La ciutat flotant del transport

1 Octubre de 2011
Img en imagenes listado 225

La ciutat flotant del transport

Olor d’indústria i salnitre, grues gegantines de colors primaris que s’enfilen cap al cel, camions que avancen en hora punta, milers de contenidors de mercaderia apilats, vagons de tren, bucs pesats en plena descàrrega… Així sona la simfonia diària en un port comercial.

/imgs/20111001/puerto.jpgVista panorámica del Puerto de Bilbao desde el monte Serantes (Santurtzi). Rubén García Blázquez
Sota la batuta de l’Autoritat Portuària

Espanya compta amb 46 ports comercials, espais regulats per la seva pròpia normativa i gestionats per una Autoritat Portuària, vinculada al Ministeri de Foment. Entre les seves tasques hi ha la de cedir, mitjançant llicències a les empreses privades (estibadores, navilieres, d’emmagatzematge i dipòsit, etc.) un espai al port perquè facin la seva activitat amb plenes garanties.

/imgs/20111001/puerto1.jpgAgente de la Policía Portuaria controlando el tránsito de pasajeros de un crucero en la estación marítima de Getxo. Rubén García Blázquez
/imgs/20111001/puerto2.jpgEl Puerto de Bilbao tiene 350 hectáreas de superficie terrestre y 1.972 de superficie de flotación en las que operan decenas de empresas. Rubén García Blázquez

Creadors d’ocupació i riquesa

Més de la meitat del comerç exterior espanyol amb la resta de la Unió Europea passa per algun dels nostres ports, l’activitat dels quals representa més de l’1% del PIB espanyol i dóna treball a prop de 150.000 persones. Qualsevol companyia que exporta els seus productes o els importar per mar contracta els serveis dels transitaris, empreses especialitzades que gestionen totes les operacions administratives i donen transport fins al lloc de destinació. S’ocupen d’emmagatzemar la mercaderia, de sol.licitar els permisos, de contractar les assegurances i de tots els tràmits necessaris per a lliurar la mercaderia a la seva destinació.

/imgs/20111001/puerto3.jpgFila de camiones esperando el turno para entrar en la terminal de contenedores. Rubén García Blázquez
/imgs/20111001/puerto4.jpgUn buque abandona el muelle de graneles sólidos y cargas secas. Rubén García Blázquez

Mercaderies, passatgers i transport rodat

Als diversos molls del port operen les empreses estibadores, que s’encarreguen de carregar i descarregar dels bucs, mitjançant grues, les mercaderies. Els molls es divideixen i es diferencien en funció del tipus de càrrega: els de càrrega a granel líquida, per a productes petrolífers i químics i olis; els de càrrega sòlida, per a ferralles, ciment i minerals; els terminals de contenidors, que admeten productes variats; i els molls de mercaderia general. Els ports d’interès general també disposen de terminals de creuers i compten amb molls habilitats, on embarquen i desembarquen ferris i vaixells que transporten automòbils i camions.

/imgs/20111001/puerto5.jpgDique de Poniente y atraque para productos petroliferos (Zierbena). Rubén García Blázquez
/imgs/20111001/puerto6.jpgMuelle de graneles sólidos. Rubén García Blázquez
/imgs/20111001/puerto7.jpgMuelles de mercancía general. Rubén García Blázquez
/imgs/20111001/puerto8.jpgZona industrial del Puerto de Bilbao. Planta de gas y energía eléctrica. Rubén García Blázquez
/imgs/20111001/puerto9.jpgEmbarque de camiones en el ferry Cap Finisterre con destino a Portsmouth desde uno de los muelles provistos con rampa RO-RO. Rubén García Blázquez
/imgs/20111001/puerto10.jpgSalida del ferry Cap Finisterre. Rubén García Blázquez
/imgs/20111001/puerto11.jpgEntrada en la terminal de cruceros del buque Grand Mistral tras su travesía por Brujas, Amsterdam, Dover y Le Havre. Rubén García Blázquez
/imgs/20111001/puerto12.jpgDesembarco de pasajeros del Grand Mistral en la estación marítima de Getxo. Rubén García Blázquez
La versatilitat del contenidor

A més de les grues, pròpies del paisatge portuari, si alguna cosa crida l’atenció de l’espectador profà són els terminals de contenidors. Faciliten les tasques de càrrega i descàrrega i permeten que un mateix vaixell viatgi amb mercaderia de múltiples clients. A més, es fa servir com una unitat de mesura per a comptabilitzar fàcilment la càrrega: un contenidor de 20 peus, que fa sis metres de llarg i pot transportar més de 20 tones, equival a un TEU, una unitat de mesura de càrrega en el transport marítim.

/imgs/20111001/puerto13.jpgVista parcial de la terminal de contenedores desde el monte Serantes (Santurtzi). Rubén García Blázquez
/imgs/20111001/puerto14.jpgGrúa transtainer de una estibadora descargando contenedores del buque Marcalabria. Rubén García Blázquez
/imgs/20111001/puerto15.jpgGrúa transtainer desde otro ángulo. Rubén García Blázquez
/imgs/20111001/puerto16.jpgTranstainer colocando la carga en un remolque con la ayuda de varios operarios. Rubén García Blázquez