Sinusitis: un problema de nassos
Un refredat els 365 dies de l’any? Encara que els símptomes són semblants, dificultat per respirar amb normalitat i nas tapat, és probable que un professional diagnostiqui un tipus de sinusitis en comptes d’un refredat. La sinusitis és un problema de salut comuna, sobretot a l’hivern i a les zones més humides i contaminades. Afecta de forma notable la qualitat de vida dels afectats (s’estima que encara més que l’artritis reumatoide).
A Espanya, malgrat la falta de dades epidemiològiques, s’ha estimat que un 2% de la població sofreix una sinusitis bacteriana una vegada a l’any, segons un document recent de consens nacional. Això significa que afecta al voltant d’un milió d’espanyols cada any. Ara bé: avui, al costat dels tractaments antibiòtics de sempre, s’han desenvolupat diferents tipus de cirurgies que hi poden posar fi de manera definitiva.
És clar que la respiració ens connecta amb la vida. Però inhalar i expel.lir aire de forma fluïda no resulta gens senzill ni espontani per a les persones que pateixen de sinusitis. Aquesta afecció és tan comuna com molesta: els qui en pateixen poden arribar a viure durant mesos i, de vegades, anys amb el nas tapat i les zones que l’envolten plenes de mucositat. Per a elles, respirar de forma correcta és gairebé impossible. Ho intenten amb l’ajuda de gotes nasals que poden crear dependència, diferents remeis casolans i, sovint, es conformen de respirar per la boca, amb l’inconvenient que es resseca i es perjudica la gola. La sinusitis consisteix en la inflamació dels sins paranasals, la seva obstrucció i l’ompliment posterior de mucositat. L’interior de la nostra anatomia facial és configurat per diversos d’aquests sins o cavitats, que es troben a sota i a sobre dels ulls, entre aquests i una mica pel darrere, així com al voltant del nas. Aquests es comuniquen entre si i amb les fosses nasals. En condicions normals, haurien d’estar plens d’aire. Però quan es produeix una inflamació de les mucoses, s’obstrueixen, s’hi acumula el moc i es produeix una sobreinfecció que cal tractar.
Què sent la persona afectada? El nas molt congestionat i obstruït; degoteig postnasal, de manera que nota com li cau mucositat per la part posterior del nas que s’empassa contínuament; dolor facial; sensació de malestar; de vegades, mal de cap i, fins i tot, febre. Amb freqüència, aquests símptomes es poden confondre amb els del refredat comú. Ara bé, aquest és menys profund que la sinusitis, provoca menys congestió, degoteig nasal i no provoca dolor facial.
S’han catalogat diferents tipus de sinusitis, segons la durada i la freqüència d’aparició:
/imgs/20120301/salud3.jpg
Sinusitis aguda. És un procés que dura menys de quatre setmanes i que tendeix a remetre espontàniament per si sol. Tant el refredat com la grip o altres processos virals poden provocar una inflamació que congestiona el nas i afavoreix les sinusitis. Però una vegada que se superen aquests processos gripals, tot torna a la normalitat i la sinusitis aguda remet.- Sinusitis o rinosinusitis crònica. Quan dura més temps, al voltant de dotze setmanes, és considerada una rinosinusitis crònica. Les causes són molt variables: al.lèrgia, desviació del septe nasal, presència de pòlips, conseqüència d’haver portat una sonda nasogàstrica, desenvolupament de trastorns hormonals, fibrosis quística o certes malalties d’origen dentari (sobretot quan l’arrel d’una dent de l’arcada dentària superior està deteriorada, cosa que pot afectar el si maxil.lar).
- Rinosinusitis recurrent o recidivant. Es tracta de múltiples quadres de rinosinusitis aguda que apareixen unes quantes vegades a l’any. En aquests casos, els pacients han d’acudir a la consulta i, si fos necessari, sotmetre’s a una operació.
Remeis i tractaments
Prevenir la sinusitis no és possible, encara que sí que es poden adoptar certes mesures quan se sap que es té certa predisposició o quan aquesta sorgeix. Les recomanacions són les següents:
/imgs/20120301/salud4.jpg
Beure líquid per a diluir la mucositat. Una manera d’evitar que aquesta malaltia es compliqui és beure líquid en abundància. Això es deu al fet que el líquid aconsegueix fer més fluïda la mucositat i, com que és menys espessa, disminueix les probabilitats que s’obstrueixin els sins.- Refredats ben curats. Arrossegar refredats mal curats és una circumstància molt propensa perquè la sinusitis aparegui.
- Gotes nasals. Les gotes nasals serveixen per a descongestionar el nas, però es desaconsellen perquè poden provocar irritacions medicamentoses.
- Rentats nasals i bafs. Els rentats amb sèrum fisiològic ajuden a netejar el nas i a desobstruir-lo. També es poden fer amb aigua de mar, però convé saber que la seva concentració de sal més elevada augmenta la mucositat. Una altra opció per a desobstruir el nas i les zones adjacents és fer bafs amb una olla d’aigua calenta que desprengui vapor i essències d’eucaliptus o menta.
- Medicaments descongestionadors. En vista d’un quadre de congestió nasal, aquests medicaments ajuden a millorar la simptomatologia de forma momentània.
- Tractaments antibiòtics específics. El 60% de les sinusitis és causat per bacteris, mentre que el 40% restant és provocat per virus, però també en alguns casos per fongs i per gèrmens anaerobis (és a dir, que viuen en llocs sense oxigen). Distingir l’agent causal de la sinusitis en cada cas és determinant per a aplicar-hi el tractament adequat. En aquests moments, els tres bacteris que causen amb més freqüència un quadre de sinusitis són “Haemophilus influenzae”, “Streptoccocus pneumoniae” i “Moraxella catarrhalis”. Per a combatre’ls, s’administren tractaments antibiòtics específics que duren tres setmanes.
Quan les propostes anteriors no aconsegueixen l’efecte desitjat, una solució per a alliberar-se de la sinusitis i respirar de nou passa pel quiròfan. Es calcula que entre el 20% i el 30% dels pacients que sofreixen sinusitis crònica s’operen. Ara bé, la cirurgia no està indicada en tots els casos i n’hi ha diferents tècniques.
La cirurgia endoscòpica convencional consisteix a introduir pel nas un tubet molt fi, anomenat endoscopi, que va proveït d’una càmera en l’extrem. Aquesta lent, que és molt prima, permet al cirurgià veure, de manera molt específica, les cavitats del pacient i desobstruir-les amb l’ajuda d’unes pinces. La sinuplàstia és una tècnica recent poc invasiva. S’utilitza una pilota per a dilatar l’orifici de l’entrada o comunicació amb els sins, amb la finalitat que surtin les secrecions que hi ha acumulades, en comptes d’accedir-hi amb pinces i manipular-los.
Aquestes tècniques es practiquen sota anestèsia general, per la qual cosa els pacients no senten cap dolor i, en general, de forma ambulatòria. El postoperatori és poc complicat i molest i la sensació de millora és immediata, ja que el pacient nota que pot respirar bé a l’instant. A més, sovint, després d’haver perdut l’olfacte, torna a recuperar-lo i desapareix la sensació de degoteig postnasal.
- Els afectats per la sinusitis crònica han de visitar un al.lergòleg i i un otorinolaringòleg per a un diagnòstic correcte.
- Beure aigua i líquids en abundància.
- Seguir una vida saludable i evitar, en la mesura que sigui possible, ambients molt contaminats que puguin inflamar les mucoses.
- Si finalment es practica la cirurgia, és recomanable evitar el tabac: fumar pot produir una alteració de la cicatrització i repercutir en els bons resultats de l’operació.
- Fer rentats nasals amb sèrum fisiològic per a descongestionar el nas.
Font: Peter Bautista, membre del Departament d’Otorinolaringologia de la Clínica Universitària de Navarra (CUN).