Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Salsitxes cuites : Quina quantitat?

Les salsitxes de tipus frankfurt se solen mirar amb desconfiança. És important saber que no totes són iguals. A continuació et mostrem algunes claus perquè coneguis aquest producte.

Quina quantitat?

A més d’observar el tipus d’ingredient principal (carn o CSM) és important que ens fixem en la quantitat que tenen, perquè de poc serveix que una salsitxa estigui elaborada exclusivament a partir de carn si, a l’hora de la veritat, en té una proporció escassa, com passa, per exemple, amb Campofrío Gall Dindi, que només conté un 52% de carn.

No sempre és fàcil tenir aquesta informació, perquè només s’ha de mostrar obligatòriament a la llista d’ingredients quan se’n fa alguna referència expressa a l’envàs o a la denominació legal de venda. Per exemple, la denominació de la salsitxa El Pozo és “salsitxa cuita de porc i gall dindi sabor fumat”. Per això a la llista d’ingredients s’indica la proporció dels dos ingredients (concretament, 35% de carn de porc, 19% de carn de gall dindi i 15% de CSM de gall dindi). Altres salsitxes, però, no fan cap referència al tipus de carn.

Per exemple, Oscar Mayer es ven amb la denominació “salsitxa cuita sabor fumat”, així que no ens indica la proporció dels ingredients perquè no té l’obligació de fer-ho. Això dificulta enormement la possibilitat de comparar i valorar les diferents salsitxes, perquè en aquests casos no hi ha manera de saber aquesta dada.

Massa greix…

Podríem pensar que es pot  tenir una idea del contingut de carn si observem el valor de proteïnes que es mostra en la informació nutricional. Això, però, no és així, perquè no podem saber si procedeixen de la carn o d’altres ingredients utilitzats en la formulació, com poden ser la proteïna de soia o la llet en pols, per posar-ne dos exemples.

Les salsitxes estan elaborades a partir d’una emulsió de carn, greix i aigua, de manera que, perquè es formin adequadament, aquests ingredients han d’estar en unes proporcions equilibrades. Per això totes les salsitxes analitzades presenten valors semblants de proteïnes (al voltant de l’11-15%) i de greix (al voltant del 15-20%). L’excepció és Campofrío Gall Dindi, que és baixa en greix i només conté un 3% d’aquest nutrient. En aquests casos, s’hi han d’afegir ingredients que puguin suplir la funció tecnològica que exerceix el greix en la formació d’aquesta emulsió (en aquest producte concret es fa servir midó i fibra vegetal). En principi pot ser positiu des del punt de vista nutricional, però també pot representar un inconvenient si ens fixem en les característiques organolèptiques, ja que el greix aporta sabor i suculència.

Com podem observar, tret de Campofrío Gall Dindi, la proporció de greix en aquests productes és bastant important. Normalment es tracta, a més, de greix d’origen animal, que no és precisament el més saludable, en part per la important proporció de greixos saturats de cadena llarga, que en la majoria dels casos analitzats va des del 5% (Eroski Frankfurt, Campofrío Frankfurt) fins al 8% (Argal). L’excepció és una altra vegada Campofrío Gall Dindi, amb només un 1%.

…i molta sal

En la informació nutricional de l’etiqueta també podem veure que aquests productes contenen una quantitat de sal important, al voltant del 2%, amb valors que arriben fins al 2,4% (Oscar Mayer). El valor més baix correspon a Schara (1,85%), encara que continua sent massa elevat. Es considera que un aliment té una quantitat de sal elevada quan aquest valor supera els 1,25 grams per cada 100 grams de producte. Aquest és precisament un dels motius que fan que les salsitxes cuites es considerin un producte poc recomanable. Un consum excessiu de sal es relaciona amb un augment de la tensió arterial i amb el risc de patir malalties cardiovasculars. Per això, organismes com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomanen que el seu consum no superi els 5 grams diaris. A Espanya en consumim gairebé 10 grams diaris i els aliments que més hi contribueixen són precisament els embotits i altres productes carnis (n’aporten 1 gram/dia, segons l’estudi Anibes 2019, en el qual participa la Fundació Espanyola de Nutrició).

Plàstic o vidre?

A Espanya el més habitual és consumir les salsitxes cuites que es comercialitzen en envasos de plàstic al buit, però també en podem trobar amb altres formes de presentació, entre les quals destaca l’envàs de vidre. En aquest cas, les salsitxes estan submergides en una barreja d’aigua amb sal, així que tenen una textura més suau i sucosa i un sabor diferent. Aquesta és precisament la preparació tradicional, consumida habitualment als països del centre d’Europa, on les salsitxes no es passen per la paella, sinó que s’escalfen en l’aigua de cocció. És a dir, es tracta d’una qüestió de gustos. Més enllà d’això, hem de tenir en compte que les salsitxes en envàs de vidre passen per un procés d’esterilització, per tant no necessiten guardar-se en fred i el temps de conservació és més llarg que en el format de plàstic (encara que en aquest cas la durada ja és bastant llarga, normalment d’uns 6 mesos).

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions