no ho saps, però hi ha aliments molt sans, com la fruita madura o la deshidratada (de la qual s’ha tret l’aigua), que també són molt dolces i no et fan malbé les dents.
- Un altre bon consell: no prenguis mai llaminadures abans dels àpats, perquè podrien treure’t la gana: les seves altes quantitats de sucre provoquen sensació d’estar tip. Si quan t’asseus a taula no et ve de gust menjar, després no tindràs força suficient per a estudiar, jugar o fer esport.
- A més de provocar càries i evitar que mengis menjar sa, les llaminadures poden fer que t’engreixis. Un 30% de la població pateix d’obesitat, inclosos els nens i nenes. El sobrepès és un “enemic” del nostre cor perquè augmenta la tensió arterial, el colesterol i la probabilitat de patir diabetis.
- Llavors, quantes vegades podem menjar llaminadures? El millor és fer-ho molt ocasionalment, el cap de setmana com a molt.
- Recorda: les llaminadures són productes que engreixen, però no alimenten bé. Controla les que menges i no en prenguis cada dia! D’aquesta manera cuidaràs la salut i les dents. Fes que la fruita sigui la teva llaminadura preferida.