Paciència i proves per escrit, essencials

Paciència i proves per escrit, essencials

/imgs/20040501/informe01.jpg
Entre els molts protocols que s’inicien després d’un sinistre amb víctimes, siguin o no mortals, un dels més problemàtics és el referent al cobrament de la indemnització. Lògicament no serà igual la compensació a una esposa i a uns fills que perden el marit i pare, respectivament, que la que rebrà algú que passa tres dies ingressat amb ferides lleus que es curen sense deixar seqüeles. Les indemnitzacions s’estableixen a través d’un barem inclòs en la Llei de Responsabilitat Civil i Assegurança de Circulació de Vehicles a Motor que tracta de compensar la pèrdua temporal o total de la salut o la defunció d’una persona. La llei estableix que les indemnitzacions s’han de renovar anualment i que en el cas que no es faci per disposició legislativa, s’adaptaran automàticament a l’augment de l’índex general de preus al consum (IPC) durant l’any anterior. Així doncs, en teoria el cobrament de les indemnitzacions no hauria de resultar problemàtic.

No obstant això, la realitat és ben diferent. En primer lloc, perquè els comunicats d’accident no sempre són amistosos, és a dir, no sempre hi ha acord sobre qui és el culpable del sinistre. I en segon lloc, perquè quan els correspon abonar una indemnització, les companyies d’assegurances tractaran que costi els menys diners possibles, encara que sempre dins del que estipula el barem. No ens hem d’estranyar, doncs, que molts casos acabin en els tribunals i que sovint el cobrament de la indemnització es retardi durant anys. Segons l’Associació d’Afectats per Accidents de Tràfic (APAT), una víctima o els seus familiars han d’esperar una mitjana de dos anys abans de cobrar una indemnització. Si el cas arriba fins al Tribunal Suprem, l’espera pot arribar als 7-8 anys.

Quins danys són indemnitzables?

Els danys que es poden indemnitzar són la mort, les lesions permanents, causants o no d’invalidesa, i les incapacitats temporals. A més de les indemnitzacions corresponents, s’abonaran també les despeses d’assistència mèdica i hospitalària i, si correspon fer-ho, les despeses d’enterrament i funeral. I en qualsevol moment els tribunals poden substituir totalment o parcialment la indemnització per una renda vitalícia. En cas de mort, el barem es qüestiona qui són els parents de la víctima, qui tenen dret a ser indemnitzats pel dolor de la seva pèrdua i les causes econòmiques que provoqui el succés. Per això, es defineix si la víctima té cònjuge, fills majors o menors, germans o pares al seu càrrec, etc. De les circumstàncies familiars sorgirà ja una indemnització. Però aquesta es corregeix, a l’alça o a la baixa, per diversos factors. El primer d’aquests, i fonamental, són els ingressos de la víctima. És a dir, la indemnització varia segons la capacitat que tenia la víctima de generar ingressos, retallada ara per la mort.

Altres factors correctors són que la víctima sigui un cònjuge separat amb dret a pensió, la mort dels pares en l’accident, que la víctima o el receptor de la indemnització sofrissin prèviament algun tipus de discapacitat, la concurrència de la pròpia víctima en l’accident (per exemple, que creués a peu una autopista), que hi hagi fills de cònjuge separat, que la víctima fos fill únic o que fos una embarassada i es perdés el fetus. Fins i tot l’edat o la professió d’una persona poden ser arguments per a augmentar o disminuir la indemnització. Per exemple, no rep la mateixa quantia una viuda d’un mort de 30 anys, que la viuda d’un mort de 60. La primera rep una dotació econòmica més elevada que la segona. També en funció de la professió pot haver-hi correccions a l’alça o a la baixa. Si una persona que treballa de model sofreix lesions en la cara podrà veure incrementada la indemnització enfront d’una altra persona amb una professió en què l’aspecte físic no sigui tan rellevant.

Quantia de les indemnitzacions

La classificació de lesions que estableix el barem oscil·la en un rang que va de l’1 al 100, de menor a major gravetat, i està subjecta a la negociació. És freqüent que a l’hora de valorar un dany hi hagi discrepàncies entre el metge de la companyia d’assegurances, el metge forense i el facultatiu a què acudeix el mateix lesionat. En aquests casos és el jutge qui ha de decidir quina puntuació es dóna, ja que el barem deixa un marge de maniobra. En línies generals es pot considerar que una seqüela puntuada amb un 1 pot ser una lleu cicatriu no visible, mentre que una seqüela valorada amb 100 és un traumatisme cranioencefàlic que incapacita una persona tant físicament com mentalment. Però entre aquests dos extrems es produeixen infinites possibilitats. Per exemple, la síndrome postcommocional es valora entre 5 i 15 punts en funció dels símptomes posteriors (mals de cap, alteracions del son, de la memòria, del caràcter, etc.), qüestions totes elles carregades de subjectivitat.

Tipus més habituals d’indemnització:

• /imgs/20040501/informe02.jpgIncapacitat temporal: compatible amb indemnitzacions per altres motius. Es calcula multiplicant el nombre de dies d’incapacitat per la indemnització que correspongui segons l’edat, sumant al seu torn certes quantitats que resulten d’aplicar-hi determinats factors de correcció. S’ha establert una quantitat de 56 euros per dia d’estada hospitalària, i entre 25 i 46 euros quan la víctima no necessiti romandre ingressada. Aquesta xifra s’eleva entre el 10% i el 75% segons el volum d’ingressos de la víctima.
• Mort: si la víctima està casada, el cònjuge rebrà entre 45.139 i 90.278 euros, segons l’edat de la mort, en tant que als fills menors s’assignaran 37.616 euros, amb independència de l’edat del progenitor. La resta dels fills, pares i germans menors dependents de la víctima també tenen dret a indemnització. Els factors de correcció són, en primer lloc, els perjudicis econòmics derivats de la mort (que eleven la indemnització entre el 10% i el 75% en relació al volum d’ingressos de la víctima). També augmenten la indemnització per mort les circumstàncies familiars especials: discapacitat física o psíquica, que la víctima fos fill únic, la mort de pare i mare en l’accident, que la víctima estigués embarassada…
• /imgs/20040501/informe03.jpgLesions permanents: la legislació estableix una classificació d’1 a 100 punts que valora la gravetat de la lesió i que fa variar la indemnització d’un mínim de 469 euros, si la víctima és més gran de 65 anys amb lesió de gravetat 1 (una lleu cicatriu no visible), fins a un màxim de 2.734 euros si és menor de 20 anys amb gravetat 100 (una incapacitat total). Aquestes quantitats es poden veure incrementades quan s’hi apliquen factors de correcció, que inclouen els perjudicis econòmics (augment d’entre el 10% i el 75%), els danys morals (fins a 75.232 euros més) i les lesions que desencadenen la incapacitat laboral de la víctima (entre 15.046 i 75.232 euros). Així mateix, s’eleva la indemnització quan la víctima pateixi una “gran invalidesa”

  (tetraplegia, paraplegia, ceguesa, estat de coma o vegetatiu crònic, entre d’altres), fins a 300.927 euros.

• Si la víctima està embarassada i a conseqüència de l’accident perd el fetus, la indemnització que pot percebre oscil·la entre 7.523,17 i 30.092,68 euros, depenent de si és el primer fill o ja en té més, i del mes de gestació.

Drets de l’accidentat i passos que cal seguir

Guardar tots els documents referents al sinistre, tenir molta paciència davant de la lentitud de la justícia i conèixer els drets com a víctimes d’accidents de trànsit són les tres claus per a poder accedir a una indemnització justa per un accident.

Hospital i rehabilitació

• Sol·liciti que li donin els informes mèdics per escrit. Comprovi que reflecteixen fidelment tota la patologia causada per l’accident.
• En cas de necessitar rehabilitació, pot triar el centre així com l’empresa d’ambulàncies que el traslladarà del domicili al centre i viceversa.
• En tots els hospitals hi ha un consultori de “Trànsit” amb personal especialitzat. Davant de qualsevol sol·licitud d’ampliació de proves, adreci’s a ells. Si no li faciliten més dades, sol·liciti per escrit la negativa facultativa i comuniqui-ho a la seva companyia d’assegurances.
• Demani un informe per escrit de cada visita a rehabilitació.
• Les visites domiciliàries facultatives solen ser d’empreses subcontractades per les companyies d’assegurances, i a vegades els metges que envien a casa del pacient no tenen l’especialitat requerida per aquest. Asseguri’s que li faciliten la documentació següent: nom i cognoms, especialitat mèdica, número de col·legiat, empresa a què pertany i companyia que la contracta. Si no ho fan, recordi que els pot negar l’entrada al domicili. En acabar la visita, demani’n un informe.
• Si el metge que el visita no el satisfà, notifiqui-ho i sol·liciti el canvi de facultatiu.

Denúncia

• No es precipiti: té 6 mesos per a interposar denúncia en jutjat. Esperi a tenir l’atestat dels agents de l’autoritat per a interposar-la.
• Indagui si hi ha hagut la intervenció de dos o més cossos de l’autoritat diferents i sol·liciti declaració escrita complementària si no apareixen en l’atestat.
• Esbrini si hi ha testimonis que corroborin la seva versió. Informi’ls que ells poden formular també denúncia de l’infractor causant de l’accident, això reforçaria la veracitat de la seva versió.
• Asseguri’s que en l’atestat es reflecteix la veracitat dels fets. Comprovi que no s’omet ni el més mínim detall, ni hi ha errors de data, hora, lloc etc.
• Sol·liciti als agents que en l’atestat figuren els testimonis del sinistre o de l’actitud posterior de l’infractor que hagueren vist aquests. Demani’ls també un inventari detallat dels desperfectes no relacionats amb el vehicle, efectes personals.