Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

: Les edats de la nutrició: alimentació en l’adolescència

Arriba una etapa de canvis. L’organisme s’accelera per completar el desenvolupament corporal i neurològic, mentre evoluciona la relació amb l’entorn. Les amistats i altres models de conducta o estètics fan perillar els hàbits saludables. En aquesta segona dècada de vida cal tenir molt de compte amb els trastorns alimentaris.

Els riscos d’aquesta etapa

Encara que les tendències estan canviant els últims anys, probablement les normes socials imposades als dos gèneres conferiran a les noies un risc més alt de fer dietes innecessàries per a aprimar-se, perdre pes d’una manera no saludable i fer menys exercici físic. Els nois, per la seva banda, tenen més probabilitat de consumir aliments insans com brioixeria, menjar ràpid o begudes ensucrades. Prendre alcohol en excés és un risc que ja es dona en els dos gèneres. Tant els mitjans de comunicació (incloent publicitat i xarxes socials) com els familiars i el seu entorn directe poden fomentar en els adolescents aquestes conductes negatives, però també poden ajudar a introduir enfocaments més saludables, incloent-hi l’alimentació i les begudes.

Un dels riscos més urgents és el desordre alimentari, una alteració contínua de la conducta alimentària que condueix a un patró d’alimentació procliu a causar complicacions físiques o psicològiques significatives.

L’autopercepció negativa (una percepció distorsionada de nosaltres mateixos) augmenta el risc de desordres com l’anorèxia, la bulímia i els trastorns per afartades, i causen problemes nutricionals que comporten deficiències en el desenvolupament (físic, hormonal, reproductiu i cognitiu), un pes no saludable (per sobre o per sota del saludable) i una mala salut bucal (erosió, càries dentals i sagnat gingival).

S’estima que una de cada 10 noies i un de cada 20 nois podrien estar en risc de desenvolupar trastorns de la conducta alimentària. D’aquests, només se’n diagnostica una tercera part. Això vol dir que hi ha molts adolescents vulnerables a patir desordres alimentaris i que no reben ajuda professional.

Compte amb aquests senyals

Signes emocionals, de conducta i físics que ens ajuden a saber si els nostres fills poden estar en risc de patir trastorns de la conducta alimentària:

  • L’adolescent expressa una por intensa d’augmentar de pes.
  • Es mira amb molta freqüència al mirall, per detectar defectes. Té una imatge negativa o distorsionada de si mateix o està molt pendent de la forma i el pes del cos.
  • Presenta conductes antisocials. Por de menjar en públic o amb altres persones, propensió a guardar-se menjar i amagar-lo o tendència a menjar en secret.
  • Demana sempre porcions molt petites o es nega a menjar.
  • Practica uns rituals inusuals amb el menjar: els talla a trossets molt petits, passa els aliments d’una banda del plat a l’altra, però no se’ls menja.
  • El seu estat d’ànim és pla o sense emocions. Rigidesa en rutines i conductes, amb ansietat extrema si se n’aparta.
  • Pateix fluctuacions de pes severes. En les noies, retirada de la menstruació.
  • Molts problemes dentals.
  • Té problemes de sequedat de pell, ungles, cabell fi, pell freda al tacte.

Font: Guia per a pares de l’Associació de Trastorns Alimentaris dels EUA.

Consells per a una adolescència activa

  • El mínim d’exercici diari recomanat és de 60 minuts d’activitat física moderada-intensa.
  • Es recomana que dos o tres dies a la setmana facin activitats més intenses i vigoroses (esport o activitats físiques extraescolars, tant si és en l’àmbit competitiu o no).
  • A primera hora del matí, abans de començar les classes o de les activitats diàries, és important que els adolescents facin algun tipus de rutina física per a activar-se. Per exemple, anar a escola a peu, amb bicicleta, amb patinet no elèctric o amb monopatí (sempre amb casc i per vies segures amb aquesta finalitat) com a alternatives al transport públic.

Què és activitat física moderada? És l’exercici que ens permet mantenir una conversa fent pauses per a agafar aire; per exemple: caminar a bon pas (a 10 minuts el quilòmetre), anar amb bicicleta a un ritme tranquil, treballar al jardí (escombrar fulles o tallar la gespa) o el joc actiu amb altres adolescents.

I intensa? Exercicis com ara córrer, pujar escales, nedar, fer esport, anar al gimnàs, saltar a la corda…

Font: Petits canvis per a menjar millor, de la Generalitat de Catalunya.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions