Obesitat infantil: líders d’un trist rànquing

Espanya es troba als primers llocs d’una classificació amb les pitjors conseqüències: és el tercer país d’Europa, només per darrere de Grècia i Itàlia, en prevalença d’obesitat infantil. Per què un dels bressols de la dieta mediterrània presenta unes xifres tan preocupants? Repassem què s’ha fet i què es pot fer per a combatre aquesta epidèmia.
1 Abril de 2021

Obesitat infantil: líders d’un trist rànquing

Les xifres d’obesitat infantil a Espanya continuen sent alarmants. Malgrat que ja fa tres dècades es va començar a titllar aquest fenomen d’epidèmia, i que s’han anat implementant diferents estratègies per a combatre’l, encara no hem estat capaços de resoldre el problema. Al contrari: s’ha agreujat. Segons les últimes dades, procedents de l’estudi Aladino 2019, un 40% dels infants espanyols de 6 i 9 anys té excés de pes (el 23,3%, sobrepès i el 17,3%, obesitat).

A més, és una tendència que creix. Segons dades de l’Estudi Nutricional de la Població Espanyola (ENPE), promogut per la Fundació Eroski, la prevalença de l’obesitat en menors de 25 anys a Espanya ha augmentat des del 2000 entre un 3% i un 5% segons el grup d’edat. Per a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aquesta prevalença és de les més altes d’Europa, només per darrere de Grècia i Itàlia.

Des del Ministeri de Sanitat s’insisteix que l’obesitat infantil és un dels problemes principals de salut pública que tenim i s’associa, juntament amb el sobrepès, a nombroses complicacions en l’edat adulta, com la diabetis i les cardiopaties.

Un problema antic

L’obesitat infantil va començar a disparar-se a les dècades dels anys vuitanta i noranta del segle passat. Són molts els factors implicats: “Estils de vida no adequats, patrons d’alimentació incorrectes, dèficit d’activitat física…”, resumeix María Puy Portillo, presidenta de la Societat Espanyola de Nutrició i investigadora principal del Grup Nutrició i Obesitat en l’Institut de Salut Carles III. “Hi unim l’escassetat de temps per a organitzar plans d’àpats i menús diaris, la temptació que suposa l’oferta alimentària de la indústria… i realment això és molt difícil de canviar”, explica.

Una vegada que es va veure l’amenaça d’una epidèmia d’obesitat infantil i que es va assumir que era un problema tan complex i multifactorial, i que la responsabilitat no es podia descarregar només en les famílies, van anar sorgint nombrosos projectes i actuacions institucionals.

L’estratègia NAOS

L’any 2005, el Ministeri de Sanitat i Consum va elaborar l’Estratègia per a la Nutrició, Activitat Física i Prevenció de l’Obesitat (NAOS). La seva finalitat, deia la llavors ministra Elena Salgado, era “millorar els hàbits alimentaris i impulsar la pràctica regular de l’activitat física de tots els ciutadans, posant una atenció especial en la prevenció durant l’etapa infantil”. Així es van establir algunes mesures que s’han mantingut amb els anys:

  • Prohibició de la presència de màquines de venda automàtica en centres educatius.
  • Prohibició en centres escolars de venda d’aliments i begudes rics en àcids grassos saturats, àcids grassos trans, sal i sucres.
  • Creació d’un codi de conducta (el codi PAOS) perquè la mateixa indústria reguli la publicitat d’aliments i begudes dirigides a menors de 15 anys.

Només 15 anys més trad, les xifres d’obesitat no acompanyen. Què ha fallat? “La teoria la sabem, però hi ha moltes circumstàncies que fan que l’èxit no sigui el que desitgem. Podem dissenyar plans de nutrició excel·lents, però hi ha molts factors difícils de solucionar: com podem vèncer les resistències de comoditat, la temptació de l’oferta de la indústria, les diferències socials i educatives?”, es pregunta la doctora María Puy Portillo.

Per què ja és l’hora d’actuar?

Diferents projeccions i estudis estimen que el 57% dels nens patiran obesitat quan arribin a l’edat de 35 anys. Si, a més, ja tenen excés de pes en la infància, les possibilitats augmenten clarament: tan sols un de cada quatre nens amb obesitat tindrà un pes saludable en l’edat adulta. Segons els experts, un dels factors principals que fomenten aquesta situació és que molts pares no veuen com un problema que el seu fill tingui sobrepès; en els més petits, se sol associar a un estat de “vigor” que s’anirà perdent de manera natural amb els anys.

Les xifres alarmants d’obesitat infantil fan que cada vegada hi hagi més infants amb malalties d’adults. Els pediatres ho adverteixen: entre les conseqüències més immediates de l’obesitat infantil es troba el fet que cada vegada hi ha més nens amb diabetis de tipus 2, hipercolesterolèmia i hipertensió arterial, i això els predisposa a patir malalties cardiovasculars.

Mesures que no funcionen

Per si no n’hi hagués prou, ens trobem que cada administració té els seus propis plans, estratègies i programes que, massa vegades, volen abastar-ho tot. Així mateix, una altra de les crítiques per part de pediatres, dietistes i nutricionistes és el pes excessiu que té la indústria en el disseny d’aquestes mesures. Per al pediatre Carlos Casabona és difícil solucionar el problema de l’obesitat infantil “pels interessos econòmics de les grans multinacionals de la indústria alimentària, que entren i surten amb les portes giratòries dels governs”.

En aquest sentit, l’OMS insisteix en la importància d’evitar les pressions de la indústria per a reduir l’obesitat infantil. El 2015, Margaret Chan, llavors directora de l’organització, va declarar que “la indústria alimentària no ha de tenir ni veu ni vot en l’orientació tècnica emesa per l’OMS”. Però la indústria és present en molts dels plans que s’inicien per a combatre aquesta epidèmia, i se sol apostar per les propostes de caràcter voluntari, que no normatiu.

17 autonomies, 17 visions

En el camp de les administracions, cada comunitat autònoma ha ideat, amb resultats diferents, la seva estratègia. Segons dades del Ministeri de Sanitat corresponents a 2017, la mitjana d’obesitat (IMC superior a 30) en nens de 2 a 17 anys és de 10,3%. Per comunitats, la més castigada seria Múrcia, amb un 14,2%, i la que presenta les dades més bones, Aragó: 2,5%.

Al País Basc i a Catalunya, on les diverses estratègies adoptades no havien aconseguit l’eficàcia desitjada, s’han implementat recentment nous programes amb els quals volen ser més eficaços en la lluita contra l’obesitat i s’han adoptat amb èxit algunes mesures pioneres, com ara la pujada d’impostos a les begudes ensucrades que s’ha portat a terme a Catalunya.

El País Basc: els mil dies

“Estem cansats d’organitzar plans i programes que no s’aconsegueixen mai; de posar objectius a 30 anys que s’acaben oblidant”, explica Portillo. Ella ha participat en el disseny del conegut Pla dels mil dies, incorporat al Pla d’Iniciatives Saludables del Govern Basc. “Es tracta de posar un termini raonable, ni gaire curt ni gaire llarg, per veure si s’aconsegueixen efectes. I de fixar també uns objectius realistes”. Així, en aquests mil dies es pretén:

  • Augmentar en un 20% el nombre de menors que consumeixen fruita i verdura.
  • Reduir el consum de sal un 20%.
  • Rebaixar els sucres lliures en la dieta en un 20%.
  • Aconseguir que el 50% dels agents i les iniciatives que treballen a favor de l’alimentació saludable al País Basc ho facin en xarxa i de manera alineada.

Per a complir aquests objectius, s’han adoptat mesures com ara:

  • Venda automàtica intel·ligent i saludable: impulsar la instal·lació (en empreses, universitats, al carrer…) de màquines on un de cada dos productes que s’ofereixen siguin fruita, verdura i altres aliments saludables.
  • Una aplicació mòbil ludicopedagògica per a fomentar hàbits de vida saludable en la població infantil.
  • El projecte Posada al dia de menjadors escolars per a millorar l’elaboració i la presentació dels menús, i per a gestionar els temps dedicats al menjar.
  • L’elaboració d’un calendari multicanal de fruites i verdures de temporada per a impulsar-ne el consum.
  • La vigilància de l’etiquetatge i la composició nutricional dels aliments.

En breu es mostraran els resultats d’aquest pla, que es troba en la fase final. De moment, assenyala María Puy Portillo, “hem vist que, al cap d’un any, els nens i nenes han incrementat una mica el consum de fruita. No podem voler aconseguir que compleixin amb les cinc racions diàries de fruita i verdura; aspirem que incorporin a la seva rutina menjar-ne almenys una peça al dia. Això és una carrera de fons”.

Catalunya: mirada social

El 2008, el Departament de Salut de Catalunya va posar en marxa el Pla Integral per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable (PAAS). Un cop més, era una estratègia que englobava accions comunitàries, tant des de la societat civil com des de les administracions i la indústria, i on s’involucrava professionals de tots els àmbits. Les dades, però, continuaven sense ser bones. Segons les últimes dades de la Generalitat, corresponents al 2017 i el 2018, el 35,6% dels nens i nenes catalans de 6 i 12 anys té excés de pes. El 25% d’aquests infants té sobrepès i el 10% restant, obesitat.

Aquestes dades han fet que s’iniciï un nou abordatge per tractar l’excés de pes en la població infantil. “El problema comença des que són molt petits i està condicionat per factors ambientals. Si no juguem bé les cartes, aquesta generació tindrà una salut més dolenta de la que han tingut els seus pares”, analitza Joan Guix, secretari de Salut Pública.

El programa vol actuar sobre alimentació, activitat física, sedentarisme i hores de son. S’ha tingut en compte la bretxa socioeconòmica, que, en paraules de la consellera de Salut, Alba Vergés, “fa que l’excés de pes infantil afecti especialment els col·lectius més vulnerables”. Per això, el projecte pilot s’ha posat en marxa en dues de les zones més castigades per l’obesitat infantil. Una, el barri de la Mina de Sant Adrià del Besòs (Barcelona), té una taxa del 24%, nou vegades superior a la de l’acomodat barri de Sarrià-Sant Gervasi. El pla se centra en les famílies més desfavorides i planteja actuacions progressives per a atendre les necessitats infantils.

  • En una primera etapa, es tracta d’actuar en prevenció: per a fer-ho, es formaran els equips de pediatria, les escoles i els centres comunitaris.
  • Posteriorment, s’hi sumaran dietistes nutricionistes de suport, tant per a l’abordatge individual com per al grupal o comunitari.
  • També s’hi incorporaran experts en psicologia i activitat física i es treballarà per identificar com es poden fer arribar els missatges clau a les famílies amb dificultats especials.

Catalunya ha estat la primera comunitat que ha augmentat els impostos a begudes ensucrades: el 2017, va apujar 8 cèntims per litre per a les que tinguessin entre 5 i 8 g de sucre cada 100 ml, i 12 cèntims per a les que el superessin. El resultat ha estat positiu, i se n’ha reduït el consum entre un 8% i un 22%, en funció de la presentació del producte, segons un estudi de la Universitat Pompeu Fabra.

En cerca de solucions

Les dades d’obesitat a Espanya no han millorat, per tant encara queda molt per fer. Entre els aspectes que més s’estan debatent en les diferents administracions, destaquen:

  • Nutrició com a assignatura. L’any 2005, el Japó va posar en marxa la Llei base sobre el Shokuiku (educació nutricional), que obliga tant les escoles com els escolars i les famílies. Els centres escolars incorporen la figura del nutricionista, se’ls anima a conèixer els productes locals i a cuinar-los, i l’alimentació és una assignatura transversal. L’èxit d’aquesta iniciativa (el 74,5% de les escoles va augmentar el consum de productes locals) inspira la demanda de portar l’educació nutricional a l’escola.
  • Incorporació de dietistes i nutricionistes al Sistema Nacional de Salut. Ens pot semblar insòlit, però aquests professionals no es troben dins del sistema públic de salut a la majoria de les comunitats autònomes. La seva incorporació és una antiga demanda d’aquest sector: si tant s’insisteix que l’obesitat infantil és multicausal i s’ha d’abordar multidisciplinàriament, sembla evident que aquest professional titulat, expert en alimentació, nutrició i dietètica, pot ser molt eficaç per a combatre’l.
  • Control efectiu de la publicitat. El 71% dels anuncis en horari infantil són d’aliments poc saludables. És veritat que existeix el codi PAOS d’autoregulació de la publicitat d’aliments i begudes dirigits a menors; el problema és que parla d’autoregulació: és a dir, la mateixa indústria és la que es regula, per tant no és una norma vinculant. Com a conseqüència, l’incompliment és freqüent, i només se sanciona en els casos molt cridaners o que salten als mitjans.
  • Impostos sobre begudes i aliments ensucrats. La qüestió fiscal sempre és sobre la taula. Hi ha l’opció de seguir l’exemple de Catalunya i gravar les begudes ensucrades. Una altra opció, que en aquests moments està en debat, és la de pujar directament l’IVA, del 10 al 21% a aquests productes, i també als ultraprocessats.
Pandèmia i confinament: risc o oportunitat?

Tornar a menjar a casa, passar més temps en família… ha tingut efecte sobre l’obesitat infantil? No hi ha una resposta única: els experts de la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO) preveuen un possible augment de pes, en mitjana d’un 5%. Idoia Labayen, professora de Fisiologia de la Universitat de Navarra i directora del grup d’investigació ELIKOS, ha dirigit un estudi on s’ha vist que “durant el confinament, el 95% dels nens va reduir el seu nivell d’activitat física. Aquesta reducció es xifra en 90 minuts menys d’activitat al dia”. En canvi, pel que fa a l’alimentació, s’apunta que la quarantena pot haver suposat també una oportunitat per a recuperar l’hàbit d’una alimentació en família, més cuina casolana, àpats a taula… Hàbits que seria aconsellable que perduressin en el temps.

Un fenomen i nombroses causes

La genètica no és l’única responsable de l’epidèmia actual d’obesitat infantil. Tan sols el 40% de l’índex de massa corporal (IMC) està determinat per l’herència genètica; en el 60% restant entren en joc factors culturals, socials, econòmics, d’estil de vida…

Lleure sedentari

L’OMS recomana que els nens i els adolescents facin, almenys, 60 minuts diaris d’exercici físic. A Espanya, el 63,6% incompleix aquesta recomanació –el 70,4% en el cas de les nenes i el 56,5% en el dels nens–, com recullen en l’Estudi PASOS, promogut per la Fundació Gasol per a avaluar l’activitat física i els estils de vida de la població de 8 i 16 anys. Quines causes hi ha darrere d’aquest lleure sedentari?

  • Les tardes, a casa. Els avis (i molts pares, que també van ser nens) ho recorden: els menors, abans, jugaven al carrer. Conillets i amagar, lladres i serenos, rescat, tocar i parar… Són molts els motius que han tret els nens i nenes de places i parcs: inseguretat, increment del trànsit, absència de zones verdes, dificultats dels pares per a acompanyar-los al carrer.
  • De la bicicleta a la pantalla. Això s’acompanya de l’enorme atracció que exerceixen les pantalles: consoles, xarxes socials, televisió, plataformes… El 80% de la població infantil incompleix la recomanació d’un ús de pantalles inferior a les dues hores diàries. La mitjana entre setmana és de gairebé tres hores, mentre que els caps de setmana arriba gairebé a les cinc hores al dia.

Canvis en l’alimentació

Haurien de menjar millor que mai. Avui tenim accés a informació nutricional i disposem d’una oferta enorme al nostre abast. Però el cistell d’anar a comprar s’ha buidat d’aliments frescos i s’ha omplert d’ultraprocessats. El menú diari ha canviat.

  • Transició nutricional. Així s’anomena la transformació que experimentem a Espanya. La dieta mediterrània tradicional s’ha vist reemplaçada per unes altres que tenen més densitat energètica: s’incrementa el greix d’origen animal i els aliments amb sucre afegit, i es disminueix el consum de fibra i carbohidrats complexos.
  • Auge dels productes alimentaris de conveniència. La feina dels dos progenitors fora de casa, amb l’escassetat de temps per a comprar i cuinar, “es tradueix en el fet que es consumeixen fonamentalment aliments precuinats de producció industrial i hi ha molts aliments a punt per a menjar”, assenyala el pediatre Jesús Garrido.

Causes socioeconòmiques

L’obesitat infantil castiga amb més duresa els nens de famílies que tenen un nivell socioeconòmic més baix. L’estudi Aladino hi posa l’accent:

  • Es dona un 23% d’obesitat infantil en rendes baixes, enfront d’un 11,9% en rendes superiors a 30.000 euros (vegeu el gràfic de la pàgina 25).
  • És més barat i té menys temps de preparació el menjar hipercalòric i els productes ultraprocessats que no els aliments frescos. Així, el cistell d’anar a comprar és més car com menys calòrics siguin els aliments.

Mapa de l’obesitat infantil a Espanya