Centres d'aprimament: analitzats 110 establiments en 18 ciutats de tot el país

La meitat dels centres analitzats recomanen un tractament dietètic basat únicament en productes estrella

Gairebé un de cada quatre professionals que atenen aquestes consultes dietètiques no disposen de formació qualificada
1 Juny de 2011
Img tema listado 171

La meitat dels centres analitzats recomanen un tractament dietètic basat únicament en productes estrella

/imgs/20110601/tema1.jpg
Per a molts arriba un dels moments més temuts de l’any: enfundar-se per primera vegada el banyador. Al mirall, uns altres comproven que la mala alimentació i una vida sedentària han posat uns quants quilos de més en els seus cossos. De fet, un 37% dels espanyols -majors de 18 anys- té sobrepès, un 17% fins i tot és obès (segons les últimes dades de l’INE). És llavors quan l’operació bikini arrenca, i amb aquesta el negoci de nombrosos centres d’aprimament que prometen autèntics miracles sense pràcticament gens d’esforç i, moltes vegades, posant en perill la salut del pacient… i la de la seva butxaca.

Per comprovar si realment aquests centres ofereixen un tractament saludable i eficaç, si el seu personal està ben format i si són establiments que ofereixen garanties sanitàries, EROSKI CONSUMER ha visitat durant el mes de maig 110 centres d’aprimament en 18 ciutats del país. Els tècnics de la revista han actuat com a clients anònims interessats a perdre pes; una excusa amb la qual es van analitzar 10 centres a Barcelona i Madrid, 7 a Bilbao, València, Màlaga, Sevilla i Saragossa; i 5 a la Corunya, Alacant, Còrdova, Granada, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Santander, Valladolid i Vitòria. Dels 18 tècnics, 8 tenien un sobrepès de grau 1, quatre presentaven sobrepès de grau 2, en la mateixa proporció tenien una obesitat lleu i dos dels col.laboradors eren obesos moderats (de grau 2).

Més de la meitat suspenen

/imgs/20110601/tema2.jpg
La visita es va fer seguint unes pautes confeccionades en col.laboració amb experts en dietètica i nutrició. Aquests criteris van permetre als col.laboradors de la revista saber quins centres oferien als seus clients una pèrdua de pes realista, eficaç i, el que és més important, en uns termes saludables. Es van estudiar si els passos per a la identificació del problema d’excés de pes de cada col.laborador eren adequats, com era l’explicació del tractament (si estava basat en un producte estrella o bé era un programa personalitzat amb dieta i exercici físic), la seva eficàcia, la professionalitat i l’atenció demostrada pel personal de l’establiment. Els resultats després de la visita a aquests 110 centres coincideixen en un aspecte: la promesa de perdre pes (de vegades a un ritme gens saludable). Una mica més de la meitat dels establiments analitzats (el 55%) suspèn l’examen de la revista. Fa quatre anys, quan es va dur a terme una investigació similar, el percentatge era una mica més elevat: un 64%. La resta de centres no aconsegueix més que un “acceptable”, el 34% dels 110 analitzats; mentre que només un 11% aconsegueix una nota de “bé”. El que més preocupa, a més, és que dels centres que suspenen l’anàlisi d’EROSKI CONSUMER, un 38% ho fa amb notes tan cridaneres com “deficient” o “molt deficient”, mostra de l’escassa o de la nul.la confiança que donen aquests centres d’aprimament. No obstant això, és un percentatge esperançador ja que fa quatre anys el percentatge de notes tan baixes arribava al 84%.

Per apartats, els resultats són també concloents, ja que les úniques notes positives recauen en la professionalitat i en l’atenció al client en aquestes visites (les dues amb una nota de “bé”). En canvi, les qualificacions per a la identificació del problema de sobrepès d’aquests pacients són dolentes (obté una nota de “regular”, similar a la de 2007), igual com l’explicació i l’especificació del tractament (“deficient”, “molt deficient” en 2007). Com a exemples: el 80% dels centres no fa una identificació correcta del problema d’excés de pes i gairebé la meitat dels establiments basa el tractament d’aprimament únicament en el consum de productes estrella.

En línies generals, les ciutats més ben valorades són la Corunya, Còrdova, Granada, Màlaga, Oviedo, Santander i Saragossa, encara que amb un “acceptable”; Barcelona, Bilbao, Madrid, Pamplona, Sant Sebastià, Sevilla, València i Valladolid suspenen amb un “regular”; mentre que Alacant, Múrcia i Vitòria ho fan amb un “deficient”. Encara que la nota final és dolenta (“regular”) millora el “deficient” obtingut fa quatre anys, la qual cosa posa de manifest que encara queda molt per millorar.

És necessari perdre pes?

Sense una identificació correcta de l’excés de pes, de poc serveix recomanar al client un tractament d’aprimament o un altre. Els centres d’aprimament visitats suspenen aquest apartat amb un “regular”: el 44% (proporció similar al 2007) no fa un mesurament adequat d’aquests paràmetres. Per tant, com poden aquests centres oferir un tractament si no coneixen la dimensió del problema? I és que tan sols un 20% dels centres visitats va fer una identificació correcta del problema d’excés de pes.

Entre les principals mancances detectades destaquen que dels 110 centres d’aprimament visitats, solament un 28% va fer una exploració física al pacient; més alt va ser el percentatge de centres (un 66%) que es va interessar per si el client s’havia fet una analítica de sang recentment, els dos aspectes indispensables per a fer un bon diagnòstic. D’altra banda, solament el 42% dels centres va indagar sobre tres o més antecedents personals o familiars del pacient, mentre que la pregunta de si es prenia algun medicament no es va formular en 66 dels 110 establiments visitats, un aspecte fonamental que de vegades condiciona tant el tractament com els efectes secundaris.

Un altre dels passos que s’ha de seguir després de l’exploració física és el de fer un estudi antropomètric, essencial per a conèixer si hi ha o no uns quilos de més, igual com la distribució i la quantitat de greix corporal del client. En concret, prop del 16% dels 110 centres visitats no va fer un estudi antropomètric.

Realment necessito perdre pes?
  • /imgs/20110601/tema4.jpg
    Hi ha una diferència important i considerable entre el desig d’aprimar-se i la necessitat de perdre pes. Així doncs, convé aprimar-se sempre que el sobrepès afecti la salut, no per qüestions estètiques.
  • És fonamental posar-se en mans d’un professional expert en nutrició; res de dietes pel nostre compte i, per descomptat, res de pastilles miracle. Els innombrables tractaments basats en productes estrella no fan res més que desmotivar, ja que, com que prometen grans resultats (i sempre sense esforç) i es comprova que no hi arriben, generen desconfiança i neguit.
  • Com sabem si tenim algun quilo de més? L’índex de massa corporal (IMC) és la referència més utilitzada per a determinar on se situa el límit de l’excés de pes. Només és vàlid per a adults de més de 25 anys d’edat. Cal aplicar la fórmula següent:
IMC (kg/m2) = PES (Kg) / [TALLA (m) x TALLA (m)]
IMC Resultats
Menor que 18,5 Pes insuficient
18,5 – 24,9 Pes adequat (Normopès)
25,0 – 26,9 Sobrepès grau I
27,0 – 29,9 Sobrepès grau II (Preobesitat)
30,0 – 34,9 Obesitat tipus I (Lleu)
35,0 – 39,9 Obesitat tipus II (Moderada)
40,0 – 49,9 Obesitat tipus III (Mòrbida)
Mayor que 50 Obesitat tipus IV (Extrema)

En funció dels resultats, si estàs per sobre d’un pes adequat, hauràs de plantejar-te anar a una consulta dietètica per millorar els teus hàbits d’alimentació, a més de tenir en compte el fet d’augmentar el grau d’activitat física. Si, per contra, el teu pes és baix o és l’adequat però tens zones localitzades del cos que t’agradaria modelar (glutis, malucs, etc.), pots recórrer a l’exercici físic i a tractaments locals d’estètica que t’ajudin a modelar la figura, però mai seguir una dieta per a aprimar-te.

Productes estrella: els reis del tractament

/imgs/20110601/tema5.jpg
El client que va a aquests centres d’aprimament busca que, una vegada fetes totes les proves, se li expliqui amb detall en què consisteix el tractament dietètic. Els tècnics d’EROSKI CONSUMER van comprovar que el 36% dels professionals ofereix una informació acceptable sobre els possibles tractaments. A més, és necessari destacar que un 47% dels centres (similar a l’estudi de l’any 2007) recorre als tractaments basats en productes estrella, un aspecte que, directament, els penalitza en l’anàlisi d’aquesta revista perquè aquests tractaments ni ensenyen hàbits alimentaris correctes ni serveixen per mantenir a llarg termini la reducció de pes. Així, ocorre en set centres de Barcelona; cinc de Bilbao i Sevilla; quatre de Madrid, Alacant, Saragossa, Múrcia i València; tres de Sant Sebastià i Valladolid; dos de la Corunya, Santander, Vitòria, Granada i Màlaga; i un de Pamplona i a Oviedo. Còrdova és l’única ciutat de les 18 en què cap centre va recomanar un tractament basat en un producte estrella o sessions de cabina.

Pel que fa a la durada del tractament els resultats tampoc són positius: segons el consens dels professionals de la salut, el més lògic seria que el tractament durés fins a aconseguir l’objectiu marcat al començament. Tanmateix, aquesta premissa només es compleix en el 55% dels centres visitats, de manera que els altres fixen una data concreta (22%) o la deixen en mans del pacient (23%).

El ritme de pèrdua de pes sota un tractament saludable s’ha de situar entre 0,5-1 kg per setmana, la qual cosa representa entre tres i quatre quilos al mes, tal com recomanen el 89% dels centres visitats enguany. Perdre més d’un quilo a la setmana no és recomanable, per la qual cosa la durada del tractament ha de tenir en compte aquest criteri de salut.

Professionals sense formació específica

Tan sols metges (endocrins o especialitzats en nutrició) o diplomats i tècnics superiors en dietètica estan qualificats per a establir valoracions nutricionals i recomanacions dietètiques. En aquest sentit, el resultat és satisfactori (un “bé” enfront de l'”acceptable” de fa quatre anys) ja que en tan sols un de cada quatre establiments visitats es va observar que els professionals que atenien aquests centres no tenien la qualificació recomanable per a exercir aquestes tasques.

Quant a l’atenció al client, només hi ha queixes en aquest sentit excepte en el 5% dels centres, en què es va qualificar el tracte com de “regular” (especialment significatiu en gairebé la meitat dels centres visitats a Múrcia i a Alacant) i en un altre més com a “molt dolenta” (en un establiment de la capital murciana).

El preu d'aprimar-se i taules comparatives

Del total de centres visitats, en tres de cada quatre casos aquesta primera consulta era gratuïta, mentre que en els que cobraven per aquesta visita, ho feien al preu mitjà de 35 euros.

Quant al tractament, alguns establiments només ofereixen la possibilitat que el client el pagui per complet (en una mica més d’un de cada tres) i uns altres cobren per visita (en gairebé dos de cada tres, al voltant d’un 63% dels centres visitats). Quan el tractament s’ha de pagar íntegrament, el preu mitjà arriba als 1.437 euros (un 3% més car que el 2007, quan l’IPC d’aquests anys ha augmentat en aquesta època un 11%). Per sobre d’aquesta mitjana se situen els centres visitats a Saragossa, Sant Sebastià, Sevilla, Vitòria, Bilbao, Valladolid i Alacant (entre els 1.629 euros de mitjana i els 3.235 euros). Per contra, estan per sota del preu mitjà els establiments de Granada (444 euros de mitjana), Màlaga (590 euros), la Corunya (738), València (792 euros), Santander (una mica menys de 930 euros de mitjana), Oviedo, Pamplona, Barcelona (aquests tres últims, al voltant dels 1.000 euros), Múrcia (1.295 euros) i Madrid (1.382 euros). Per als centres d’aprimament que cobren per cada consulta o pels productes que venen, s’ha fet una estimació d’un mes considerant el cost tant de visites com de l’ús de productes suggerits en cada centre: la mitjana se situa en els 78 euros mensuals (gairebé el doble que la xifra mitjana obtinguda el 2007).

Per triar un bon centre d'aprimament

/imgs/20110601/tema3.jpg
Hi ha una sèrie de pistes que posen de manifest que estem davant d’una consulta dietètica de total confiança:

El professional que ens atén haurà d’emplenar una fitxa en la qual s’incloguin:

  • Dades generals: edat, pes, talla i motiu de la consulta.
  • Història clínica i exploració física.
  • Aspectes com l’estil de vida de la persona.
  • Història dietètica (altres tractaments de pèrdua de pes, variacions…).

Finalment, ens han de plantejar una dieta ajustada al nostre cas, equilibrada en nutrients (no hi ha de faltar cap aliment bàsic: lactis, cereals, fècules -patata- i llegums, carns, peix, ous i derivats, verdures i fruites i greixos d’addició), per a evitar possibles manques nutritives i garantir una pèrdua de pes no superior a un quilogram a la setmana. També caldrà especificar que el ritme de pèrdua de pes difereix segons les persones i que és necessari fer un seguiment de manteniment per a aconseguir mantenir el pes perdut. També cal anar amb compte amb aquells centres que només busquen la venda dels seus productes miracle i no fan una identificació correcta del problema de sobrepès ni tampoc un tractament saludable.