Salut sexual: els perills de creure en mites

Les idees errònies sobre la sexualitat provoquen efectes secundaris en la salut física i psicològica d'homes i dones de totes les edats i condicions
1 Juny de 2016
Img salud 2 listado 299

Salut sexual: els perills de creure en mites

/imgs/20160601/Pareja.jpg

Els mites en sexualitat són molts i molt diversos. I no importa l’edat. Les idees falses sense fonament científic poden afectar tant els joves que s’hi inicien com els més grans, suposadament més experimentats. Posar-los fre s’ha convertit en una qüestió fonamental per als professionals de la salut, ja que les seves seqüeles poden abastar qualsevol esfera de la vida.

Un “Estudi poblacional sobre l’ús i l’opinió dels mètodes anticonceptius a Espanya”, elaborat per la Societat Espanyola de Contracepció (SEC), adverteix de l’escàs ús d’anticonceptius, especialment per part dels joves amb nivells baixos d’estudis i ingressos.

A més, en l’anàlisi, l’organització recorda que la desinformació i els mites sobre la sexualitat poden tenir efectes secundaris: embarassos no desitjats -al nostre país el percentatge de dones que mantenen relacions sense cap protecció és del 15,9%, sobretot en menors de 24 anys- o el contagi d’una infecció de transmissió sexual -segons l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), la més freqüent és la infecció pel virus del papil.loma humà, seguida de l’herpes genital, la gonorrea, la infecció per Chlamydia, la sífilis o el VIH.

Efectes psicològics

Però els efectes secundaris de les falses creences no només es queden en el plànol físic. Cristina Corbella, presidenta de l’Associació Sexològica Garaia de Bilbao i membre de la junta directiva de la Federació Espanyola de Societats de Sexologia, alerta que les repercussions en l’esfera psicològica, en totes les edats, poden ser molt serioses.

L’especialista posa com a exemple el complex de penis petit que pot derivar en seqüeles greus. El fals mite sobre la importància de la longitud i les falses promeses que circulen en alguns àmbits han provocat una preocupació desproporcionada per aquest tema. Tant és així, que l’Associació Espanyola d’Andrologia assegura que fins al 85% dels homes que sol.liciten una intervenció quirúrgica per fer-se un allargament de penis té unes mides considerades normals (entre 12 i 17 centímetres, segons els experts). En la mateixa línia, fa uns anys, el doctor Vicent Bataller i Perelló va realitzar un estudi amb nois de 12 a 17 anys i va concloure que el 20% d’ells estaven acomplexats i obsessionats per la mida del seu penis, tant que tenien més risc de desenvolupar ansietat o depressió.

I és que aquesta creença està tan estesa que fins i tot al mercat s’ofereixen una infinitat de productes (cremes amb diferents components o aparells que prometen allargar màgicament el membre), malgrat que no hi ha evidència científica que doni suport a la seva eficàcia.

Però aquest complex, com qualsevol altre, no només afecta la sexualitat. A poc a poc, els afectats deixen de parlar amb persones del sexe oposat i es van tancant en si mateixos. I com més importància li donin, més difícil es fa superar-ho. Són complexos que poden arribar a influir en el seu entorn acadèmic, laboral o familiar, fins i tot poden ocasionar autèntics conflictes interns; aquest en concret, sobre la seva masculinitat o virilitat.

Tot i que la sexualitat d’una persona no té data de caducitat, hi ha molts homes convençuts que, amb els anys, s’encaminen de manera irremeiable cap a la impotència. Si aquesta idea es fixa en la persona, pot arribar a obsessionar-s’hi. I, si no consulta un expert perquè té assumit que això és normal, fins i tot pot arribar a patir una depressió.

Complexos que generen ansietat

Per a Corbella, és fàcil que la disconformitat amb aspectes físics relacionats amb els falsos mites generin ansietat. En les relacions sexuals, qualsevol complex associat als cànons de bellesa establerts en l’actualitat pot influir en les persones de qualsevol edat i condició. Aquests models implantats, a més de tenir repercussions en la salut física, també es relacionen amb els trastorns de la conducta alimentària (TCA).

Les persones s’obsessionen tant amb les mides i la forma del seu cos que desatenen altres àrees de la seva vida, com el lleure, els amics, la família o els estudis. Una obsessió per unes mides estàndard que, si no aconsegueixen, poden provocar baixa autoestima, actituds depressives i ansietat des d’edats joves. No donar la talla -físicament o en rendiment- genera ansietat, inseguretat, aïllament, comportaments depressius i, fins i tot, incapacitat per a tenir una relació de parella. Arran d’una separació, després de tenir la mateixa parella durant anys, també poden desenvolupar-se complexos relacionats amb el físic i el rendiment. Aquesta situació pot provocar baixa autoestima, inseguretat i frustració, entre altres efectes.

Combatre amb l'educació

/imgs/20160601/ParejaCama.jpg

El saber popular i Internet són plens d’idees falses que passen de generació en generació. És complicat posar fre a determinades creences, ja que la transmissió oral és horitzontal i entre els joves s’estenen de forma molt ràpida. Com proposa la psicòloga i sexòloga Cristina Corbella, la solució es troba en l’educació emocional i per a la salut amb aspectes pràctics per a la vida diària, sobretot els que tenen a veure amb la salut sexual. Aquestes assignatures haurien de ser obligatòries dins del currículum escolar per a empoderar les persones des de la infància.

A molts progenitors, els aterra començar a parlar de forma prematura amb els seus fills, per si això els animés a tenir relacions sexuals abans d’hora. Corbella insisteix en el contrari: “És fonamental informar els joves perquè cada persona pugui prendre les millors decisions sobre la seva sexualitat. La desinformació està relacionada amb un risc més alt de conseqüències físiques i psicològiques”.