L'HORA DEL PATI JA NO ÉS EL QUE ERA

L'HORA DEL PATI JA NO ÉS EL QUE ERA

/imgs/20190401/GettyImages-471930995.jpg

Forma part de la rutina matinal de tots els nens en edat escolar: esmorzar, vestir-se, preparar la motxilla i ficar-hi un snack per consumir-lo a l’hora del pati. L’escena es repeteix des de sempre, encara que amb ingredients diferents: com a reflex d’un interès cada vegada més gran de la societat per l’alimentació saludable, l’esmorzar de mig matí ha canviat els últims anys.

Tanmateix, els nens d’avui no estan tan sans com podria suggerir aquesta conscienciació pel benestar. Segons l’Estudi Nutricional i d’Hàbits Alimentaris de la Població Espanyola (ENPE), impulsat el 2015 per la Fundació Eroski, la taxa d’obesitat dels menors de 6 a 9 anys es va incrementar en un 22,8% des de 2000. La dada ens posa al capdavant d’Europa, només per darrere de Xipre.

UNA MIRADA AL PASSAT.

Els piscolabis d’abans eren, en general, menys processats. Andrea Marqués, nutricionista i experta en Dietètica i Gastronomia, ho explica així: “Alguns productes no tenien tants additius ni conservants. Això es pot veure en els pans congelats que es comercialitzen en l’actualitat. D’altra banda, els entrepans potser incloïen farciments menys saludables, com ara embotits, encara que uns eren més sans que d’altres, com el pernil”. Ara hi ha pares molt compromesos per garantir una alimentació adequada als seus fills, però d’altres que no ho són tant o que no disposen de prou informació.

Avui dia hi ha moltes opcions, i pares preocupats que donen als fills una peça de fruita, un grapat de fruita seca en una carmanyola petita o mig sandvitx integral amb una mica de pernil. Però després hi ha el pol oposat, aquells que recorren als ultraprocessats. “Aquesta és la lluita que tenim els nutricionistes. Pares que donen als nens paquetets de galetes amb molt de sucre, brioixeria industrial amb greixos saturats i sucs amb sucre afegit”, descriu l’experta.

En dècades passades es donava prioritat al menjar casolà. “Avui, encara que els productes ultraprocessats estan sotmesos al marc de la seguretat alimentària, incorporen una sèrie de compostos químics que de vegades, si es consumeixen en excés, poden actuar com a inductors endocrins o alterar el metabolisme; si s’acumulen, poden ser perjudicials per a l’organisme. Hauríem d’evitar els ultraprocessats sempre que puguem”, aconsella Marquès.

UN MOS NECESSARI.

L’esmorzar de l’hora del pati suposa, com a mínim, el 10% de l’aportació calòrica diària. Per més que els últims anys es qüestioni la idoneïtat de fer cinc àpats al dia, que els nens piquin alguna cosa a mig matí és millor que si no ho fan. “En jornades que poden començar a les vuit o les nou del matí i s’allarguen fins a l’hora de dinar, sí que és necessari, sobretot en nens que esmorzen malament a casa”, adverteix Andrea Marqués.

Ara bé, també cal que aquesta opció matinal sigui tan saludable com es pugui. Algunes alternatives abonades pels nutricionistes són les següents: si el menor no ha esmorzat bé, seria convenient donar-li una peça de fruita perquè tingui l’aportació necessària de vitamines; millor fresca que en suc, per no afegir-hi més sucre. Una altra opció és ficar-li a la motxilla un grapat de fruita seca, que conté greixos saludables i omega-3, i va molt bé per a l’activitat cerebral. Fins i tot s’hi pot incloure un petit lacti o, si sabem que el nen té gana, mig sandvitx de pa integral amb una miqueta de pernil serrà o pernil dolç, o de mitja llauna de tonyina que li aporti proteïnes de qualitat.

En canvi, convindria evitar el xoriço, la llonganissa i altres embotits amb excés de greix. Posats a planificar un esmorzar saludable, seria bona idea intentar combinar-ho amb els menús diaris del menjador escolar. Tant si s’elaboren en cuines pròpies com en empreses externes, estan subjectes a uns estàndards de qualitat ferris que fomenten la inclusió de fruites i verdures i limiten la presència de fregits, precuinats o derivats carnis, com ara salsitxes o hamburgueses. La nutricionista esmenta alguns exemples de com es poden combinar els plats del menjar amb l’esmorzar de l’hora del pati: “Si per dinar el nen menjarà arròs amb peix i no ingerirà verdura, hauríem d’incidir més que aquell dia es portés fruita. La jornada en què no hagi de consumir proteïna animal perquè té llegums de plat únic, hauria d’emportar-se una mica més de proteïna a mig matí. També podem fixar-nos en les postres del menú: quan siguin fruita, portar-los iogurt, i a l’inrevés”.

Educant en hàbits saludables

/imgs/20190401/GettyImages-122034875.jpg

És raonable tenir la sospita que allunyar els nens d’un esmorzar poc saludable farà que s’atipin de sucs i llaminadures fora del centre escolar. Però s’ha demostrat que no és així. El 2009, uns investigadors dels Estats Units van convèncer els alumnes de tres col·legis perquè deixessin de consumir entrepans i refrescos, mentre que no van donar cap directriu als alumnes d’altres tres col·legis. Com revelen els resultats publicats a Health Education and Behaviour, al final de l’experiment, els alumnes a qui s’havien retirat els menjars menys recomanables van admetre que no havien tingut un consum compensatori d’aquests a casa.

Un piscolabis sa educa el nen en els hàbits saludables i acostuma el seu sentit del gust a menjars que ajuden a cuidar el seu organisme. “Sabem que als nens els costa menjar certs aliments i accepten millor uns altres. Això s’ha de tenir en compte”, diu Juana María González Prada, dietista-nutricionista. “La gana està relacionada amb el fet de saber identificar l’aliment, que t’agradi veure’l, la textura… El menjar ha d’estar bo. Amb el sentit del gust s’hi neix, però també s’educa”, conclou. Aquests hàbits influeixen directament en la taxa de sobrepès i obesitat infantil.

És responsabilitat dels pares que els nens portin una alimentació saludable, però en cases on es menja malament, els menors mengen malament. “En general, els nens que procedeixen de llars on es consumeixen molts aliments ultraprocessats, portaran a escola brioixeria industrial o galetes, i tindran taxes d’obesitat més altes”, explica Andrea Marqués. Cal esperar que la tendència contrària, la d’uns pares cada vegada més informats i preocupats per la vida sana, acabi imposant-se. Més encara a Espanya, on la inclinació a la dieta mediterrània hauria de garantir una alimentació sana i equilibrada.

CINC SNACKS DE MENYS DE 120 CALORIES

La nutricionista Andrea Marqués aporta cinc opcions baixes en calories. Se’n podrien combinar dues o tres per a aconseguir un mig matí saludable de menys de 200 calories:

• Sis o vuit cirerols: 20 kcal.
• Dues mandarines: 80 kcal
• Dues porcions de xocolata negra (70% de cacau o més): 92 kcal.
• Un grapat d’ametlles o nous: 120 kcal.
• Un iogurt natural: 73 kcal.

COM PODEM MILLORAR ELS ESMORZARS CLÀSSICS

Molts d’aquests esmorzars han acompanyat els nens durant dècades. Tanmateix, no sempre són l’opció més recomanable. Et proposem cinc alternatives saludables.

• Entrepà de mortadel·la. Aquesta opció té un alt contingut en greixos saturats (precursores de colesterol) i en calories (266 kcal/100 g de mortadel·la)

  

• “Mig sandvitx vegetal amb pa integral. Amb aquesta varietat aportem micronutrients (vitamines i minerals) i fibra, que perdríem amb el pa blanc.

  

• Brioixeria industrial. Conté una gran quantitat de greixos saturats i sucres. La majoria d’aquests productes posseeix una mitjana de 450 calories per 100 g, i poden arribar a les 600

  

• “Galetes o brioixeria casolanes. Elaborar aquests productes a casa t’assegura fer servir greixos saludables, com ara oli d’oliva. A més, pots afegir-hi fruita fresca i seca.

  

• Suc envasat. Encara que hi ha productes més saludables que d’altres (com els 100% espremuts), la majoria dels sucs envasats i nèctars porten gran quantitat de sucres

  

• “Peça de fruita. Si vols que el teu fill gaudeixi de tots els beneficis de la fruita, la millor opció és la fresca. Baixa en calories i rica en vitamines i minerals.

  

• Brioixeria amb xocolata. Té un contingut elevat en greix saturat, calories i sucres afegits. Un dònut, per exemple, conté 200 kcal, 21 g de sucre i 12 g de greix

  

• “Entrepà de pa integral amb xocolata negra. Si es vol gaudir del cacau, la millor opció passa per unir pa integral amb unes unces de xocolata negra: com més pur, millor.

  

• Lacti bevible. Alt contingut de sucre i hidrats de carboni d’absorció ràpida. A més, el seu efecte assaciador és inferior a altres productes, per la qual cosa el nen continuarà tenint gana

  

• Tall de formatge. Si tries un lacti, aposta per un tall de formatge. Per a acompanyar-lo, unes bastonets integrals. Una altra alternativa és formatge fresc amb un grapat de fruita seca.