Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: Educar a casa requereix rituals

Adaptar-se a una quarantena com la que acabem de viure ha exigit reorganitzar la vida en família. Per als nens resulta especialment difícil: l’obligació d’estudiar, jugar i fer exercici dins de casa ha pogut desestabilitzar l’harmonia domèstica i tenir efectes negatius en el terreny emocional. Però d’aquesta circumstància inèdita cal extreure lliçons que ajudin de cara el futur.

Educar a casa requereix rituals

L’activitat docent ha tingut i té l’espai principal al domicili. En aquesta circumstància, ha estat tasca dels pares assegurar-se que els fills s’asseguessin a estudiar; que ho fessin en un espai adequat, i de supervisar els avanços. En definitiva, el confinament ha requerit més implicació per part dels adults.

Per a l’estudi a casa, els experts continuen recomanant programar les feines, destinar un lloc específic per a l’estudi ordenat i amb claror, alternar treballs que requerien més esforç cognitiu (memoritzar, assimilar, comprendre) amb activitats menys intenses (fer lectures, notes marginals, esquemes i resums…). Però, encara que aquesta és la teoria, en la pràctica moltes famílies no han pogut dedicar l’atenció requerida als fills, bé per desconeixement, bé perquè no ha estat possible, perquè els pares no s’han sentit “capacitats”, o bé perquè les cases no han afavorit disposar d’un lloc per a fer-ho.

Però això és educació domèstica?

Aquesta forma d’estudi casolà remet inevitablement al concepte de home schooling o educació domèstica, una opció educativa en la qual els pares decideixen instruir els fills pel seu compte, fora de les institucions. Tanmateix, Carmen Urpí, professora del departament d’Educació de la Universitat de Navarra i doctora en Pedagogia, hi troba diferències notables. “Estar tancat a casa no és una situació habitual d’educació domèstica, sinó un tràngol obligat per l’alarma declarada”, explica. En el cas de la quarantena, el paper dels adults “seria no tant convertir-se en docents, sinó, sobretot, en pares, donant suport moral i afectiu”, afegeix Urpí.

Els experts suggereixen aprofitar el temps extra que els pares passen ara amb els fills per portar a terme activitats que els estimulin la creativitat. “Fer un dibuix, cuinar, ballar, són tasques que canalitzen moltes emocions i els fan sentir bé”, afirma Carmen de Andrés. En qualsevol cas, no convé dramatitzar; no haver pogut portar a terme aquest conjunt de recomanacions no tindrà un efecte notable en els nens menors de 15 anys. “A aquesta edat, tot és recuperable; seria més complicat en adolescents a punt d’entrar a la universitat, pel nivell d’exigència de les matèries”, afirma De Andrés. El pla d’estudis ha d’assumir que aquest curs no ha estat un curs normal. “De debò es poden donar per apreses les matèries corresponents? Doncs no. Caldrà fer una reestructuració de les matèries el curs següent, de manera que es comenci amb un repàs de l’anterior”, indica Álava.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions