Analitzats 125 gimnasos en 18 capitals del nostre país

L'atenció al client i l'assessorament medicoesportiu continuen sent deficients

Les diferències són significatives: un 14% dels establiments no supera l'examen de la revista, mentre que un de cada tres aconsegueix el "molt bé" o l'"excel.lent"
1 Novembre de 2011
Img tema listado 187

L'atenció al client i l'assessorament medicoesportiu continuen sent deficients

/imgs/20111101/tema1.jpg
“Mens sana in corpore sano”. Aquest vell proverbi sembla haver causat impacte al nostre país: més de nou milions d’usuaris van de forma habitual a un gimnàs amb la intenció de mantenir-se en forma. El creixement i l’evolució d’aquests establiments, que han passat de petits locals on es feien activitats esportives bàsiques a convertir-se en centres que ofereixen múltiples serveis, i que alguns són en format franquícia, pot tenir alguna cosa a veure-hi.

EROSKI CONSUMER ha estudiat la qualitat que ofereixen aquests gimnasos. Els tècnics d’aquesta revista, fent-se passar per usuaris interessats a apuntar-s’hi, van visitar el mes de setembre passat 12 gimnasos a Madrid i Barcelona; 8 a Bilbao, València, Sevilla, Múrcia, Saragossa i Màlaga; 6 a Alacant, Còrdova i Valladolid; i 5 a la Corunya, Granada, Logronyo, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià i Vitòria. Se’n van analitzar l’estat de les instal.lacions, l’equipament i els serveis oferts, alguns aspectes relacionats amb la seguretat, l’accessibilitat i l’atenció i l’assessorament al client (si fan un examen mèdic inicial a l’usuari o si s’interessen pel seu estat físic); a més de les tarifes. Aquests centres cobren, a més d’una matrícula d’inscripció, una quota mensual de 63 euros de mitjana, si tenen zona d’aigües (jacuzzi, piscina, aigües termals…) i d’uns 53 euros si no en disposen.

Els gimnasos visitats aconsegueixen una valoració mitjana final de “bé” (un mediocre “acceptable” el 2008), encara que un 14% no aconsegueix superar la prova (la mateixa proporció que en l’estudi anterior). En canvi, la proporció d’establiments que reben un “excel.lent” o un “molt bé” arriba al 30% . Un símptoma evident de millora és que el percentatge d’establiments que aconsegueix un “bé” de nota mitjana final ha passat de l’anterior 26% al 35% actual, mentre que els gimnasos que s’han de conformar amb un mediocre acceptable de nota mitjana han passat d’un 30% a un 21%. No obstant això, malgrat aquesta evolució positiva, les atencions a l’usuari (que es resumeixen en aspectes relacionats amb la informació facilitada, el seguiment i control personalitzat i professional del seu estat físic o el propi interès per la seva salut i el nivell d’activitat física) continuen sent deficients, de manera que el 42% dels gimnasos no superen aquest apartat. El més preocupant és que des del gener de 2008, data en la qual la revista va elaborar un estudi similar, els mals resultats es repeteixen. L’estat de les instal.lacions i els serveis bàsics dels gimnasos aconsegueixen un “molt bé” i un “bé” de nota mitjana final, respectivament.

El pagament del gimnàs no solament es redueix a la quota mensual assignada, sinó que a més cal tenir en compte l’abonament de la matricula. Gairebé tres de cada quatre centres visitats estableixen el pagament d’una matrícula que representa de mitjana 65 euros (48 euros de mitjana en el cas dels gimnasos sense zona d’aigües i gairebé el doble, 83 euros, en aquells que sí que en tenen).

L’atenció al client perd múscul

/imgs/20111101/tema2.jpg
Fer exercici físic és beneficiós per a la salut, però no ho és tant quan es practica de manera incontrolada o en un estat físic inadequat. És imprescindible que els centres prestin una atenció preferent a l’estat de salut dels seus usuaris i que disposin de professionals acreditats que guiïn els usuaris. Especialment els qui sofreixen lesions físiques, per exemple, o bé fumen, pateixen alguna malaltia coronària, tenen el colesterol alt o presenten antecedents familiars de cardiopatia. No obstant això, EROSKI CONSUMER ha constatat que el desinterès cap a aquest aspecte és habitual. Solament en dos de cada deu gimnasos visitats (el 2008 n’eren el 14%) asseguren efectuar un examen mèdic previ al nou client per conèixer quin és el seu estat físic. En la meitat d’aquets, la prova és completa: revisió mèdica, anàlisi de massa òssia, presa de la pressió arterial, prova d’esforç, etc., mentre que els altres es limiten a recollir el pes i l’alçada, a prendre les pulsacions o a emplenar un qüestionari amb preguntes relacionades amb la condició física de cada usuari. Els gimnasos més professionals en aquest apartat van ser els de Vitòria, Barcelona, Madrid, València i Valladolid, enfront dels de Bilbao, Còrdova, Pamplona, la Corunya, Murcia i Logronyo, els més deficients en aquest aspecte (cap dels visitats no fa aquesta important supervisió). Les deficiències es repeteixen també en els establiments que disposen de consulta o de serveis mèdics i únicament en un 27% dels centres van preguntar al tècnic de la revista sobre l’estat de salut i qüestions relacionades amb el tipus de vida que porta (si pren medicaments, el nivell d’activitat física, si fuma…). En cap centre de Barcelona, Bilbao, Múrcia, Saragossa, Valladolid, Pamplona, Vitòria, Alacant i Logronyo no van mostrar interès per aquestes qüestions; el contrari en gairebé tots els gimnasos de Sevilla, en tres de cada quatre centres de Madrid o en més de la meitat dels de València i Sant Sebastià.

Monitors titulats

/imgs/20111101/tema3.jpg
Per a començar en la pràctica esportiva s’hauria de comptar amb l’assessorament d’un monitor professional que dissenyi les taules d’exercicis i activitats. Tanmateix, en 15 dels gimnasos visitats van assenyalar que no oferien aquest servei (a Granada, en tres dels cinc establiments analitzats i a Sant Sebastià, en dos). A més, en un 14% dels gimnasos (els pitjors, els de Pamplona, València, Vitòria i Barcelona) es va observar que no en totes les sales hi havia un monitor que controlés l’execució correcta de les activitats dels usuaris.

En el 45% dels centres es va manifestar que els empleats comptaven amb la titulació adequada per a dur a terme la seva tasca professional. Tot i això, en un de cada tres es van negar a respondre a aquesta qüestió quan el tècnic d’aquesta revista, fent-se passar per un client, mostrava interès per aquest detall. En la resta de gimnasos (un 22%) la resposta oferta va ser ambigua o confusa, de manera que no quedava clara la titulació específica del personal. Els gimnasos de Múrcia, Oviedo, Logronyo, Pamplona, Barcelona, Saragossa, Madrid i Còrdova són els pitjor valorats en aquest apartat, mentre que les respostes obtingudes als gimnasos de València, Màlaga, Sevilla, la Corunya, Sant Sebastià i Granada destaquen per ser concretes i adequades. Aquesta és una de les raons per les quals en el 17% dels gimnasos el tracte que van prestar al client no va ser el que calia esperar. Els gimnasos en què la persona que va acompanyar el tècnic durant la visita va ser més atenta i es va facilitar millor informació van ser els de Bilbao, Saragossa, Valladolid, Pamplona, Oviedo i Sant Sebastià, a diferència dels de ciutats com Vitòria i Logronyo, on l’atenció i les explicacions rebudes van ser escasses en tres dels cinc gimnasos visitats en cadascuna.

El 45% dels centres assegurava que la seva plantilla era titulada

Destaca també que en el 41% dels gimnasos que disposen de jacuzzi o sauna no es va informar dels possibles riscos del seu ús als qui tenen problemes de tensió arterial, cardiopaties severes, problemes de circulació o dones embarassades. Tampoc es va trobar informació sobre les contraindicacions i les recomanacions d’ús dels raigs UVA en un de cada tres gimnasos que n’ofereixen. Hi destaquen negativament els centres d’Alacant, Sevilla, Logronyo i, novament, Valladolid.

Matrícula i quota mensual

/imgs/20111101/tema4.jpg
Les tarifes dels gimnasos depenen en gran manera de les seves característiques i de l’enorme varietat de serveis que ofereixen, però també hi influeix la ciutat on es trobin. El pagament de la matrícula d’inscripció, que es paga una sola vegada, és obligatori en gairebé tres de cada quatre centres (proporció semblant a la de l’estudi anterior), tot i que en el moment en què es va fer la visita, al setembre, un 17% dels gimnasos que la tenen establerta no n’exigia el pagament i un 20% oferia diferents descomptes. El cost mitjà de la inscripció als gimnasos que disposen de zona d’aigües o SPA (per exemple, piscina, sauna o jacuzzi) ascendeix a 83 euros (90 euros era el preu el 2008), encara que hi ha diferències considerables entre les capitals. L’import mitjà més car es va trobar als gimnasos de Vitòria i Bilbao, amb 135 euros de mitjana, i els menys costosos es van localitzar a Còrdova i Valladolid, amb 35 euros de mitjana. La matrícula als gimnasos sense SPA té un cost mitjà de 48 euros (44 euros el 2008). En aquest cas, les variacions entre les capitals són inferiors (dels 60-70 euros de mitjana a Vitòria, Saragossa, Sant Sebastià i València, als escassos 20 o 30 euros de Granada i Múrcia).

El cost mitjà de la mensualitat dels gimnasos és de 56 euros, però de nou hi influeix si el centre disposa o no de zones d’aigües: si en tenen, la quantitat ascendeix a 63 euros. La mensualitat més cara es va trobar en un gimnàs de Madrid, on calia pagar 125 euros cada mes (en un altre de Bilbao, la quota era de 115 euros). Els més econòmics es van localitzar a Valladolid (un gimnàs cobra tan sols 33 euros al mes), a Còrdova (35 euros) i en un altre de Barcelona (37 euros). Per tant, convé comparar els preus dels gimnasos en cada ciutat, ja que una persona pot arribar a estalviar-se fins a 89 euros a la capital madrilenya, 50 a Bilbao i uns 40 euros en capitals com València, Barcelona i Saragossa. Als gimnasos que no tenen SPA la mensualitat mitjana és de 53 euros. En aquest cas, també es recomana al consumidor que compari preus abans d’inscriure-s’hi, perquè en ciutats com València es pot arribar a estalviar 125 euros al mes. A Madrid també hi ha una diferència important entre el gimnàs més car i el més barat (65 euros al mes), mentre que en la resta de capitals les diferències trobades són inferiors: van dels 10 als 30 euros al mes, encara que al cap de l’any representen una quantitat important.

EROSKI CONSUMER ha comparat la relació entre la qualitat i el preu dels vint gimnasos més cars i els vint més econòmics. S’hi han trobat disparitats, encara que no excessivament substancials: els vint més cars (cobren una mitjana de 90 euros mensuals) obtenen una nota mitjana de 7,2 punts, mentre que els vint més barats, que tan sols cobren 36 euros mensuals de mitjana, assoleixen una nota de 6,3 punts. Fins i tot entre els més barats hi ha 3 gimnasos que obtenen notes mitjanes superiors als 7,5 punts. És a dir, es tracta de gimnasos amb una relació qualitat-preu més que atractiva, situats a Còrdova, Valladolid i Alacant. Pel que fa als més cars, dos d’aquests ni tan sols arriben a l’aprovat; és a dir, la relació qualitat/preu és molt dolenta (són cars i no superen l’anàlisi de qualitat). En canvi, dos dels vint més cars aconsegueixen una qualificació de “excel.lent” i uns altres dotze arriben al “molt bé”.

Tarifes i horaris, a la carta

No sempre es disposa del temps necessari per a anar al gimnàs. Per això, alguns establiments ofereixen tarifes reduïdes per a aquests casos: el 44% disposen de plans de preus reduïts si el client opta per anar-hi només en horari de matí. Aquesta pràctica és habitual en localitats com Barcelona, Granada, Sevilla i Màlaga (ho ofereixen més de tres de cada quatre gimnasos d’aquestes capitals) o Valladolid (dos de cada tres) i gens comuna a Múrcia, Oviedo i Sant Sebastià (cap gimnàs analitzat ho ofereix). El preu en aquest cas es redueix als 45 euros de mitjana mensuals. L’horari reduït de tarda és encara menys habitual: tan sols ho preveuen el 14% dels centres. La tarifa mensual en aquest cas és de 58 euros, poc menys que la mitjana de 65 euros. A més, en la visita es va oferir als tècnics d’aquesta revista una altra sèrie de descomptes o ofertes: des del 10% fins al 20% de la quota mensual si es paguen per endavant uns mesos o fins i tot un any. És molt habitual als gimnasos de Múrcia (la meitat ho ofereix), Màlaga, Alacant i Madrid (entorn del 40%-45% dels centres ho recull); una mica més d’un de cada quatre centres ofereix descomptes en cas de ser més grans de 60 anys, menors de 15, si s’hi apunta més d’un membre de la família, etc., o si s’és estudiant (un 7% ho té en compte).

Així i tot, els horaris que ofereixen aquest tipus de centres són amplis: set de cada deu gimnasos obren tant dissabtes com diumenges (encara que molts tanquen un dia a la tarda), solament el 15% dels visitats no obre els caps de setmana i els mateixos obren solament els dissabtes.

Els gimnasos són oberts al públic gairebé 15 hores de mitjana els dies laborables (la mateixa mitjana que el 2008) i 8 hores els dissabtes i diumenges (7 hores va ser la mitjana de 2008). Els que més facilitats ofereixen són els gimnasos de Barcelona (16 hores de mitjana romanen oberts els laborables i 10 els dissabtes i diumenges), a més dels de Madrid, Granada i València. Els que menys horari d’obertura tenen són els gimnasos d’Oviedo i Logronyo (obren de mitjana 13 hores en els dies laborables i només 5 hores els caps de setmana).

Per a triar bé: conèixer abans de contractar

De vegades, la decisió d’anar a un gimnàs es pren a la lleugera: després de les vacances, com a primer propòsit de l’any… Tanmateix, l’elecció del local en qüestió no ha de ser tan ràpida, convé prendre-la amb calma i atendre a una sèrie de qüestions:

Localització

  • Ubicació: no és un dels aspectes més importants a l’hora de triar un gimnàs, però les instal.lacions han d’estar a una distància raonable dels llocs que més es freqüenten en la rutina diària. Això evitarà que es trobin excuses per a deixar d’anar-hi.
  • Horaris: és important saber quins són per a conèixer la disponibilitat de les activitats esportives en què estem interessats. També les dates en què tanca: festius, vacances d’estiu, etc.

Activitats, serveis i tarifes

  • Contracte d’adhesió: és fonamental llegir bé la lletra petita abans de signar-lo a fi de conèixer tots els compromisos que s’adquireixen; per exemple, quina és la forma de pagament (alguns obliguen a domiciliar la quota), què passa si ens en donem de baixa temporalment, etc.
  • Instal.lacions, material i activitats: hem d’assegurar-nos que s’ofereixen les classes i les activitats desitjades. A més, també convé fixar-se en si hi ha prou de material (més d’una màquina per a cada exercici), si és de qualitat i si està en bones condicions d’ús i ordenat. També és important veure si les instal.lacions són espaioses i tenen una il.luminació suficient.
  • Examen mèdic: és imprescindible que els centres es fixin en l’estat de salut dels usuaris. Per això, és important confiar en els establiments que facin una revisió mèdica completa.
  • Cost: és fonamental comprovar les tarifes i fer una comparació entre els diferents centres. Cal fixar-se en els serveis i les activitats que inclou la mensualitat.

Netedat i higiene

  • Netedat i conservació: és un dels aspectes més importants a l’hora de triar bé un gimnàs, ja que tot centre ha de complir unes normes d’higiene. Els vestidors, els banys i les instal.lacions han d’estar en bon estat de conservació i netedat a fi de prevenir riscos.
  • Ventilació: cal assegurar-se que les instal.lacions tenen uns sistemes de ventilació suficients per a evitar que l’ambient estigui molt carregat, les males olors o unes temperatures excessives.

Personal qualificat

  • Titulació: el personal supervisa l’activitat de les sales de màquines, dirigeix les classes, resol dubtes i assessora. Per la importància que té, ha de disposar de la titulació adequada: llicenciat en educació física, tècnic superior en activitats físiques, títol homologat i oficial d’entrenador esportiu, etc.
  • Visita: és recomanable conèixer com són les instal.lacions i en quina situació es troben. És possible sol.licitar al personal fer una visita guiada per les diferents sales del local abans de decidir-se per un establiment o un altre.

Instal.lacions en plena forma

/imgs/20111101/tema5.jpg
L’estat de les instal.lacions va ser molt satisfactori en gairebé tots els establiments. Solament tres gimnasos mostraven mancances que els impedien superar l’examen de la revista. Hi destaquen de manera positiva els gimnasos de Bilbao, Granada, Sant Sebastià i Saragossa, que obtenen un “excel.lent” de nota mitjana. La resta de ciutats aconsegueix un més que positiu “molt bé” en aquest apartat. Únicament un gimnàs de Múrcia tenia les sales d’exercicis col.lectius amb defectes de netedat i conservació. Així, gairebé tots els recintes (al voltant del 95% dels observats) comptaven amb terra entarimat i miralls, encara que un de cada quatre no tenia bancs ni penjadors de roba.

L’estat de manteniment de les màquines és un altre dels elements que defineixen la qualitat d’un gimnàs. Tan sols en dos centres (van ser fins a 13 en l’estudi de 2008) hi havia perill de colpejar-se amb les parts sortints de les màquines (localitzats en un gimnàs de Múrcia i un altre d’Alacant). En la gran majoria dels gimnasos visitats, el material estava perfectament ordenat, encara que en un 4% (un centre de Vitòria i dos més de Logronyo) es va observar alguna màquina o algun aparell trencat o molt vell.

Pel que fa als vestidors, les valoracions també són satisfactòries: el 91% dels gimnasos compta amb vestidors espaiosos i dutxes individuals suficients i amb regulador de temperatura de l’aigua. En una proporció similar disposaven de terra antilliscant. Així mateix, en el 92% dels vestidors hi havia taquilles (els menys proveïts eren els gimnasos de Vitòria, Logronyo i Alacant). Respecte a la neteja també hi ha resultats satisfactoris: només en un 3% dels vestidors es van observar mancances en aquest sentit, el 98% disposa de papereres i fins i tot un 73% té assecadors de cabells per als usuaris. Tots disposen de paper higiènic i miralls a la zona de lavabos.

Els gimnasos visitats són accessibles en la majoria. Els tècnics de la revista van consultar en cada centre si era possible que una persona en cadira de rodes s’apuntés per fer ús de les instal.lacions i en el 60% (l’any 2008 solament es podia en el 40% dels centres) la resposta va ser afirmativa (encara que en cap de Logronyo). A més, el 78% dels gimnasos visitats disposen de prou extintors i distribuïts de manera convenient, situació que millora l’escàs 60% de 2008. No obstant això, en el 42% dels establiments no es van trobar sortides d’emergència (van ser fins a un 63% en l’estudi de 2008), mentre que en un 3% estaven sense senyalitzar o tenien obstacles que n’impedien l’ús.

Practicar exercici d'una manera saludable
  1. Per a evitar que la desmotivació ens faci abandonar la practica d’esport, el més apropiat és fer-ho en grup o en companyia d’una altra persona que comparteixi aquesta afició.
  2. La constància és clau per a aconseguir els objectius proposats inicialment. Convé respectar els descansos: tampoc és necessari fer una activitat física els set dies de la setmana.
  3. Abans de començar cal escalfar-se i estirar-se, rutina que s’ha de repetir al final de l’exercici. No s’ha d’acabar la pràctica d’una manera sobtada sinó que cal reduir el ritme a una intensitat al més baixa possible. D’aquesta manera, s’evitaran lesions i cruiximents.
  4. Mai no s’ha de depassar la capacitat física i les possibilitats de cada persona. Si quan fem exercici notem que estem sufocats, el millor és disminuir el ritme; si, a més, ens trobem molt cansats o incòmodes, el més encertat és deturar l’activitat física.
  5. Convé respirar correctament: cal agafar aire pel nas i expulsar-lo per la boca. Així, s’oxigenaran els músculs i millorarà el rendiment.
  6. L’aigua és bona per a regular la temperatura del cos, ja que permet una millor sudoració que beneficia la crema de calories i l’eliminació de toxines. Si l’exercici es fa en zones humides i/o caloroses, és molt important hidratar-se bé abans, durant i després de l’exercici.
  7. Convé ingerir un menjar lleuger abans de fer esport, per exemple fruita fresca i verdures. Menjar una hora i mitja o dues hores abans d’iniciar l’exercici físic. Combinar una dieta equilibrada amb la realització d’exercici físic és essencial per a gaudir d’un bon estat de salut.
  8. Per a la pràctica de l’esport, la roba ha de ser l’adequada: lleugera, transpirable, que afavoreixi la llibertat de moviments i també la pèrdua de calor corporal. Es recomana l’ús de peces de colors clars i fabricades amb fibres naturals (per exemple, cotó).

Activitats per a tots els gustos

L’elecció d’un gimnàs no és tasca fàcil a causa de la gran varietat de centres i per la quantitat d’activitats que ofereixen. Els establiments esportius són cada vegada més grans i la seva gamma de serveis augmenta any rere any. Per això, convé informar-se del que ofereix cada establiment i triar el que millor compleixi les necessitats personals. Les activitats que més s’ofereixen són aeròbic, graons, condicionament físic o musculació, Pilates, GAC (glutis, abdominals i cames), gimnàstica de manteniment i spinning o aeròbic amb bicicleta, que s’imparteixen en vuit de cada deu establiments esportius analitzats. També són molt comunes les activitats de ball o dansa, les arts marcials i el ioga.

A més, un nombre important d’usuaris va al gimnàs per fer exercici en màquines. En la meitat dels centres n’hi havia una gran varietat, en el 44% aquestes eren suficients i només en un 6% dels establiments es va observar que eren insuficients, en un de Madrid, València, Alacant, Murcia i Pamplona. Igual d’important és que hi hagi prou espai entre unes màquines i les altres: no és tan sols una qüestió de comoditat, també de seguretat, ja que així s’eviten xocs amb una altra persona o un altre objecte a l’hora de fer els exercicis. Es van detectar mancances d’aquest tipus en el 6% dels 125 gimnasos analitzats.