La lluita contra l’obesitat infantil: el paper essencial de la ciència

La lluita contra l’obesitat infantil: el paper essencial de la ciència

La investigació és l’eina imprescindible per a saber com hem de prevenir l’obesitat i com l’hem de tractar, per això, cal continuar invertint-hi. Si no ho fem, ens sortirà molt més car.

Darrere de campanyes com Fills del sucre, llançada recentment pel Ministeri de Consum per a conscienciar els pares de la relació directa entre el consum de sucre i l’obesitat infantil, i de decisions com la implantació del semàfor nutricional Nutri-Score, que aporta una informació més bona als consumidors sobre els aliments, o la de limitar la publicitat dels productes poc saludables dirigida a menors, hi ha la feina de recerca de nombrosos científics. Totes són decisions que arriben després d’anys de treball de multitud d’investigadors.

Gràcies a les seves conclusions sabem que tenim una prevalença d’obesitat en els nostres menors del 18,1% (20,4% en nens i 15,8% en nenes) i que aquesta taxa exposa els petits a un risc seriós de desenvolupar malalties com la diabetis de tipus 2, hipertensió o síndrome metabòlica. També sabem que ni tan sols el 3% dels joves espanyols obté la ingesta òptima de fruites i hortalisses recomanada (400 grams al dia), que la població infantil i adolescent consumeix el 21,5% de l’energia de la dieta en forma de sucres totals (gairebé el 30% en els menors de tres anys) i que cada vegada hi ha més nens diagnosticats amb diabetis de tipus 2, quan abans era una malaltia d’adults.

El coneixement necessita inversió

És pràcticament impossible investigar sense finançament i aquesta inversió es pot obtenir de les institucions privades (les que menys) i públiques. El sistema funciona de la manera següent: mitjançant diferents convocatòries, els grups d’investigació es presenten amb els projectes respectius i a continuació, després de revisar-ne les propostes, un comitè avaluador decideix finançar un projecte concret amb la quantitat que ha sol·licitat el grup investigador o una altra de menor.

No hi ha dades dels euros que es destinen específicament a investigar sobre l’obesitat infantil, però molts d’aquests projectes es financen gràcies a les ajudes que atorga el Ministeri de Ciència i Innovació, per mitjà de l’Agència Estatal d’Investigació. El 2020 es van atorgar 411,15 milions d’euros a equips de les universitats, centres públics i centres privats sense ànim de lucre. Amb aquests recursos es promou que la comunitat científica espanyola pugui abordar projectes d’investigació d’alta qualitat, novetat i rellevància que contribueixin al progrés del coneixement, i també a la resolució de problemes de la societat i al creixement de l’economia.

El centre que més recursos va obtenir va ser la Universitat de Barcelona, que va captar 21,8 milions d’euros per a efectuar 168 projectes, majoritàriament a les facultats de Medicina i Ciències de la Salut i de Biologia (25 projectes) i Farmàcia i Ciències de l’Alimentació (amb més d’una desena). Fent comptes, cada projecte rep uns 131.000 euros. Però n’hi ha prou?

El cost d’una investigació depèn de factors gairebé innombrables i això és, precisament, el que fa que els projectes puguin variar tant en el cost final. “S’han de tenir en compte els anys que calen per a executar-la i l’àrea concreta de la recerca (més social, com una gran enquesta d’hàbits, o més científica, de l’àrea d’immunologia, metabolisme, genètica…). També depèn del tipus d’experiments que s’hagin de fer, del nombre de persones involucrades, si és necessari adquirir nous instruments per al laboratori, contractar personal, utilitzar models animals, de l’existència de serveis de suport…”, relata Lluís Montoliu, científic del Centre Nacional de Biotecnologia, que ha liderat i ha avaluat durant molts anys projectes d’investigació per a administracions nacionals i internacionals. Un projecte pot costar milers d’euros, centenars de milers i fins i tot milions d’euros.

A aquesta enumeració caldria afegir dos condicionants més: la quantitat de diners públics destinats aquest any a la investigació i el nombre de grups científics que postulen per a aconseguir la subvenció.

Quan els recursos es queden curts

Lluís Montoliu fa un desglossament aproximat dels costos que suposaria un projecte d’investigació en biomedicina dut a terme per un equip de dues persones –un investigador i un tècnic– durant tres anys, i li dona un total de 499.488 euros. Què passa llavors si els recursos obtinguts es queden curts i no arriben a l’equip investigador per a acabar el projecte? Això és exactament el que passa la majoria de vegades. El més comú, per l’escassetat de recursos, és que del mig milió que necessitaria un equip per a portar a terme el projecte, al final rebi entre 180.000 euros i 150.000 euros. “Per això, al final se sol retallar sempre en personal, no es compra cap equip nou i es limiten les despeses de serveis i viatges”, explica Montoliu.

Els grans grups d’investigació a Espanya no solen tenir obstacles perquè s’aprovi i es financi el seu projecte, el problema sempre és la quantitat que reben, molt modesta i allunyada del que inverteixen altres països europeus. Així i tot, són molts els investigadors que treballen per trobar solucions i tractaments per a curar i prevenir un dels grans problemes de salut a Espanya: l’obesitat, ja batejada com l’epidèmia silenciosa.

D’on arriben els diners?

Hi ha diverses fórmules de finançament públic destinades a la investigació a Espanya: la gran majoria dels fons arriben del Ministeri d’Economia i Competitivitat (MINECO) i del Ministeri de Ciència i Innovació. Aquestes ajudes permeten desenvolupar projectes d’investigació, però també facilitar la formació i la mobilitat dels investigadors. També hi ha ajudes per a millorar i adquirir infraestructures o per a afavorir la col·laboració entre equips d’investigació en l’àmbit nacional i internacional. Les diferents comunitats autònomes disposen, al seu torn, de programes d’ajudes per a la recerca que es financen amb els pressupostos regionals. I, finalment, part de les ajudes també arriben des d’Europa, la majoria de les quals atorgades per la Comissió Europea.

La qüestió del finançament privat, encara que en algunes àrees de la ciència és rebut amb els braços oberts (com ho és la investigació contra el càncer), en el cas de l’obesitat infantil el tema és més controvertit, ja que aquestes ajudes provenen de la indústria alimentària (encara que també de laboratoris farmacèutics o assegurances de salut privades); per tant, l’interès per a finançar aquests estudis no es limita només a l’avanç científic.

Algunes revisions sistemàtiques han posat de manifest un biaix en les conclusions dels estudis que havien rebut finançament de la indústria alimentària, particularment quan comunicaven els efectes de les begudes ensucrades. Els possibles conflictes d’interessos que es puguin derivar d’aquests finançaments estan provats, per això els científics han de ser molt escrupolosos amb les seves conclusions. La gran majoria dels investigadors prefereix no dependre de la indústria de l’alimentació per a dur a terme els seus estudis, ja que saben que això afectaria, en certa manera, la credibilitat dels resultats.

Quant costa una investigació?

Lluís Montoliu, investigador del Centre Nacional de Biotecnologia, ha fer els càlculs aproximats del que costaria un projecte per a tres anys amb un equip de cinc persones. El seu objectiu és afegir transparència al finançament públic i explicar com es desglossen les despeses i a quines partides cal renunciar perquè la xifra no s’ajusta a la realitat. Pot semblar una xifra molt alta per a algú que no està relacionat amb el treball científic, però per a l’investigador implica preocupació per haver de començar a preguntar-se d’on ha de retallar perquè arribin els diners.

Costos directes / 412.800 euros

1. Salaris. Al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), per exemple, el cost de contractar un titulat superior és d’uns 36.000 euros i el d’un tècnic, d’uns 23.000 euros. Per tant, contractar un investigador i un tècnic durant tres anys suposa 177.000 euros.
2. Equips. Per fer un estudi és freqüent que s’hagi d’adquirir algun instrument específic. Encara que els preus poden ser molt variables, se solen pressupostar uns 30.000 euros per a la compra d’un equip mitjà.
3. Consumibles. En aquesta partida s’inclouen els materials que es faran servir en la investigació, com ara productes químics, mitjans de cultiu per a les cèl·lules… Aquesta despesa també és molt variable, però és normal estimar-la en uns 6.000 euros per persona i any. Per a un equip de cinc persones, el pressupost estimat per a tres anys és de 90.000 euros.
4. Serveis. Per exemple, el servei de genòmica, de microscòpia, de citometria, d’histologia i uns altres de suport a la recerca al centre. Una quantitat mensual raonable per a aquest capítol seria d’un mínim de 2.800 euros al mes. Per a un projecte de tres anys: 100.800 euros.
5. Viatges. Cal comptar amb l’assistència a congressos nacionals i internacionals, on s’han de presentar els resultats o posar-se al dia del que estan fent altres grups de treball. Un cost raonable de registre, viatge, allotjament i dietes per a una reunió internacional és de 1.750 euros, i per a una reunió nacional és de fins a 750 euros. El cost en tres anys suposa 7.500 euros.
6. Altres despeses. També cal considerar un apartat indeterminat on s’han d’incloure les despeses de telefonia, missatgeria, de publicació, de revisió de manuscrits… Aquest apartat pot suposar fàcilment uns 2.500 euros a l’any. Per tant, per a tres anys aquest apartat sumaria almenys uns altres 7.500 euros.

Costos indirectes / ​​86.688 euros 

Els costos indirectes són la part que les institucions destinen per a sufragar les despeses de funcionament i manteniment dels centres d’investigació (llum, aigua, gas, calefacció i ventilació, servei de neteja, servei de seguretat, servei de manteniment, d’instrumentació, serveis de suport científics i administratius, personal de suport…). A Espanya, els costos indirectes es calculen com un percentatge dels costos directes: habitualment és del 21% per als projectes finançats des del denominat Pla Nacional d’R+D+I.

Total / 499.488 euros

En què se centra la ciència

Són molts els grups de recerca a Espanya que es dediquen actualment a l’estudi dels problemes de sobrepès en menors. Parlem amb quatre d’aquests grups per conèixer quina feina fan i cap on es dirigeix l’estudi d’aquesta malaltia.

La genètica del sobrepès

• Institucions: Hospital Infantil Niño Jesús de Madrid.
• Investigador principal: Jesús Argente Oliver, director del Departament de Pediatria.

El servei d’Endocrinologia, Creixement i Metabolisme de l’Hospital Infantil Universitari Niño Jesús de Madrid és un referent nacional i internacional en el diagnòstic, tractament i seguiment de nens amb alteracions hormonals, metabòliques i patologies del creixement. Amb més de 300 articles publicats, aquest grup, dirigit pel doctor Jesús Argente Oliver, també responsable de Grup del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN), ha efectuat aportacions de gran rellevància científica sobre anomalies genètiques tant del creixement com de l’obesitat. En l’actualitat, es troben immersos en els treballs següents:

• Els gens que determinen les obesitats més greus en menors de cinc anys. S’estima que al voltant del 13% dels nens a Europa pot presentar obesitat causada per un gen (obesitat monogènica). Fins al moment se sap que poden estar-hi implicats més de 20 gens. Per això, el doctor Argente i el seu equip, dins del programa sobre Obesitat Infantil del CIBEROBN, han format una mostra de 1.300 nens amb obesitat severa als quals s’ha fet un seguiment. Aquest estudi ha detectat mutacions genètiques en tots.
• Obesitats sindròmiques. Són aquelles que estan acompanyades d’altres alteracions (cardíaques o renals) i que formen part d’una síndrome, com la de Bardet-Biedl, Almström i Prader-Willi. “La nostra intenció és continuar investigant en el camp de la genètica en tots els pacients que presentin obesitat greu d’inici precoç, en els que tenen història clínica de gana insaciable, amb història familiar d’obesitat o associada a alteracions del neurodesenvolupament. Per a aquestes persones s’està buscant una teràpia personalitzada que ens condueixi a la medicina de precisió en les obesitats infantils”, explica Argente.
• Fàrmacs per a tractar l’obesitat. L’equip de l’Hospital del Niño Jesús col·labora amb altres institucions internacionals en dos assajos clínics per provar l’eficàcia d’un fàrmac per a tractar l’obesitat més greu. Es tracta d’un medicament per a pacients que tenen una deficiència en el receptor de la leptina, l’hormona que regula la gana. Aquest és un tipus d’alteració que es caracteritza per unes ganes contínues de menjar i un augment de pes sever. Fins ara no hi havia tractament per a aquestes malalties i els assajos auguren un bon resultat, ja que s’ha observat una pèrdua de pes d’un mínim del 10% en el 80% dels participants del primer assaig i del 45% en els del segon.
• L’hormona del creixement. Aquest equip d’investigació continua estudiant els mecanismes genètics que influeixen en l’hormona del creixement (GH): els problemes que impedeixen que els nens desenvolupin una alçada i un pes normal per a la seva edat. També estudien en pacients que tenen obesitat els diferents tipus de microRNA, un grup de biomolècules associades a la regulació de processos biològics nombrosos relacionats amb l’obesitat.
• Pubertat precoç i sobrepès. Els nens amb obesitat solen presentar una pubertat precoç (abans dels vuit anys en nenes i dels nou en nens). Això pot portar associat trastorns emocionals i problemes de salut en un futur. Per això, un altre objectiu d’aquest equip és la investigació del patró de creixement en nens i adolescents amb sobrepès o obesitat, intentant esclarir les possibles alteracions en l’inici i el desenvolupament d’aquesta etapa vital i les complicacions eventuals en l’adquisició dels caràcters sexuals secundaris i la funció sexual i reproductora. També estudien com influeix el sexe i el grup ètnic en el desenvolupament de l’obesitat.
• Trastorns relacionats amb l’obesitat. Continuen identificant les comorbiditats; és a dir, els trastorns associats més comuns que es desencadenen en els nens obesos, com ara alteracions en el metabolisme, hiperuricèmia (excés d’àcid úric en la sang) i hipertensió arterial.

Els períodes crítics de l’obesitat

• Institució: Grup de treball Obesitat Infantil i en l’Adolescència de la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO).
• Investigador principal: Gilberto Pérez López, endocrí i pediatre.

Aquest grup no només s’enfoca en la població infantil, sinó que també es dirigeix als joves que tenen unes xifres molt altes de prevalença de l’obesitat. La seva meta és l’abordatge multidisciplinari de l’obesitat: des de l’atenció mèdica, l’acompanyament psicològic o la dietoteràpia (el tractament que consisteix a adoptar la dieta adequada) fins a l’exercici com a motor de canvi real en l’estil de vida dels nens i joves. Per a aquest equip, totes les etapes en el creixement del nen són igual d’importants, però és cert que hi ha tres períodes crítics on se centra:

• Els primers 1.000 dies de vida del nen. Des del naixement fins als dos anys. En aquesta etapa, l’alimentació té un gran impacte no només en el desenvolupament normal del cervell del nadó, sinó que també s’associa al risc d’obesitat, així com d’altres malalties cròniques en l’etapa adulta (com la diabetis i la hipertensió). “Tot el que es faci abans de la concepció per part dels dos progenitors, durant l’embaràs i fins als dos anys tindrà una enorme influència en la salut en general i en el risc d’obesitat en particular”, explica Pérez.
• Entre els cinc i set anys: el rebot adipós. En les corbes d’índex de massa corporal (IMC) s’ha identificat un creixement en el primer any de vida que decreix posteriorment, i arriba a valors mínims entre els cinc i els set anys. En aquest moment es produeix un nou augment fins a l’edat adulta. És el que s’anomena el rebot adipós. Un rebot precoç, entre els tres i cinc anys s’associa amb un risc més alt de patir sobrepès i obesitat.
• L’adolescència. Durant aquest període es produeixen canvis psicosocials a gran velocitat. En el context biològic, la pubertat es relaciona amb un guany de pes en relació amb el mateix creixement longitudinal (en una situació normal, l’alçada és més gran que el guany de pes). El que passi en l’adolescència tindrà un impacte enorme en el risc d’obesitat, i també en altres trastorns endocrinometabòlics (diabetis de tipus 2) i augment del risc cardiovascular. “Si un adolescent presenta sobrepès o obesitat, té més del 70% de probabilitat de ser un adult amb obesitat”, explica el doctor.
• Obesitat i entorn. Els últims anys, el grup s’ha centrat a abordar el problema de l’obesitat des del punt de vista psicològic i investiga l’obesitat com a resposta a l’entorn, analitzant els factors psicosocials i familiars implicats, el paper de la regulació emocional en l’origen i en el manteniment de l’obesitat. També estudien la importància de regular les emocions des dels primers anys de vida, i la intervenció psicològica per mitjà de programes on s’involucra la família.

Nutrició personalitzada

• Institució: Nutrició i Obesitat de la Universitat del País Basc.
• Investigadors: Saioa Gómez Zorita i Naroa Kajarabille García.

La línia principal de recerca del grup Nutrició i Obesitat de la Universitat del País Basc se centra en l’obesitat i les seves patologies associades, com la hipercolesterolèmia i la diabetis. El grup treballa principalment en l’estudi de l’acumulació de greix corporal segons la composició de la dieta i ingredients potencials.

Actualment el grup està immers en diversos projectesen col·laboració amb altres equips i institucions nacionals i autonòmics.

• Nutrició de precisió. Aquest projecte rep finançament autonòmic i se centra en el camp de la nutrició a la mida de cada individu. L’objectiu és buscar el tractament adaptat a cada persona per a ajudar a prevenir i tractar l’obesitat infantil d’una manera més correcta.
• Com són els hàbits dels menors. Aquest grup, en col·laboració amb l’Ajuntament de Vitòria, també treballa en una línia de recerca centrada en valorar els hàbits alimentaris i l’estat nutricional de la població de la ciutat. Aquest treball inclou un programa de foment del consum de fruites i verdures en la població infantil.
• Les possibles mutacions genètiques. Aquest equip acaba d’iniciar un projecte relacionat amb la genètica. Té l’objectiu de detectar possibles mutacions genètiques i la seva relació amb l’obesitat.

Els perquès d’una mala alimentació

• Institució: Seguiment del Nen per a un Desenvolupament Òptim (SENDO).
• Investigadora principal: Nerea Martín-Calvo, pediatra i doctora en Epidemiologia.

El projecte SENDO (Seguiment del Nen per a un Desenvolupament Òptim) és un estudi d’investigació que té com a objectiu analitzar l’efecte de la dieta i els estils de vida sobre la salut del nen i de l’adolescent, però també la relació amb altres malalties, com l’asma o el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). Aquest projecte va néixer el 2015 al Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Navarra, però el 2018 es va expandir per tot el país i, avui dia, SENDO està compost per una mostra de nens i adolescents de tot Espanya. La directora, la doctora i investigadora Nerea Martín-Calvo, treballa amb un equip de col·laboradors, pediatres i investigadors repartits per tot el territori nacional.

• La qualitat de la dieta dels menors. En l’actualitat hi ha tres pediatres que estan escrivint la tesi doctoral amb dades relacionades amb l’obesitat infantil en els participants d’aquest projecte. Dos d’aquests treballs se centren en factors associats amb la qualitat de la dieta dels nens. “Gràcies a les dades obtingudes en aquest estudi, sabem que els nens que han rebut lactància materna tenen hàbits dietètics més bons als cinc i sis anys. També, que els coneixements nutricionals dels pares, la implicació en la dieta dels fills, les hores de pantalles i la pràctica d’activitat física són factors que s’associen estretament amb la qualitat de la dieta que, com se sap, és el factor més fortament associat amb el desenvolupament d’obesitat infantil”, explica Martín-Calvo.
• A la recerca de l’arrel del problema. El grup de recerca se centra en els factors determinants de la qualitat de la dieta. Els factors modificables de l’obesitat es coneixen de sobra: una mala qualitat de la dieta i la falta d’activitat física. “Per això nosaltres preferim anar un pas més enrere en la cadena causal i centrar-nos en els determinants d’aquests factors: què condueix a tenir una pitjor alimentació i a fer poca activitat física. Esperem que aquest tipus d’estudis tinguin un impacte important en les xifres d’obesitat infantil, perquè serveixen per a desenvolupar les campanyes de prevenció que van a l’arrel del problema”, matisa la científica.
• L’aprenentatge abans dels sis anys. Els seus estudis han conclòs que els sis primers anys de vida d’un nen són fonamentals, ja que a aquesta edat molts menors ja han desenvolupat els seus gustos, apetències i aversions. “Gran part dels hàbits adquirits en la infància es projecten i es mantenen en l’edat adulta. Així que, si vols que un nen interioritzi un hàbit, ensenya-l’hi abans dels sis anys”, explica Nerea Martín-Calvo.