Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

: Un estiu amb deures?

Davant un nou curs condicionat pel virus que va trencar el ritme de l’anterior, pares, educadors i alumnes es prenen l’estiu com un escenari de transició. Ara bé, com han de ser aquestes vacances?

César Bona: “Cal humanitzar l’educació i fer-la igualitària” (Segona part)

Què és el que fa el sistema educatiu actual? 

El mateix de sempre. Sotmetre els infants i els docents a una pressió extraordinària. Hi ha tant de contingut per impartir perquè els nois arribin formats a Batxillerat que ja no es poden tenir en consideració altres necessitats, i això és absurd. El més important aquests temps és la salut. I quant de temps s’hi dedica a les escoles? Moltes coses que es donen per fetes no es fan. Interpretar la hipoteca o el rebut de la llum, controlar i fer comptes per a arribar bé a fi de mes… Això hauria de ser a l’escola, més enllà de l’entossudiment del currículum.

Com ha estat l’educació durant el confinament? 

Hi ha molt bons mestres. Hem estat confinats, però vivint experiències increïbles. Les famílies també han fet que això es mogui. Als docents i pares només se’ls pot exigir el que puguin donar. La presència, la manera de ser a classe i la convivència són claus. Però si no hi ha temps per a explicar tots els continguts, com ho podem solucionar?

L’educació l’autèntic ascensor social?

Hi ha una escola que pensa que és el reflex de la societat. I hem de millorar la societat. En aquesta situació extraordinària, s’ha debatut si havien de passar de curs tots els nens o no. Molts pensen que l’escola sí que hauria de ser el millor ascensor social. Seria just que passessin de curs els que anaven bé, però per als que porten una gran motxilla a l’esquena és més complicat. Cal parar i reforçar. La nit que va sorgir aquest debat jo no vaig poder dormir, perquè em venia contínuament al cap la paraula “justícia”, amb diferents preguntes.

El sistema d’educació pot atendre les diferents necessitats dels alumnes? 

L’educació suposa donar la formació necessària perquè continuïn relacionant-se bé amb ells mateixos, amb les persones que els envolten i amb el món en què viuen. I si no, per a què eduquem? Perquè representa una despesa d’energia brutal. Seria injust que, quan tot això passi, no canviéssim, no serviria de res. La vida ens està donant una oportunitat. Hem de donar una educació millor i més igualitària.

Què opina del mètode seguit durant l’estat d’alarma, en el qual els pares han hagut d’assumir un paper més actiu en l’educació dels seus fills? 

Hi ha moltes famílies que no han tingut recursos, i l’educació no para: s’emporta riu avall a qui no s’agafi. Hi ha hagut molts nois i nois a qui no arribaven les feines o els seus pares no podien solucionar-les-hi. Això és un gran problema. No tenim un projecte referent. He conegut escoles en crisi, perquè els alumnes no anaven massa bé i estaven a punt de tancar, que van fer un gir dràstic i van convidar a participar més les famílies i els seus fills amb una visió més humana. Van aconseguir la transformació. No és qüestió d’incloure més continguts, sinó d’humanitzar l’educació.

Sempre se’ns parla de Finlàndia o dels països del nord com a referents, on el fracàs o l’absentisme escolar són inferiors que els nostres.

 Són contextos diferents. De segur que es pot aprendre una mica de Finlàndia i d’alguna escola de l’Argentina… Continuem parlant d’exemples, però no ens els apliquem. Al nostre país, un de cada quatre alumnes no acaba els estudis. I no és culpa de l’educació secundària, sinó de tot el sistema. Òbviament, alguna cosa falla. Caldria fer analogies entre l’edat adulta, la infància i l’adolescència. A l’escola, cada 45 minuts, durant vuit hores, canviem de matèria, i l’anterior no té res a veure amb la següent. Això requereix una mentalització important. Ho hem fet sempre. I si no hi ha relació entre els diversos continguts en art, literatura o matemàtiques, per a què serveixen aquestes matèries? Només són una enumeració de dades per a avaluar, i és el sistema el que necessita una reavaluació.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions