Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

: Les edats de la nutrició: alimentació en l’adolescència

Arriba una etapa de canvis. L’organisme s’accelera per completar el desenvolupament corporal i neurològic, mentre evoluciona la relació amb l’entorn. Les amistats i altres models de conducta o estètics fan perillar els hàbits saludables. En aquesta segona dècada de vida cal tenir molt de compte amb els trastorns alimentaris.

Hàbits saludables

Durant l’adolescència, a més dels canvis físics, cognitius i hormonals, també hi ha canvis socials grans i profunds. A aquestes edats sorgeix un distanciament natural de l’adolescent respecte dels progenitors, per a acostar-se molt més als amics. La possibilitat d’adquirir de manera independent aliments fora de casa i el canvi de model a seguir (dels seus pares i mares als seus iguals), fa molt més probable que l’alimentació no sigui tan saludable. Així i tot, a casa es poden seguir alguns consells per a mantenir els bons hàbits:

  • Tenir-hi només aliments saludables.
  • Fer els àpats en família.
  • Evitar menjar davant la televisió.
  • Generar barreres que dificultin l’accés als aliments insans.

“Després de passar l’adolescència, sempre que la relació amb el menjar hagi estat bona (sense que s’hagin creat aversions), el gust pels aliments continuarà desenvolupant-se, per això la dieta en l’edat adulta podrà ser saludable”, explica Eduard Baladia. “Fins i tot encara que en l’adolescència no ho hagi estat tant”, afegeix.

Sobrepès i obesitat

El 35% dels espanyols de 8 i 16 anys té excés de pes i, aproximadament, el 12% té obesitat, segons dades de l’estudi Passos 2019 sobre l’activitat física, els estils de vida i l’obesitat dels joves espanyols, de la Fundació Gasol. L’excés de pes en l’adolescència és un fort predictor d’obesitat en l’edat adulta, pot ser altament estigmatizant en aquest període de la vida i pot comportar problemes socials, empitjorament de la qualitat de vida i, evidentment, problemes de salut associats a l’excés de pes.

Per a prevenir l’obesitat s’ha de facilitar als adolescents un ambient (social, familiar, però també físic i legislatiu) que els ajudi en una elecció saludable. Els nens i nenes amb pares i mares que segueixen un patró de consum que no és l’adequat i que pateixen excés de pes tindran un risc més alt de patir obesitat en la infància. Així mateix, la presència d’obesitat en la infantesa es correlaciona amb el risc de patir-ne en l’adolescència i aquesta, amb la probabilitat d’obesitat en l’edat adulta. Per tant, la prevenció ha de començar de petits, en el si familiar.

El tractament de l’obesitat en els adolescents s’hauria d’abordar per mitjà d’un grup interdisciplinari de professionals sanitaris especialitzats, com ara els/les dietistes-nutricionistes, que traçaran una teràpia de modificació d’estil de vida eficaç i a llarg termini (canvis envers una alimentació saludable, ser físicament actiu i minimitzar conductes sedentàries). També es pot abordar, si l’especialista ho requereix, amb una teràpia conductual i l’ús de fàrmacs en el cas que els prescrigui un metge.

Quins nutrients necessiten?

ENERGÍA

Quantitat necessària

  • Homes: entre 1.600 i 4.500 kcal al dia.
  • Dones: des de 1.500 a 3.500 kcal al dia.

Aliments per a aconseguir-ho

  • Llegums (diverses vegades a la setmana).
  • Cereals de gra sencer i els seus derivats (arròs integral, civada, blat integral, mill, ordi sencer, espelta, la quinoa (diàriament).
  • Fruites (3 racions o més al dia).
  • Fruita seca (diàriament).

PROTEÏNES

Quantitat necessària

  • Entre 0,8-0,9 g per quilo de pes.

Aliments per a aconseguir-ho

  • Proteïnes vegetals: llegums, cereals de gra sencer i derivats, fruita seca (diàriament).
  • Proteïnes d’origen animal: carn d’aviram i ous (3-4 vegades a la setmana); peix (2-3 vegades a la setmana), i les carns vermelles. Minimitzar el consum d’embotits.

CALCI

Quantitat necessària 

  • 1.150 mg al dia.

Aliments per a aconseguir-ho

  • Lactis (diverses vegades al dia).
  • Hortalisses de fulla verda: ruca, bledes, bròcoli, carxofes… Excepte els espinacs, que contenen oxalats que dificulten l’absorció de calci. (Les hortalisses en general, com a mínim, en el dinar i el sopar).
  • Fruita seca: ametlles, avellanes, figues seques, festucs… (diàriament).
  • Llegums: soia, mongetes seques o cigrons… (diàriament).

FERRO

Quantitat necessària

  • Homes: 11 mg/dia
  • Dones: 13 mg/dia

Aliments per a aconseguir-ho

  • Aliments d’origen animal: carn d’aviram, peix. Encara que les carns vermelles aporten més ferro,  l’OMS recomana consumir-ne menys.
  • Fonts d’origen vegetal: els llegums (llenties, mongetes, pèsols…) poden oferir una bona aportació de ferro, especialment si hi afegim àcid ascòrbic (vitamina C). Se’n pot afegir amb una mica de llimona.

Font: Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA).

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions