Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Prop de la meitat dels menors espanyols té sobrepès o obesitat. L’origen és multifactorial, però no podem obviar el paper d’una alimentació poc saludable. És responsabilitat dels fabricants? Representants de la indústria, nutricionistes i experts en seguretat alimentària n’analitzen les causes i apunten possibles solucions. : Amb què alimentem els nostres fills?

Espanya: més xarcuteria

Malgrat que són gegants a escala mundial, no totes les multinacionals tenen la mateixa penetració a Espanya. El nostre país té una peculiaritat: es consumeixen menys snacks, però més xarcuteria i molts lactis. Sobretot, de producció local. Això fa que el retrat de les 10 marques (no empreses) que tenen més pes al cistell d’anar a comprar de les llars espanyoles sigui diferent. Segons l’últim informe Brand Footprint de Kantar (2020), Coca-Cola és la marca que més es tria a Espanya. És present en el 74,5% de les cases. La segueixen El Pozo, Campofrío (en els dos casos, amb una presència superior al 70%), Central Lechera Asturiana, Gallo, Danone, Activia, Pescanova, Bimbo i Puleva.

Una altra vegada, es tracta de marques habituals en el menú infantil: molt atraients per als petits, assequibles i amb una imatge familiar. Però, sobretot, fàcils de consumir i sense discussions amb els nens. En temps de presses o, simplement, amb poques ganes de conflictes, els productes frescos cedeixen posicions davant dels que estan preparats per a obrir i consumir (iogurts bebibles, embotit a talls i envasat al buit o barretes de lluç com a opció de peix “bo i sense espines”). Els pares deleguen part del menú en la indústria alimentària i aquesta determina què mengen els nens i com.

La veu dels fabricants 

Però, què opina la indústria? Hem preguntat a les 10 empreses que controlen el mercat mundial de l’alimentació sobre la responsabilitat que tenen en l’obesitat infantil i si, com a companyies, estan implicades en l’impuls d’una dieta saludable per als més petits. “És clar que la nostra societat s’enfronta a reptes de gran impacte social i sanitari, que estaran directament vinculats a l’actuació de les empreses d’alimentació”, diuen des de Nestlé, una de les dues companyies que van accedir a respondre. La multinacional suïssa té una xarxa privada mundial de R+D dedicada a la nutrició, amb 23 centres d’investigació distribuïts arreu del món. “En un d’aquests centres, el Nestlé Research Center, a Lausana (Suïssa), es fan avanços científics en l’àrea de sucres, sal i greixos i els efectes que tenen en la salut, i s’investiga sobre innovacions tecnològiques que permetran reduir els que afegim en la nostra cartera de productes sense comprometre’n la seguretat, la qualitat i el sabor”, expliquen els responsables.

Des de Nestlé incideixen en els canvis dels seus productes infantils. “Ens enfoquem especialment en els productes destinats a nens; per exemple, hem reduït en un 40% de sucre algunes varietats de cereals per a l’esmorzar com Chocapic o Fitness”, expliquen. Quant a la publicitat, des de Nestlé asseguren que no fan publicitat directa a menors de sis anys. “No publicitem xocolates, begudes ensucrades, galetes ni gelats adreçats a nens de 6 i 12 anys. Tampoc no fem comunicacions en escoles d’educació primària”, conclouen.

Per a Unilever, la segona empresa que va respondre, “l’obesitat infantil és una malaltia multifactorial que s’ha d’abordar des de tots els àmbits: sanitari, educacional, familiar i comunitari, i empresarial (entre aquests, la indústria alimentària, que ja ho fa)”. Entre les mesures que ha posat en marxa la multinacional estatunidenca, destaca el Pla Unilever per a una Vida Sostenible. “En 10 anys, vam reduir més de 15.000 tones de sucre dels nostres gelats. En els nostres refrescos a base de te, disminuïm el sucre en un 23%”, enumeren. Pel que fa a la publicitat, opinen que “el Codi PAOS funciona bé”.

El dilema de les racions

És un costum molt mediterrani posar menjar de sobra, per si el nen o la nena es queda amb gana i no creix. Però mentre la població infantil cada vegada es mou menys, les racions mitjanes no han deixat d’augmentar. I no hi ha una taula oficial elaborada amb metodologia científica, contrastable, específica i repetible amb la porció de referència de cada aliment per a cada edat. “Les que hi ha les inventa la indústria amb millor criteri o pitjor. I haurien de ser les institucions públiques de salut conjuntament amb nutricionistes els qui les establissin, com ja passa als EUA i Portugal”, diuen des de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica. L’etiquetatge tampoc no ajuda a determinar la quantitat que se n’ha de servir. La legislació europea només obliga a desglossar l’aportació nutricional per cada 100 g o 100 ml. Tanmateix, la unitat o la ració que indiquen els fabricants poques vegades s’ajusta a aquesta mesura. Pot ser que la ració siguin algunes unitats (en el cas de les galetes) o que la unitat superi aquest pes (un iogurt són 125 g). Llegir la llista d’ingredients per 100 g indueix a equívocs i a creure que el menjar serà bastant menys energètic del que és realment.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions