Del jaciment a la caldera
El gas natural és una barreja de gasos, en proporcions variables, en què el metà (CH4: un àtom de carboni unit a quatre d’hidrogen) constitueix més del 70%. Altres gasos que hi poden ser presents en proporcions apreciables són el nitrogen (fins al 20%), el diòxid de carboni (fins al 20%) i l’età (C2H8, fins al 10%). Prové de la degradació de matèria orgànica que, sotmesa durant milions d’anys a una alta pressió en absència d’oxigen, s’ha convertit en gas. En molts casos va associat a jaciments de petroli, encara que altres vegades es descobreix aïllat. És el combustible fòssil amb un menor impacte mediambiental de tots els utilitzats, tant en l’etapa d’extracció, elaboració i transport, com en la fase d’utilització.
El gas natural es transporta entre els jaciments i les àrees de distribució mitjançant els gasoductes. Es tracta d’unes canonades d’acer de gran diàmetre, en les quals el gas viatja a 72 bars de pressió (el seu volum és reduït 72 vegades) i a una velocitat màxima de 40 quilòmetres per hora. Està previst que enguany comence a construir-se el gasoducte que unirà Algèria amb Almeria, que se sumarà a l’anomenat Medgaz, que arriba a Cadis des del Marroc per sota de l’estret de Gibraltar. Quan no és possible estendre gasoductes submarins, el gas es liqua a 160 graus sota zero, amb la qual cosa el seu volum queda reduït 600 vegades i es transporta en grans vaixells metaners de 300 metres d’eslora.
Si el gas arriba en vaixell, el port receptor el dirigeix a l’emmagatzemament -dipòsits subterranis que acumulen gas per a afrontar crisis energètiques- o a plantes de regasificació per reconvertir-lo en gas. Aquest s’injecta a la xarxa de gasoductes que transporten el gas per tot el país. Les infraestructures actuals de gas natural a Espanya es componen de tres plantes de regasificació de gas natural liquat, uns 6.000 quilòmetres de gasoductes de transport, més de 31.000 quilòmetres de gasoductes de distribució, tres emmagatzemaments subterranis, tres jaciments i quatre connexions internacionals (amb el Marroc, amb França i dues amb Portugal), a més d’altres instal·lacions auxiliars i estacions de compressió.
Els gasoductes d’alta pressió són el sistema de transport clau en aquesta energia. Es conformen de tubs d’acer d’alt límit elàstic, d’una longitud de 12 metres i 12 polzades (al voltant de 30 centímetres) de diàmetre cada un, units per tres equips recurrents de soldadors, el treball dels quals és radiografiat per impedir obertures microscòpiques. Com a protecció passiva contra la corrosió, els gasoductes estan revestits en la part exterior amb una làmina de polietilè que evita el contacte directe de l’acer amb el terreny. Les canonades poden discórrer sobre una serralada a 2.000 metres d’altura o a centenars de metres sota el nivell del mar. Cada cert nombre de quilòmetres hi ha una estació de vàlvules controlades remotament que ofereixen dades per a mesurar el fluix, la pressió i la temperatura. Aquests mesuraments indiquen la necessitat de tallar el fluix de gas en cas d’emergència.
Les estacions de regulació són els punts d’arribada de la xarxa de gasoductes de transport i de sortida dels gasoductes de distribució. El gas arriba a 72 bars, i en aquestes estacions es redueix la pressió fins a 16 bars com a pauta per a iniciar el procés d’adaptació a la pressió final a la que utilitzen empreses i particulars, que pot baixar fins a 20 mil·libars. També s’adapta la temperatura, que en la planta és de 196 graus sota zero. Per al seu consum com a combustible ha d’arribar als 15 graus. En aquestes instal·lacions s’efectua el mesurament del gas entregat i s’incorpora al gas THT o mercaptans, un producte odoritzant (el gas natural en origen és un producte inodor) que el consumidor identifica immediatament.
La companyia distribuïdora local rep el gas de les estacions de regulació, l’adapta a la pressió que ha de ser oferta (entre 4 bars i 20 mil·libars) i el condueix fins als seus clients. El gas natural pot utilitzar-se a les llars per a cuinar, rentar i assecar, i per a obtenir aigua calenta, calefacció i climatització. La revisió periòdica de la seua instal·lació, obligatòria cada quatre anys segons la normativa vigent, inclou la inspecció general de la instal·lació de gas, la revisió del circuit hidràulic de la calefacció, el manteniment de la caldera i dels aparells de gas i la comprovació del consum correcte.