Gimnasos “low cost”: suar sense (gairebé) rascar-se la butxaca

Entrenar-se en màquines d’última generació i posar el cos a punt no ha de ser necessàriament un sacrifici per a l’economia domèstica. Aquesta és la filosofia dels gimnasos de baix cost. Vegem si compleixen les expectatives.
1 Setembre de 2020
Gimnasios

Gimnasos “low cost”: suar sense (gairebé) rascar-se la butxaca

El setembre és el mes dels propòsits sans. No és casualitat que sigui ara quan els gimnasos reben més matriculacions que en qualsevol altra època de l’any. El 21% de les altes anuals tenen lloc aquests dies. Moltes d’elles, en els anomenats centres low cost, una modalitat que es va instaurar arran de la crisi de 2008. I ha vingut per quedar-se, segons demostra el 8è Informe Gimnasos Low Cost a Espanya. Elaborat per la consultora Valgo i un grup d’investigadors de la Universitat de Sevilla, l’estudi indica que, des de fa set anys, el nombre d’aquestes instal·lacions esportives de baix cost s’ha multiplicat gairebé per tres.

La nova realitat social que va suposar aquella crisi econòmica, marcada per la necessitat d’estalvi, va propiciar que el negoci dels gimnasos low cost es fes un lloc ben aviat. La recepta era simple: per molt pocs diners (en l’actualitat, un màxim de 30,90 euros al mes, IVA inclòs, que és la tarifa més alta que ofereixen aquests centres), gimnastes fins i tot debutants podien practicar exercici a partir d’una proposta basada en serveis elementals com una sala de màquines o activitats grupals. Encara que el servei era i és limitat (la reducció de costos és la clau d’aquest model de negoci), l’oferta d’activitats esportives, la qualitat de les instal·lacions, el preu i l’amplitud horària constitueixen motius més que suficients per a atreure un gran nombre de clients. Perquè aquí rau una de les claus que expliquen la seva popularitat: totes aquestes variables permeten generar un alt volum d’usuaris.

L’informe, fet a partir de 3.833 entrevistes en línia, reflecteix que el 30,82% dels enquestats ha superat els dos anys de permanència al centre, i el 20,3% fa entre un i dos anys que hi va. No obstant això, la rotació de clients és alta, fonamentalment per dos motius: d’una banda, molts s’hi apunten per primera vegada per provar què és el fitness, i no els convenç. D’altres, en canvi, s’enganxen a aquest esport i, quan poden, decideixen canviar-se a un altre gimnàs que els ofereixi més serveis. La bona localització és un element fonamental per als usuaris. La majoria d’aquestes instal·lacions se situen en zones urbanes molt poblades, fet que els permet obtenir un generós nombre de socis.

Reinvenció d’un model

Però no tot són avantatges. La concurrència de clients sol ser alta, sobretot a determinades hores del dia; els monitors, escassos, i el seguiment individualitzat, pràcticament inexistent –o es paga a banda–. Això pot implicar un cert risc de lesions, sobretot en els principiants, pel fet de no estar supervisats per un especialista. A més, cada servei extra comporta un pagament, per tant la despesa pot créixer d’una manera considerable. Encara que algunes tarifes bàsiques ofereixen accés lliure tant a sales i maquinària com a classes dirigides, en altres casos, aquest servei suposa un extra. Per exemple, una classe col·lectiva amb instructor de quatre setmanes de durada pot suposar uns 5 euros més per sessió. Una classe individual amb entrenador personal es dispara fins als 25 euros. Les veus crítiques amb els low cost argumenten que aquests gimnasos se centren gairebé exclusivament en la part de l’exercici físic, amb l’ús de màquines i les classes grupals, però la majoria no ofereix altres serveis com spa, massatges, assessorament nutricional o plans d’entrenament personalitzats. Tot això incideix perquè les taxes de fidelitat siguin baixes, igual que l’índex de recomanació.

No obstant això, a Espanya, el model ha anat canviant de forma gradual: ja no és tan low cost, ni tots porten en el nom el sufix “-fit” que sol identificar aquest tipus d’establiments. “S’han incrementat serveis fins a conformar un low cost molt particularment espanyol, bastant diferent de la resta del món, amb més disseny i qualitat, amb classes col·lectives, amb vestidors raonablement bons…”, reflexiona Rafael Cecilio, president i fundador de la cadena Dreamfit. “I això ha fet que hagin anat augmentant preus, des dels 19,90 euros inicials fins a situar-se al voltant dels 29-30 euros al mes. Aquest enlairament acosta aquesta tipologia de gimnasos al low price (el segment mitjà), que voreja els 35 euros al mes. La guerra de preus, en efecte, té un paper determinant a l’hora de captar clients nous, amb promocions i ofertes molt agressives (a vegades, per menys de 5 euros al mes), sobretot en determinats períodes de l’any, com el començament de temporada, Nadal o les setmanes prèvies a l’estiu.

De fet, aquest segment de gimnasos destaca en la captació de nous usuaris sense experiència prèvia en el sector, un 27% del total dels inscrits el 2019. Però els preus de la quota mensual ja no són el factor determinant per a la fidelització dels usuaris, segons l’estudi Valgo i la Universitat de Sevilla. Ara, les cadenes low cost aposten per desenvolupar més serveis i per prestar una millor atenció per a mantenir el client. O això asseguren els seus promotors. “El model que es basa a abaixar preus, rebaixar serveis i cobrar pels addicionals, el veig com una espècie de companyia aèria amb mala reputació entre els clients. La tendència passa per incrementar serveis, cuidar cada vegada més les obres, els dissenys i l’atenció al client, i per tant apujar preus”, insisteix Cecilio.

Adaptar-se a les normes

El nou escenari marcat per la COVID-19 ha portat la Federació Nacional d’Empresaris d’Instal·lacions Esportives (FNEID) a llançar una sèrie de recomanacions per a tractar de frenar l’expansió del virus, com la limitació de l’aforament a un màxim del 75%. “De cara al futur, els low cost hauran d’adaptar-se oferint serveis digitals que flexibilitzin l’ús de la instal·lació. Pot ser una oportunitat per a optimitzar tant els espais com els horaris, inclosos aquells moments en què es trobaven més massificats”, sostenen els autors de l’informe. Una massificació que, per a molts gimnasos, era la clau de la seva rendibilitat.

Els experts coincideixen que l’ocasió és perfecta per a reinventar la fórmula, ja que el fet que ara hi vagin menys usuaris a causa de la nova normativa sanitària és una qüestió que els afectarà en més gran manera que als gimnasos tradicionals, ja que la massificació és una de les claus del seu model de negoci. A més, durant el confinament, molts han après a entrenar-se a casa, gràcies, entre altres raons, a l’oferta en línia dels gimnasos. Aquests experts asseguren que, si els pròxims mesos, aquests centres són capaços d’aportar als seus clients alguna cosa més que els exercicis de què han gaudit als seus domicilis, és probable que els retinguin i guanyin fidels nous.

Una de les assignatures pendents d’aquestes instal·lacions és, precisament, la baixa fidelitat dels seus usuaris per un dels pocs serveis que ofereix en comparació amb altres gimnasos i la manca d’atenció personalitzada. “En relació amb el preu que han d’abonar els clients, ofereixen nombroses activitats [zumba, step, bodybalance, cicle indoor, dreamcross, GAP…]. A moltes persones els compensa seguir-hi, perquè no requereixen res més que poder accedir a la instal·lació i entrenar-se”, explica el director de la consultoria Valgo Manel Valcarce. Altres usuaris, però, requereixen un entrenador personal, rutines d’entrenament adaptades, serveis de nutrició… fet que ja implica un servei afegit que es paga a banda i que dispara el preu del baix cost.

Pros i contres d’aquesta mena d’instal·lacions

Avantatges

  • Preus molt econòmics.
  • Bona ubicació.
  • Horaris extensos.
  • Instal·lacions àmplies.
  • Màquines d’última generació.
  • Classes compartides.

Inconvenients

  • Massificació.
  • Escassetat de monitors.
  • El seguiment individualitzat es cobra a banda.
  • Cert risc per a principiants.
  • Pagament per serveis extra.

Recomanables per a…

  • Entrenament lliure cardiovascular o de força per a persones sanes sense problemes de salut ni lesions.
  • Classes col·lectives aeròbiques suaus, ja que la possibilitat de lesionar-se és baixa.

Desaconsellats per a…

  • Classes col·lectives de terra, que requereixen una execució postural correcta, com ara el pilates, sobretot per a persones amb problemes o molèsties musculars o òssies poc iniciades en la matèria.

Radiografia del ‘low cost’ a Espanya

Aquest segment de gimnasos s’ha multiplicat gairebé per 3 els últims 7 anys. Una enquesta va polsar la satisfacció i fidelitat dels usuaris.

Nombres en creixement constant el 2019

  • 4.743 gimnasos a Espanya > 322 low cost (6,78%)
  • Creixement en nous centres: +14,38%
  • Preu màxim (IVA inclòs): 30,90 €

Recomanaries aquest tipus de gimnasos?

Les dones i els menors de 20 anys són els qui més recomanen aquestes instal·lacions.

  • Mitjana: 27,11%
  • Dones: 33,63%
  • Homes: 18,63%
  • Menys de 20 anys:  39,04%
  • Entre 21 i 30 anys: 28,69%
  • Entre 31 i 40 anys: 25,08%
  • Entre 41 i 50 anys: 27,40%
  • Entre 51 i 60 anys: 25,08%
  • Més de 60 anys: 25,97%

Perfil del consumidor

(Per edat – dones/homes)

  • > 60: 2,91% / 7,09%
  • 51-60: 14,16% / 19,17%
  • 41-50: 31,5% / 33,53%
  • 31-40: 23,39% / 22,72%
  • 21-30: 23,99% / 14%
  • < 20: 4,06% / 3,49%

Període de permanència

  • < 3 mesos: 13,51%
  • de 3 a 6 mesos: 24,50%
  • de 6 a 12 mesos: 10,83%
  • d’1 a 2 anys: 20,30%
  • > 2 anys: 30,82%

Freqüència d’ús (a la setmana)

  • < 1 vegada: 1,49%
  • 1 vegada: 3,00%
  • 2 vegades: 19,39%
  • 3 vegades: 39,63%
  • ≥ 4 vegades: 36,50%

Font: 8è Informe Low Cost Valgo 2020. Metodologia: enquesta en línia a 3.833 persones (54% dones, 44% homes).

Un model de negoci que no sempre convenç

  • “Alguns gimnasos ofereixen un escàs nombre d’activitats, i centren la major part de la proposta en les màquines”
  • “A certes hores del dia, hi ha una gran afluència de clients. Això provoca una massificació, sobretot en l’ús de certs aparells”
  • “Hi ha usuaris que troben a faltar sentir una experiència més personalitzada. Veuen aquests centres freds i poc confortables”
  • “Falta personal que atengui les necessitats de la clientela, amb molt pocs monitors les tarifes dels quals es paguen a banda”

Font: Manel Valcarce, consultor esportiu, CEO de Valgo i responsable del 8è Informe Low Cost Valgo 2020.

Els gimnasos s’adapten a la COVID-19*

Normes de la Federació Nacional d’Empresaris d’Instal·lacions Esportives (FNEID) per a l’obertura i l’ús de les instal·lacions amb garanties sanitàries.

Instal·lacions

  • Aforament màxim del 75%.
  • Garantir una distància mínima d’1,5 metres entre els usuaris.
  • Limitar l’aforament de les classes col·lectives o grupals, garantint un espai mínim de 2×2 metres per usuari.
  • Eliminar l’empremta o qualsevol altre contacte físic en els controls d’accés.
  • Recomanar el pagament amb targeta.
  • Reduir l’aforament dels vestidors en un 50%. En el cas de les dutxes, alternar-les assegurant distàncies mínimes d’1,5 metres.
  • Es recomana no fer servir els eixugadors de cabells i mans.
  • Precintar les fonts d’aigua i promoure l’ús individual d’ampolles d’aigua o begudes isotòniques.
  • Mantenir i garantir la ventilació permanent en tots els espais oberts al públic.

Zones d’aigua

  • Mantenir els nivells de cloració en la banda alta del rang que estableix la normativa sanitària de piscines.
  • Més control i anàlisi del pH de l’aigua i els nivells dels productes desinfectants utilitzats en l’aigua de la piscina.

Usuaris

  • Obligació de complir les mesures d’higiene i protecció que estableixen les autoritats sanitàries.
  • Obligatorietat de fer servir la tovallola en tots els espais esportius.

Neteja, higiene i desinfecció

  • Col·locar cartelleria visible per a informar sobre l’obligació de complir les mesures d’higiene i protecció.
  • Recomanació de rentar-se les mans sovint.
  • Instal·lació d’estacions de neteja i desinfecció en tots els espais esportius interiors i vestidors.
  • Reforçar i intensificar els serveis de neteja de les instal·lacions, especialment vestidors i banys.
  • Freqüència de neteja i desinfecció de superfícies d’alt contacte, com la recepció, els taulells, el material d’entrenament, les màquines, les baranes, els poms i els polsadors.
  • Neteja i desinfecció de les sales després de cada sessió.

Font: Federació Nacional d’Empresaris d’Instal·lacions Esportives (FNEID). *Recomanacions al tancament de l’edició (14 d’agost de 2020).