Analitzades sobre el terreny 300 línies d'autobús urbà de 18 ciutats. A més, opinen 3.000 usuaris

Puntualitat i informació, principals deficiències dels autobusos urbans

El servei que presten ha millorat molt en quatre anys. La freqüència mitjana és de 16 minuts i el preu del viatge comprant un abonament de diversos viatges, 0,55 euros
1 Octubre de 2007
Img temap 294

Puntualitat i informació, principals deficiències dels autobusos urbans

/imgs/20071001/img.tema-portada.01.jpgPotser per la competència del metro, el tramvia o el tren, potser perquè cal respondre a un usuari cada vegada més exigent, o potser perquè els poders públics han assumit finalment que la millor manera de fomentar el transport públic és millorar-ne la qualitat-, el cas és que el servei que ofereixen els autobusos urbans a les nostres ciutats ha millorat notablement els últims quatre anys. Així ho ha constatat CONSUMER EROSKI, els tècnics de la qual han estudiat 300 línies d’autobús urbà en 18 ciutats: 30 línies d’autobús a Madrid i Barcelona, 25 a València i Sevilla, 20 a Màlaga, Saragossa i Bilbao, 18 a Múrcia, 15 a Alacant i Valladolid, 12 a Granada i 10 a Còrdova, la Corunya, Logronyo, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià i Vitòria. Aquest examen del 2007, el passen els autobusos urbans amb una qualificació mitjana de “bé”, quan en un informe semblant de CONSUMER EROSKI publicat al 2003 la nota mitjana va ser un inequívoc “malament”. L’avanç més significatiu, que resulta fins i tot sorprenent (d’un “molt malament” de mitjana a un “molt bé”), ha sigut la manera com realitzen el seu treball els conductors dels autobusos. Quan fa quatre anys eren comuns la conducció brusca i les frenades, les parades massa ràpides o els estacionaments incorrectes, al 2007 han sigut molt poc freqüents. No xoca, per tant, que la qualitat i la comoditat del desplaçament, juntament amb les infraestructures desplegades a les parades, siguen els aspectes més positius desvelats per aquesta investigació. Però no tot són llums, encara queden deficiències per esmenar, com ara la informació a l’usuari tant a la parada com a l’interior del vehicle, la puntualitat (una de cada vuit línies analitzades va arribar a la parada amb un retard superior als cinc minuts) i l’adaptació a les necessitats dels discapacitats (en diverses ciutats, entre el 15% i el 20% dels autobusos no estan adaptats).

El millor servei d’autobús urbà es va veure a Madrid, Màlaga, Oviedo i Bilbao (un “molt bé” de mitjana no presenta cap dubte), mentre que els pitjors resultats els van obtenir els autobusos d’Alacant i la Corunya, que (igual que els de Granada, Logronyo, Múrcia, Valladolid i Vitòria) han de conformar-se amb un “acceptable” en la qualificació mitjana. L’estudi, així mateix, revela que la freqüència mitjana dels autobusos és d’un per cada 16 minuts en cada línia en dies laborables i d’un per cada 23 minuts els caps de setmana i festius, encara que s’han registrat diferències acusades entre unes línies i les altres i entre les mateixes ciutats. Quant a les tarifes que regeixen, s’ha comprovat que el preu mitjà del bitllet ordinari d’un sol trajecte és de 0,97 euros, des dels 0,56 euros que es cobren a Logronyo fins als 1,25 euros de Barcelona. Si s’adquireix un abonament per a diversos viatges, el preu per desplaçament es redueix un 42% de mitjana, i es queda en 0,55 euros. Tenint en compte que la majoria dels usuaris recorre als abonaments o a targetes que permeten diversos viatges, es pot concloure que destaquen pel seu preu elevat els autobusos de Barcelona (cada trajecte surt a 0,69 euros), Sant Sebastià, la Corunya i Oviedo, i que ho fan pel preu reduït de les seues tarifes els autobusos de Logronyo (0,42 euros cada viatge), Vitòria, València, Pamplona i Saragossa.

L’informe també recull l’opinió dels usuaris habituals de l’autobús urbà, mitjançant una enquesta a 3.000 d’aquests a peu de parada a les 18 ciutats. En línies generals, els ciutadans es van mostrar relativament satisfets amb l’autobús que utilitzen cada dia, tot i que més de la meitat es van queixar de tres qüestions: l’escassa freqüència d’algunes línies, la falta de puntualitat i el preu excessiu. Una altra reclamació prou compartida (37% dels enquestats) és la forma incorrecta en què els professionals condueixen aquests vehicles de transport públic. L’estat de netedat i de conservació dels autobusos, igual com el tracte que reben per part dels conductors, satisfan la immensa majoria dels usuaris.

La parada, un lloc per a esperar

/imgs/20071001/img.tema-portada.02.jpgEl trajecte d’un viatger comença quan aquest arriba a la parada d’autobús. Gairebé vuit de cada deu parades a què han acudit els tècnics de CONSUMER EROSKI estaven netes i ben cuidades. Amb tot, en la meitat dels baixadors visitats a Barcelona i a Múrcia, i en tres de cada deu de la Corunya, Màlaga i Vitòria, es va detectar brutícia, pintades o fins i tot vidres trencats. El 83% de les parades compten amb marquesina i banc, una situació semblant a la del 2003, encara que en algunes ciutats una de cada tres parades no comptava amb cap d’aquests elements (casos de la Corunya, Alacant, Barcelona, Còrdova, Múrcia i Vitòria).

En la immensa majoria dels baixadors es van trobar cartells amb les rutes dels autobusos i amb les freqüències i els horaris (les excepcions: Granada i Sevilla). Fins a la meitat descendeix el nombre de parades que informen sobre les tarifes (en cap de les visitades a la Corunya, Còrdova, Logronyo, Múrcia, Oviedo, Sevilla i Saragossa) i sobre els diferents serveis d’atenció a l’usuari.

Les freqüències, la puntualitat i el preu del bitllet, principals queixes dels usuaris

/imgs/20071001/img.tema-portada.03.jpgEls tècnics de CONSUMER EROSKI van preguntar un qüestionari a deu usuaris de cada una de les 300 línies analitzades; és a dir, es van enquestar a 3.000 passatgers habituals. Els resultats mostren una satisfacció relativa dels usuaris, que tenen en les freqüències, la puntualitat i el preu del bitllet els motius principals de queixa.

De fet, únicament el 44% dels usuaris enquestats pensen que els autobusos són puntuals i el 17% es van queixar que gairebé mai arriben a l’hora. A això se suma que més de la meitat dels enquestats va assegurar que les freqüències dels autobusos no eren les adequades (vuit de cada deu a Màlaga i set de cada deu a Barcelona i Saragossa). Pel que fa al preu del bitllet, gairebé sis de cada deu usuaris del país van afirmar sentir-se descontents amb l’import.

Per contra, vuit de cada deu usuaris van qualificar com a bo l’estat de conservació i netedat dels autobusos. El 63% van catalogar de correcte el maneig d’aquests vehicles per part dels conductors, encara que el 37% van manifestar que és molt millorable. Per a acabar, tres de cada quatre usuaris d’autobusos urbans a nivell nacional van descriure el tracte ofert pels conductors dels autobusos urbans com a bo o molt bo.

Gairebé set de cada deu usuaris van considerar que les zones i barris de les diferents capitals estan connectats correctament a través de les línies d’autobusos urbans en funcionament. Els usuaris més satisfets es van trobar a Sevilla i Màlaga, mentre que els més disconformes es van trobar a la Corunya i Vitòria, especialment pel nombre de línies i per la limitació de les freqüències .

Freqüències, entre els dos minuts i les dues hores

La freqüència amb què passa un autobús és un dels criteris més importants per a valorar la qualitat del servei d’una línia. Els tècnics d’aquesta revista van fer tots els trajectes en dies laborables entre les vuit i el deu del matí, la una i les tres del migdia o les sis i les vuit del vespre, franges horàries en què es registra un nombre més alt d’usuaris. En les 300 línies estudiades, la freqüència mitjana dels autobusos urbans de les 18 ciutats objecte d’estudi és de 16 minuts. Ara bé, les diferències entre els serveis de cada capital són abismals. Madrid se situa entre les millors del país gràcies al fet que els autobusos passen per la parada cada sis minuts. Darrere la segueix Barcelona, on la freqüència mitjana és de 10 minuts, i molt prop es troben Granada, València i Saragossa (11 minuts de mitjana). En l’altre extrem es troben ciutats com Oviedo, amb una freqüència mitjana de 38 minuts en les 10 línies objecte d’estudi, o Alacant, Múrcia, Valladolid, Logronyo i Vitòria, on el temps mitjà que separa l’arribada d’un autobús urbà i el següent supera els 20 minuts.

El temps d’espera més llarg entre vehicles d’una mateixa línia es va trobar a Oviedo: en la línia 4 (Fdez. Ladrera – San Andrés de Trubia) ascendeix a dues hores. Darrere la segueix la línia “L30-San Vicente-Cañada-Alcoraya-Rebolledo-Alicante” d’Alacant, amb hora i mitja entre un autobús i l’altre. Per contra, en capitals com Madrid, Granada, Sevilla i València, el termini entre l’arribada d’un autobús i un altre no passa en cap cas dels 20 minuts. Als dies festius, però, cal esperar més. La freqüència mitjana de l’estudi durant aquests dies està en els 23 minuts. De nou, són els autobusos urbans de Madrid, Barcelona, Granada, València i Saragossa els que disposen de més freqüències (entre 12 i 17 minuts), molt per sobre de capitals com Múrcia, Oviedo, Alacant, Logronyo i Vitòria (de 31 a 48 minuts).

En una de cada vuit línies no es van respectar les freqüències

La puntualitat és una de les principals notes de distinció entre un bon servei d’autobús i un de mediocre. Per comprovar-ne el compliment, els tècnics de CONSUMER EROSKI van esperar a cada parada de les 300 línies analitzades l’arribada del primer autobús, no el van agafar i van esperar el següent (al qual van pujar) per comprovar si es respectaven les freqüències que s’especificaven en les marquesines. S’ha considerat acceptable que l’autobús arribe fins a cinc minuts més tard del temps previst, perquè la variabilitat de les condicions del trànsit urbà exigeix a l’usuari una certa adaptació a aquesta circumstància.

Malgrat aquest marge, una de cada vuit línies estudiades (el 12%) no va respectar les freqüències que s’indicaven en les marquesines, una situació que, encara que representa una millora respecte dels resultats del 2003, significa una deficiència greu. Els serveis més impuntuals van ser els analitzats a Múrcia (un 44% de les línies van arribar tard), Logronyo (tres de cada deu autobusos van arribar amb retard) i Màlaga (una de cada quatre línies no va respectar la freqüència establerta). Per contra, cap dels autobusos analitzats a la Corunya, Bilbao, Còrdova i Oviedo va arribar més tard de cinc minuts.

Autobusos urbans i noves tecnologies

/imgs/20071001/img.tema-portada.04.jpgLes noves tecnologies faciliten que l’usuari puga estar informat del temps que falta per a l’arribada de l’autobús, si es retardarà, a quina distància es troba o fins i tot dels minuts que resten per a l’arribada del següent. Cada vegada són més les empreses o els ajuntaments responsables del servei d’autobusos urbans que instal·len en els vehicles dispositius GPS, amb la qual cosa es poden localitzar en tot moment. Un dels suports per a transmetre aquest tipus de dades són les pantalles que s’instal·len a les parades dels autobusos, presents en un de cada quatre baixadors visitats.

Les ciutats més avançades en aquest aspecte són Bilbao (en un 80% de les parades visitades hi havia una pantalla), Valladolid i Sant Sebastià (en el 70%), Oviedo (en el 60%) i Múrcia (en la meitat de les parades). Per contra, no es va advertir la presència de pantalles d’aquest tipus en cap dels baixadors de Pamplona i València, i a Vitòria (ha iniciat el procés per a instal·lar-les en 50 parades de la ciutat). Tot i això, també es van constatar deficiències en l’aplicació. En totes les parades ubicades a Logronyo i en una de cada tres de Sant Sebastià la informació no es trobava disponible perquè les pantalles estaven apagades i en una de cada quatre de Granada es van detectar fallades de funcionament.

La persona interessada també pot consultar aquestes dades a través de missatges de telefonia mòbil (està disponible en deu de les 18 ciutats analitzades, amb un cost per a l’usuari d’entre 15 i 30 cèntims per missatge) i per Internet. Aquesta última opció, però, només és possible a Bilbao, Barcelona, Madrid i Còrdova.

A l'autobús

/imgs/20071001/img.tema-portada.05.jpg
Un dels aspectes que s’ha tingut en compte en l’estudi és si l’autobús s’acosta correctament a la vorera de la parada per facilitar la recollida i el descens dels passatgers. Per comprovar-ho s’ha diferenciat entre els que no s’acosten per causes alienes al conductor, principalment per la presència de vehicles estacionats a la zona, i els que no ho fan sense cap motiu aparent. Un de cada quatre autobusos de la Corunya, dos de cada deu de Pamplona i Granada i dos dels 25 estudiats a València no es van acostar a la vorera tot i que no hi havia cap obstacle que ho impedís.

El 95% dels autobusos no van obrir les portes fins que el vehicle es trobava completament aturat, i en una proporció semblant no van arrancar fins a haver tancat completament les portes. Els usuaris també agraeixen que el conductor espere i no reinicie la marxa fins que hagen acabat d’acomodar-se. Tanmateix, en el 60% dels autobusos visitats es va comprovar com el conductor es reincorporava a la via sense que els passatgers s’haguessen ubicat correctament. Aquesta situació es va constatar en tots els autobusos visitats a la Corunya i Oviedo, igual com en nou de cada deu de Granada, Sant Sebastià i Valladolid. Els més acurats en aquest aspecte van ser els conductors de València i Vitòria.

Si hi ha una cosa que desagrada especialment el passatger durant el trajecte és sentir-se sacsejat, a causa d’una conducció agressiva. En dos de cada deu autobusos el conductor va accelerar o va frenar bruscament, proporció semblant a la detectada en l’estudi realitzat al 2003. Aquest fet fins i tot va arribar a tenir lloc en sis de cada deu autobusos de Sant Sebastià, com també en la meitat dels trajectes estudiats a Granada, Logronyo i Vitòria.

En el 97% dels trajectes es va constatar que el conductor respectava els senyals de circulació. Menor va ser el compliment de la prohibició de conversar mentre es condueix. En dos de cada deu autobusos es va observar que el conductor sí que ho feia, per bé que en gran manera era per respondre a usuaris que tenien dubtes sobre les parades de la línia. Els conductors, en general, van oferir als passatgers un tracte correcte.


Equipament

Tots els autobusos de l’estudi comptaven amb un dispositiu visual, generalment un element lluminós que s’encén i que anuncia que s’ha sol·licitat la parada. La majoria d’autobusos també disposen de sistemes visuals (generalment pantalles lluminoses) que anuncien el nom de les parades del trajecte, un element de gran utilitat tant per als passatgers que desconeixen el recorregut com per a les persones amb problemes auditius. Hi destaquen positivament les ciutats de Sant Sebastià, Bilbao, Màlaga, Saragossa, Madrid, Vitòria i Sevilla, on tots els autobusos tenen monitors o pantalles lluminoses. Així mateix, a València ja s’ha instal·lat aquest sistema en set de cada deu autobusos.

L’estat de conservació i netedat dels autobusos del país és millorable i és en aquest apartat on els ciutadans tenen bona part de la responsabilitat. Dos de cada deu suspenen en aquest apartat.

Drets i deures de l'usuari

/imgs/20071001/img.tema-portada.06.jpgEls tècnics d’aquesta revista van intentar pagar el bitllet ordinari amb la fracció màxima que fixa cada servei per analitzar, així, si es respecta aquest dret. La fracció màxima en el conjunt de l’estudi oscil·la entre els cinc i els vint euros. Així, en vuit de les 18 ciutats de l’estudi (la Corunya, Madrid, Màlaga, Múrcia, Sevilla, Valladolid, Vitòria i Saragossa) no es podia pagar amb un bitllet que fos més gran de cinc euros. Així i tot, a Madrid, Múrcia i Sevilla es van registrar problemes quan el tècnic va intentar pagar amb aquesta quantitat, ja que el conductor de l’autobús sol·licitava que per favor paguessen amb monedes o directament exigia l’import exacte (així va ser en el 87% dels trajectes efectuats a Sevilla). Únicament en sis ciutats de l’estudi (la Corunya, Alacant, Bilbao, Oviedo, València i Valladolid) no es va posar cap entrebanc al tècnic d’aquesta revista per a pagar amb la fracció màxima permesa.

Un altre detall important és que les tarifes dels diferents títols de viatge estiguen visibles. L’import del bitllet ordinari estava especificat en el 72% dels 300 autobusos que es van agafar. Per contra, només en el 28% es van trobar cartells informatius sobre l’exempció de preus a xiquets, jubilats o persones amb discapacitat. A més, en cap dels vehicles analitzats a la Corunya, Còrdova, Granada i Sant Sebastià es facilitaven indicacions als passatgers per a saber què s’ha de fer en situacions de perill o en un accident.

En cada un dels autobusos les finestretes d’emergència estaven perfectament indicades. No obstant això, un de cada quatre autobusos mancava (o no es van observar) de martells per a trencar les finestretes en cas d’evacuació. Així mateix, en vuit de cada deu autobusos es va trobar, almenys, un extintor, proporció molt superior a la de farmacioles (a penes un de cada tres disposava d’aquest element a la vista dels passatgers).

Nou de cada deu autobusos analitzats estaven adaptats per a persones amb mobilitat reduïda, encara que en algunes capitals la proporció era menor. És el cas de Pamplona, València (en el 21% dels vehicles no s’han pres mesures), Valladolid (no està adaptat el 18% dels vehicles) o Sevilla (el 15% està sense adaptar). Una vegada a l’interior de l’autobús, es va observar que el 96% dels autobusos comptaven amb una zona habilitada per a persones discapacitades. En el 85% d’aquests espais hi ha un botó per a sol·licitar la parada a una altura adequada, a més d’un cinturó d’amarrament. La situació és pitjor per a les persones amb discapacitat visual, ja que un de cada quatre autobusos no compta amb cap dispositiu acústic que facilite l’ús d’aquest servei a aquest col·lectiu.