Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Salsitxes cuites : No totes són iguals

Les salsitxes de tipus frankfurt se solen mirar amb desconfiança. És important saber que no totes són iguals. A continuació et mostrem algunes claus perquè coneguis aquest producte.

No totes són iguals

El que acabem de descriure és el procés bàsic per a elaborar salsitxes cuites. Hi ha algunes variacions entre les diferents marques o tipus de salsitxes, per exemple, segons el tipus d’ingredients o la manera d’embotir. En qualsevol cas, els ingredients no ens haurien de preocupar pel que fa a la seguretat o l’aptitud per al consum. És a dir, som davant de productes segurs i comestibles. Ara bé, totes les salsitxes no són iguals. Poden haver-hi diferències importants: sense cap dubte, destaca el tipus de carn utilitzat.

Les diferències que més es veuen

Col·loquialment les coneixem com a “salsitxes de Frankfurt”, però des del punt de vista tècnic i legal s’anomenen salsitxes cuites, per la manera d’elaborar-les. És a dir, “Frankfurt” només és una de les moltes varietats que hi ha. En podem trobar d’altres, com Wiener, Bratwurst… Aquests noms estan lligats a diferents característiques: el lloc d’origen, els ingredients, la mida i la forma o la manera de preparar-les. Això es pot apreciar fàcilment en la salsitxa Seleqtia Rostbratwurst, que té una forma característica, un budell de color blanc i és molt especiada. Les salsitxes més “comercials” estan inspirades en aquestes receptes tradicionals, de manera que, a l’hora de la veritat, la majoria es basen en l’estil “Frankfurt” i coincideixen en moltes característiques: tenen forma recta i gust fumat i no tenen budell (o no s’aprecia). De fet, moltes ni tan sols fan referència a un nom tradicional, com passa amb Argal (que es ven com a “Classica”) o amb Campofrío Gall Dindi.

La importància de la procedència

Quan observem l’etiqueta de les salsitxes cuites per a saber amb quin tipus de carn s’elaboren, normalment ens fixem en l’animal de procedència: porc (com Schara), pollastre (com Oscar Mayer Wieners) o gall dindi (com Campofrío Gall Dindi). Però hi ha un aspecte molt més important i al qual no solem donar importància. Algunes salsitxes s’elaboren amb carn, mentre que en d’altres s’usa carn separada mecànicament (CSM), o bé una barreja de les dues. Malgrat que tenen un nom semblant, la carn separada mecànicament no és el mateix que la carn.

Per a obtenir les diferents peces de carn que conformen un animal (per exemple, en el cas del pollastre, els pits, les cuixes…), s’hi fan uns talls amb un ganivet. Un cop fet aquest procés, encara podem trobar una certa quantitat de carn adherida a l’os, perquè és molt difícil de retirar-la tota manualment. Per aconseguir aprofitar al màxim aquesta carn, aquests ossos es fan passar per una placa perforada que permet la separació dels dos elements. Per fer-ho cal aplicar-hi pressió, i això, sumat al trencament de les fibres musculars que es produeix quan passen a través de la placa i a l’augment de temperatura per la fricció, dona com a resultat un producte amb unes característiques diferents de les de la carn: ja no manté l’estructura original i la composició és diferent (per exemple, té més proporció de col·lagen i de calci). Per això la legislació estableix que aquest producte ja no es pot anomenar “carn”, sinó “carn separada mecànicament”. El seu ús és molt comú com a ingredient en les salsitxes cuites, sobretot per tres raons:

  • El contingut elevat en col·lagen aporta unes característiques idònies per a elaborar emulsions càrnies.
  • Permet aprofitar la carn adherida als ossos.
  • un cost més baix.

Aquest aspecte és el més determinant a l’hora de valorar la qualitat comercial de les salsitxes, de manera que les millors s’elaboren exclusivament a partir de carn (per exemple, Schara o Seleqtia Aviram), mentre que les que tenen menys qualitat comercial s’elaboren a partir de carn separada mecànicament (CSM), com ara Oscar Mayer Wieners o Campofrío Frankfurt. En alguns casos també s’utilitza una barreja de les dues, com fan Argal o El Pozo.

 

No és un producte ideal per als nens

Tenen un gust intens, una textura tova i agradable, solem amanir-les amb salses, com quètxup o mostassa, que les fan encara més atractives… En definitiva, són productes fàcils de consumir i solen agradar molt a tots els públics, especialment als nens. Tot i això, no són recomanables per a aquest grup de població.

És un aliment que té proporcions importants de greix i de sal, i proteïnes que solen ser de valor nutricional baix. En definitiva, seria millor triar altres fonts de proteïnes més interessants, com ara ous o llegums. En qualsevol cas, si decidim menjar-ne, les hauríem de reservar per a ocasions molt puntuals. A més, és important tenir en compte que, per la forma cilíndrica i per la mida, especialment els menors de cinc anys es poden ennuegar. Per això es recomana que no les consumeixin i, en qualsevol cas, tallar-les longitudinalment abans d’oferir-los-les per a evitar obstruccions quan se les empassin.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions