T’ajudem a estalviar en la factura de la llum

Gastar més o menys en electricitat està en les nostres mans. Pertànyer al mercat regulat o al lliure, tenir una tarifa de discriminació horària o no contractar la potència adequada a les nostres necessitats són claus per a reduir la factura. T’ajudem a interpretar el rebut de la llum i t’expliquem quines són les millors alternatives del mercat
1 Desembre de 2020
Laluzahorro

T’ajudem a estalviar en la factura de la llum

Vam canviar per sempre el dia en què les nostres cases es van convertir en oficines, escoles i llocs d’entreteniment. Llevar-se més tard, dinar i sopar a casa, fer videotrucades a les persones estimades, comprar en línia o treballar sense trepitjar l’oficina… Fer la vida a casa va disparar el consum de llum durant els 50 dies de tancament. Segons un estudi elaborat per la companyia energètica Lucera sobre la facturació dels seus clients, l’estat d’alarma de la primavera va incrementar en un 20,3% el consum entre setmana i un 13,1% el cap de setmana, especialment en electrodomèstics (40%), climatització (35%) i il·luminació (15%).

Encara que aquest canvi de rutines va suposar un perjudici important per a les carteres dels espanyols, també és cert que els va fer replantejar-se si estaven pagant la tarifa que necessitaven o si, en realitat, perdien diners sense adonar-se’n. Ara que ens estem adaptant a aquesta nova normalitat, que probablement ens farà passar més temps a casa, convé que dediquem un temps a interpretar les factures i a buscar què hi ha més enllà de la nostra companyia. No és tan complex com sembla i des d’aquí t’ajudarem.

Com és el negoci de la llum a Espanya?

Al mercat elèctric espanyol hi ha més de 300 comercialitzadores en l’àmbit domèstic, per bé que cinc grans companyies de llum acaparen més del 85% de la quota de mercat: Iberdrola, Endesa, Naturgy, EDP i Repsol. Els últims quatre anys, les companyies independents, més petites, han guanyat part del pastís que es repartien les tradicionals. Segons dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), entre el 2015 i eñ 2019 les comercialitzadores independents van passar de tenir una quota de mercat del 9,4% al 15,7%, mentre que Iberdrola, per exemple, va caure del 39,4% al 35,6%.

Aquestes xifres demostren que cada cop som més conscients que hi ha altres opcions més enllà de les elèctriques “de sempre”. Hi ha desenes de companyies que, encara que tenen una quota de mercat molt més petita, són capaces d’oferir tarifes atractives, per això convé fer una ullada a totes. Moltes d’aquestes entitats independents –com Bulb, Holaluz, Lucera o Gana Energia– van néixer oferint ja electricitat verda, que es genera a partir de fonts netes, com l’eòlica, la solar o la mareomotriu, i sense emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. Avui dia, la veritat és que gairebé totes les companyies ofereixen electricitat verda en les seves tarifes i el preu és el mateix que el de l’electricitat no neta, ja que no depèn de la manera d’obtenir l’energia.

Fa més d’una dècada, a més, van aparèixer una sèrie de cooperatives elèctriques –Goiener, Som Energia, Nosa Enerxía o Zeiner– d’àmbit regional que, en l’actualitat, aglutinen més de 85.000 socis i permeten al consumidor participar més activament envers la companyia. Els beneficis s’inverteixen directament en la cooperativa i en els seus acords de col·laboració amb institucions treballen per un model energètic més net, apunten des de l’Observatori Crític de l’Energia.

Les cooperatives solen reduir el preu de la potència a canvi d’apujar el de l’energia consumida per fomentar l’estalvi energètic i que el consumidor tendeixi a gastar menys llum o a incorporar instal·lacions d’autoconsum. Això últim és particularment interessant ja que, si tens panells solars instal·lats a la xarxa elèctrica, des d’aquest any i per reial decret l’entitat contractada et descomptarà de la factura 5 cèntims per cada kWh que consumeixis de la teva producció.

Tot aquest mapa de companyies i entitats forma part del que es coneix com el mercat lliure, en el qual aquestes empreses són les que decideixen els preus que cobren als clients per la llum. Segons l’últim informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), sis de cada deu subministraments elèctrics estan en aquest mercat. La resta consumeixen la llum del mercat regulat, on és el Govern el que marca els límits als preus.

Diferències entre mercat lliure i regulat

Lliure

  • El preu al qual es paga l’electricitat és el que fixa la companyia contractada.
  • Preu fix.
  • Les comercialitzadores poden oferir serveis extra.
  • Disponible per a tot tipus de potència.
  • Totes les comercialitzadores poden oferir tarifes.
  • No poden oferir el Bo Social. (1)

Regulat

  • El preu de la llum és el PVPC (2) i el fixa el Govern en funció del mercat.
  • Preu variable: es fixa a cada hora.
  • Les comercialitzadores no poden oferir serveis extra.
  • Disponible per a potències inferiors a 10 kW.
  • Les comercialitzadores han de complir certes condicions per a poder accedir a aquest mercat.
  • Poden oferir el Bo Social.

1. Ajuda del Govern a les persones amb menys recursos perquè puguin pagar els rebuts de llum.
2. Preu voluntari al petit consumidor.

Font: Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i elaboració pròpia

Què és el mercat regulat?

Encara que pot donar un respir a les nostres butxaques, sis de cada deu famílies no coneixen quines diferències hi ha entre el mercat regulat i el lliure. Des de l’1 d’abril de 2014, les cases poden rebre el subministrament elèctric amb una tarifa regulada pel Govern, que s’anomena PVPC (preu voluntari al petit consumidor). És el preu màxim que poden oferir les companyies que operen dins d’aquest mercat.

El PVPC depèn del preu de venda de la llum en un moment concret, per això canvia cada hora de cada dia. També sol influir en la tarifa final si és primavera (la llum sol ser més barata) o hivern (s’encareix); o si, de sobte, hi ha pujades o caigudes grans en el preu derivades de l’oferta i la demanda. Aquesta tarifa es calcula multiplicant els kWh consumits cada hora pel preu del kWh en cadascuna d’aquestes hores. Tot i que en principi pot semblar confús i poc estable, els estudis sobre el mercat regulat indiquen que la variació del PVPC és molt petita i que és millor per a la cartera. De fet, segons els càlculs que hem analitzat sobre les tarifes, un PVPC ens permetria estalviar prop de 10 euros al mes en comparació amb moltes tarifes del mercat lliure. Traduït en factures: si tenim en compte el consum mitjà de les cases espanyoles calculat per les associacions de consumidors (4,4 kw de potència i 366 kw/h d’energia), al mercat regulat es pagarien 67,31 € i, al lliure, 75,89 €.

Les entitats que venen en aquest mercat es coneixen com a “comercialitzadores de referència (COR)” i són designades pel Ministeri d’Indústria. Entre aquestes hi ha les grans companyies elèctriques que participen al mercat lliure, però amb altres noms. En total, en són vuit:

  • Curenergia Comercializador de Último Recurso, SAU. (Iberdrola).
  • Energía XXI Comercializadora de Referencia, SLU. (Endesa).
  • Gas&Power Comercializadora Regulada, SA (Naturgy).
  • Baser Comercializadora de Referencia, SA (EDP)
  • Regsiti Comercializadora Regulada, SLU (Repsol)
  • CHC Comercializadora de Referencia SLU.
  • Teramelcor, SL (Melilla).
  • Energia Ceuta XXI Comercializadora de Referencia, SA.

El director de l’Associació de Consumidors d’Elèctriques, Francisco Espinosa, assegura que el PVPC és “imbatible” avui dia. “L’ideal seria quedar-se sempre amb el preu regulat, perquè té uns marges comercials molt petits, on és molt complicat que ningú tregui benefici”. A més de ser una tarifa bastant econòmica, la xifra mensual que paguem en la nostra factura pot caure més si ajustem la potència a les nostres necessitats reals i triem la discriminació horària, que ens permet consumir de manera més barata en certes hores.

“L’avantatge d’una tarifa regulada és que el consumidor no està exposat a situacions de tarifes excessives, sinó que té un preu basat en el cost de mercat”, explica David Carralero, de l’Observatori Crític de l’Energia. Alguna vegada ofereixen als consumidors el PVPC quan s’han interessat per una tarifa? Carralero assegura que no és el més comú. “Els interessa passar clients del regulat al lliure per a augmentar els ingressos i no a l’inrevés”, apunta Carralero. “La CNMC ha posat desenes de multes per aquestes males pràctiques”, afegeix.

Contractar una tarifa al mercat regulat és tan simple com trucar a la comercialitzadora de referència i sol·licitar el canvi. Les úniques condicions per a poder fer-ho són: tenir una potència de menys de 10 kW (segons Xarxa Elèctrica Espanyola, la potència mitjana contractada a les cases espanyoles és de 4 kW) i aportar el Codi Universal de Punt de Subministrament (CUPS), que es pot trobar a la factura amb aquest terme.

Com es llegeix una factura

Per a estalviar en la factura elèctrica hem de saber interpretar-la. El primer pas és saber si la companyia pertany al mercat regulat o al lliure. En el regulat, no hi ha pèrdua: totes les factures són iguals. En el lliure, en canvi, cada empresa té el seu disseny. Per a saber en quin mercat opera la nostra comercialitzadora només hem de mirar el logotip a la factura i comprovar si és una de les vuit comercialitzadores de referència (mercat regulat). Després ens hem de fixar en cinc conceptes, que són els que es paguen de debò:

  • Potència. És la quantitat màxima d’electricitat que es pot utilitzar en un mateix moment. És un import fix, per tant no canvia segons el consum, com sí que ho fa el concepte d’energia. Així, si tenim contractada molta més potència de la que necessitem, estarem perdent diners. Segons Red Eléctrica Española, la potència mitjana contractada per a una llar a Espanya és de 4,4 kW.
  • Energia consumida. En aquesta partida s’inclou el peatge d’accés, que és el que cobren les companyies per transportar i distribuir l’energia i que, segons la CNMC, suposa prop del 41% de la factura.
  • Lloguer del comptador
  • Impost sobre l’electricitat. Taxa del 5,127% establerta pel Ministeri d’Indústria, que s’aplica als costos de la potència contractada i de l’energia i va destinada als fons públics de l’Estat.
  • IVA. És del 21% i se suma al total de la factura.

Com podem calcular la potència necessària

La quantitat de potència que es necessiti dependrà de les circumstàncies de la casa. Cada habitatge té les seves i pot haver-hi una diferència significativa entre l’un o l’altre segons el tipus d’electrodomèstics que tingui i quants se’n facin servir alhora. No és el mateix dedicar-se a fer pastissos al forn mentre funciona la rentadora per a quatre membres de la família que fer la bugada per a dues persones i escalfar un cafè al microones.

Si salten els ploms quan endollem algun aparell, el més probable és que en aquest moment s’hagi superat la potència contractada. Per a calcular la potència necessària per a la casa, podem sumar els quilowatts (kW) de potència que té cada electrodomèstic: la calefacció elèctrica, el forn i el rentaplats són els que més en necessiten: 2 kW. Els segueixen la rentadora i la vitroceràmica, amb 1,5 kW, i el microones (1 kW). El televisor, el frigorífic i la torradora necessiten una potència de 0,5 kW. Al total hem de multiplicar el factor de simultaneïtat; és a dir, el nombre de vegades que els electrodomèstics poden coincidir connectats alhora. Generalment s’hi aplica un 0,25, que vol dir que només s’utilitzen junts esporàdicament. Per a saber la potència mínima contractada hem de sumar 1 kW al resultat final.

La taula de potències (més amunt) ofereix una estimació de quina necessita cada tipus de casa. Canviar de potència contractada és fàcil. Hem de trucar a la companyia i sol·licitar el canvi. Això sí, només es pot fer una vegada a l’any per Reial decret i el canvi triga entre 15 i 20 dies hàbils a ser efectiu. Quan sol·licitem el canvi, hem de tenir en compte que la potència contractada mai no pot ser inferior a la de l’electrodomèstic amb més potència que tinguem.

Alguns canvis que venen

Una vegada coneixem tot el que figura en la factura elèctrica, hem d’estar sempre atents a les possibles modificacions que pugui aplicar el Govern al mercat de la llum. A començament de gener de 2020, la CNMC va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) diversos canvis que afectaran la factura: s’estableixen tres períodes de preu al dia (és a dir, depenent de l’hora del dia en què gastem l’electricitat es pagarà més o menys) i la possibilitat de contractar dues potències diferents. Encara que estaven previstos per al novembre de 2020, per la pandèmia aquestes modificacions no s’aplicaran fins a l’abril de 2021.

L’objectiu d’aquest canvi és que es redueixi el preu que cobren les elèctriques per transportar i distribuir l’energia. Això ho paga el consumidor? Així és. En el preu de l’energia (kWh) també s’inclou aquest cost, el “peatge d’accés”. Sol representar un 41% del que paguem i el que vol la CNMC és que es rebaixi entre un 1,6% i un 16% sobre la factura elèctrica d’una casa mitjana.

Però, com afecten al consumidor aquests canvis? Fins ara un usuari del mercat regulat podia tenir dos tipus de tarifes: una opció en la qual l’electricitat costa el mateix durant tot el dia, i una altra on s’estableixen unes hores més barates (és el que es coneix com a tarifa de discriminació horària). Un cop s’apliquin els canvis, només existirà aquesta última, però també amb modificacions. La nova tarifa de discriminació horària es distribuirà en tres períodes de preus (vegeu el gràfic superior): punta (el més car), pla (una mica més econòmic) i vall (el més barat). Abans només s’establien dos períodes.

Per si això no fos prou, un altre dels canvis és la possibilitat de contractar dues potències diferents amb un preu molt baix per a l’horari vall. Per defecte, es mantindrà la que s’utilitza normalment, però si l’usuari té certes necessitats de potència per a usos determinats (com carregar un cotxe elèctric), podrà sol·licitar que s’augmenti la potència en les hores vall (entre les 12 de la nit i les 8 del matí).

I, què ha de fer el consumidor per a adaptar-se a aquests canvis? Si el seu contracte és del mercat regulat, s’aplicaran aquestes modificacions automàticament, sense haver de fer res. Si és del mercat lliure, s’haurà de fixar com aplica, la seva comercialitzadora, aquests canvis en la tarifa. Cada empresa del mercat lliure pot decidir com adapta les tarifes a aquestes modificacions, per això és un bon moment per a analitzar les noves tarifes que apareguin al mercat i així poder triar la que millor s’adapti a les necessitats de la seva casa.

Així es pot gastar menys a casa

Amb 8 petits gestos a casa es pot reduir la factura de la llum.

  1. Fer una llista de despeses elèctriques. Estudiar amb detall la factura i analitzar si podem reduir la potència contractada o buscar una tarifa més adequada amb el consum de la casa (per exemple, una de discriminació horària).
  2. Reduir l’ús de bombetes. Comprovar si hi ha moltes bombetes juntes (encara que siguin LED) o un excés d’il·luminació i substituir les halògenes per bombetes de baix consum.
  3. La decoració també ajuda. Fer servir miralls i pintar de blanc permet prescindir d’algunes fonts de llum.
  4. Revisar el cablejat. Comprovar que no hi ha cables ni endolls trencats i que el diferencial està en bon estat.
  5. Contractar el que necessitem. Les elèctriques ofereixen suplements, com assegurances per un euro més o assistència per tres euros. Sospesa si els necessites.
  6. Desendollar els aparells que no s’utilitzin. A més d’evitar l’stand-by, no hem de deixar endollats els carregadors i altres dispositius que no utilitzem.
  7. Revisar el consum de tant en tant. Els nostres hàbits solen canviar i també el nostre consum. Pot arribar un moment en què paguis més del que necessites. Dedica un temps a investigar altres tarifes del mercat.
  8. Treure partit de la llum del sol. Espanya rep més de 2.500 hores de sol a l’any. Si l’habitatge és lluminós, es pot evitar encendre llums al llarg del dia.

Font: Guia d’ús eficient d’electricitat a casa (ICE) i Selectra.

Quina tarifa és millor?

Per a estalviar, la clau està en una bona tarifa, que depèn de molts factors relacionats amb els hàbits de consum. L’ideal seria estudiar-les i revisar-les cada cert temps, encara que moltes vegades és complicat. Per a una estimació més específica es recomana fer servir el comparador independent de tarifes de la CNMC (www.comparador.cnmc.gob.es), que permet consultar les ofertes d’electricitat de totes les companyies, amb discriminació horària i sense, segons el codi postal, la potència i el consum anual.

A l’hora de mirar la millor tarifa, els experts recomanen estar atents si ofereix descomptes i on s’apliquen: en l’energia, en la potència o en el total. Es recomana ajustar la potència a les necessitats de la casa i buscar la tarifa que tingui l’energia més barata. Hem de tenir en compte que pocs descomptes duren per sempre i que, encara que ho facin, el preu es pot veure incrementat en un altre apartat de la factura (serveis addicionals com assegurances o inspeccions, potència, energia, quotes extra que estableix la comercialitzadora). Passa el mateix amb les promocions i els xecs regal. Moltes vegades és molt difícil conèixer la durada i les condicions d’aquests descomptes, o si s’apliquen a tota la factura o només a una partida. Per això és recomanable llegir molt bé la lletra petita dels contractes.

D’altra banda, les tarifes planes –pagar el mateix preu cada mes– també poden jugar una mala passada. Com apunten des d’associacions de consumidors, si la llum puja, la tarifa plana és un avantatge, però si baixa, perdrem diners. I això varia molt d’un any a un altre. En algunes d’aquestes tarifes, a més, l’últim mes de l’any regularitzen el consum i, si s’ha excedit el límit establert (kWh), cobren una penalització al consumidor. Moltes altres solen tenir permanència.

Quan busquem tarifes, el més recomanable és comprovar el preu exacte de la potència i l’energia (amb discriminació horària i sense) en cada tarifa i, a partir d’aquí, fer un càlcul aproximat del consum de casa nostra. Si acabem concloent que el mercat regulat surt més barat, només haurem de trucar a la companyia i demanar el canvi.

Quina és la millor opció?

Si triem una tarifa amb discriminació horària, hem de considerar que només pot començar a ser rendible si consumim almenys el 30% de la llum en les hores més barates, segons l’Associació de Consumidors d’Elèctriques. La rentadora, la nevera, la planxa, el robot de cuina i la vitroceràmica solen ser una gran part de la factura, per això caldrà adaptar els hàbits. Si s’arriba a aquest percentatge o se supera a la nit (hores vall), la discriminació horària pot ser una bona opció. Els experts calculen que l’estalvi anual en la factura pot ser de 50 euros.

Tanmateix, la majoria coincideixen que l’opció que pot encaixar en gairebé totes les cases espanyoles és la del mercat regulat, amb tarifa de discriminació horària. Cada companyia al mercat lliure té tot un ventall d’opcions, amb diferents potències, serveis i condicions. A la pàgina següent t’oferim una panoràmica del mercat elèctric a Espanya, amb algunes de les tarifes que ofereixen les companyies tradicionals, petites empreses i cooperatives i les seves característiques. Però convé que ens fixem bé en la lletra petita dels contractes per a evitar sorpreses.

Per a canviar de companyia, segons apunta la CNMC, el consumidor té dret a fer-ho gratuïtament (si no hi ha compromís de permanència) i és la nova comercialitzadora qui s’ha d’encarregar d’aquests tràmits en un termini de 21 dies.

Com se sol·licita el bo social

Les llars que tenen un nivell de renda anual determinat (depèn del nombre de membres), les famílies nombroses i els pensionistes que rebin la prestació mínima el poden sol·licitar. Això sí, sempre que estiguin al mercat regulat. Per a fer-ho, cal demanar l’imprès de sol·licitud a les comercialitzadores de referència –cadascuna té el seu–, omplir-lo i enviar-lo amb tota la documentació necessària: DNI del titular, DNI dels menors de més de 14 anys, certificat d’empadronament, llibre de família, títol de família nombrosa, certificat de pensió mínima i certificat dels serveis socials quan s’apliquin situacions especials. Si s’aprova el bo social, es pot gaudir d’un 25% o un 40% de descompte sobre la factura mensual.

Més informació: www.bonosocial.gob.es

Tot el que explica una factura

Factura

1. Logotip de la companyia. Identifica l’empresa que emet la factura; és a dir, la comercialitzadora. Aquí es pot comprovar si pertanyem al mercat lliure o al regulat.

2. Dades del consumidor

3. Dades de la factura

  • Número de factura. Número identificatiu fiscal.
  • Referència. Codi únic que s’assigna a cada factura. S’ha de demanar quan necessitem fer alguna reclamació.
  • Data d’emissió.
  • Període de facturació. Interval de temps facturat. Pot ser mensual o bimestral.
  • Tipus de lectura. La posició depèn de cada empresa. Cal distingir si és lectura real (la que marca el comptador en la data concreta) o estimada (si no es compta amb dades del comptador). Aquesta última pot ser menys exacta perquè es basa en consums anteriors. Se sol alternar una factura estimada i una de real, perquè la lectura dels comptadors es fa cada dos mesos.

4. Resum de la factura. Exposa el desglossament de l’import. Cal fixar-se en:

  • Energia. En aquesta part del document, sota el concepte “energia” se suma el preu fix de la potència contractada (kW) i el consum (en kWh). Porta inclòs també l’impost d’electricitat (5,1127%).
  • Serveis i altres conceptes. Aquí entra el lloguer del comptador, que se sumarà automàticament a la factura cada mes, i aquells serveis extra contractats. Un comptador intel·ligent oscil·la entre 0,81 € i 2 € mensuals, i un d’analògic, entre 0,62 € i 1 €. Si comprem el comptador, el preu voreja els 200 €, sense comptar els costos administratius de verificació.
  • IVA. L’impost sobre el valor afegit (o IGIC, a les Canàries) és del 21%, i es calcula sobre el total de la llum (energia, potència i impost elèctric).

5. Evolució del consum. És un gràfic que mostra l’evolució del consum dels últims mesos o de l’últim any. Sol destacar si el mesurament de cada mes ha estat real o estimat, a més de calcular el consum mitjà diari.

6. Dades de subministrament. A més de les dades bancàries de l’usuari, la forma de pagament i el número de comptador, n’aporta d’altres:

  • Potència contractada. Import fix que es paga, encara que no consumim.
  • Peatge d’accés. Tarifa fixada pel Ministeri que varia en funció de la potència contractada. Si és menys de 10kW, posarà 2.0. Si disposem de discriminació horària, serà 2.0 DHA. A l’abril de 2021 s’unifica sota la 2.0 TD i correspon a una tarifa de discriminació horària en tres períodes.
  • CUPS. Codi que identifica la instal·lació i localització. Es manté encara que canviem de comercialitzadora. És necessari per als canvis de companyia i per a analitzar tarifes en el comparador de la CNMC, ja que varia segons el codi postal.

7. Detall de factura

  • Potència facturada. Es multiplica la potència pel nombre de dies de facturació i el preu de kW/dia.
  • Energia consumida. Es calcula multiplicant els kWh consumits pel preu establert en la tarifa. Si disposem de discriminació horària, l’energia sortirà desglossada per despesa durant hores punta i hores vall.
  • Impost sobre electricitat. Correspon al 5,1127%, i s’aplica sobre la suma d’energia i potència. Si tenim el bo social, figurarà com a “Descompte de bo social’”, just abans d’aquest impost.

8. Consums. Les lectures dels comptadors es fan cada dos mesos, per això la lectura d’un mes és estimada. Algunes factures calculen el consum d’energia real del període restant a la lectura actual (real), la lectura anterior (estimada).

S’utilitza una factura de la companyia Iberdrola al mercat lliure perquè aquesta té la quota de mercat més alta i, per tant, representa les factures de la majoria dels consumidors. Font: Ministeri d’Energia i elaboració pròpia.

Quina potència necessita cada casa?

La potència que requereix un domicili depèn, entre altres factors, del nombre de membres que hi conviuen, dels electrodomèstics que fan servir i de la mida de l’habitatge.

  • Habitatge petit o mitjà (1-2 membres, 50-80 m2). Tot elèctric. Poc d’ús: 4,60 kW / Molt d’us: 9,2 kW
  • Habitatge petit o mitjà (1-2 membres, 50-80 m2). Gas natural per a calefacció i aigua. Resta, elèctric. Poc d’ús: 3,45 kW / Molt d’ús: 6,9 kW.
  • Habitatge mitjà o gran (3-4 membres, 90-110 m2). Tot elèctric. Poc d’ús: 5,75 kW / Molt d’ús: 10,35 kW
  • Habitatge mitjà o gran (3-4 membres, 90-110 m2). Gas natural per a calefacció i aigua. Resta, elèctric. Poc d’ús: 4,6 kW / Molt d’ús: 8,05 kW

Tots els càlculs es refereixen a llars que disposen d’electrodomèstics de gran consum, com aire condicionat, assecadora i, en les opcions de tot elèctric, vitroceràmica, calefacció i caldera.

“Molt d’ús” es refereix a aquelles cases que utilitzen els electrodomèstics de manera intensiva i simultàniament. “Poc d’ús”, per contra, es refereix a les cases que utilitzen aquests aparells de manera més racional (o els utilitzen poc).

Font: Estudi realitzat per la companyia HolaLuz.

Ofertes principals del mercat elèctric i les seves condicions

Totes aquestes tarifes, actualitzades a 1 de novembre, s’han calculat a 28 dies segons el consum mitjà de les llars espanyoles (4,4 kW de potència i 366 kWh d’energia), que es pot equiparar al consum d’una casa mitjana de 1-2 persones. El total de cada tarifa s’ha calculat incloent-hi l’impost d’electricitat i l’IVA, i no s’hi apliquen els descomptes anunciats perquè es poden modificar en les condicions del contracte. Tots els preus són aproximats i poden variar segons el codi postal de l’usuari. Per a conèixer-los amb detall, es recomana fer servir el comparador independent de la CNMC.

Cuadro elec 1 scaled