Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

: Les edats de la nutrició: alimentació infantil de 3 a 11 anys

La diversificació alimentària que es va iniciar a partir dels 6 mesos anirà modelant-se durant tota la vida. A partir dels 3 anys, amb la incorporació dels aliments amb risc d’ennuegada, el menú dels petits podrà ser el mateix que el dels adults. En aquesta etapa, segons com es fomenti una alimentació saludable, possiblement tindrà conseqüències en la relació que tindran els nens amb el menjar, tant a curt termini com a llarg.

La importància de gaudir del menjar

No hem d’oblidar la satisfacció i el plaer de menjar. En aquesta etapa de la vida, els models familiars i, en concret, les mares i els pares, però també les àvies i els avis i l’entorn escolar, exerceixen una forta influència en la dieta dels més petits, ja que representen per a ells autèntics models a seguir. L’estil parental a casa i el model educatiu a l’escola poden tenir un impacte important en la modulació de la relació que s’estableix entre individu i alimentació, i afectar (positivament o negativa) en les preferències i les eleccions dietètiques. “El més important no és que s’acabin tot el que hi ha al plat, sinó fomentar que creïn la seva identitat en relació amb l’alimentació mitjançant l’exposició contínua a aliments saludables, dels quals podran triar els que els agradin i limitar l’accés a aliments insans, perquè no tinguin l’opció de triar-los”, conclou Baladia.

Pressionar o obligar amb càstigs o incentius per a menjar una quantitat d’aliment concret, o bé prohibir contínuament el consum d’aliments insans que tenen a l’abast, és innecessari i contraproduent per a aconseguir l’objectiu que els més petits creïn una bona relació amb els patrons d’alimentació saludable. La millor manera que els nens tastin aquesta alimentació i s’hi adhereixin és exposar-los contínuament a aquests aliments, com un acte natural i quotidià, i que les famílies siguin models autèntics que els consumeixen amb un plaer vertader. Potser així algun dia tastaran els aliments que considerem saludables i potser, quan els tastin, els agradaran i finalment els introduiran en els seus hàbits alimentaris per a tota la vida.

El menú del dia dels més petits

Una manera senzilla d’organitzar l’alimentació diària i poder generar menús setmanals o mensuals és distribuir les recomanacions orientatives de freqüència de grups d’aliments en els 5 àpats diaris recomanats i adaptar cada grup d’aliments per una proposta concreta:

FREQÜÈNCIES ORIENTATIVES DE CONSUM D’ALIMENTS

  • Hortalisses // Com a mínim en el dinar i en el sopar
  • Cereals integrals i derivats // En alguns àpats del dia
  • Fruita // Com a mínim, 3 vegades al dia
  • Lactis // 1-3 vegades al dia
  • Proteics // No més de 2 vegades al dia, i alternant
    • Llegums // 3-4 vegades a la setmana
    • Ous // 3-4 vegades a la setmana
    • Peix // 2-3 vegades a la setmana
    • Carn // 3-4 vegades a la setmana
  • Aigua // En funció de la set
  • Oli d’oliva // Per a amanir i cuinar
  • Aliments insans* // Com menys, millor

DISTRIBUCIÓ AL LLARG DEL DIA

  • Esmorzar: Cereals integrals i derivats (flocs de civada, pa integral…) / Lacti / Fruita / Aigua.
  • Mig matí i berenar: Cereals integrals i derivats / Lacti / Fruita fresca i fruita seca (triturades per a menors de 5 anys) / Aigua.
  • Dinar i sopar: Hortalisses / Cereals integrals i derivats / Proteic / Fruita i aigua

*Brioixeria, refrescos, begudes energètiques, menjar ràpid…

Els menors necessiten suplements?

En general i de manera rutinària, no. Malgrat que és freqüent l’ús de suplements nutricionals (en alguns països una tercera part dels nens i nenes prenen algun suplement nutricional, especialment multivitamínics), les proves apunten només a la suplementació puntual en alguns nutrients (com el ferro, per exemple) només quan es detectin i es diagnostiquin estats de carència per part d’un especialista.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions