La ciutat flotant del transport
Olor d’indústria i salnitre, grues gegantines de colors primaris que s’enfilen cap al cel, camions que avancen en hora punta, milers de contenidors de mercaderia apilats, vagons de tren, bucs pesats en plena descàrrega… Així sona la simfonia diària en un port comercial.
Espanya compta amb 46 ports comercials, espais regulats per la seva pròpia normativa i gestionats per una Autoritat Portuària, vinculada al Ministeri de Foment. Entre les seves tasques hi ha la de cedir, mitjançant llicències a les empreses privades (estibadores, navilieres, d’emmagatzematge i dipòsit, etc.) un espai al port perquè facin la seva activitat amb plenes garanties.
Més de la meitat del comerç exterior espanyol amb la resta de la Unió Europea passa per algun dels nostres ports, l’activitat dels quals representa més de l’1% del PIB espanyol i dóna treball a prop de 150.000 persones. Qualsevol companyia que exporta els seus productes o els importar per mar contracta els serveis dels transitaris, empreses especialitzades que gestionen totes les operacions administratives i donen transport fins al lloc de destinació. S’ocupen d’emmagatzemar la mercaderia, de sol.licitar els permisos, de contractar les assegurances i de tots els tràmits necessaris per a lliurar la mercaderia a la seva destinació.
Als diversos molls del port operen les empreses estibadores, que s’encarreguen de carregar i descarregar dels bucs, mitjançant grues, les mercaderies. Els molls es divideixen i es diferencien en funció del tipus de càrrega: els de càrrega a granel líquida, per a productes petrolífers i químics i olis; els de càrrega sòlida, per a ferralles, ciment i minerals; els terminals de contenidors, que admeten productes variats; i els molls de mercaderia general. Els ports d’interès general també disposen de terminals de creuers i compten amb molls habilitats, on embarquen i desembarquen ferris i vaixells que transporten automòbils i camions.
A més de les grues, pròpies del paisatge portuari, si alguna cosa crida l’atenció de l’espectador profà són els terminals de contenidors. Faciliten les tasques de càrrega i descàrrega i permeten que un mateix vaixell viatgi amb mercaderia de múltiples clients. A més, es fa servir com una unitat de mesura per a comptabilitzar fàcilment la càrrega: un contenidor de 20 peus, que fa sis metres de llarg i pot transportar més de 20 tones, equival a un TEU, una unitat de mesura de càrrega en el transport marítim.