L'ensenyament musical: una simfonia de quatre moviments
Cant, corda, vent i percussió. Mans precises i oïda fina. Ritme i harmonia. Capacitat de traduir un llenguatge gràfic en un llenguatge universal, el de provocar emocions. Disciplina i constància. La primera nota en la infantesa. El sol magnífic en l’edat adulta. Una carrera lligada a la vida, que és professió i, sobretot, passió.
La base més sòlida de l’ensenyament musical es construeix durant la infantesa, paral.lela al desenvolupament de la parla i l’escriptura. S’imparteix des dels tres anys fins als sis mitjançant recursos lúdics com ara jocs i dramatitzacions, cançons i audicions, moviment i ús d’instruments de percussió. Aquest mètode concret d’iniciació musical ha estat desenvolupat per dues escoles de música de Navarra i transporta l’alumne des de la intuïció cap a la comprensió. El seu objectiu és desenvolupar aspectes com la percepció, la creativitat i l’expressió.
Els estudis de grau elemental s’imparteixen a les escoles de música, tant públiques com privades, i cada centre té certa llibertat per a elaborar el seu pla de formació. El programa, que es pot començar a sis anys, es compon de cursos comuns i de diversos anys de preparació per al conservatori de grau professional. Els alumnes que no tenen projecció o intenció d’ingressar al conservatori poden continuar formant-se a les escoles privades o començar els estudis a qualsevol edat.
L’examen d’accés al conservatori de grau professional es compon de diverses proves. La més important és la instrumental, que representa el 70% de la nota. És la més difícil, ja que hi ha un límit de places per cada instrument. La resta de proves són de llenguatge musical: l’alumne ha de transcriure en un pentagrama la melodia que ha sentit, analitzar una partitura i també cantar i entonar. Els qui superen l’examen comencen els estudis de grau professional, que duren sis anys i coincideixen amb els d’ESO i Batxillerat. El sacrifici de compaginar els dos ensenyaments força alguns escolars a deixar el conservatori, ja que a les hores d’institut cal sumar les nou hores setmanals d’educació musical, més les infinites hores dedicades a casa a estudiar i a tocar l’instrument.
Després de quinze anys d’ensenyament, aproximadament, l’alumne que vulgui dedicar-se professionalment a la música pot cursar estudis de grau superior. Equivalen a una carrera universitària i hi ha diverses especialitats anomenades itineraris: composició, interpretació, musicologia, pedagogia, etc. S’imparteixen 16 hores de classe presencial a la setmana i cada itinerari encamina l’estudiant per treballar com a intèrpret, investigador o professor. En realitat, la progressió musical no acaba mai, és una manera d’entendre la vida.