Quan la dieta consisteix a no menjar

Quan la dieta consisteix a no menjar

Els defensors del dejuni li atribueixen la capacitat de revitalitzar i rejovenir el cos, de millorar la resistència física i la concentració mental, i de depurar l’organisme. També la de combatre malalties com la hipertensió, la diabetis o l’excés de colesterol. I, per descomptat, el reclam estrella: el d’ajudar-nos a aprimar. Són certes aquestes afirmacions? La realitat és que el dejuni voluntari és una pràctica dietètica que ens acompanya des de l’antiguitat. I no només amb fonaments religiosos, com en el cas del Ramadà, sinó també com un camí cap al benestar físic, més enllà de l’espiritual. Se sap, per exemple, que el van promoure figures tan rellevants en la història de la medicina com Hipòcrates, Galè o Paracels, i que el relat sobre els seus suposats beneficis s’ha mantingut més o menys constant al llarg dels segles. Però, és saludable dejunar?

Què en diuen els defensors

Avui dia és fàcil trobar missatges molt entusiastes sobre el dejuni com a proposta per a baixar de pes. Un simple recorregut pels mitjans de comunicació, les xarxes socials i els blogs ofereix una quantitat enorme d’informació sobre com podria millorar el nostre benestar corporal. No són els únics espais. Si volem seguir aquest mètode, trobarem consultes dietètiques i empreses ben disposades a guiar-nos. I si visitem una llibreria, hi trobarem nombrosos volums que difonen aquesta pràctica amb diferents noms, des dels clàssics “dejuni intermitent” i “dejuni flexible”, fins als nous “fasting”, “dieta 16/8” o “mètode 5:2”. Tots proposen el mateix: alternar dies d’alimentació “normal” amb dies d’ingesta pràcticament nul·la, limitada a un nombre molt reduït d’aliments i calories. Quan fullegem el que expliquen aquests llibres, descobrim promeses de diversa mena. En gairebé tots hi ha una barreja de referències històriques, cites a estudis científics, esments a l’equilibri espiritual i expressions com les que segueixen, que sonen a dieta miraculosa de manual. Per exemple: “Mètode tan eficaç com definitiu”, “Original i provat clínicament”, “Mètode revolucionari”, “S’ha acabat de comptar calories i d’embarcar-se en dietes complicades i frustrants”, “Millora el benestar, l’estat d’ànim i els nivells d’energia” o la sorprenent “Hem nascut per a dejunar”, que trobem en el llibre del doctor Michael Mosley, una referència (mediàtica) en el tema.

No és tan bo com sembla

Per què diem que sonen a dieta miraculosa? Perquè combinen dades i propostes més o menys creïbles, amb altres afirmacions sense suport científic i amb unes expectatives molt difícils de complir. Com assenyala Abel Mariné, catedràtic emèrit de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona, aquest tipus de dietes “tenen coses bones i originals, però les bones no són originals i les originals no són bones”. Una altra anotació abans de continuar: que els autors d’aquest tipus de llibres siguin metges o nutricionistes no és garantia inapel·lable de fiabilitat. En l’àmbit de la salut, com en tots, hi ha professionals bons i dolents: el conegut Pierre Dukan, sense anar més lluny, va ser expulsat del Col·legi de Metges francès el 2014, precisament per la seva polèmica dieta.

Els promotors del dejuni intermitent citen sovint diferents estudis científics que evidencien alguns beneficis potencials d’aquesta pràctica. Recerques que, en alguns casos, han estat publicades per institucions de prestigi, com el Servei Nacional de Salut del Regne Unit (NHS), i que, per tant, són de fiar. Amb els documents sobre la taula, podem assegurar que el dejuni és beneficiós per a la salut? Segons la revisió científica més recent que s’ha fet sobre l’assumpte, publicada el setembre de 2018, no. Avui dia, i amb les dades que tenim, no es pot afirmar que el dejuni sigui bo per a la salut.

Què en diu la ciència

“Els estudis disponibles són escassos, s’han fet amb poques persones, durant un període de temps breu i, a més, tenen limitacions metodològiques importants. Per això, no es poden extreure conclusions sobre els possibles efectes beneficiosos del dejuni ni descartar-hi tampoc possibles efectes perjudicials”, exposa el document, elaborat per un equip solvent d’investigadors de l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el Centre Cochrane Iberoamèrica, l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica (AEND) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). És a dir: tampoc no es pot afirmar que sigui dolent dejunar. “La veritat és que no ho sabem”, reconeix el nutricionista Eduard Baladia, director del Centre d’Anàlisi de l’Evidència Científica de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica (CAEC-AEND). I aquí hi ha el quid de la qüestió: “Si les proves diuen que els possibles beneficis són dubtosos i no en coneixem bé els riscos, ho hauríem de recomanar? La resposta òbvia és no, perquè els possibles riscos (desconeguts) superen als possibles beneficis (dubtosos), sobretot quan tenim alternatives identificades com a eficaces i segures per al que volem tractar”, raona.

Què cal fer per a viure més

Les teories que relacionen el dejuni (deficiència energètica) amb una major longevitat, nascudes en part de l’avaluació de certes regions com Okinawa (una de les illes del Japó amb l’esperança de vida més llarga), no deixen de ser teories a les quals cal donar explicacions diverses: fruites, hortalisses, peix i vida activa, factors ben coneguts que eviten malalties i permeten l’envelliment funcional. Segurament, la restricció calòrica (que no és tan severa com en altres zones igual de pobres) no explica gaire més. Fins i tot així, la possibilitat ha de quedar oberta, però el lema d’Okinawa no és “dejuna i viuràs”, sinó “no menjar fins a la sacietat”. Per al nutricionista i investigador Eduard Baladia, hi ha intervencions ben conegudes que sí que poden retarden l’envelliment, entès com una pèrdua funcional o anys de vida: per exemple, l’activitat física. “Cal solucionar el sedentarisme i la solitud, dos factors que fan més velles les persones d’una certa edat (individus no funcionals a nivell social)”, explica.

Comporta un trastorn alimentari

En general, els estudis analitzen els efectes del dejuni en les persones sanes. O, dit d’una altra manera, descarten la població de risc. Això vol dir que no tenen en compte, precisament, el públic a què es dirigeixen tots aquests mètodes de dejuni. “Cal preguntar-se qui seguirà aquesta mena de dietes. Són persones sanes? No. Es tracta, sobretot, d’individus que volen perdre pes. I, en el col·lectiu de les persones amb sobrepès o obesitat, hi ha una gran prevalença de trastorns alimentaris. Per exemple, el de l’atipament. Dejunar augmenta les possibilitats que això es cronifiqui o s’agreugi. És a dir, pot ser la porta a un trastorn alimentari”, adverteix el nutricionista Julio Basulto. L’altre problema que té la dieta del dejuni intermitent és que deseduca. “Encara que no et causi un trastorn alimentari, aquesta dieta no t’ensenya a menjar adequadament per a totes les situacions del dia a dia, sinó que, per contra, t’instrueix a no menjar”, explica Basulto. La pregunta és: hi ha una altra manera d’aprimar que no deseduqui? “La resposta és que sí que n’hi ha. Per tant, optem per aquesta, no per dejunar”, conclou.

Tot el que sabem sobre el dejuni

Són molts els estudis i les recerques científiques que intenten donar resposta a les implicacions que suposa per a l’organisme no menjar. Mentre arriba la conclusió definitiva, resumim en sis punts el que sí que coneixem d’aquesta dieta.

Noms

Dejuni intermitent, dejuni flexible, fasting, mètode Lean Gains o dieta 16/8, mètode 5:2, dejuni a voluntat.

Tipus

Hi ha diverses fórmules. Les més habituals són:

• Freqüència diària: almenys 12 hores sense menjar res.
• Setmanal: generalment un dia o dos a la setmana, poden ser seguits o no.
• Mensual: dejunar un parell de dies seguits cada mes.

Beneficis

Alguns estudis (limitats i incomplets) suggereixen que el dejuni pot portar a una reducció del pes, una millora en la sensibilitat a la insulina i un risc més baix de malalties cròniques.

Efectes adverses

Marejos, irritabilitat, cefalees, dificultat en la concentració, trastorns del son, deshidratació, deficiències nutricionals i mal alè. No se’n descarten d’altres que actualment es desconeixen.

Precaució

Un dels riscos d’aquest tipus de dieta són els atipaments. La gent tendeix a compensar els dies de dejuni amb d’altres de consum lliure, en els quals s’atipen a partir de menjar escombraria, fins i tot després de la sensació de sacietat.

Qui no ho hauria de fer mai

Les persones físicament més vulnerables: dones embarassades, ancians, nens, persones amb diabetis o altres malalties i aquelles amb alteracions de la conducta alimentària.