Estudi documental sobre la producció i el consum d'aliments ecològics a Espanya

Producció ecològica: un mercat en auge

Espanya produeix 1,7 milions de tones de productes ecològics d'origen vegetal i el consum al mercat interior arriba als 1.500 milions d'euros
1 Maig de 2017
Img tema de portada listado

Producció ecològica: un mercat en auge

/imgs/20170501/agricultura-eco.jpeg

Què és un producte ecològic? El Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA) va detectar que el consumidor convencional tenia un coneixement escàs, i de vegades equivocat, del que volia dir aquest concepte.

Per això, en un estudi elaborat el 2009 i titulat “Màrqueting i productes ecològics”, el va definir com aquell que prové de l’agricultura o ramaderia ecològica, es produeix sense fer servir substàncies químiques de síntesi (pesticides, fertilitzants o medicaments), s’obté respectant el ritme de creixement de plantes i animals i s’elabora sense afegir-hi substàncies artificials, com ara additius, colorants, saboritzants i aromes.

Any rere any, es pot observar la importància de l’alimentació ecològica als mercats, i això fa que les institucions nacionals i internacionals potenciïn aquest tipus d’alimentació. Per això, EROSKI CONSUMER ha volgut aclarir conceptes sobre la forma de producció dels productes ecològics i la seva certificació, i també conèixer quin és l’estat de situació de la producció d’aliments ecològics a Espanya, així com el tipus de consumidor que els adquireix.

Característiques de la producció ecològica

Mètodes de producció

El Reglament (CE) núm. 834/2007 del Consell de la Unió Europea de 28 de juny de 2007 sobre producció i etiquetatge dels productes ecològics defineix producció ecològica com un sistema general de gestió agrícola i producció d’aliments que combina les millors pràctiques ambientals, un elevat nivell de biodiversitat, la preservació de recursos naturals, l’aplicació de normes exigents sobre benestar animal i una producció conforme a les preferències de determinats consumidors per productes obtinguts a partir de substàncies i processos naturals.

A més, la normativa assegura que els mètodes de producció ecològics exerceixen un doble paper perquè aporten productes ecològics a un mercat específic que respon a la demanda dels consumidors, però també aporta béns públics que contribueixen a la protecció del medi ambient, el benestar animal i el desenvolupament rural.

Requisits

La producció ecològica es basa en 4 puntals fonamentals. En primer lloc, es considera el sòl un ésser viu i és fonamental conservar-lo i tenir-ne cura. Amb aquest objectiu, es fan servir tècniques naturals i tradicionals, com ara fertilitzants orgànics, adobs d’origen animal, rotació de cultius i guaret.

En segon lloc, els transgènics estan totalment prohibits. Per tant, no es permet manipular plantes genèticament, ni per a conrear ni tampoc per a alimentar els animals.

En tercer lloc, els pesticides tampoc no estan permesos i els medicaments veterinaris només es poden fer servir en casos excepcionals i amb l’autorització apropiada dels organismes que expedeixen els certificats ecològics. En canvi, les vacunes sí que es poden fer servir i també els antibiòtics, encara que amb prudència i només en cas de necessitat. En aquest sentit, la llista d’additius alimentaris que es toleren és molt més curta que la dels productes produïts de forma convencional.

I el quart puntal de la producció ecològica és respectar el benestar animal; és a dir, mantenir els seus cicles vitals i evitar mutilacions (castració, escornament o tall del bec). També es prohibeixen les tècniques de reproducció assistida, tret de la inseminació artificial. Es tendeix que la munta sigui natural i que les cries convisquin amb les mares gaudint del període de lactància. A més, se solen fer servir races autòctones, menys productives, però més resistents a malalties.

Amb tot, abans de poder qualificar una explotació com a ecològica, ha de passar per un període de transició i adaptació a aquestes normes. Durant aquest temps, no es poden comercialitzar els seus productes com a biològics.

Sempre és ecològic?

Els productes ecològics només es consideraran com a tal quan el 95% dels seus ingredients procedeixi de la producció ecològica. Tan sols el 5% restant (com a màxim) pot venir de producció convencional i el seu ús ha d’estar justificat; és a dir, han de ser ingredients que no estan disponibles en la producció ecològica.

Si la proporció d’ingredients biològics es troba entre el 70% i el 95% no es podrà denominar producte ecològic, però sí que es pot indicar que s’han fet servir ingredients ecològics per a elaborar-lo.

Finalment, és important destacar que la producció integrada no és agricultura ecològica. Es tracta d’un sistema de producció convencional que minimitza l’ús d’aigua i els pesticides. No hi ha cap normativa europea que la reguli (ho fan les comunitats autònomes), però sí que compta amb una sèrie de logotips per a identificar-se.

Certificació

/imgs/20170501/logo-ecologicos.jpg

El MAPAMA explica que el control i la certificació de la producció agrària ecològica al nostre país és competència de les comunitats autònomes. El consumidor pot identificar al mercat els productes ecològics perquè portaran imprès el codi de l’autoritat i l’organisme de control o un logotip específic amb el nom i el codi de l’entitat de control.

Així mateix, poden portar imprès el logotip ecològic de la Unió Europea (UE). És obligatori en tots els productes envasats produïts a la UE, mentre que és voluntari en els no envasats o a granel i per a aquells productes ecològics que procedeixen d’altres països.

Dades del sector

Superfície ecològica

/imgs/20170501/Fondo-gris.jpg

Espanya compta amb més d’1,9 milions d’hectàrees de superfície ecològica inscrita, xifra que representa aproximadament el 8% de totes les superfícies de cultius, prats i pastures d’Espanya (al voltant de 25 milions d’hectàrees). Aquesta extensió ecològica es concentra en poques regions, especialment al sud: un 51% és a Andalusia, un altre 19% a Castella-la Manxa i la resta, sempre menys d’un 7%, a Catalunya, Extremadura, la Comunitat Valenciana, Múrcia, Aragó i Navarra. La resta de comunitats autònomes reuneixen en conjunt el 7% restant.

A més, hi ha més de 34.600 productors agraris ecològics. El 86% són agrícoles, un 6% ramaders i un altre 8% són mixts i d’un altre tipus. Segons el MAPAMA, un dels trets que caracteritzen l’estructura productiva bàsica implantada en aquest sector és el baix nivell de desenvolupament de la producció ecològica d’origen animal. I és que compta amb un nombre d’explotacions ramaderes relativament limitat: són al voltant de 7.500, el 47% de boví, el 38% d’oví i caprí, el 4% d’avicultura i la resta d’un altre tipus.

Producció ecològica

La producció ecològica d’origen vegetal és especialment important i se situa prop dels 1,7 milions de tones de producte ecològic. Es concentra en determinats aliments: fruites i verdures, oli, vi i fruita seca, entre d’altres.

En canvi, per al MAPAMA, el grup de productes d’origen animal encara representa volums poc rellevants, concentrats bàsicament en carn (especialment la de boví i oví), llet crua (sobretot de vaca i de cabra), ous i aqüicultura (especialment ous d’esturió, musclos i truites de riu).

Així, el valor en origen de la producció ecològica va assolir el 2015 els 1.619 milions d’euros, un 35% més que l’any anterior. El 84% pertany a la producció d’origen vegetal i el 16%, a la d’origen animal.

En aquest sentit, hi ha 6 tipus de produccions ecològiques que concentren el 83% d’aquest valor econòmic, la majoria d’origen vegetal. Per ordre, són: l’oli, les hortalisses fresques i les patates, la carn (de tots els tipus), el vi, la fruita fresca i la fruita seca.

Consum

/imgs/20170501/comprar-mercado.jpeg

El consum al mercat interior dels productes ecològics va augmentar un 24% el 2015 i es va acostar als 1.500 milions d’euros. Així, cada espanyol hi va gastar 32 euros a l’any i el seu cistell de consum d’aliments ecològics inclou especialment hortalisses, patates i els seus elaborats (suposa el 16%); fruites i els seus elaborats (un 15%); cereals, arròs i derivats (13%); carns i derivats carnis (10%) i olis i greixos (9%).

Segons el MAPAMA, hi ha un desequilibri en l’oferta de productes ecològics perquè els d’origen vegetal suposen el 77%, mentre que els d’origen animal en són el 23%.

Info es

Perfil de consumidor

Hi ha diversos factors que condicionen el consumidor de productes ecològics a l’hora de comprar aquest tipus d’aliments i begudes:

  • Salut i seguretat alimentària (percepció de més saludables i nutritius).
  • Rebuig a l’ús de pesticides, fertilitzants de síntesi, hormones, additius, etc.
  • Producte d’alta qualitat, naturalitat, frescor, sabor.
  • Percepció d’una producció respectuosa amb el medi ambient i el benestar animal.
  • Percepció de més proximitat al camp, amb origen conegut, autèntic, autòcton, tradicional.
  • Percepció d’una caracterització del producte coherent amb una determinada cultura o filosofia de vida.
  • Informació sobre el producte.

Amb tot, és important destacar, respecte de la primera motivació, la percepció que aquest tipus de productes són més saludables i nutritius, que no hi ha cap evidència científica que demostri que això sigui cert: “Si bé l’agricultura ecològica exerceix un impacte ambiental inferior, tal com reconeix l’Acadèmia Americana de Pediatria (AAP), no s’hauria d’afirmar, com es pregona des de diversos cercles, que els aliments ecològics tenen moltíssims més nutrients, vitamines, minerals, antioxidants, oligoelements, micronutrients, etc. que els que no ho són”, insisteixen el reconegut nutricionista Julio Basulto i el periodista expert en nutrició Antonio Ortí.