Gestió de residus urbans

Deixalles: poca informació i gestió diferent segons la ciutat

Uns ajuntaments ignoren o prefereixen no comunicar la proporció de residus que reciclen, uns altres no cobren pel servei i els equipaments entre els uns i els altres difereixen molt
1 Novembre de 2005
Img temap 242

Deixalles: poca informació i gestió diferent segons la ciutat

/imgs/20051101/contenedores.jpg
La recollida i el tractament posterior de les deixalles domèstiques, tècnicament denominades residus sòlids urbans (RSU), preocupa les autoritats locals i els ciutadans. Es calcula que prop d’un euro de cada cinc que gestionen els nostres ajuntaments es destina a aquesta funció que, segons tots els indicis, continuarà requerint una inversió creixent: si el 1995 cada espanyol va generar una mitjana de 378 quilos de residus a l’any (poc més d’un quilo diari), l’any 2003 la xifra va arribar als 502 quilos anuals per habitant (1,4 quilos de residus al dia per persona), gairebé un 33% més, de manera que ens acostem als nivells europeus (1,5 quilos diaris per habitant).

Per pal·liar aquesta situació s’ha creat un entramat legal exigent. I encara que la llista de normes elaborades per les diverses administracions (europea, estatal, autonòmica i municipal) en matèria de residus és completa, destaquen la Llei 11/97 d’Envasos i Residus d’Envasos, la Llei 10/98 de Residus i el Pla Nacional de Residus Urbans (PNRU), aplicable entre els anys 2000 i 2006. Segons el Pla, al final de 2006 s’haurà de compostar (descomposició bioquímica en calent de residus orgànics) la meitat de la matèria orgànica i reciclar el 75% del paper, el cartró i el vidre, entre altres objectius.

CONSUMER EROSKI ha estudiat els sistemes de recollida i gestió dels residus urbans en 17 ciutats: Alacant, Barcelona, Bilbao, Còrdova, la Corunya, Granada, Logronyo, Madrid, Màlaga, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Saragossa, Sevilla, València, Valladolid i Vitòria. Encara que Múrcia també figurava en la llista, l’actitud de l’empresa concessionària del servei i del mateix Ajuntament (es van negar a facilitar les dades requerides) va fer impossible que Múrcia figurés en l’estudi.

A un any vista del final de l’aplicació del Pla Nacional sobre Residus Urbans la situació queda lluny de ser òptima. Cada vegada generem més residus: la mitjana de les 17 ciutats és de gairebé 1,3 quilos de deixalles al dia per habitant, encara que a Barcelona arriben fins als 1,52 quilos i a Valladolid es queden en 1,03 quilos. Les diferències es donen també en les infraestructures per a la recollida selectiva de residus. Pamplona i Còrdova destaquen pel seu ampli desplegament de contenidors (molt per sobre dels mínims exigits pel Pla Nacional per a l’acabament de 2006), mentre que Barcelona, Saragossa i Madrid són les pitjor equipades i tenen molt a millorar.

Crida l’atenció, així mateix, que els ajuntaments de la meitat de les ciutats afirmen no disposar de dades suficients sobre la quantitat de residus que reciclen, per la qual cosa el ciutadà es pot preguntar si el seu esforç a separar els diferents tipus de deixalles serveix d’alguna cosa.
En els sistemes de recollida hi ha diferències: en gairebé totes les ciutats s’utilitzen contenidors, encara que sovint es compta amb un recurs complementari: la recollida pneumàtica, la que es fa porta per porta…

La forma de cobrament de la taxa que han de pagar els ciutadans per les deixalles mostra diferències tan importants entre unes i altres ciutats que dificulten la comparació: en la majoria es cobra a l’any (excepte a Sevilla i Granada, que ho fan al mes), en unes la quantitat que s’ha d’abonar és fixa i en d’altres és variable, i quant als criteris aplicats per al cobrament, són tan diversos (la categoria fiscal del carrer, el consum d’aigua, la grandària de l’habitatge…) com la factura final: des d’un mínim d’1,79 euros al mes de Sevilla (equival a poc més de 21 euros anuals) fins als 148 euros que com a màxim cobren a l’any a Bilbao.

Els habitants de les 17 ciutats generen, de mitjana, gairebé 1,3 quilos de residus al dia per habitant. A Barcelona, Bilbao, Granada, Alacant i Còrdova cada habitant produeix més de 500 quilos de deixalles a l’any, mentre que a Vitòria i Valladolid no arriba als 400 quilos anuals.

Infraestructures

Encara que en les 17 ciutats correspon de mitjana un contenidor de vidre per a cada 500 persones (el mínim exigit per la normativa de finals de 2006), a Pamplona en tenen gairebé dos (1,93), mentre que a Barcelona (0,73), Madrid (0,77) i Saragossa (0,85) és on més s’allunyen del que fixa la norma. Aquesta desigualtat es manté amb el paper-cartró. La mitjana de l’estudi és d’un contenidor específic per a aquest material per cada 500 habitants, però a Pamplona n’hi ha més de 3, mentre que a Barcelona (amb 0,72), Saragossa (0,79) i Madrid (0,80) es queden lluny del mínim exigit. Una cosa semblant ocorre amb els contenidors per a envasos: de mitjana hi ha gairebé un contenidor i mig per cada 500 habitants, la millor dotació dins dels distints tipus de residus, però a la Corunya disposen de 9 (es tracta de contenidors que recullen residus inorgànics, inclosos els envasos que després se separen per a ser reciclats), i a Barcelona, Alacant, València, Vitòria i Màlaga en tenen menys d’un. Quant als punts nets, ecoparcs, deixalleries o “garbigunas” (instal.lacions de recollida selectiva a les quals els ciutadans poden acudir per dipositar-hi residus per als quals no hi ha contenidor urbà específic), a València no n’hi ha cap, mentre que a Barcelona n’hi ha 16 de fixos i 4 de mòbils, fet que podria explicar el menor nombre de contenidors als carrers de la ciutat.

Però, quina proporció de les deixalles recollides a les nostres ciutats es recicla? El que més crida l’atenció és que la majoria dels ajuntaments no disposen d’aquesta dada o prefereixen no facilitar-la. Així, des dels consistoris d’Alacant, Barcelona, Còrdova, Granada, Logronyo, Madrid, Màlaga, Sevilla i Valladolid es va indicar a CONSUMER EROSKI que mancaven de qualsevol dada sobre la quantitat de residus recollits que s’acaben reciclant. Un altre aspecte destacable és la diferència ostensible en la proporció de vidre, paper-cartró, envasos i piles que diuen reciclar les diverses ciutats. A Sant Sebastià es recupera el 58% del vidre, molt per sobre del 33% de València. Diferències semblants es donen amb el paper-cartró (a Pamplona es recicla el 48% del recollit, a València només el 20%) i amb els envasos (el 38% del que recull Pamplona enfront del 10% de València). Respecte de les piles, només Bilbao i Pamplona coneixen la proporció de les recollides en cada ciutat que acaben sent reciclades: el 12% a Bilbao i el 79% a Pamplona. La resta de ciutats no disposen d’aquesta dada o no la faciliten./imgs/20051101/basura.jpg

Les tarifes

Es donen diferències importants, tant en els criteris per a calcular les tarifes com en les quantitats que finalment es cobren. En la majoria de municipis es cobra anualment i en general l’import és variable (excepte a Sant Sebastià i Oviedo, on costa la quantitat fixa de 57 i 60 euros, respectivament). En la resta, les oscil.lacions són gairebé sempre notables: a Logronyo costa entre 17 i 109 euros, a Bilbao entre 36 i 148 euros i a Còrdova entre 36 i 126 euros, mentre que a la Corunya cobren entre 52 i 59 euros i a Alacant entre 19 i 47 euros. Granada i Sevilla en són l’excepció: cobren al mes, i no a l’any. Sevilla, entre 1,79 i 21,73 euros, i Granada una quantitat fixa (entre 6,1 i 9,2 euros), més una altra variable (segons el consum d’aigua en les dues ciutats).

La categoria fiscal del carrer és un criteri molt utilitzat per a calcular el rebut de les deixalles (es fa així a la Corunya, Bilbao, Còrdova, Logronyo i Saragossa), encara que en altres ciutats se’n combinen diversos. A Alacant també es té en compte la grandària de l’habitatge, i a Granada, a més de la categoria fiscal del carrer, es considera també el consum d’aigua. Sorprèn que a Madrid i Màlaga no hi haja taxa específica per aquest concepte, que a Sevilla depenga només de la quantitat d’aigua consumida i a Barcelona del nombre de punts de subministrament d’aigua de cada habitatge. A València i a Valladolid s’inclou en l’IBI i a Pamplona depèn del valor cadastral de l’habitatge (la mitjana en aquesta ciutat és de 56 euros a l’any).

Com és la bossa de les deixalles?

/imgs/20051101/gente.jpg Està composta majoritàriament de matèria orgànica (entre el 40% i el 50% són restes de menjar i de jardineria), paper i cartró (entre el 20% i el 25% del contingut), envasos (entre el 15% i el 20% són envasos de metall, plàstic, brics, etc.) i vidre (al voltant del 10% dels residus). Aquests són dades proporcionades per experts en el sector. De les aportades pels ajuntaments és impossible treure res de clar: només Valladolid, la Corunya, Sevilla, València, Còrdova i Pamplona disposen de dades concretes sobre la quantitat de matèria orgànica que es recull a la seua ciutat, precisament la porció més important de la bossa de les deixalles, mentre que la resta de consistoris es limiten a incloure-les dins de la fracció anomenada “resta o indeferenciada”, amb la qual cosa no hi ha una recollida diferenciada de la matèria orgànica o es desconeix la quantitat que es recull d’aquesta fracció. I, a més, entre les sis ciutats citades hi ha diferències significatives: mentre que a Valladolid la matèria orgànica no arriba al 12% del total dipositat i a la Corunya al 18%, a Sevilla, València, Còrdova i Pamplona se supera el 35%.

Els residus de cartró i paper constitueixen de mitjana en les 17 ciutats el 10,5% de la bossa, encara que també hi ha diferències: a Oviedo, València, Pamplona i Sevilla la proporció és superior o pròxima al 20%, mentre que a Alacant, Madrid, Valladolid, Saragossa, Còrdova, Màlaga i la Corunya no arriba al 5,5%.

El vidre i els envasos suposen menys d’un 4% del total de residus, i entre les diverses ciutats les proporcions són més semblants que en els altres tipus de residus. Quant al vidre, les proporcions més grans de recollida es donen a Pamplona i València (prop del 8%), mentre que a Màlaga representen menys de l’1%. Pel que fa als envasos i als residus d’envasos, a Oviedo i a València representen prop del 12% del total de residus recollits, i a Alacant i Màlaga menys de l’1%. Unes diferències, de totes maneres i igual que amb els altres materials, difícilment comprensibles.

Sistemes de recollida: més que una altra cosa, contenidors

Els models de recollida de deixalles domiciliàries són semblants en les diverses ciutats. Gairebé totes utilitzen contenidors situats als carrers perquè s’hi diposite el fem o la brossa, excepte a Oviedo (amb un sistema propi de recollida selectiva als portals dels habitatges) i a Vitòria. Tot i això, moltes ciutats usen a més dels clàssics contenidors altres mètodes per a recollir els residus urbans. En alguns carrers de Barcelona, Bilbao, Vitòria i Sevilla s’utilitza la recollida pneumàtica (bústies en què els ciutadans dipositen els residus, que són aspirats i conduïts via subterrània fins a un centre on s’emmagatzemen i després es recullen), i a Vitòria, Sant Sebastià, Granada, Màlaga i Madrid es fa servir també la recollida de residus en punts indicats en la vorera o la calçada dels carrers del municipi.

/imgs/20051101/contenedores2.jpg Els horaris per a dipositar les deixalles en els contenidors són fixos i el més habitual és que comencen entre les vuit i les nou del vespre i finalitzen entre les deu i les dotze de la nit. Només a Bilbao i Vitòria es fa distinció en els horaris depenent de l’estació de l’any: en els dos casos l’horari per a dipositar les deixalles comença i acaba més tard els mesos d’estiu.

Quant als dies de recollida de les deixalles hi ha poques coses en comú: a la Corunya, Barcelona, Logronyo, Màlaga, Oviedo, Sevilla i València es recullen tots els dies de l’any; a Vitòria i Bilbao no es recullen els dissabtes a la nit; a Granada, els diumenges no hi ha recollida i a Vitòria i a Valladolid les deixalles no es recullen les vespres dels dies festius. A més de tot això, a Alacant, Bilbao, Còrdova, Granada, Madrid, Pamplona, Sant Sebastià, Valladolid i Saragossa no hi ha servei al Nadal ni a l’Any Nou.

Recollida selectiva a les ciutats

La majoria de les ciutats ha instal.lat contenidors específics per a facilitar la recollida selectiva dels residus urbans, tot i que encara en algunes no s’ha aconseguit la xifra requerida pel Pla Nacional per a l’acabament de 2006, que exigeix la col.locació d’un contenidor per a cada tipus de residus (paper-cartró, vidre i envasos) per cada 500 habitants.

Només Pamplona i la seua mancomunitat, Sant Sebastià, Còrdova i Sevilla compten amb la dotació adequada. La resta de municipis haurà d’augmentar-la durant l’any entrant 2006 per a complir la normativa vigent. El millor desplegament, amb àmplia diferència sobre les altres, és el de Pamplona i els municipis de la seua comarca mancomunada, on disposen de prop de dos contenidors per al vidre per cada 500 persones, tres per al paper i el cartró i cinc per als envasos.

Per tipus de contenidor, el desplegament més gran es dóna entre els destinats a la recollida selectiva d’envasos (la mitjana de l’estudi és d’un contenidor per cada 367 habitants), mentre que per a la recollida selectiva de paper-cartró i vidre és molt menor (voregen els 500 habitants per contenidor, és a dir, molt prop de l’exigència mínima de la normativa).

Els residus domèstics perillosos (productes de pintura, aerosols, productes d’automòbil, etc.) o especialment voluminosos (electrodomèstics, mobles, etc.) han de ser portats a un punt net. Destaca que una ciutat com València (la tercera més gran del país) no dispose de cap instal.lació, fixa o mòbil, destinada als residus domèstics voluminosos, especials o perillosos. En canvi, a Barcelona compten amb 20 instal.lacions (16 de fixes i 4 de mòbils), a Madrid n’hi ha 18 (13 de fixes i 5 de mòbils) i a Bilbao, 10 (4 de fixes i 6 de mòbils). També compten amb un bon desplegament ciutats com Alacant, Pamplona, Sant Sebastià i Vitòria, ja que totes disposen tant de punts nets fixos com mòbils.

Com podem col·laborar en la recollida i el reciclatge de les deixalles

  • Utilitzem cubells de les deixalles dividits en diferents compartiments per llançar en distintes bosses cada tipus de residu.
  • Col·laborem amb la recollida selectiva de la nostra ciutat o zona de residència.
  • Alguns envasos poden comprimir-se molt: aplanem els brics, comprimim les ampolles de plàstic i les llaunes d’alumini. D’aquesta forma ocuparan menys espai.
  • Guardem a banda i ordenadament els residus de paper i cartró i de vidre.
  • Dipositem les deixalles en bosses ben tancades a fi que no s’escampen residus i no s’escórreguen líquids.
  • Trenquem i xafem les caixes i els objectes grans abans d’introduir-los en el contenidor: ocuparan menys espai. Tanquem bé el contenidor una vegada s’haja utilitzat perquè no en surten males olors.
  • No dipositem en els contenidors substàncies calentes o que estiguen cremant, ja que, a més que es pot cremar el recipient, poden cremar els productes que estan dins i que generalment produeixen gasos tòxics.
  • En el cas que a la nostra localitat hi haja recollida de voluminosos, informem-nos sobre quins dies es fa la recollida o avisem els serveis de neteja del municipi per a evitar que els residus estiguen a la via pública massa temps.
  • A l’hora de decidir-nos entre productes semblants, triem el que tinga menys envàs i embalatge. En begudes i líquids optem per envasos grans i, quan siga possible, de vidre, i si és retornable, millor. Recordem que, per regla general, els embolcalls de paper i cartró i els envasos de vidre són els menys danyosos per al medi ambient.
  • Per a fer la compra utilitzem una bossa de lona o malla. Si podem, reutilitzem les bosses que ens donen en la botiga.