Síndrome visual informàtic: les seqüeles de l’empatx de pantalles

Tothom en calma: els dispositius digitals no produeixen ceguesa. Però això no vol dir que no puguin fer mal. Hi ha moltes raons per a reduir el nombre d’hores que hi passem al davant. Adoptar una sèrie de mesures d’higiene visual reduiran la possibilitat de patir trastorns tan molestos com irreversibles.
1 Gener de 2021

Síndrome visual informàtic: les seqüeles de l’empatx de pantalles

Mòbils, tauletes tàctils, ordinadors, llibres electrònics, consoles, televisors intel·ligents… Aquests dispositius ja formen part de la nostra vida quotidiana i per a molts és impossible viure sense ells. Un estudi recent del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya demostra que, a Espanya, els menors de 30 anys passen cada dia més de 10 hores visualitzant pantalles; els homes i dones de 31 i 45 anys, 9,3 hores (una hora menys entre els 46 i 60 anys); i els majors de 60, un total de 3,8 hores. Un altre estudi elaborat pel catedràtic d’Oftalmologia de la Universitat de València Manuel Díaz Llopis conclou que el primer que fa el 80% de la població quan es lleva és mirar el mòbil, i set de cada 10 és l’últim que fan abans d’anar al llit. El seu ús està tan interioritzat que, segons aquest mateix estudi, dos de cada tres espanyols el porten al bany.

És indiscutible la utilitat i els avantatges que aporten aquests dispositius a la societat, però les conseqüències que pugui tenir aquesta dedicació incondicional a les pantalles per a la salut ocular sí que mereixen un debat: ¿fins a quin punt ens pot fer mal a la visió tota aquesta exposició digital? ¿Com ens podem adonar que els nostres ulls comencen a patir-ne les conseqüències? Podem fer alguna cosa per a evitar-ho sense haver de renegar de la tecnologia?

La síndrome visual informàtica

Mantenir la vista fixa en el dispositiu electrònic ininterrompudament durant hores provoca una sèrie de trastorns que els especialistes han definit com la síndrome visual informàtica (SVI). Diversos estudis publicats a les revistes científiques Medical Practice and Reviews i Employment Relation Today estableixen que el risc de patir l’SVI és d’un 90% en els qui estan més de tres hores diàries davant les pantalles d’aquests dispositius (ordinador, portàtils, telèfons mòbils i tauletes). Els especialistes han classificat aquests símptomes segons la seva tipologia.

  • Astenòpics. Són els que estan provocats per la fatiga visual, com ara dolor punxant i cansament als ulls i les parpelles; cefalees, molèsties cervicals i fins i tot nàusees. L’esforç que han de fer els nostres músculs oculars per a sostenir durant tant de temps un treball visual provoquen aquestes malalties. La fatiga visual està considerada malaltia laboral per l’Organització Internacional del Treball, encara que hi ha una certa discussió sobre aquest tema. Avui dia, la gran majoria dels monitors i els sistemes de ventilació i lluminositat de les oficines estan adaptats i el treballador pot fer els descansos necessaris; així, per a alguns especialistes en seguretat laboral l’agreujament dels símptomes pot estar relacionat amb l’ús massiu dels dispositius electrònics també en l’àmbit domèstic.
  • Oculars. És freqüent l’“ull sec”, una molèstia que no és exclusiva de l’ús de pantalles. Per exemple, el solen patir molt les persones al·lèrgiques la simptomatologia de les quals s’agreuja davant del monitor, ja que la manca de parpelleig per l’excés de concentració pot produir llagrimeig constant, sensació de sorra, irritació, coïssor i l’envermelliment de l’ull.
  • Visuals. Visió borrosa, visió doble, fotofòbia (una sensibilitat extrema a la llum).

No tothom té els mateixos símptomes

L’aparició d’algun símptoma o diversos d’aquests (entre els quals s’inclouen alguns d’extraoculars, com la rigidesa i el mal de coll, d’esquena o canells i mans) i la intensitat amb què es manifestin dependrà, a més del nombre d’hores que passa cadascú davant la pantalla, d’altres dos factors decisius:

El funcionament del sistema visual de cada persona. “Com més eficient sigui el nostre sistema visual, menys patirem els problemes derivats de l’SVI”, explica l’optometrista Salvador Pérez Fernández, vicepresident de la Societat Internacional d’Optometria del Desenvolupament i del Comportament (Siodec). Fins i tot hi ha persones que no presenten cap molèstia. “Els símptomes se solen agreujar quan hi ha refraccions que no estaven detectades o corregides, com ara miopia, hipermetropia, astigmatisme, presbícia o problemes binoculars, com l’ull vague”, i això pot passar desapercebut en molts adults i en nens. Per exemple, se sap que un astigmatisme (la visió borrosa tant des de lluny com de prop) de baix valor (menys de 0,50 diòptries) ocorre a un 70% de la població. Normalment passa inadvertit i, llevat que vagi acompanyat d’una altra patologia o problema a la vista, no es recomanen ulleres. No obstant això, aquestes mínimes diòptries ja són suficients per a ser susceptibles d’agreujar els símptomes del SVI. El mateix pot passar a algú que no és conscient que ha començat a patir presbícia o que té les ulleres mal graduades.

La distància. Un altre factor que incrementarà els símptomes és la distància d’observació; és a dir, com de lluny o de prop tinguem el dispositiu en qüestió: com més l’acostem als ulls, més s’intensificaran els símptomes. “El sistema visual de l’ésser humà està dissenyat per a veure-hi des de lluny (més enllà d’uns sis metres). Quan mirem de prop, s’activa la musculatura ocular, tant la que mou els ulls com la que serveix per a enfocar”, explica Alexander Dubra, òptic optometrista i membre del Col·legi d’Òptics Optometristes de Galícia. Per tant, quan mirem a al lluny, tenim els ulls molt més relaxats. La visió pròxima implica un esforç per al nostre sistema visual i una despesa energètica més gran. “A més, disminueix la freqüència del parpelleig, i així la superfície dels nostres ulls no es rehidrata amb les llàgrimes amb la freqüència adequada”.

De totes les pantalles, la del televisor és la que produeix menys símptomes oculars/visuals, ja que normalment (sobretot des que van arribar els monitors més grans) es troba a una distància de dos i tres metres. A aquesta distància, el sistema acomodatiu (l’adaptació que ha de fer l’ull, és a dir, l’augment i la disminució de la seva potència per a modificar l’enfocament respecte a objectes allunyats o pròxims) es troba més relaxat.

El segueix en el rànquing la pantalla de l’ordinador, que hauria d’estar col·locada a uns 65 centímetres de distància i, finalment, els dispositius petits, com el telèfon mòbil o la tauleta, que s’haurien de col·locar entre 30 i 40 centímetres de distància. Però moltes persones, sobretot els nens, els posen a 20 centímetres. Amb aquests, els ulls s’esforcen molt més. També hi influeix l’angle d’observació. “Si el monitor està situat en una posició elevada en relació amb la mirada, l’àrea d’exposició és més gran i hi haurà més evaporació lacrimal, amb la sequedat ocular consegüent i les molèsties que implica. Per això, s’aconsella que la part superior del monitor estigui a l’altura dels ulls o millor una mica per sota, però mai per sobre”, explica el doctor Salvador Pérez.

Tant de mal fa la llum blava?

La tecnologia LED és el tipus d’il·luminació que utilitzen els mòbils i altres dispositius electrònics avui dia, però aquesta llum i els seus possibles efectes adversos en els ulls han generat molta polèmica. Segons la Societat Espanyola d’Oftalmologia, la llum blava només incideix de manera superficial en la pell i en els ulls, però no té cap efecte nociu. “En general, el nostre sistema visual està dissenyat per a mirar objectes que reflecteixen la llum, no que emetin llum. Aquesta és la raó perquè els últims anys s’hagi generat tanta bibliografia científica sobre dispositius electrònics i llum blava”, assenyala Salvador Pérez. Fins ara, i segons l’evidència científica actual, sabem que la quantitat de llum blava que procedeix de l’exposició solar és cent vegades major que la que procedeix d’una llum artificial i que la quantitat de longitud d’ona curta que prové d’un dispositiu electrònic és molt inferior al d’una llum artificial.

Això ho confirma la Comissió Internacional de Protecció de Radiació no Ionitzant (Icniro), que analitza els límits de radiació òptica als quals està exposat l’ull. La conclusió és clara: el risc ocular per la radiació de la llum blava dels dispositius és baix i no hi ha perill de patir lesions oculars, però això no vol dir que no pugui molestar o provocar qualsevol dels símptomes del SVI, si es fa servir ininterrompudament.

Llavors, s’han de fer servir filtres contra la llum blava de les pantalles? N’hi ha per a l’ordinador, per al mòbil, integrats a les ulleres i als mateixos sistemes operatius (Google, Apple), i tots es poden descarregar o adquirir per Internet (el seu preu està entre els 13 i 20 euros). La idea és filtrar part (entre un 15 i 20%) d’aquesta quantitat de llum blava que ens arriba a través de les pantalles i protegir-nos del suposat perjudici que causa en la nostra retina. Però la veritat és que no hi ha cap informe o article científic que confirmi la seva efectivitat. “El que sí que es pot dir, de manera subjectiva, és que la gran majoria de les persones que porten ulleres amb el filtre integrat assegura estar més còmoda”, confirma Alexander Dubra.

El 50% del planeta serà miop d’aquí a 30 anys

Fins al moment, se sap que tots aquests símptomes, encara que són molestos, només apareixen mentre som davant del dispositiu i, en el pitjor dels casos, poden perdurar durant hores. Però l’Organització Mundial de la Salut (OMS) preveu que el 2050, la meitat de la població serà miop. “S’estima que els nens i els joves passen entre dues hores i sis al dia amb el telèfon, i a això caldria sumar les hores que fan servir l’ordinador i la tauleta a l’escola. No és casualitat que el percentatge de miops hagi augmentat al món desenvolupat coincidint amb la primera generació que ha fet servir aquests dispositius des de petits, nens que han passat moltes hores utilitzant la visió pròxima i molt poc la llunyana”, adverteix Dubra.

Però l’ús de les pantalles no està relacionat amb una de les malalties visuals més temudes: el glaucoma, una patologia que apareix sense símptomes i que a poc a poc roba la visió fins a provocar la ceguesa. Encara que al principi es relacionava aquesta malaltia amb la llum blava, s’ha demostrat que això no és així, ja que per molt que mirem les pantalles, aquesta llum només ens arriba a la pell i als ulls superficialment, sense cap efecte a l’interior de l’organisme. A més, com destaca Alexander Dubra, hi ha uns paràmetres que marquen les possibilitats de patir glaucoma, com són l’edat, els antecedents familiars (augmenten fins a deu vegades el risc de patir-lo), la diabetis, el tabac, les miopies altes (normalment per sobre de sis diòptries), el tractament prolongat amb corticoides o l’exposició al sol.

Manual de bones pràctiques per a uns ulls enganxats a la tecnologia

Les pantalles (tipus PC o MAC) amb què treballem s’han de situar entre els 50 i 70 cm de distància, mai a menys de 40 cm, ja que la fatiga i les demandes visuals a aquesta distància són molt altes. Han d’estar a 10-20 graus per sota de la línia de la mirada i hem de seure amb els peus recolzats al terra, l’esquena recolzada a la zona lumbar i la posició dels genolls en angle de 90°.

De tant en tant cal descansar (l’ideal és cada 45 minuts) per a moure’ns, fer estiraments i aprofitar per a parpellejar. Mentre treballem, cal mirar al lluny quan puguem i seguir la regla 20/20/20: cada 20 minuts mirar durant 20 segons a una distància de 20 peus (6 metres).

La imatge de la pantalla ha de ser estable, nítida i sense llampades. Per a evitar enlluernaments hem de col·locar la pantalla lluny de les finestres, que estaran cobertes amb cortines o persianes. Per a reduir la possibilitat de fatiga visual és molt important triar un bon monitor, amb la resolució adequada. Perquè l’ull no es cansi, l’ideal és que la pantalla tingui una taxa de refresc –que és el nombre de vegades que un monitor actualitza la imatge en un segon–, d’uns 120 Hz, que voldrà dir que la imatge s’actualitza cada 120 segons. El mínim perquè l’ull no percebi el tremolor a la pantalla seria un monitor amb una taxa de refresc de 50 hz (la majoria dels mòbils tenen 60 hz, però n’hi ha de 90 hz).

La il·luminació. La quantitat de llum que hi hagi a l’habitació constitueix un factor fonamental ja que, com menys il·luminada estigui, més fixarem la vista en la pantalla i tendirem a parpellejar menys. És important que hi hagi un equilibri entre la llum que projecta el monitor i la de l’ambient. Sempre és millor la natural, però si ha de ser artificial, és millor que evitem els fluorescents.

Refresca’t amb llàgrimes artificials. Es recomanen les que es poden comprar sense recepta i que només aporten humitat a l’ull. L’ideal són les que venen en dosi única, sense conservants (ja que utilitzarem el producte amb freqüència) i amb àcid hialurònic, per les qualitats hidratants.

La pantalla ha d’estar neta, ja que les partícules de pols que hi queden adherides poden agreujar la irritació ocular.

Hi ha aplicacions per a mòbils que enfosqueixen la pantalla, i t’avisen quan ja hi portes molt de temps enganxat o quan les condicions de falta de llum no són les més adequades. Fins i tot t’alerten si et trobes a una distància massa curta (menys de 30 cm ja és motiu per a cridar-te l’atenció).

La llum blava és a les pantalles i dispositius, però també al sol. La necessitem per a regular bé els ritmes circadiaris, ja que influeix sobre l’activació i supressió de la melatonina, que ens ajuda a regular el son. És important que l’últim que fem abans de dormir no sigui mirar la pantalla, perquè la llum blava incideix de manera negativa sobre la secreció de melatonina.

Fixa’t un dia a la setmana i intenta passar-lo lliure de pantalles. Si tens fills, recorda que tu ets el millor exemple per a ells.

Passar temps a l’aire lliure és essencial per a un desenvolupament ocular normal en la canalla. Segons l’Acadèmia Americana d’Oftalmologia, 40 minuts d’aire lliure al dia poden reduir la miopia. Un altre treball publicat a The Lancet assegura que l’exposició a la llum solar (sense mirar-hi directament) estimula la producció de dopamina, un neurotransmissor del sistema nerviós que impedeix que el globus ocular s’allargui, que és el que causa la miopia.

Videojocs que curen l’ull vague

Les pantalles també poden ser un aliat en la nostra salut ocular. El millor exemple el tenim en els programes informàtics i videojocs dissenyats exclusivament per a l’entrenament visual. Per exemple, s’utilitzen per als casos d’ambliopia (ull vague), una alteració visual que afecta el 3% de la població mundial i que fa que el cervell de la persona no estigui connectat amb un dels seus ulls, de manera que suprimeix tota la informació d’aquest ull per quedar-se només amb la que li envia l’altre. Tot i que avui dia el pegat és encara el tractament estàndard (es tapa l’ull sa perquè el vague s’esforci més), les teràpies amb videojocs –n’hi ha alguns que s’han creat en concret per a tractar aquesta afecció– són un bon complement per a la rehabilitació.

Diversos estudis han mostrat com després de la teràpia amb videojocs dissenyats a mida per a tractar l’ull vague, on fonamentalment es força els nens a fer servir tots dos ulls, s’ha observat una millora considerable en l’agudesa visual, la capacitat estereoscípica (per a percebre la distància mínima possible entre un objecte que està superposat en l’espai a un altre) i la velocitat de lectura dels participants. “Però els videojocs no només són útils en casos d’ambliopia i per a la visió perifèrica, també serveixen per a millorar moltes altres habilitats com la coordinació ull-mà, l’anticipació i l’atenció visual, els moviments oculars, el temps de reacció, la visió en tres dimensions, etc. De fet, molts esportistes d’elit que no tenen problemes visuals fan entrenament visual per millorar les seves capacitats i augmentar així el seu rendiment”, explica l’òptic optometrista Alexander Dubra.