Enquestades 3.100 persones per a avaluar la freqüència de consum de més de 200 tipus d'aliments

La dieta: diari dels aliments més habituals

Enciam, formatge, pollastre, lluç, llenties, ou en remenat i truita, meló, pa blanc i sucre són els que es consumeixen amb més freqüència dins de cada grup d'aliments
1 Abril de 2015
Img tema de portada listado 146

La dieta: diari dels aliments més habituals

La piràmide nutricional transmet una sèrie de consells que no sempre s’interioritzen. Alguna cosa no s’està fent bé quan prevalen malalties en les quals tenen a veure costums alimentaris erronis. Per exemple, l’Enquesta Nacional de Salut constata que un de cada sis adults (més grans de 15 anys) pateix algun dels trastorns crònics més freqüents, com ara hipertensió arterial i colesterol elevat. Dues malalties, juntament amb la diabetis, que són factors de risc cardiovascular i que segueixen creixent. En aquest sentit, la Fundació EROSKI està elaborant una recerca exhaustiva sobre els hàbits dietètics i l’estat nutricional de la població espanyola amb els màxims estàndards de qualitat i de suport possibles. Es tracta de l’Estudi Nutricional de la Població Espanyola (ENPE), dirigit pel Dr. Javier Aranceta, professor associat del departament de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Navarra, director científic de la Fundació per a la Recerca Nutricional (FIN) i president del Comitè Científic de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC). La seva finalitat és avaluar, d’una manera exhaustiva, els hàbits alimentaris, les tècniques culinàries, l’estat ponderal i altres determinants de la situació nutricional en una mostra representativa de la població espanyola.

/imgs/20150401/Familia.jpg

Aquest treball va començar fa un any amb la previsió d’enquestar un total de 6.800 individus en tot el territori nacional. Tot i que el treball global encara no ha finalitzat, en l’actualitat ja es pot fer un avanç d’alguns resultats proporcionats per 3.100 persones de tot el país durant l’abril i el setembre de 2014. D’aquestes, el 54% són dones i un 70% se situen entre els 18 i els 65 anys.

Cada llar espanyola va fer el 2013 un desemborsament en aliments i begudes sense alcohol de més de 4.000 euros. Les partides més importants van ser la carn (suposava el 24%), el pa i els cereals (el 15%) i el peix i la llet, el formatge i els ous (en tots dos casos, el 12%).

Entre les diverses línies de recerca, l’Estudi ENPE va consultar els enquestats sobre la freqüència de consum de més de 200 tipus d’aliments agrupats en categories: verdures i tubercles, lactis, carn, peix, ou, llegums, cereals, fruites seques, fruites fresques i sucre. En l’anàlisi, s’han pres com a referència la “Guia de l’Alimentació Saludable” de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC) i l’Enquesta de Pressupostos Familiars de l’INE.

Segons la categoria de producte, la població enquestada consumeix habitualment (per ordre) enciam, formatge, pollastre, lluç, ou en remenat, llenties, pa blanc de pagès, ametlles, meló (cal tenir en compte que la recollida de dades es va fer en època estival) i sucre.

Verdures, lactis, carn i peixos

Les verdures, millor crues

/imgs/20150401/Verduras.jpg

Cada família espanyola va desemborsar en verdures i hortalisses, durant el 2013, una mitjana de 402 euros. Són font de vitamines, minerals, fibra i antioxidants. S’aconsella consumir-ne cada dia i la millor manera és fer-ho crues, soles o en amanida. Si es bullen, es recomana aprofitar-ne l’aigua per a sopes o purés, perquè hi queden molts dels minerals de les verdures. I si es couen al vapor, se’n mantenen la majoria dels nutrients.

Segons l’Estudi ENPE, les verdures que habitualment es prenen crues són l’enciam, l’escarola o els canonges (l’esmenta el 89% dels enquestats), el tomàquet (el 87%) i la ceba seca o tendra (el 71%). El costum és prendre aquestes verdures més de dues vegades a la setmana, encara que un de cada quatre enquestats en consumeix diàriament. Per edat, el 75% dels enquestats més grans de 19 anys consumeixen ceba, seca o tendra, crua, però només el 50% dels qui es troben per sota d’aquesta edat (de 3 a 18 anys) en prenen habitualment.

D’altra banda, les verdures i hortalisses cuites que es prenen amb més freqüència són les mongetes tendres, ja siguin cuites o sofregides (en els tres casos, aproximadament un 74% dels enquestats). Les primeres es prenen una vegada a la setmana i les segones, gairebé dues vegades. Per contra, la coliflor, el bròquil, les cols, les carxofes, els espàrrecs i l’api cuits només són freqüents a les llars del 55% dels entrevistats.

Per edat, destaca que menys del 40% dels entrevistats de 3 a 18 anys menja habitualment xampinyons, bolets, coliflor, bròquil, cols, carxofes, api i espàrrecs. En canvi, les patates fregides tenen moltíssima més presència a les cases d’aquests joves: més del 80% en menja habitualment.

Més formatge que iogurts o llet

La despesa familiar en llet, iogurts i formatge va ser de 400 euros el 2013. A més d’una font excel.lent de calci, els lactis destaquen també per proporcionar proteïnes d’elevada qualitat, lactosa i vitamines (A, D, B2 i B12). En concret, el iogurt fresc i altres llets fermentades s’inclouen en el grup dels aliments probiòtics amb alguns efectes beneficiosos: milloren la resposta immunitària, redueixen les molèsties en persones amb mala absorció de la lactosa, protegeixen l’intestí contra els microorganismes patògens, etc.

Es recomana consumir de 2 a 4 racions de lactis al dia, en funció de l’edat i la situació fisiològica (embaràs, lactància, etc.). Entre els adults, s’aconsellen específicament els lactis desnatats pel seu contingut més baix en energia, àcids grassos saturats i colesterol.

L’Estudi ENPE va comprovar que el formatge té més presència que la llet o els iogurts en la dieta. Un 55% dels enquestats pren formatge semicurat habitualment; el 47%, curat; i un 44%, formatge fresc de tipus Burgos normal (del baix en sal, només en pren un 8%). En consumeixen gairebé dues vegades a la setmana.

De la seva banda, només un 30% dels enquestats pren llet sencera habitualment, un 35% pren llet semidesnatada i un 18%, desnatada. El més habitual és fer-ho una vegada al dia. Només entre el 2% i el 5% beu llet amb calci o Omega-3, o begudes de soia, arròs o civada.

A més, un 39% pren iogurt sencer natural i el 36%, amb sabors o edulcorat. Però només un 17% consumeix iogurt desnatat natural i un 14%, desnatat de sabors o edulcorat. Dos de cada tres enquestats inclouen aquests productes en la seva dieta dues vegades a la setmana i un de cada tres, diàriament. A més, només entre un 3% i un 6% consumeix habitualment iogurts probiòtics, enriquits o postres de soia.

D’altra banda, els lactis desnatats van tenint més presència amb l’edat. Mentre que la llet semidesnatada és comuna entre el 32% dels enquestats menors de 65 anys, el 41% dels qui travessen aquest llindar assegura prendre’n amb assiduïtat. Passa una cosa semblant amb el iogurt desnatat natural: només entre el 6% i el 16% dels entrevistats d’entre 3 i 65 anys en prenen freqüentment, enfront del 26% dels més grans de 65 anys.

Finalment, entre els més petits és més comú el iogurt de tipus petitsuís: un 55% dels entrevistats de 3 a 8 anys en pren.

La carn, el grup en què més gastem

La carn és el grup d’aliments en què més inverteixen les famílies espanyoles: 986 euros de mitjana el 2013. És una font important de proteïnes d’alt valor biològic, vitamina B12, ferro, potassi, fòsfor i zinc. A causa del seu contingut en greixos saturats, és fonamental triar talls magres de carn i retirar el greix visible abans de cuinar l’aliment.

Convé consumir de 3 a 4 racions setmanals de carns, prioritzant les peces magres. Els embotits grassos s’han de consumir ocasionalment, ja que aporten una gran quantitat de greixos saturats, colesterol i sodi, que poden afectar el nostre sistema cardiovascular. Un risc que es pot reduir si es trien embotits baixos o reduïts en greix i sal. El tipus de carn que consumeixen amb més assiduïtat els entrevistats de l’Estudi ENPE és el pollastre o gall dindi (esmentat per un 96%), el porc (un 78%) i el boví de vedella (el 76%). Per regla general, en prenen amb una freqüència setmanal: el pollastre o gall dindi, gairebé dues vegades, i el porc i la vedella, una vegada. D’altra banda, les vísceres (fetge, tripes) i la caça (cabirol, senglar, faisà) no són tan comuns en la dieta.

L’embotit també té molta presència en les dietes dels enquestats: el 75% d’aquests apunta que habitualment consumeix pernil dolç i pernil salat, en tots dos casos gairebé dues vegades a la setmana. En canvi, l’embotit baix en sal no està entre les seves opcions (només un 13% en pren habitualment). Ni tan sols n’augmenta el consum en paral.lel a l’edat.

Finalment, el 60% també consumeix freqüentment carn picada, salsitxes i hamburgueses. La majoria ho fa una vegada a la setmana, encara que dues de cada cinc en mengen entre una i dues vegades al mes.

El peix

Cada llar va gastar en peix durant el 2013 una mitjana de 482 euros. El peix proporciona proteïnes d’alta qualitat, vitamina D i iode. També és molt ric en àcids grassos poliinsaturats Omega-3, especialment el peix blau (tonyina, arengada, sardina, verat, salmó, bonítol, etc.). Aquesta mena d’àcids grassos són essencials (no els produeix el cos) i redueixen el colesterol “dolent” (LDL), baixen els nivells de triglicèrids i són precursors de substàncies que exerceixen una acció preventiva important de la malaltia cardiovascular. Per la seva banda, els mariscs són una gran font de vitamines B1 i B12 i minerals com fòsfor, potassi, ferro, iode, fluor i zinc. És convenient prendre de 3 a 4 racions setmanals de peix.

Segons l’Estudi ENPE, els peixos consumits amb més freqüència són el lluç i el llucet (el 82% els esmenta), i també les sardines i les anxoves (el 61%). La majoria dels enquestats en prenen una vegada a la setmana. També inclouen en la seva dieta les conserves de peix (el 58% en pren amb assiduïtat) gairebé dues vegades a la setmana. Encara que el tipus de peix blau que més presència té en les dietes són les sardines i les anxoves, també se n’esmenten altres tipus, si bé no amb tanta freqüència: bonítol fresc, tonyina i verat (el 49%); truita i salmó (el 37%); o sorell (només un 17%). Amb l’edat, augmenta especialment el consum de sardines i anxoves. Només un 42% d’entre 3 a 8 anys diu consumir-ne freqüentment, enfront del 71% dels més grans de 65 anys que també ho assegura. Finalment, entre els nens de 3 a 8 anys també és freqüent prendre gall, llenguado i turbot (el 54% ho fa). Encara que el més destacable en aquest grup de consumidors entrevistats és que un 41% ingereixi habitualment barretes de peix per a fregir.

Ous, llegums, cereals, fruites i sucre

Els ous, en truita

Cada llar va gastar en ous, durant el 2013, 51 euros. Els ous són un aliment de gran interès nutricional que aporten proteïnes d’elevada qualitat, vitamines (A, D i B12) i minerals (fòsfor i seleni). També proporcionen nutrients essencials en les etapes de creixement i en circumstàncies fisiològiques especials com l’embaràs, la lactància i la vellesa. Es recomana un consum de tres o quatre ous per setmana.

Segons l’Estudi ENPE, l’ou se sol prendre amb més freqüència en forma de truita o remenat (ho destaca un 91% dels enquestats). Després, com a ous ferrats (72%) i, finalment, com a ous durs (un 65%). Per regla general, en els tres formats l’ou es pren una vegada a la setmana.

Per edat, els ous ferrats es consumeixen de forma més habitual entre els entrevistats de 9 a 18 anys (ho esmenten un 83% d’aquests), però només un 58% dels enquestats més grans de 65 anys els pren d’aquesta manera. Prefereixen la truita o el remenat (un 90% els consumeix així freqüentment).

Llegums: llenties, la primera opció

Els llegums van suposar per a cada família durant el 2013 una mitjana de 83 euros. Les mongetes, els pèsols, els cigrons, les faves i les llenties aporten hidrats de carboni, fibra, vitamines i minerals. També són una bona font de proteïnes. Es recomana un consum d’un mínim de 2 a 4 racions per setmana de llegums. Si els llegums es barregen amb els cereals, s’obté una aportació de proteïnes de més qualitat.

Segons l’Estudi ENPE, els llegums amb més presència en la dieta dels 3.100 enquestats són les llenties (les esmenten el 91% d’aquests). Després hi ha els cigrons (el 82%), les mongetes (72%), els pèsols (55%) i les faves (30%). La majoria pren llegums una vegada a la setmana, encara que la meitat dels qui diuen prendre pèsols i faves, ho fan una vegada al mes.

En les mongetes i en les faves, hi ha diferències importants per edat. Entorn d’un 58% dels joves d’entre 3 i 18 anys ingereix mongetes amb assiduïtat, enfront del 80% dels majors d’edat. Quant a les faves, es dupliquen els enquestats que les esmenten: passen del 18% dels menors d’edat al 38% de les persones més grans de 65 anys.

Cereals: guanya el pa blanc

/imgs/20150401/Aliment.jpg

Segons l’INE, cada llar va gastar, en pa i cereals, 624 euros de mitjana. Els cereals han de constituir la base fonamental de la nostra alimentació per ser una font d’energia important. En aquest grup, s’hi inclouen el pa, les pastes, l’arròs i els cereals.

La recomanació general és consumir de 4 a 6 racions de cereals i derivats al dia, això sí, amb una presència important de preparats integrals (arròs, pasta, pa, etc.) per ser més rics en fibra, vitamines i minerals que els refinats.

En concret, el pa és aconsellable en tots els àpats del dia, encara que és preferible l’integral, ric en fibra, vitamines B1 i B6 i magnesi. La pasta es pot consumir de 2 a 3 vegades a la setmana i l’arròs s’hauria d’incloure també amb aquesta mateixa freqüència.

El 84% dels enquestats en l’Estudi ENPE menja pa blanc de barra o de pagès amb una freqüència de gairebé dues vegades al dia. En canvi, només un 15% menja aquest mateix tipus de pa com a integral. Per sexes, les dones mengen el doble de pa integral de barra i de pagès: un 20% enfront de l’11% dels homes. També els més grans d’edat: un 17% enfront del 6% dels joves participants d’aquesta enquesta.

D’altra banda, el 93% dels enquestats ingereix habitualment arròs (blanc, paella, cubana, risotto) i el 88%, pasta de tipus espaguetis, macarrons, etc. En tots dos casos, una vegada a la setmana. Només un 19% pren amb assiduïtat cereals per esmorzar i un 7%, cereals amb fibra.

Poques fruites seques

/imgs/20150401/Frutas.jpg

Cada llar va gastar el 2013 una mitjana de 64 euros en fruites seques. La principal característica de les fruites seques és l’alt contingut energètic i la important aportació d’àcids grassos insaturats i fibra que tenen. Són una bona alternativa de proteïnes i lípids d’origen vegetal. En concret, les ametlles, les avellanes, els anacards, els pinyons, els pistatxos i les nous tenen un contingut en greixos majoritàriament de tipus insaturat, és a dir, que ajuden a controlar els nivells de triglicèrids i colesterol en sang. A més, les fruites seques són una font extraordinària de vitamina E, amb efectes antioxidants. I, pel seu contingut relativament elevat en fibra vegetal, no només ajuden a regular el trànsit intestinal. Es recomana una ingesta de 3 a 7 racions per setmana per a adults sans sense obesitat ni sobrepès. L’Estudi ENPE va comprovar que només el 50% dels entrevistats consumeix ametlles, avellanes i nous habitualment gairebé dues vegades a la setmana. El 41% també inclou en la dieta una vegada al mes cacauets (que en realitat són llegums), un altre 32% pinyons i pistatxos, i per sota del 25%, pipes de gira-sol i carabassa, crispetes i altres fruites seques.

Fruites, millor senceres

Cada llar espanyola va gastar en fruita, durant el 2013, una mitjana de 387 euros. Les fruites i els sucs de fruites aporten aigua, sucres, vitamines, minerals i fibra. Es recomana consumir tres o més peces de fruita al dia, preferentment senceres, ja que els sucs manquen de la major part de la fibra que aporta la fruita sencera. A més, és fonamental que una d’aquestes sigui rica en vitamina C, com els cítrics, els kiwis, les maduixes, etc.

L’Estudi ENPE va comprovar que les fruites preferides dels enquestats són el meló i la síndria: un 82% d’ells assegurava consumir-ne amb assiduïtat (cal tenir en compte que la recollida de dades es va fer en època estival). Els segueixen les pomes (un 79%), el plàtan i la xirimoia, i les taronges i les mandarines (en tots dos casos, entorn del 75%). Per regla general, tant el meló i la síndria com les pomes i el plàtan i la xirimoia es prenen dues vegades a la setmana. Tan sols un de cada sis entrevistats assegurava prendre’n diàriament.

Per edat, el meló i la síndria els prefereixen els més grans de 19 anys. En canvi, les pomes són més comunes entre els més joves (nens de 3 a 8 anys). Per la seva banda, els plàtans i les xirimoies també les prefereixen els més petits.

Les fruites menys consumides són les figues fresques (només el 24% diu consumir-ne habitualment) i l’alvocat (el 20%). També les dessecades, com les panses o els dàtils, només esmentats per aproximadament l’11%.

Finalment, només el 49% dels entrevistats pren suc natural habitualment. Les dones en tenen una mica més de costum: el 51% assegura prendre suc natural freqüentment enfront del 47% dels homes. Per edat, el suc natural el prefereixen les persones entrevistades d’entre 9 i 18 anys (el 55%, enfront de la resta de grups d’edat que admeten prendre’n per sota del 50%).

Massa sucre

Cada llar a Espanya va fer un desemborsament en sucres, confitures, mel, xocolata, confiteria i gelats de 163 euros. Els sucres d’absorció ràpida, com el sucre de taula i la mel, es caracteritzen per aportar energia i augmentar la palatabilitat dels aliments i les begudes. Són un grup d’aliments superflus i el seu consum no és necessari, per la qual cosa ha de ser moderat, ja que una ingesta elevada pot afavorir el sobrepès i la càries dental.

Segons l’Estudi ENPE, el 60% dels enquestats consumeix sucre amb freqüència (per regla general, una vegada al dia) i un 23% mel (gairebé dues vegades al mes). Concretament, prenen sucre amb més assiduïtat les persones enquestades d’entre 19 i 65 anys i els homes (en tots dos casos, el 65% de cada).