Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: Qualsevol producte lacti en un gotet no és un iogurt

HI PENSEM QUAN FEM LA LLISTA DE LA COMPRA, TAMBÉ QUAN PLANIFIQUEM EL SOPAR O QUAN DEMANEM A ALGÚ QUE AGAFI “EL QUE SIGUI” DE LA NEVERA O DEL REBOST. TANMATEIX, DE VEGADES ENS HI REFERIM DE MANERA INCORRECTA. QUE QUEDI CLAR: NOMÉS HI HA UN OLI VERGE, I NO ÉS EL DE COCO.

Qualsevol producte lacti en un gotet no és un iogurt

Segons el Reial Decret 271/2014, iogurt és “el producte de llet coagulada obtingut per fermentació làctica mitjançant l’acció de Lactobacillus delbrueckii subespècie bulgaricus i Streptococcusthermophilus […]”. És a dir, llet de l’espècie que sigui procedent en cada cas, i un tipus molt determinat de ferments. I si no es tracta d’aquests ferments concrets, no es podrà anomenar “iogurt”. Serem davant d’un altre derivat lacti, un altre lacti fermentat amb espècies bacterianes diferents. És el cas dels famosos “bífidus”, que no són iogurts, sinó altres lactis fermentats.

Com cal triar-los. Com menys ingredients té un iogurt, més recomanable és. Així, els més aconsellables serien els que n’inclouen només dos: llet i ferments làctics. En la mesura que s’hi afegeixin altres elements com sucres, fruita, edulcorants, cereals o colorants, aquests productes haurien d’anar perdent l’interès nutricional.

L’“oli de coco verge extra” o com barrejar ous amb caragols

La qualificació “verge” només la trobem en la reglamentació tecnicosanitària d’olis vegetals comestibles (RD 308/1983) i es refereix, exclusivament, a l’“oli d’oliva verge”. D’altra banda, i segons la norma de la UE 29/2012, el qualificatiu “extra”, en el marc dels olis d’oliva indica aquell producte “de categoria superior”. Ras i curt, cap oli que no sigui d’oliva té recollides en la seva normativa de comercialització les expressions “verge” ni “extra”. I el de coco no n’és una excepció. Són llicències creatives i comercials que, amb molta probabilitat, es fan servir al marge de la normativa.

Com cal triar-lo. A aquest producte de moda se li han traslladat moltes propietats sobre la salut sense fonament. La seva inclusió hauria d’estar relacionada més amb les preferències gastronòmiques i culinàries que no amb qüestions nutricionals. En aquest sentit, les nostres opcions més clares s’han de centrar en les que ofereixen les àmplies varietats de l’oli d’oliva verge extra.

El “paté” és una pasta càrnia, no un “foie gras”

A França, pàtria amb tot el rigor del foie gras (‘fetge gras’), ho tenen claríssim. I aquí hauria de ser igual en vista de la nostra normativa. De tornada al Reial Decret 474/2014, perquè un producte es pugui denominar foie-gras “ha de procedir del fetge d’oca o d’ànec de les espècies Cairina moschatao Cairina moschata x Anasplatyrhynchos […]”. La resta de productes d’aparença relativament similar seran “patés” (‘pasta’, en francès). Perquè quedi clara la diferència, es defineix com a “paté” “aquella pasta càrnia […] elaborada a base de carn o fetge (amb qualsevol origen) als quals es poden afegir menuts i altres ingredients, condiments i additius […]”. Això sí, aquest Reial decret considera que els “patés” es podran denominar “de foie” només quan incloguin com a ingredient més d’un 50% de fetge gras d’ànec o oca de les espècies ja esmentades.

Com cal triar-lo. Tant el foie gras com el paté són derivats carnis sobre els quals convé emetre recomanacions encaminades a limitar-ne, quan no a evitar-ne, el consum. Ja sigui per les habituals proporcions de sal altes, per la naturalesa i les proporcions del contingut gras o per una combinació de les dues característiques. En comptes d’això, i a més del ja esmentat oli d’oliva, val la pena fixar-se en altres alternatives “untables” que van des de les cremes vegetals (de cigrons, olives, albergínia, fruita seca, etcètera) fins als basats en peix. En qualsevol dels casos caldrà estar pendent de la llista d’ingredients i, més en concret, en la quantitat de sal.

Què compro i com en dic

XOCOLATA

En comptes d’expressions “negra” o “pura” referides a una xocolata, busca aquells productes que ofereixin un percentatge més alt de cacau i que tinguin menys quantitat de sucres afegits (en qualsevol de les formes).

Es diu “xocolata amb un percentatge de cacau X”(el que correspongui).

 

IOGURTS

La primera elecció de iogurts han de ser els naturals i amb només dos ingredients: llet i ferments làctics.

Si no porten llet (per exemple, alguns succedanis vegetals) o si porten altres ferments diferents dels esmentats, no seran iogurt.

OLI DE COCO

S’obtingui pel mètode que s’obtingui, aquest producte serà “oli de coco” i res més.

Qualsevol afegit (verge, extra) serà un adorn més o menys eufònic, al marge de la normativa.

BEGUDES VEGETALS

En les begudes vegetals de qualsevol origen contrasta la llista d’ingredients i tria les opcions que en portin menys quantitat, i especialment de sucres.

S’esmenten com a “beguda vegetal de… o d’extractes de…” (el que en cada cas correspongui).

PERNIL CUIT

Tria els productes que, tant si són pernil com espatlla, portin la indicació “extra”.

En contraposició, les “carns fredes” són habitualment d’una qualitat nutricional més baixa (i aquestes paraules–“carn freda de”– solen anar en una tipografia inferior). Es diu “pernil cuit” o “pernil rostit”.

“FOIE GRAS”

Només poden portar aquest nom els productes elaborats amb el fetge d’oca o de dues espècies concretes d’ànec.

Qualsevol pasta de carn a base de fetge de qualsevol origen és, simplement, paté.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions