Abdominoplàstia, cirurgia en l'abdomen

Aquest procediment quirúrgic, que redueix l'aspecte bombat de l'abdomen, tan sols el pot practicar un metge especialista en cirurgia plàstica, estètica i reparadora
1 Març de 2017
Img salud listado 1010

Abdominoplàstia, cirurgia en l'abdomen

/imgs/20170301/abdominoplastia.jpg

Els embarassos, les variacions de pes i la distensió de la musculatura abdominal, entre d’altres, poden provocar una zona abdominal poc estètica. Per a revertir aquesta situació, algunes vegades, no n’hi ha prou de practicar exercici físic i seguir una dieta equilibrada. En aquests casos, la cirurgia d’abdomen és un procediment que pot posar-hi remei. Tanmateix, és important saber en què consisteix l’abdominoplàstia, a quines persones se’ls pot practicar i quines recomanacions cal seguir després de la intervenció quirúrgica.

En què consisteix?

Segons la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (SECPRE), aquest procediment quirúrgic té l’objectiu de reduir l’aspecte bombat de l’abdomen. Per a aconseguir-ho, el pacient s’ha de sotmetre a anestèsia general o epidural, encara que en algunes variants, com la miniabdominoplàstia i la liposucció abdominal, es pot utilitzar anestèsia local i sedació. La intervenció dura entre dues i quatre hores.

Ara bé, abans de sotmetre’s a l’abdominoplàstia, és fonamental assegurar-se que el professional té el títol oficial i homologat de metge especialista en cirurgia plàstica, estètica i reparadora.

Com es duu a terme?

L’extracció de l’excés de pell i greix abdominal es fa a través d’una incisió longitudinal d’un maluc a l’altre a la zona superior del pubis i d’una altra incisió que es practica al voltant del melic.

Després, se separa la pell de la paret abdominal cap amunt fins a les costelles, deixant exposats els músculs abdominals. Aquests músculs es tibaran i s’uniran a la línia mitjana per a aconseguir una paret abdominal ferma i una cintura més estreta.

La pell separada s’estira cap al pubis i s’extirpa la sobrant. Com que el melic pot quedar massa cap avall, amb posterioritat es recol·loca.

En acabar, segons informació de la SECPRE, se sutura la zona i es col·loca un embenatge amb un drenatge temporal per a facilitar la sortida de fluids que poden acumular-se a la zona de la intervenció.

En l’opció de la miniabdominoplàstia, la pell se separa només entre la incisió i el melic, s’extirpa la pell sobrant i es realitzen les sutures.

On es practica?

Qualsevol de les dues tècniques s’han de portar a terme en un quiròfan amb les màximes mesures d’asèpsia (lliures d’infecció). Encara més, aquest tipus de procediment de cirurgia abdominal requereix ingrés hospitalari, d’aproximadament dos dies, durant els quals es començarà a caminar tan aviat com sigui possible.

Els punts de sutura es treuen a les 2 o 3 setmanes. “Durant la recuperació, poden aplicar-se apòsits i embenatges elàstics sobre les incisions o recomanar l’ús d’una faixa de compressió per a minimitzar la inflamació i recolzar l’abdomen durant el procés de curació”, assenyala el doctor Julio Puig, cirurgià plàstic, estètic i reparador. En la majoria dels casos, el temps de recuperació és de dues setmanes.

Qui es pot sotmetre a aquest procediment?

L’abdominoplàstia retira l’excés de pell i de greix abdominal i corregeix la flacciditat muscular, característiques de persones que han sofert un augment de pes important i una pèrdua posterior o de dones que han tingut diversos embarassos. Així, aquest procés busca aconseguir un abdomen més pla i ferm i una cintura més estreta.

Però, qui pot optar a aquesta intervenció quirúrgica? Un bon candidat per a aquesta cirurgia és aquell que “està físicament sa i manté un pes estable, té unes expectatives realistes del que es pot aconseguir amb la intervenció i, sobretot, no fuma o, almenys, és capaç de deixar de fumar quan el cirurgià li ho indiqui”, explica l’expert.

També adverteix que, tot i que una abdominoplàstia no és una tècnica quirúrgica que estigui recomanada per a les estries, poden ser eliminades si es troben en les àrees d’excés de pell que es vol extirpar, sobretot les que estan sota el melic. Les que resten també van millorant d’aspecte quan es tiba la pell de l’abdomen.

Riscos i complicacions

/imgs/20170301/marcar-vientre.jpg

Malgrat que cada cop són menys els efectes adversos associats a una intervenció d’aquest tipus, com tot procediment quirúrgic, l’abdominoplàstia no està exempta de riscos.

Les complicacions per la falta d’experiència del cirurgià es poden evitar si, des del primer moment, la persona s’assegura de posar-se en mans d’un especialista. Des de la SECPRE insisteixen que és important assegurar-se que el professional tingui el títol oficial i homologat de metge especialista en cirurgia plàstica, estètica i reparadora.

Com ocorre en altres intervencions quirúrgiques, també hi ha el perill potencial de sofrir efectes adversos a l’anestèsia o desenvolupar una infecció o un trombe. Per a la infecció s’utilitzen antibiòtics i drenatge. Per a minimitzar la formació de trombes és molt important llevar-se del llit i caminar tan aviat com sigui possible.

Quant als riscos específics de l’abdominoplàstia, hi ha la necrosi de la pell, l’acumulació de líquid entre la pell i la paret muscular (seromes), alteracions en el procés de cicatrització (fumar és un factor que augmenta les probabilitats de sofrir complicacions i alentir la cicatrització dels teixits), un melic poc estètic i una alteració en la sensibilitat de la pell de la zona.