Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Prop de la meitat dels menors espanyols té sobrepès o obesitat. L’origen és multifactorial, però no podem obviar el paper d’una alimentació poc saludable. És responsabilitat dels fabricants? Representants de la indústria, nutricionistes i experts en seguretat alimentària n’analitzen les causes i apunten possibles solucions. : Amb què alimentem els nostres fills?

Missatges poc coherents

Per als més crítics, la indústria peca d’hipocresia. Especialment quan recorden la necessitat de portar una dieta equilibrada, menjar cinc peces de fruites i verdura al dia i fer activitat física en les mateixes caixes de galetes que tenen un alt contingut en sucre o en les bosses de snacks, per exemple. “És veritat que practicar esport no compensa una dieta desordenada, però no es pot prohibir tot ni modificar tot en un instant. He arribat a llegir que s’haurien d’incorporar advertiments respecte del sucre semblants als dels paquets de tabac. És un disbarat que no se sosté a nivell científic. Tot depèn de la despesa calòrica de cada nen, de la quantitat i de la freqüència. No demonitzem aliments, eduquem el ciutadà sobre nutrició”, es defensa Frabetti. “Saber què aporta cada aliment permetria als pares decidir si es pot consumir o no diàriament o si, en comptes d’una ració sencera, n’haurien de donar al nen només la meitat. Mentrestant, el paquet li recorda que fer exercici és millor per a la salut que passar tota la tarda enganxat a un videojoc i que seria convenient incorporar una mica d’amanida per sopar”, afegeix. Una equació complexa per als pares que haurien de calcular la despesa calòrica real dels fills segons l’edat i l’activitat física que tinguin i subministrar els percentatges adequats d’aliment a cada situació.

Més propostes saludables al supermercat 

Des de la Federació Espanyola d’Indústries d’Alimentació i Begudes destaquen els canvis que ha portat a terme la indústria. “Els últims anys hem augmentat l’oferta de refrigerats i congelats fàcils de consumir amb una presència més gran d’ingredients saludables”, diu Enrico Frabetti. Terrines amb bastonets de pastanaga, amanides amb pollastre adobat a punt per consumir o bosses de fruites en trossos i congelades són algunes d’aquestes propostes. “Implica un repte per als pares: dedicar un temps per a comprar, descobrir aquests nous productes i incorporar-los al cistell”, afegeix. Després ens queda un repte encara més gran: incorporar-los habitualment a la dieta de tota la família i no només a la dels nens. No serveix de res que el nen es mengi un snack de vegetals si els pares són al sofà amb un bol de ganxets.

L’estil de vida actual

Queden altres obstacles. El primer, els menús escolars, on la presència de fruita, verdura i llegums encara continua sent baixa i hi abunden els fregits i les postres làcties ensucrades. També les màquines de venda automàtica que fascinen els més petits. Malgrat que s’han fet intents d’incorporar-hi aliments frescos (des de fruites tallades fins a terrines d’humus), la mateixa imminència de la caducitat i la baixa demanda fa que siguin productes cars si els comparem amb els industrials i tenen poca presència. Finalment, és hora que la restauració revisi el concepte de menú infantil, gairebé sempre integrat per bolonyeses, croquetes, arrebossats i patates fregides. Un simple bistec a la planxa amb uns cirerols és una opció més nutritiva.

A casa, també cal incorporar canvis. Fa només mig segle les famílies es reunien almenys un cop al dia a taula. I es cuinava diàriament. Avui dia, les jornades laborals i l’enorme temps que es dedica als desplaçaments de les grans ciutats complica la conciliació. I això té una gran efecte en la dieta. Pares i mares arriben a casa esgotats i estressats, s’han de posar a fer el sopar dels nens. Per a accelerar-ho, es recorre a solucions immediates: plats precuinats, fregits ultracongelats, patates fregides, salsitxes i postres dolces. Plaers als ulls dels nens, cada vegada en racions més grans, que han fet que, en només quatre dècades, el sobrepès i l’obesitat infantil augmentin en un 400%.

“La millor manera d’avançar en matèria de salut no és mitjançant la fiscalitat”

JOSÉ MARÍA BONMATÍ, director general d’AECOC (associació espanyola de fabricants i distribuïdors)

Què opinen fabricants i distribuïdors de les mesures per a frenar l’obesitat infantil? El director general d’AECOC, José María Bonmatí, valora les mesures llançades des del Govern, com la pujada de l’IVA en les begudes ensucrades, i repassa el paper que tenen com a indústria per a frenar aquest problema.

És un objectiu prioritari per als membres d’AECOC participar activament en l’intent de revertir el problema de l’obesitat infantil? Es tracta d’un problema multifactorial que exigeix col·laboració en la cerca de solucions i en el qual, lògicament, l’alimentació té un paper important, però també s’han de considerar elements com el sedentarisme o la predisposició genètica. La cadena de valor del gran consum està molt compromesa amb l’impuls d’una dieta alimentària saludable i a frenar l’obesitat, especialment en els menors.

Des del Govern s’han aprovat mesures per a frenar aquestes xifres com la pujada de l’IVA a begudes ensucrades, què els sembla? A AECOC considerem que la millor manera d’avançar en matèria de salut no és mitjançant la fiscalitat. No hi ha evidències que aquest tipus de mesures tinguin una millora en la salut de la població. Països que havien optat per aquestes polítiques, com Dinamarca i Eslovènia, van fer marxa enrere poc després per l’efecte nul que tenien sobre la salut i per l’impacte negatiu que suposava sobre el consum i la competitivitat de les empreses afectades.

La publicitat és una altra de les potes fonamentals de l’estratègia NAOS amb el Codi PAOS, que depèn de la bona voluntat de les parts: aquesta bona voluntat xoca amb la rendibilitat de les empreses? El debat sobre la conveniència de publicitar determinats tipus de productes o no fer-ho també genera controvèrsia, si bé la dificultat més gran és determinar quins productes han de ser al punt de mira i sobre quina base, quins no i, sobretot, fer-ho segons l’evidència científica.

Els distribuïdors estan disposats a treure de les zones calentes de les caixes els productes poc o menys saludables als quals poden accedir els nens? Aquest tipus de plantejaments parteix de la base de catalogar els productes en bons i dolents, quan seguir una dieta sana i equilibrada no està renyit, en absolut, amb certs moments d’indulgència que, a més, el consumidor aprecia i demanda. En qualsevol cas, aquest tipus de decisions estan relacionades amb el posicionament estratègic de cada companyia, per tant no hi ha una visió unànime.

En aquesta dicotomia entre salut i “indulgència”, on se situen fabricants i distribuïdors? Segons dades d’AECOC, dos de cada tres consumidors busquen una alimentació més saludable. Així i tot, això és compatible amb moments d’indulgència que, si es duen a terme ocasionalment, no han d’estar renyits necessàriament amb una bona dieta. D’acord amb els nostres estudis, el 32% dels consumidors reconeix que amb la pandèmia pica més entre hores, però també confirma que el concepte de “premiar-se” va de la mà, moltes vegades, del consum de productes prèmium que poden encaixar en aquest eix de salut. Per tant, hi ha una tendència clara a apostar per la salut combinada amb ocasions especials d’indulgència que el sector ha sabut interpretar correctament.

 

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions